Visita al fort d'Udaipur. Avui dinem pijos... Tren cap a Bundi. Fent nous amics... Que potser ens han evitat una nit al ras!
Ahir ja vam confirmar que Udaipur és una ciutat molt turística. Està plena de restaurants, hotels, cibercafés, botigues d'art, massatgistes, tatuadors de henna,... Així que decidim pendre'ns el luxe d'esmorzar en una cafeteria recomenada per la Lonely. Ens fotem un pastís de poma que és rico, rico, rico, ...com ho deu ser el propietari de la cafeteria: 70inr la porció (1eur). Allà al costat hi ha el llac, on veiem dones rentant la roba, colpejant-la amb un pal, com si hi hagués una rata dins i la volguessin matar ;)
Necessitem canviar moneda (aquí tot és barat però la pasta també s'acaba ;) Pensem que ha d'estar ple de llocs per fer-ho, pel fet de ser tant turístic, però no en trobem ni un. Finalment, decidim tornar al nostre hotel, on ens ofereixen el millor canvi fins ara: 68,60inr per euro. El problema és que ens fan esperar més de mitja hora fins que arriba el "banquer" (un home que portava un carro de bitllets al damunt). Només tenim avui per visitar Udaipur, així que no mola gaire anar esperant, però què hi farem, ens hem quedat sense blanca...
Anem a visitar el palau de la ciutat. L'entrada val 75inr per persona i la càmara paga 200 (però evidentment no deixarem la càmara fora,...que estem parlant de mi ;) A l'entrada se'ns presenta un home que ens diu que és guia oficial i parla bastant bé el castellà. Ens costa 250inr, però val la pena perquè la visita és molt interessant i hi hem estat tot el matí. Als indis els encanta saber coses de tu (si estem casats, si tenim fills, de què treballem, quant de temps estem a la India, ...) però també els agrada explicar-te la seva vida. I si tenen fotos per explicar-la gràficament, millor ;) El guia ens ensenya fotos del seu casament (fa 5 mesos, ell té només 27 anys, però aquí la gent envelleix molt ràpid i sembla força més gran que nosaltres) i ens explica, en un castellà voluntariós però imperfecte, la història dels maharajas d'Udaipur, per acabar (com no!) portant-nos de botiguetes (de les que fugim ràpid).
Després busquem un lloc interessant per dinar, recomenat per la Lonely, es tracta d'un restaurant preciós situat a la riba del riu. Només entrar ja ens adonem que hem entrat en un lloc molt, molt pijo. Es diu Ambrai i duplica els preus als que ens hem acostumat. De tota manera, vigilant una mica el que demanem hem acabat pagant 530inr (uns 8eur) i menjant de conya. Tampoc ha estat la gran ruïna ;)
A les 18:15h hem d'agafar el tren cap a Bundi i no sabem molt bé amb què aprofitar el temps. Ens dediquem a passejar fins que la pluja ens decideix a tornar a l'hotel. A Bundi arribarem a les 22:40h i no tenim hotel reservat, així que en mirem un a la Lonely i demanem al recepcionista (que crec que també és propietari) que ens deixi trucar per reservar. Ens diu que només podem fer trucades locals, però que la seva família té un hotel a Bundi i que quan arribem només cal que agafem un rickshaw perquè ens porti, que és l'únic tren que arriba a Bundi i que no tindrem problema. Ens apunta el nom i l'adreça en un paper i confiem en que no tindrem problemes.
Agafem un rickshaw per arribar a l'estació d'Udaipur amb temps. Quan som allà, busquem el nostre nom a les llistes de passatgers, com vam fer a Delhi, però no ens trobem. Falta més de mitja hora per la sortida, però el tren ja és a l'andana. És enorme, potser té 30 vagons! Els trens a la India tenen vàries categories; la més senzilla és la sleeper class, sense aire condicionat, que és la que utilitzen la majoria d'indis. Nosaltres de moment hem anat amb AC3, que té aire condicionat i és la que normalment agafen els turistes i els indis més acomodats. Comencem a buscar els vagons d'AC3 i no hi ha manera... Estan a l'altre cantó. He dit ja que el tren és enorme? Finalment trobem els vagons de la nostra categoria; cada vagó té una llista a la porta amb el nom dels seus passatgers. Ens busquem en un i no ens trobem. Tampoc al segon, ni al tercer,... Ja ens veiem sense plaça quan finalment ens trobem al cinquè vagó d'AC3 (de classe sleeper hi ha com a mínim 25 vagons).
