Dia 3 - 9 de setembre: Jaisalmer

Avui ha estat un dia increïble. El lema del país és "incredible India" i podem assegurar
que és merescut. Portem 2 dies aquí i ja se'ns han trencat tots els esquemes. Potser és
que hem acumulat mal karma amb el rotllo de l'avió i ara se'ns havia de tornar tot de
cara; no ho sabem, però la veritat és que avui hem estat tot el dia al-lucinant.
D'entrada el viatge fins a Jaisalmer ha estat plàcid. No mouse, no thieves, no strangers
in the night ;) Hem dormit 10 hores (ja sé que no us ho creieu de la Beth i jo, però és
així jeje). Ens hem despertat a les 9h i arribàvem a les 11h. El tren s'ha endarrerit només
15 minuts, com la Renfe, vaja ;)
Quan hem baixat del tren hem trobat una munió de "rickshaweros" intentant convèncer-
nos d'anar amb ells fins al centre de la ciutat. Hi ha 3km, així que anar a peu no és
una opció. Com que havíem reservat l'hotel però no el servei de pickup (no havíem
especificat ni d'on veníem ni la nostra hora d'arribada) hem acceptat l'oferta d'un d'ells
abans de sortir de l'estació (40inr, mig euro si fa no fa). La nostra sorpresa ha estat
majúscula quan al sortir de l'estació (que és aproximadament com la de Molins de gran)
hem vis un home amb un cartell que posava "Sergi Miranda". Com? Però si no havíem
dit a ningú quan ni com arribàvem!!! Realment teníem una mica la mosca rera la orella
quan seguíem aquell home cap a un jeep una mica destartalat... Ens voldrà estafar?
Però l'home que ens ha obert la porta del darrere del jeep ens ha dit que era el propietari
del "Nirmal haveli hotel" (el nostre). Com podia saber que aquest era l'hotel que havíem
contractat si no era ell? Li preguntem que com sabia que veníem en aquest tren. La seva
resposta: "Només arriben dos trens diaris a Jaisalmer, havíeu d'estar en un dels dos". I la
Beth li pregunta: "I com sabies que no veníem en l'altre?". La resposta, no per evident
ens ha deixat menys al-lucinats: "Perquè arriba abans que aquest i us hem estat esperant
i no hi éreu". Ens hem quedat sense paraules...
La primera visió de la ciutat ha estat que no és una ciutat sinó un poble gran. Jaisalmer
està a uns 30km del desert del Rajhastan i a uns 150km de la frontera amb Pakistan.
Aquest any es veu que el monzó ha estat particularment minso i només ha plogut 3
dies en tot l'any... Els 3 últims. La carretera fins a la ciutat estava impracticable per un
dels carrils, i cotxes, motos, rickshaws, vaques i peatons havien de compartir l'altre. El
nostre hotel està als afores, així que tot el que hem vist d'entrada ha estat una carretera
anegada flanquejada de precàries botigues i un castell imponent allà a la llunyania (es
tracta del fort, la principal atracció de Jaisalmer i que suposadament estava a 15 minuts
caminant de l'hotel). Ens diem a nosaltres mateixos que hem de pensar en positiu,
encara al-lucinem de que ens hagin vingut a buscar a l'estació.

