Una vegada arribats a casa, amb la diversió de la feina i els problemes del dia a dia (quines ganes que teníem de tornar ;) arriba l'hora de fer balanç del viatge.
En primer lloc, aquest viatge ha estat com 3 viatges en un, ja que cadascuna de les etapes ha estat completament diferent de les altres; tant que pràcticament ha estat com si haguessim viatjat a tres països ben diferents.
La primera part del viatge, centrada al nord de Tailàndia, ens ha donat la imatge d'un país molt modern, aproximadament com Espanya: grans infraestructures (les autopistes elevades de Bangkok, l'sky train, els moderns gratacels, etc.), tothom amb smartphones d'última generació, gent ben vestida, cotxes nous per tot arreu (al contrari que a la resta de països asiàtics on hem estat, on les motos són l'absolut protagonista), gens de pobresa, ... Tot i que els preus del dormir i el menjar són certament barats (l'allotjament al voltant dels 10€ l'habitació doble -sense aire condicionat- i el menjar sobre els 3€ per persona -amb refresc o cervesa-), en d'altres aspectes, com ara el transport, els aparells electrònics o la roba, els preus són bastant similars als nostres. També ens ha sorprès l'extrema higiene del país en general: carrers ben nets, parcs perfectament cuidats, monuments molt ben restaurats, gent ben vestida... I tampoc no hem observat grans desigualtats socials, si més no, aquestes no eren evidents. En resum, Tailàndia està a les antípodes de la Índia en tots els aspectes!
La gent, com ja ens havien avisat, és molt amable en general (tret dels taxistes quan els demanes que posin el taxímetre, que sembla que els hi hagin ficat una escombra pel cul ;) A més, no hi ha gairebé pressió sobre els turistes: ni a les botigues, ni al carrer, ni als restaurants... pots fer la teva, no et sents observat, no et van cridant constantment per oferir-te coses ni intenten enganyar-te a cada segon... Evidentment, el fet de que el nostre últim gran viatge fos a la Índia ens condiciona bastant en la nostra opinió (no hi ha lloc més estressant per a un turista que la Índia ;) però tot i així ens ha sorprès molt positivament el fet de poder viatjar d'una manera relaxada sense haver d'estar espantant moscardons a cada instant :P
Els massatges són increïblement barats (uns 5€ l'hora), però bastant dolorosos ("mimos y mamporros", diu a la Lonely, i nosaltres creiem que són més mamporros que mimos ;) Sí que és cert que al final et quedes de conya, però encara no tenim clar si és perquè el cos és intel·ligent i pensa "si faig mal, encara aquest tio es voldrà fer un altre massatge!" :P
L'únic "però" que ficaríem a aquesta primera fase és que hem trobat que el país és extremadament turístic. Això no hauria de ser un inconvenient en sí mateix; en realitat no ens hem sentit agobiats en cap moment, ja que hem anat en temporada baixa i no hi havia massificació de guiris, però el problema és que està tot com massa preparat, massa trillat, és tot massa fàcil, i poc autèntic. En força ocasions et dóna la sensació de que intenten mantenir un aspecte de país exòtic, però s'han occidentalitzat tant que el que aconsegueixen és que et sentis en un Port Aventura tropical. És el cas de l'excursió que vam fer a Chiang Mai, el passeig en elefant, el trekking, la tirolina... va ser divertit, sí, però molt preparat, dissenyat per als típics turistes que volen fer moltes coses en poc temps i portar un munt de fotos per ensenyar als amics i a la família (no com nosaltres, que no ens agrada gens agobiar a la família amb fotos ;)
De tota manera, que ens vam sentir molt bé durant aquests primers 5 dies que vam passar al nord de Tailàndia queda clar amb el fet de que en agafar l'avió per anar cap a Cambodja, la Beth anava dient "jo no vull marxar de Tailàndia, són tan amables, tan simpàtics...". Aquesta lletania va durar el temps que vam trigar en aterrar a Siem Reap i sortir de l'aeroport. Si una cosa ens ha sorprès aquests 18 dies, ha estat Cambodja. No havíem llegit pràcticament res del país, en realitat hi hem anat perquè l'Ernest i la Blanca ens van ensenyar fotos fa uns anys i des de llavors s'havia convertit en una mena d'obsessió personal anar a veure els temples d'Angkor, però més enllà del fet de que calen 2 dies com a mínim per a visitar-los, no sabíem res més de Cambodja o dels cambodjans.