El viatge es fa una mica incòmode a causa del fred. Sí, a la India fa molta calor en aquesta època de l'any. Però quan arrenca el tren tenim la sensació d'estar a Noruega esperant el Pare Noel. Què exagerats que són amb l'aire! Sort que no hi hem de passar tota la nit, perquè fins i tot tapats amb una manta fa fred. I a fora a 30 graus! En fi...
Als trens indis no és que avisin per megafonia allò de "propera estació... Plaça Bundi" ;) així que quan s'acosta l'hora d'arribada ens anem preparant.Amb uns 5 minuts de retard notem que el tren comença a aturar-se. Quan ho fa del tot, veiem un passatger que se'ns acosta. Li preguntem si allò és Bundi. Respon afirmativament i ens obre la porta, que estava travada per dalt, per baix i pel mig. Si no arriba a ser per ell segur que no obrim la porta!
Ja hem dit que el tren era llarg, oi? Doncs ho era tant que no hi cabia a l'estació! De debò, no és conya, el nostre vagó era cap al final del tren i l'andana està com 50 metres més enllà, així que hem de saltar a les vies per arribar-hi! Sort que veiem més gent fent-ho, perquè a les 23h i tot fosc era una mica estrany...
Quan arribem a l'estació veiem que hi ha alguns turistes més, així que esperem que no hi hagi problema per trobar l'hotel. No les tenim totes, perquè Bundi és una ciutat de 100.000 habitants (que per la India és com un poblet una mica gran) i hem llegit que a les 22h tot és tancat... Quan estem sortint veiem que just al davant hi ha una parella jove de turistes negociant amb un indi, i sentim que entre ells parlen en castellà. Ens presentem i els preguntem si tenen hotel. Ells n'han trucat a un perquè els esperi despert. Decidim que potser la millor opció és anar amb ells, la perspectiva de passar una nit al ras abraçats a una vaca no ens acaba de barrufar ;)
Ja que hi som, compartim rickshaw. Al ser de nit ens costa 100inr, i entre 4 estalviem una bona pasta! Bé, estalviem uns 0.70eur, però estem en crisi, tu ;) Al rickshaw tots 4 anem una mica apretats, però val la pena per la fortuna que ens hem estalviat! Els nois es diuen Angel i Lucía i són valencians. Pel camí ens adonem que tot, absolutament tot, està tancat. És la primera vegada des que estem a la India que no veiem gent al carrer, només vaques! Comencem a pensar que hem tingut sort de trobar aquesta parella, d'altra banda potser haguessim trobat tots els allotjaments tancats...
Ens demanen 1000inr per habitació (regatejant), per suposat ens quedem! Des de la terrassa superior hi ha unes vistes espectaculars del palau il-luminat. La casa és enorme i es veu amb molt d'encant. El propietari ens avisa de que sobretot no deixem mai res fora de l'habitació, perquè hi ha lladres... Peluts i amb cua! Li pregunto si entren els micos dins de la casa i es posa a riure dient: "24 hours!!!". Esperem que no ens prenguin la motxilla, amb el que ens ha costat recuperar-la ;)
Ahir ja vam confirmar que Udaipur és una ciutat molt turística. Està plena de restaurants, hotels, cibercafés, botigues d'art, massatgistes, tatuadors de henna,... Així que decidim pendre'ns el luxe d'esmorzar en una cafeteria recomenada per la Lonely. Ens fotem un pastís de poma que és rico, rico, rico, ...com ho deu ser el propietari de la cafeteria: 70inr la porció (1eur). Allà al costat hi ha el llac, on veiem dones rentant la roba, colpejant-la amb un pal, com si hi hagués una rata dins i la volguessin matar ;)
Necessitem canviar moneda (aquí tot és barat però la pasta també s'acaba ;) Pensem que ha d'estar ple de llocs per fer-ho, pel fet de ser tant turístic, però no en trobem ni un. Finalment, decidim tornar al nostre hotel, on ens ofereixen el millor canvi fins ara: 68,60inr per euro. El problema és que ens fan esperar més de mitja hora fins que arriba el "banquer" (un home que portava un carro de bitllets al damunt). Només tenim avui per visitar Udaipur, així que no mola gaire anar esperant, però què hi farem, ens hem quedat sense blanca...
