Avui ens hem tornat a llevar d'hora per fer les nostres dues primeres immersions com a bucejadors de ple dret. Estem molt contents amb l'elecció d'escola que hem fet; són tots com una gran família i ens estem sentint la mar de bé entre ells.
La primera immersió l'hem fet bucejant per un vaixell de la segona guerra mundial (que van enfonsar fa un parell d'anys per crear un ecosistema amb esculls de corall). Tot i que no sigui com un naufragi, té molta gràcia bucejar al costat del canó, entrar dins de la cabina de comandament, ... Per desgràcia, el vaixell està enfonsat a uns 25 metres i amb la nostra titulació només podem baixar a 18, per tant no l'hem pogut investigar sencer (el dive master ha fet la vista grossa i ens ha portat fins a 22 metres, però no li digueu a ningú ;)
La segona immersió l'hem fet en dos pinocles submarins (són muntanyes submarines). Aquests estaven plens de corall de tots els tipus i colors, i hem vist un munt de peixos (una manta raya, un peix pallasso -el famós Nemo- voltant per la seva anèmona, un emperador, i molts més). Hem gaudit com a nens, ens ho hem passat molt bé!
Per cert, us debíem un remei casolà per a les picades de medusa. Necessitem aigua calenta i amoníac, ho tirem sobre la picada i notarem l'alleujament. Normalment no portem ni una cosa ni l'altra a la motxilla, però la natura, en la seva infinita saviesa, ens ha proporcionat a tots un sortidor integrat... Calen més pistes? Quin líquid calent, amb amoníac i de color groc, heu vist sorgir recentment del vostre cos? Doncs ja sabeu, si pica... pipí :P
La resta del dia l'hem dedicat a fer vacances de les vacances: llegir a la platja, migdiada, dinar en un restaurant al costat del mar, llegir a la platja, segona migdiada, veure una sèrie tot prenent un lassi (com trobarem a faltar la fruita tropical!), sopar i relax al Babaloo, el genial bar on fan malabars amb foc i tenen les tauletes a la sorra, il.luminades amb espelmes, i on la música chillout es barreja amb el so de les onades i el to suau de les converses...
Aquí ens hem trobat amb dos nois israelians amb els que hem anat coincidint aquests dies, i hem estat xerrant amb ells un munt d'estona. Resulta que allà tots els nois fan 3 anys de mili, i les noies, 2 anys! Quan l'acaben, estalvien una mica i se'n van de viatge uns quants mesos... ells en porten 7 i ja estan a punt de tornar a casa. Tenen un munt d'anècdotes i ens ho hem passat molt bé. Es pensaven que nosaltres també estàvem en un d'aquests llargs viatges que fan ràbia tipus Blanca i Ernest. Brrrrr, enveja cotxina :P I quan els hem dit la nostra edat s'han quedat parats, es pensaven que teníem sobre els 25 anys! Es nota que ens fem grans quan ens posem contents perquè ens treuen gairebé deu anys :D
Per demà no tenim plans més enllà del relax, i de passar-nos hores plorant perquè ja se'ns acaba la bona vida :( No quedarà més remei que començar a pensar en el proper viatge, per fer-ho més suportable :D
La primera immersió l'hem fet bucejant per un vaixell de la segona guerra mundial (que van enfonsar fa un parell d'anys per crear un ecosistema amb esculls de corall). Tot i que no sigui com un naufragi, té molta gràcia bucejar al costat del canó, entrar dins de la cabina de comandament, ... Per desgràcia, el vaixell està enfonsat a uns 25 metres i amb la nostra titulació només podem baixar a 18, per tant no l'hem pogut investigar sencer (el dive master ha fet la vista grossa i ens ha portat fins a 22 metres, però no li digueu a ningú ;)
La segona immersió l'hem fet en dos pinocles submarins (són muntanyes submarines). Aquests estaven plens de corall de tots els tipus i colors, i hem vist un munt de peixos (una manta raya, un peix pallasso -el famós Nemo- voltant per la seva anèmona, un emperador, i molts més). Hem gaudit com a nens, ens ho hem passat molt bé!