Però va ser sortir de la terminal i començar a parlar amb els cambodjans i veure que és difícil que hi hagi un altre lloc al món on puguis trobar persones més sincerament amables, més simpàtiques, més somrients, més senzilles, més... que te les enduries a casa, vaja! En certa manera, ens han recordat als senegalesos (com pot ser que als dos països més pobres que hem visitat en la nostra vida sigui on hem trobat les millores persones!), per la seva espontaneïtat i la manera de viure la vida. Cada cambrer, recepcionista, conductor de tuk tuk, venedor, cada nen que trobaves als temples, totes i cadascuna de les persones amb les que vam ensopegar durant aquells quatre dies ens van arrencar un somriure. Encara que la pressió sobre els turistes és alta (cal tenir en compte que el sou mitjà és de només 90$ al mes, per tant nosaltres som com caixers automàtics amb potes i lògicament intenten vendre't de tot), la manera que tenen de fer-ho és tot al contrari que a d'altres països com la Índia o el Vietnam (recordo que en el seu moment vam pensar que Vietnam seria un país genial si no estigués tan ple de vietnamites, i de la Índia ja ni parlem ;) Aquí et sap greu no ajudar-los comprant-los alguna cosa, i hem intentat de "repartir" una mica la nostra "riquesa" comprant una aigua aquí, una cervesa allà, menjant en un lloc diferent cada dia...
Si la gent de Cambodja és genial, els temples d'Angkor no es queden enrere. És un d'aquells escassos llocs on pots anar amb les més altes expectatives, segur que queden superades amb escreix! Vas allà amb la idea de veure els temples de Tomb Raider, les típiques fotos d'arbres gegants menjant-se els temples, però Angkor és molt més que això. Quan diuen que necessites mínim 2 dies per visitar-los et sembla que és una exageració (dos dies visitant esglésies en ruïnes?), però no ho és pas. Cada temple és diferent, cada racó amaga una sorpresa, la simbiosi entre l'obra d'homes que van construïr fa un mil·leni i la natura que lentament ho ha anat destruïnt és simplement espectacular. No hi ha cap altre lloc comparable en tot el món (evidentment no hem estat a tots els llocs del món, però ho diuen totes les guies ;)
Fins i tot en això han tingut mala sort els cambodjans. Un país que ha viscut les més grans atrocitats, que encara té el territori amb més mines antipersona de tot el món, amb guerres intermitents durant els últims 50 anys (fins fa uns 10 anys no van aconseguir la pau), amb una economia devastada... i tot i així amb una gent meravellosa, mereixeria tenir moltes més oportunitats per refer-se. Si els temples d'Angkor estiguessin repartits per tot el país (cada temple a 200km dels altres), sense cap mena de dubte, els turistes recorrien Cambodja durant 15 dies per visitar-los. Per la seva desgràcia, estan tots concentrats en un radi de 40km, i això fa que la mitjana de temps que els turistes passen al país sigui només de 2.5 dies (baixar de l'avió, visitar els temples a cuita corrents, i marxar escopetejats cap a les platges tailandeses).
En resum, no ens haguessim pogut endur una millor impressió de Cambodja: els paissatges, la gent, Angkor, el trekking pel riu de les mil lingues, ... Quan pujàvem a l'avió que ens tornava cap a Tailàndia, teníem un munt de sentiments contradictoris. Per una banda, estàvem contents perquè ens dirigíem cap a una illa tropical, a fer submarinisme i relax... però, per una altra banda, no volíem marxar d'un lloc tan especial, on ens hem sentit tan acollits! Certament, si en algun moment futur tenim la oportunitat de tornar-hi, i visitar la resta del país, amb la calma, l'aprofitarem!
