Amb el calendari assenyalant tossudament que el nostre viatge s'acosta a la seva fi, hem decidit de gaudir tranquil.lament de la platja, el bon temps, el deliciós i barat menjar tailandès, els batuts de mango, la cervesa fresqueta i la bona companyia dels instructors i clients d'ihasia. Hem fet snorkel, intentant veure taurons i una tortuga a la Shark Bay, la cala del costat de la nostra, però no hem tingut èxit (sí que hem vist peixos i corall, però si no hi ha perill no hi ha emoció ;)
De camí a la cala dels no-taurons hem parat a dinar en un restaurant que oferia unes vistes espectaculars sobre la caleta, bon menjar i música de The Doors de fons. Ens estem mal acostumant a aquests llocs bucòlics, dinant per 3€ per barba... quan tornem no voldrem sortir de casa! Al vespre hem anat a sopar amb l'extensa colònia catalana de l'illa (és increïble, hem sentit parlat més català a Koh Tao en una setmana que a l'Hospitalet en 33 anys ;) I després, de festa fins a altes hores de la matinada (fins a les 0:30h o així no hem anat a dormir ;) No vegis el que cansa no fer res, estem tot el dia dormilejant i a la nit ens morim de son, crec que cada dia ens semblem més a l'Ona ;)
Al matí hem hagut de fer la maleta... no volem marxar de Koh Tao! Buuaaaaa! Buuaaaaa! (Veus com cada dia ens assemblem més a l'Ona) :P
Fins les 14h no ens venia a buscar el taxi, així que hem aprofitar per caminar cap a l'altre cantó i veure què hi ha més enllà. La Carmen (una noia que també està a ihasia) diu que això és com el Show de Truman, perquè portem una setmana en un poble minúscul i no hem passat mai del Babaloo... potser tot és un escenari i quan caminem 5 minuts més xocarem contra una paret ;)
Finalment hem descobert que, després d'un camí de pujades i baixades amb un sol asfixiant, hi ha algunes caletes petites, gairebé desertes i amb aigües transparents. Els paissatges d'aquesta illa recorden moltíssim a la Polinèsia de Port Aventura (seriosament!), amb els boscos de palmeres i uns rocs gegants desperdigats per aquí i per allà. L'únoc problema és que està tot bastant urbanitzat (no hi ha cales verges), però és clar, tot no es pot tenir!
Per cert, la Carmen és traductora (de l'anglès i l'alemany al castellà) i ha vingut aquí amb la oficina... el seu portàtil! No està de vacances, el que ha fet és traslladar temporalment el seu lloc de treball de Vigo a Tailàndia! Tenint en compte que una habitació doble costa al voltant de 10€, i el menjar uns 3€ per persona, depèn de com estar aquí li surt més barat que estar a casa, i no crec que sigui el mateix posar-se a traduir en un dia fosc i plujós a Vigo (o a Berlin) que amb els peus a la sorra a una illa tropical. Ens ha semblat una bona idea, el cert és que això de ser traductora sembla un xollo :P
Amb molta pena ens hem acomiadat dels nostres nous amics, i amb tantes emocions ens hem deixat un Kindle connectat a la corrent al resort!! :( Ens n'hem adonat quan ja estàvem pujant al ferry, o sigui que era massa tard per tornar a buscar-lo :( Per sort, hem pogut xatejar després amb el Brujo i la Carmen el portarà cap a Espanya... Quin cap! Un dia d'aquests ens deixarem els passaports... espera... que això ja ens va passar, al Vietnam ;) Un dia d'aquests ens deixarem la càmera de l'Ernest... Òstia! La càmera! (No li digueu res!)
Al vespre, tren nocturn cap a Bangkok (l'hem agafat de segona classe amb ventilador, no volem tornar a patir l'experiència de fer una expedició per Alaska!). Arribarem a quarts de sis i sortim a les 23:55, així que tenim tot el dia per passejar i fer les últimes compres (si hi caben a les maletes, cada vegada pesen més!).
De camí a la cala dels no-taurons hem parat a dinar en un restaurant que oferia unes vistes espectaculars sobre la caleta, bon menjar i música de The Doors de fons. Ens estem mal acostumant a aquests llocs bucòlics, dinant per 3€ per barba... quan tornem no voldrem sortir de casa! Al vespre hem anat a sopar amb l'extensa colònia catalana de l'illa (és increïble, hem sentit parlat més català a Koh Tao en una setmana que a l'Hospitalet en 33 anys ;) I després, de festa fins a altes hores de la matinada (fins a les 0:30h o així no hem anat a dormir ;) No vegis el que cansa no fer res, estem tot el dia dormilejant i a la nit ens morim de son, crec que cada dia ens semblem més a l'Ona ;)
Al matí hem hagut de fer la maleta... no volem marxar de Koh Tao! Buuaaaaa! Buuaaaaa! (Veus com cada dia ens assemblem més a l'Ona) :P
Fins les 14h no ens venia a buscar el taxi, així que hem aprofitar per caminar cap a l'altre cantó i veure què hi ha més enllà. La Carmen (una noia que també està a ihasia) diu que això és com el Show de Truman, perquè portem una setmana en un poble minúscul i no hem passat mai del Babaloo... potser tot és un escenari i quan caminem 5 minuts més xocarem contra una paret ;)
Finalment hem descobert que, després d'un camí de pujades i baixades amb un sol asfixiant, hi ha algunes caletes petites, gairebé desertes i amb aigües transparents. Els paissatges d'aquesta illa recorden moltíssim a la Polinèsia de Port Aventura (seriosament!), amb els boscos de palmeres i uns rocs gegants desperdigats per aquí i per allà. L'únoc problema és que està tot bastant urbanitzat (no hi ha cales verges), però és clar, tot no es pot tenir!
Per cert, la Carmen és traductora (de l'anglès i l'alemany al castellà) i ha vingut aquí amb la oficina... el seu portàtil! No està de vacances, el que ha fet és traslladar temporalment el seu lloc de treball de Vigo a Tailàndia! Tenint en compte que una habitació doble costa al voltant de 10€, i el menjar uns 3€ per persona, depèn de com estar aquí li surt més barat que estar a casa, i no crec que sigui el mateix posar-se a traduir en un dia fosc i plujós a Vigo (o a Berlin) que amb els peus a la sorra a una illa tropical. Ens ha semblat una bona idea, el cert és que això de ser traductora sembla un xollo :P
Amb molta pena ens hem acomiadat dels nostres nous amics, i amb tantes emocions ens hem deixat un Kindle connectat a la corrent al resort!! :( Ens n'hem adonat quan ja estàvem pujant al ferry, o sigui que era massa tard per tornar a buscar-lo :( Per sort, hem pogut xatejar després amb el Brujo i la Carmen el portarà cap a Espanya... Quin cap! Un dia d'aquests ens deixarem els passaports... espera... que això ja ens va passar, al Vietnam ;) Un dia d'aquests ens deixarem la càmera de l'Ernest... Òstia! La càmera! (No li digueu res!)
Al vespre, tren nocturn cap a Bangkok (l'hem agafat de segona classe amb ventilador, no volem tornar a patir l'experiència de fer una expedició per Alaska!). Arribarem a quarts de sis i sortim a les 23:55, així que tenim tot el dia per passejar i fer les últimes compres (si hi caben a les maletes, cada vegada pesen més!).
No comments:
Post a Comment