Anem a visitar el palau de la ciutat. L'entrada val 75inr per persona i la càmara paga 200 (però evidentment no deixarem la càmara fora,...que estem parlant de mi ;) A l'entrada se'ns presenta un home que ens diu que és guia oficial i parla bastant bé el castellà. Ens costa 250inr, però val la pena perquè la visita és molt interessant i hi hem estat tot el matí. Als indis els encanta saber coses de tu (si estem casats, si tenim fills, de què treballem, quant de temps estem a la India, ...) però també els agrada explicar-te la seva vida. I si tenen fotos per explicar-la gràficament, millor ;) El guia ens ensenya fotos del seu casament (fa 5 mesos, ell té només 27 anys, però aquí la gent envelleix molt ràpid i sembla força més gran que nosaltres) i ens explica, en un castellà voluntariós però imperfecte, la història dels maharajas d'Udaipur, per acabar (com no!) portant-nos de botiguetes (de les que fugim ràpid).
Després busquem un lloc interessant per dinar, recomenat per la Lonely, es tracta d'un restaurant preciós situat a la riba del riu. Només entrar ja ens adonem que hem entrat en un lloc molt, molt pijo. Es diu Ambrai i duplica els preus als que ens hem acostumat. De tota manera, vigilant una mica el que demanem hem acabat pagant 530inr (uns 8eur) i menjant de conya. Tampoc ha estat la gran ruïna ;)
A les 18:15h hem d'agafar el tren cap a Bundi i no sabem molt bé amb què aprofitar el temps. Ens dediquem a passejar fins que la pluja ens decideix a tornar a l'hotel. A Bundi arribarem a les 22:40h i no tenim hotel reservat, així que en mirem un a la Lonely i demanem al recepcionista (que crec que també és propietari) que ens deixi trucar per reservar. Ens diu que només podem fer trucades locals, però que la seva família té un hotel a Bundi i que quan arribem només cal que agafem un rickshaw perquè ens porti, que és l'únic tren que arriba a Bundi i que no tindrem problema. Ens apunta el nom i l'adreça en un paper i confiem en que no tindrem problemes.
Agafem un rickshaw per arribar a l'estació d'Udaipur amb temps. Quan som allà, busquem el nostre nom a les llistes de passatgers, com vam fer a Delhi, però no ens trobem. Falta més de mitja hora per la sortida, però el tren ja és a l'andana. És enorme, potser té 30 vagons! Els trens a la India tenen vàries categories; la més senzilla és la sleeper class, sense aire condicionat, que és la que utilitzen la majoria d'indis. Nosaltres de moment hem anat amb AC3, que té aire condicionat i és la que normalment agafen els turistes i els indis més acomodats. Comencem a buscar els vagons d'AC3 i no hi ha manera... Estan a l'altre cantó. He dit ja que el tren és enorme? Finalment trobem els vagons de la nostra categoria; cada vagó té una llista a la porta amb el nom dels seus passatgers. Ens busquem en un i no ens trobem. Tampoc al segon, ni al tercer,... Ja ens veiem sense plaça quan finalment ens trobem al cinquè vagó d'AC3 (de classe sleeper hi ha com a mínim 25 vagons).
El viatge es fa una mica incòmode a causa del fred. Sí, a la India fa molta calor en aquesta època de l'any. Però quan arrenca el tren tenim la sensació d'estar a Noruega esperant el Pare Noel. Què exagerats que són amb l'aire! Sort que no hi hem de passar tota la nit, perquè fins i tot tapats amb una manta fa fred. I a fora a 30 graus! En fi...
Als trens indis no és que avisin per megafonia allò de "propera estació... Plaça Bundi" ;) així que quan s'acosta l'hora d'arribada ens anem preparant.Amb uns 5 minuts de retard notem que el tren comença a aturar-se. Quan ho fa del tot, veiem un passatger que se'ns acosta. Li preguntem si allò és Bundi. Respon afirmativament i ens obre la porta, que estava travada per dalt, per baix i pel mig. Si no arriba a ser per ell segur que no obrim la porta!
Ja hem dit que el tren era llarg, oi? Doncs ho era tant que no hi cabia a l'estació! De debò, no és conya, el nostre vagó era cap al final del tren i l'andana està com 50 metres més enllà, així que hem de saltar a les vies per arribar-hi! Sort que veiem més gent fent-ho, perquè a les 23h i tot fosc era una mica estrany...