La tercera part del viatge (amb un petit parèntesi d'un dia a Bangkok que vam aprofitar bàsicament per visitar el Palau Reial i el mercat de Chatuchak, el més gran del món) ha estat el temps més relaxant que hem estat en molts anys ;) En cap dels nostres viatges mai havíem estat tants dies en un mateix lloc (finalment hem estat 7 dies a Koh Tao). És cert que el curs de submarinista ens ha ocupat 3 dies i mig (full time, començàvem a les 9h del matí i acabàvem a les 18h!), però l'experiència ha estat genial! No haguessim pogut triar una millor escola de submarinisme, no oblidarem mai el Brujo, l'Iñigo, el Rafa i els altres alumnes (l'Aida, la Karmen, el Sergi, ...). El fet de passar molts dies en un mateix lloc fa que tot flueixi amb molta més calma, i més en aquest cas que gairebé no ens hem mogut de la nostra cala. Hem après a bucejar (gran experiència, i molt agraïts a l'Iñigo, un instructor espectacular!), hem passat uns vespres memorables al millor bar del món (el Babaloo, no oblidarem mai els malabars amb foc mentre preníem una cervesa estirats a la sorra a 1 metre del mar), hem rigut amb els companys d'Ihasia, hem conegut gent genial (com l'Eduard i l'Anna, llàstima que ell es va posar malalt!), hem fet el gandul, ... En un començament ens sabia una mica greu viatjar tant lluny per tirar-nos una setmana a la platja, i com que no teníem res reservat, anàvem una mica amb la idea de que si al final se'ns feia pesat, potser estaríem 4 dies i els altres 3 dies ens mouriem a algun altre lloc, però la veritat és que al final ens haguéssim estat uns quants dies més allà sense cap remordiment ;) Per variar, quan esperàvem el ferry, la Beth no volia marxar ;)
Crec que el millor resum que podem fer del viatge és precisament aquest: hem fet tres viatges en un (nord de Tailàndia, Cambodja i Koh Tao), i en acabar cadascuna de les etapes, no volíem continuar cap a la següent, perquè ens havíem sentit de meravella!
En primer lloc, aquest viatge ha estat com 3 viatges en un, ja que cadascuna de les etapes ha estat completament diferent de les altres; tant que pràcticament ha estat com si haguessim viatjat a tres països ben diferents.
La primera part del viatge, centrada al nord de Tailàndia, ens ha donat la imatge d'un país molt modern, aproximadament com Espanya: grans infraestructures (les autopistes elevades de Bangkok, l'sky train, els moderns gratacels, etc.), tothom amb smartphones d'última generació, gent ben vestida, cotxes nous per tot arreu (al contrari que a la resta de països asiàtics on hem estat, on les motos són l'absolut protagonista), gens de pobresa, ... Tot i que els preus del dormir i el menjar són certament barats (l'allotjament al voltant dels 10€ l'habitació doble -sense aire condicionat- i el menjar sobre els 3€ per persona -amb refresc o cervesa-), en d'altres aspectes, com ara el transport, els aparells electrònics o la roba, els preus són bastant similars als nostres. També ens ha sorprès l'extrema higiene del país en general: carrers ben nets, parcs perfectament cuidats, monuments molt ben restaurats, gent ben vestida... I tampoc no hem observat grans desigualtats socials, si més no, aquestes no eren evidents. En resum, Tailàndia està a les antípodes de la Índia en tots els aspectes!