El nostre hotel és espectacular. Allà om Déu va perdre les espardenyes, però té un
encant indescriptible. Crec que lea fotos no li faran justícia, cal tenir en compte que
hem pagat 17eur per una habitació doble amb aire condicionat i esmorzar, i l'hotel és
preciós, construït amb pedra de sorra (igual que la resta de la ciutat), treballada a mà
amb intrincats relleus a les parets (fins i tot dins de l'habitació!). No exagero si dic que
és un dela hotels més bonics en ela que m'he allotjat...
Ens dónen un chai (tè indi) de benvinguda i ens dutxem, amb aigua freda, no podia ser
tot perfecte ;). Els dos propietaris de l'hotel, germans, són dues persones encantadores.
Ens cauen bé des del primer moment. Ela expliquem que hem d'anar a l'estació a
comprar el bitllet de tren de demà (a les 23:30h cap a Jodhpur i com que hem estat tan
bé a la classe AC3 no ens volem arriscar a que ens toqui anar amb sleeper class, que té
pinta de ser més durilla). Un dels germans ens diu que "no problem", que ens porta amb
la seva moto. Als 2? Naturalment! I el casc? "Lo cualo?" ;)
Ha estat una experiència (no puc dir que irrepetible, ja ho entendreu): tres amb una 125,
esquivant bassals, batxes, rickshaws i vaques, 3km fins a l'estació. Allà ens ha deixat
perquè compressim els bitllets, però resulta que avui és diumenge i els tios que hi havia
a la guixeta no sé què feien però ens han dit que els bitllets no els podrem comprar
fins "tomorrow morning". Doncs res, "fins tomorrow!".Hem agafat un rickshaw que ens
ha cobrat 50inr per portar-nos al centre de la ciutat, i hem dedicat la resta del dia (eren
les 13h aprox.) a passejar pels carrerons de la ciutat.
Hem de dir que Jaisalmer és un dels llocs més bonics que hem vist mai. Tots els edificis
estan construïts amb "sandstone", i això els dóna una aparença com de castells de sorra
(en certa manera, ho són). Les talles de les havelis (cases senyorials) són espectaculars
(balcons, finestres, columnes, totes gravades artesanalment amb una cura exquisida). A
més, els seus ciutadans són amables (un xic insistents, però també rius quan et parlen de
l'Iniesta i que són més barats que al Mercadona).
Hem dinat a un restaurant "per guiris" anomenat "Monica Restaurant". L'hem triat
per precaució: creiem que va la pena adaptar paulatinament els nostres estómacs a la
gastronomia local. El menjar estava deliciós: hem menjat dos thalis (típic plat indi que
està composat de 5 o 6 curries diferents amb arròs i el seu típic pa que sembla una pita
i s'anomena roti). Tot plegat amb 2 coles i el tè del final ens ha costat 570inr, uns 8eur
tots dos. No podem dir que sigui car, i ens ha sobrat menjar!
La resta ha estat una tarda increïble passejant pels carrers del fort i la ciutat. Hem gaudit
de tots i cadascun dels moments que hi hem passat. Potset el moment més remarcable
ha estat quan estàvem asseguts mirant la guia i se'ns ha acostat un noi de vint i tants
que anava amb un grupet de 6 o 8 nois i ens ha demanat si es podia fer una foto amb
nosaltres. D'entrada ens ha xocat una mica; no sabíem si volia que li féssim una foto
amb la nostra càmera o què (els nens moltes vegades et demanen que els facis una foto
perquè ela fa molta gràcia veure's després). Però no, un amic seu ens ha fet una foto a
a ell i a mi amb el seu mòbil. El noi ha rigut quan ha vist la foto i llavors ha demanat
si ens feia res que ens fessim una tots 3 (però ell volia ficar-se al mig). Òbviament no
ens ha importat, ens sentíem com si fossim famosos ;) Es veu que eren indis turistes i
no estan acostumats a veure occidentals, així que els fem molta gràcia ;) Ha estat una
experiència d'allò més curiosa...

Després hem anat a veure una espectacular haveli (què bé que vivia aquí la gent
amb pasta) que ens ha costat déu i ajuda trobar. Quan es feia fosc hem parat en
una "sabateria" perquè la Beth està farta de les botes i volia unes sandàlies. El propietari
(un noi de la nostra edat i súper enrotllat) li ha ensenyat vàries fins que n'ha trobat unes
del seu gust, molt xules de cuir de camell: 300inr (4eur). Ens ha menjat el cap perquè
anéssim a veure la botiga del seu cosí, però ja no volíem comprar més i els hi hem dit
que volíem anar a l'hotel. Ja era completament fosc i ens han dit que era una mica difícil
trobar un tuk-tuk, que potser ens perdríem i que ens acostava ell amb la moto en un
moment. Recordeu allò de l'experiència irrepetible? Doncs dues vegades en un dia! I al
tio només li havíem comprat unes sabates de 4 eur! Pel mateix, a Catalunya no et donen
ni la bona tarda! Doncs sí, ens hem muntat tots 3 a la seva moto (evidentment aquí el
concepte casc encara no ha arribat) i hens ha portat pel mig dels laberíntics carrers de
Jaisalmer fins a la carretera principal, des d'on teníem amb prou feina 5 minuts fins
a l hotel. I l'únic que ha demanat a canvi és que demà visitem la botiga del seu cosí.
Incredible India!!!
Era ben fosc quan hem arribat a l'hotel, una dutxa i un parell de cerveses fresquetes a la
terrassa superior, des d'on encara sentíem els treballadors de les obres que estan fent per
ampliar-lo picant pedra (literalment). Diumenge a les 20h i porten des de les 9h, per 3 a
8 eur al dia, depenent de la categoria. Era tan fosc que anàven amb llanternes, i tot per
guanyar unes miserables rupies més per alimentar les seves famílies...
Però bé, malauradament tampoc podem arreglar el món i hem decidit gaudir de la
vetllada amb els nostres nous amics els propietaris de la guest house, que tenen una
filosofia que ens ha semblat molt sostenible (tracta bé els teus hostes i si els fas feliços
escriuran bones reviews que et portaran més clients). Val a dir que amb nosaltres ho han
aconseguit, en una escala de 10 els posaríem un 10!!!
Pet demà a la tarda hem contractat amb ells una excursió als petits pobles del desert
(sense camells, que és la típica turistada que fa tothom que vé a Jaisalmer i que al cap
i a la fi ja hem fet al Sahara quan vam estar a Tuníssia). Tot plegat (amb sopar inclòs)
són 2000 inr (29 eur) tots dos, jo crec que és força car però és possiblement la única
oportunitat que tindrem de veure de prop la vida als pobles remots de la India (on no
tenen ni electricitat, ni aigua corrent, ni cap de les comoditats que donem per sentades i
que ens fan la vida fàcil), així que hem decidit fer-ho.
I ara a gaudir de la primera nit en tres dies en un llit que no vola ni va sobre rodes ;)

PD. I a veure si demà arriba la maleta de la Beth perquè a les 23h tenim el tren a
Johpur :(

La Beth amb el fort de Jaisalmer al fons

 

La mateixa foto amb un altre model ;)