Quan arribem a l'estació veiem que hi ha alguns turistes més, així que esperem que no hi hagi problema per trobar l'hotel. No les tenim totes, perquè Bundi és una ciutat de 100.000 habitants (que per la India és com un poblet una mica gran) i hem llegit que a les 22h tot és tancat... Quan estem sortint veiem que just al davant hi ha una parella jove de turistes negociant amb un indi, i sentim que entre ells parlen en castellà. Ens presentem i els preguntem si tenen hotel. Ells n'han trucat a un perquè els esperi despert. Decidim que potser la millor opció és anar amb ells, la perspectiva de passar una nit al ras abraçats a una vaca no ens acaba de barrufar ;)
Ja que hi som, compartim rickshaw. Al ser de nit ens costa 100inr, i entre 4 estalviem una bona pasta! Bé, estalviem uns 0.70eur, però estem en crisi, tu ;) Al rickshaw tots 4 anem una mica apretats, però val la pena per la fortuna que ens hem estalviat! Els nois es diuen Angel i Lucía i són valencians. Pel camí ens adonem que tot, absolutament tot, està tancat. És la primera vegada des que estem a la India que no veiem gent al carrer, només vaques! Comencem a pensar que hem tingut sort de trobar aquesta parella, d'altra banda potser haguessim trobat tots els allotjaments tancats...
Ens demanen 1000inr per habitació (regatejant), per suposat ens quedem! Des de la terrassa superior hi ha unes vistes espectaculars del palau il-luminat. La casa és enorme i es veu amb molt d'encant. El propietari ens avisa de que sobretot no deixem mai res fora de l'habitació, perquè hi ha lladres... Peluts i amb cua! Li pregunto si entren els micos dins de la casa i es posa a riure dient: "24 hours!!!". Esperem que no ens prenguin la motxilla, amb el que ens ha costat recuperar-la ;)
Udaipur... visita llampec!
7 dies, ja (de fet, 8)??? mare meva, el temps passa ben de pressa! per tot el que aneu explicant, l'índia és un país increïble.
ReplyDeletesí que va ser històrica, la mani!amb una mica de sort, potser catalunya ja serà independent quan torneu xD
Doncs sí, és un país que impacta enormement, ple de contrastos... Ens està sorprenent molt. I sí, les vacances sempre passen ràpid, ja tenim la sensació de que estem acabant el viatge...
DeleteHola nens ja veiem que el viatge os esta provant d'allò més. Bundi ens va semblar molt interessant i si no recordo malament molt a prop hi havia una palau que estava en ruïnes i que tenia unes pintures molt xules...
ReplyDeleteI que el tema de menjar com el porteu? Ja heu fet servir el fortasec o no ha fet falta?
Molts petonets
El menjar és boníssim!! És cert que no estem menjant als xiringos del carrer (avui m'he atrevit per primera vegada) però estem anant a llocs prou econòmics i de moment tots dos molt bé, esperem aguantar fins al final!
DeleteVeig que aneu molt be amb els trens,,,
ReplyDeleteEstic esperant a veure quan agafeu un autobus,,, pero dels autèntics, eh?
Anims, que aneu be!!
Per cert,,, no veieu caixers ATM per treure pasta directament amb la visa, posant el vostre pin?
Jo ho he fet a tots els paisos que he anat,,, aixo estalvia tramits amb cambistes,,, ja t,apanyaras despres amb les comissions que et cobrara el teu banc,,, pero es ràpid i comode...
Havies de triar l,opcio de la pantalla "Cash Whitraval", o alguna cosa aixi,,, i ja esta..
Pero clar,,, per aixo necessites que existeixin Caixers automatics disponibles,,, ¿N,hi ha? jo ara no ho recordo,,,
Be,,, passeu-ho be, nois!!
Avui hem agafat un autobús autèntic per anar a Fathepur Sikri i la veritat és que déu n'hi dó... Però és clar, portes tal sobredosi de flipar amb tot el que veus que al final ja gairebé estàs immunitzat i et sembla casi normal jeje.
DeleteDe caixers n'hem vist molts, però portàvem 800eur en metàlic i amb els preus d'aquí ens arribarà per tot el viatge, i així evitem sorpreses després...
Si algun dia vaig a l'Índia no sé si pujaré als trens; entre que són tant llargs, que fa fred, però especialment, això de veure cúes... no em fa gaire el pes, hahaha. Salut i Petonets!
ReplyDeleteBah, els trens són còmodes i eficients, no hi ha problema... el problema és l'altre 99% de la India, has de tenir la ment molt oberta i no deixar-te espantar per tot el que veus i vius. És una mica dur, però compensa...
DeletePetons!!!