La gent, com ja ens havien avisat, és molt amable en general (tret dels taxistes quan els demanes que posin el taxímetre, que sembla que els hi hagin ficat una escombra pel cul ;) A més, no hi ha gairebé pressió sobre els turistes: ni a les botigues, ni al carrer, ni als restaurants... pots fer la teva, no et sents observat, no et van cridant constantment per oferir-te coses ni intenten enganyar-te a cada segon... Evidentment, el fet de que el nostre últim gran viatge fos a la Índia ens condiciona bastant en la nostra opinió (no hi ha lloc més estressant per a un turista que la Índia ;) però tot i així ens ha sorprès molt positivament el fet de poder viatjar d'una manera relaxada sense haver d'estar espantant moscardons a cada instant :P
Els massatges són increïblement barats (uns 5€ l'hora), però bastant dolorosos ("mimos y mamporros", diu a la Lonely, i nosaltres creiem que són més mamporros que mimos ;) Sí que és cert que al final et quedes de conya, però encara no tenim clar si és perquè el cos és intel·ligent i pensa "si faig mal, encara aquest tio es voldrà fer un altre massatge!" :P
L'únic "però" que ficaríem a aquesta primera fase és que hem trobat que el país és extremadament turístic. Això no hauria de ser un inconvenient en sí mateix; en realitat no ens hem sentit agobiats en cap moment, ja que hem anat en temporada baixa i no hi havia massificació de guiris, però el problema és que està tot com massa preparat, massa trillat, és tot massa fàcil, i poc autèntic. En força ocasions et dóna la sensació de que intenten mantenir un aspecte de país exòtic, però s'han occidentalitzat tant que el que aconsegueixen és que et sentis en un Port Aventura tropical. És el cas de l'excursió que vam fer a Chiang Mai, el passeig en elefant, el trekking, la tirolina... va ser divertit, sí, però molt preparat, dissenyat per als típics turistes que volen fer moltes coses en poc temps i portar un munt de fotos per ensenyar als amics i a la família (no com nosaltres, que no ens agrada gens agobiar a la família amb fotos ;)
De tota manera, que ens vam sentir molt bé durant aquests primers 5 dies que vam passar al nord de Tailàndia queda clar amb el fet de que en agafar l'avió per anar cap a Cambodja, la Beth anava dient "jo no vull marxar de Tailàndia, són tan amables, tan simpàtics...". Aquesta lletania va durar el temps que vam trigar en aterrar a Siem Reap i sortir de l'aeroport. Si una cosa ens ha sorprès aquests 18 dies, ha estat Cambodja. No havíem llegit pràcticament res del país, en realitat hi hem anat perquè l'Ernest i la Blanca ens van ensenyar fotos fa uns anys i des de llavors s'havia convertit en una mena d'obsessió personal anar a veure els temples d'Angkor, però més enllà del fet de que calen 2 dies com a mínim per a visitar-los, no sabíem res més de Cambodja o dels cambodjans.
Però va ser sortir de la terminal i començar a parlar amb els cambodjans i veure que és difícil que hi hagi un altre lloc al món on puguis trobar persones més sincerament amables, més simpàtiques, més somrients, més senzilles, més... que te les enduries a casa, vaja! En certa manera, ens han recordat als senegalesos (com pot ser que als dos països més pobres que hem visitat en la nostra vida sigui on hem trobat les millores persones!), per la seva espontaneïtat i la manera de viure la vida. Cada cambrer, recepcionista, conductor de tuk tuk, venedor, cada nen que trobaves als temples, totes i cadascuna de les persones amb les que vam ensopegar durant aquells quatre dies ens van arrencar un somriure. Encara que la pressió sobre els turistes és alta (cal tenir en compte que el sou mitjà és de només 90$ al mes, per tant nosaltres som com caixers automàtics amb potes i lògicament intenten vendre't de tot), la manera que tenen de fer-ho és tot al contrari que a d'altres països com la Índia o el Vietnam (recordo que en el seu moment vam pensar que Vietnam seria un país genial si no estigués tan ple de vietnamites, i de la Índia ja ni parlem ;) Aquí et sap greu no ajudar-los comprant-los alguna cosa, i hem intentat de "repartir" una mica la nostra "riquesa" comprant una aigua aquí, una cervesa allà, menjant en un lloc diferent cada dia...