Per cert, us debíem un remei casolà per a les picades de medusa. Necessitem aigua calenta i amoníac, ho tirem sobre la picada i notarem l'alleujament. Normalment no portem ni una cosa ni l'altra a la motxilla, però la natura, en la seva infinita saviesa, ens ha proporcionat a tots un sortidor integrat... Calen més pistes? Quin líquid calent, amb amoníac i de color groc, heu vist sorgir recentment del vostre cos? Doncs ja sabeu, si pica... pipí :P
La resta del dia l'hem dedicat a fer vacances de les vacances: llegir a la platja, migdiada, dinar en un restaurant al costat del mar, llegir a la platja, segona migdiada, veure una sèrie tot prenent un lassi (com trobarem a faltar la fruita tropical!), sopar i relax al Babaloo, el genial bar on fan malabars amb foc i tenen les tauletes a la sorra, il.luminades amb espelmes, i on la música chillout es barreja amb el so de les onades i el to suau de les converses...
Aquí ens hem trobat amb dos nois israelians amb els que hem anat coincidint aquests dies, i hem estat xerrant amb ells un munt d'estona. Resulta que allà tots els nois fan 3 anys de mili, i les noies, 2 anys! Quan l'acaben, estalvien una mica i se'n van de viatge uns quants mesos... ells en porten 7 i ja estan a punt de tornar a casa. Tenen un munt d'anècdotes i ens ho hem passat molt bé. Es pensaven que nosaltres també estàvem en un d'aquests llargs viatges que fan ràbia tipus Blanca i Ernest. Brrrrr, enveja cotxina :P I quan els hem dit la nostra edat s'han quedat parats, es pensaven que teníem sobre els 25 anys! Es nota que ens fem grans quan ens posem contents perquè ens treuen gairebé deu anys :D
Per demà no tenim plans més enllà del relax, i de passar-nos hores plorant perquè ja se'ns acaba la bona vida :( No quedarà més remei que començar a pensar en el proper viatge, per fer-ho més suportable :D
Eeei! PER FI tinc un respir i he pogut visitar el bloc, veig que heu estat gaudint molt! com mola, això de ser submarinistes titulats és la bomba, ha de ser genial visitar un vaixell enfonsat.
ReplyDeleteQui sap, potser el proper viatge en comptes de fer-lo al Japó el faig a Tailàndia ni que sigui per poder fer això :P
Lo del pipí ho sabia perquè en una de les travesses que vam fer amb el vaixell del pare de l'Arnau a un amic seu li va picar una medusa i vam veure com utilitzava aquesta tècnica, vam flipar bastant (teníem 10 anys) però se m'ha quedat gravat. Això si, espero de no haver-ho de posar mai en pràctica perquè també recordo que la picada era molt, molt molesta.
En fi ara ja queda la tornada, i jo en 7 dies -per fi- seré a Tokyo :D
Be,, ara ja sabem mes remeis casolans d,aquets que ens dona la natura,,, jo no ho he necessitat mai, afortunadament, ,, pero si ho necessites, segur que no ho oblidaria,,, uix,, es una mica fastigusillo, oi que si...
ReplyDeleteEstem molt ocntents que us ho hagueu passat be,,, ja quan ens llegiu segur que estareu a punt de tornar o ja a casa,,, en fi,,, com que no us veure, aprofito per desitjar-vos una bona tornada a casa.
Per cert,,, la Rosa volia posar-vos moltes respostes al vostre blog,,, ja us he dit per mail que se li ha espatllat l,ordinador de casa, i els dies que jo l,he deixat el meu, no ha sabut accedir al format de "publicar respuesta",,, es veu que el mozilla firefox que té el meu netbook no el domina gaire,,, i per mes inri, avui l,he pres el meu ordinador que tenia en prestec perque me l,enduc a les meves vacances que començo dema. je, je,,,
De totes formes us transmeto el que m,ha dit.
"QUE BE QUE US HO PASSEU, I QUINES FOTOS MES BONIQUES"
Apa, jo ja he complert
una abraçada, i feliç retorn (dintre del que cap, es clar)
Ernest i Blanca
felicitats, submarinistes!!!
ReplyDeletehehe, i a mi també em va quedar gravat això de les meduses quan m'ho vas explicar,xavi!
nens, quines fotos tan xules que us va fer l'instructor! i pobret eduard (?), si al final era dengue... :-(
que tingueu molt bona tornada a casa! ja podríeu fer una paradeta a berlín,sossus :-P