Si la gent de Cambodja és genial, els temples d'Angkor no es queden enrere. És un d'aquells escassos llocs on pots anar amb les més altes expectatives, segur que queden superades amb escreix! Vas allà amb la idea de veure els temples de Tomb Raider, les típiques fotos d'arbres gegants menjant-se els temples, però Angkor és molt més que això. Quan diuen que necessites mínim 2 dies per visitar-los et sembla que és una exageració (dos dies visitant esglésies en ruïnes?), però no ho és pas. Cada temple és diferent, cada racó amaga una sorpresa, la simbiosi entre l'obra d'homes que van construïr fa un mil·leni i la natura que lentament ho ha anat destruïnt és simplement espectacular. No hi ha cap altre lloc comparable en tot el món (evidentment no hem estat a tots els llocs del món, però ho diuen totes les guies ;)
Fins i tot en això han tingut mala sort els cambodjans. Un país que ha viscut les més grans atrocitats, que encara té el territori amb més mines antipersona de tot el món, amb guerres intermitents durant els últims 50 anys (fins fa uns 10 anys no van aconseguir la pau), amb una economia devastada... i tot i així amb una gent meravellosa, mereixeria tenir moltes més oportunitats per refer-se. Si els temples d'Angkor estiguessin repartits per tot el país (cada temple a 200km dels altres), sense cap mena de dubte, els turistes recorrien Cambodja durant 15 dies per visitar-los. Per la seva desgràcia, estan tots concentrats en un radi de 40km, i això fa que la mitjana de temps que els turistes passen al país sigui només de 2.5 dies (baixar de l'avió, visitar els temples a cuita corrents, i marxar escopetejats cap a les platges tailandeses).
En resum, no ens haguessim pogut endur una millor impressió de Cambodja: els paissatges, la gent, Angkor, el trekking pel riu de les mil lingues, ... Quan pujàvem a l'avió que ens tornava cap a Tailàndia, teníem un munt de sentiments contradictoris. Per una banda, estàvem contents perquè ens dirigíem cap a una illa tropical, a fer submarinisme i relax... però, per una altra banda, no volíem marxar d'un lloc tan especial, on ens hem sentit tan acollits! Certament, si en algun moment futur tenim la oportunitat de tornar-hi, i visitar la resta del país, amb la calma, l'aprofitarem!
La tercera part del viatge (amb un petit parèntesi d'un dia a Bangkok que vam aprofitar bàsicament per visitar el Palau Reial i el mercat de Chatuchak, el més gran del món) ha estat el temps més relaxant que hem estat en molts anys ;) En cap dels nostres viatges mai havíem estat tants dies en un mateix lloc (finalment hem estat 7 dies a Koh Tao). És cert que el curs de submarinista ens ha ocupat 3 dies i mig (full time, començàvem a les 9h del matí i acabàvem a les 18h!), però l'experiència ha estat genial! No haguessim pogut triar una millor escola de submarinisme, no oblidarem mai el Brujo, l'Iñigo, el Rafa i els altres alumnes (l'Aida, la Karmen, el Sergi, ...). El fet de passar molts dies en un mateix lloc fa que tot flueixi amb molta més calma, i més en aquest cas que gairebé no ens hem mogut de la nostra cala. Hem après a bucejar (gran experiència, i molt agraïts a l'Iñigo, un instructor espectacular!), hem passat uns vespres memorables al millor bar del món (el Babaloo, no oblidarem mai els malabars amb foc mentre preníem una cervesa estirats a la sorra a 1 metre del mar), hem rigut amb els companys d'Ihasia, hem conegut gent genial (com l'Eduard i l'Anna, llàstima que ell es va posar malalt!), hem fet el gandul, ... En un començament ens sabia una mica greu viatjar tant lluny per tirar-nos una setmana a la platja, i com que no teníem res reservat, anàvem una mica amb la idea de que si al final se'ns feia pesat, potser estaríem 4 dies i els altres 3 dies ens mouriem a algun altre lloc, però la veritat és que al final ens haguéssim estat uns quants dies més allà sense cap remordiment ;) Per variar, quan esperàvem el ferry, la Beth no volia marxar ;)
Crec que el millor resum que podem fer del viatge és precisament aquest: hem fet tres viatges en un (nord de Tailàndia, Cambodja i Koh Tao), i en acabar cadascuna de les etapes, no volíem continuar cap a la següent, perquè ens havíem sentit de meravella!
