...i ha arribat l'últim dia :(

Dia 23
13 de juliol - Nusa Lembongan - Bali - Singapur - Amsterdam - Barcelona

Totes les coses bones tenen un final :( Ens hem llevat aquest matí sabent que havíem de fer les maletes i deixar l'habitació, però no perquè a continuació comenci una nova (i emocionant) etapa del nostre viatge, sinó perquè aquest vespre hem d'agafar el vol que ens tornarà a Catalunya i haurem de reprendre la nostra vida diària (que, malauradament, no és tan divertida com viatjar per Indonèsia ;)

Però de moment encara ens queda gairebé tot el dia per gaudir de Lembongan, visca! Així que després d'esmorzar i deixar les maletes, hem anat a Mushroom Bay, acompanyats per un noi de l'hotel, que ens havia reservat un vaixell per fer un viatge d'snorkeling (avui no podíem fer submarinisme perquè no pots bucejar les 24 hores anteriors a agafar un avió). Després d'esperar una estona, ha aparegut un senyor d'uns 50 anys amb una barqueta tradicional d'aquí: són barques estretes i allargades, amb una espècie de "braços" a banda i banda que subjecten uns pals horitzontals paral·lels al casc i que serveixen per donar estabilitat a l'embarcació. Són realment petites, potser 5 metres d'eslora i 1 metre d'amplada. Quan ens hem posat en marxa, de seguida hem descobert la importància dels estabilitzadors laterals; les onades eren molt fortes (semblava que estiguéssim en una muntanya russa!) i la barca no bolcava gràcies a aquests estabilitzadors, que anaven picant contra la superfície del mar i mantenien l'embarcació a flot. Hauria estat fins i tot divertit, si no fos pel fet de que portàvem la càmera a sobre i se'ns estava mullant, al final hem embolicat la funda dins d'una tovallola, i aquesta dins d'una bossa, per intentar que sobrevisqui fins al final del viatge!

Hem visitat dos punts d'snorkel, el primer dels quals no ens ha barrufat gaire perquè el corall estava a massa profunditat (potser 5 metres). La sensació és com si enlloc de visitar els orangutans dins del parc, féssim una ullada amb helicòpter ;) Veies el corall allà baix, i els peixos petitons petitons, el cert és que res comparable al submarinisme. A més, les onades eren fortes i les roques de la costa estaven properes, i a mi em feia una mica de yuyu (la Beth estava allà tota campant, nedant ben al costat de les roques, gaudint de la sensació de risc, com sempre fa ella ;)

El segon punt d'snorkeling ha estat radicalment diferent. Tot i que hi havia 2 o 3 vaixells més, aquí el corall estava molt més a prop de la superfície, i hi havia milers de peixos, de desenes d'espècies diferents, i nedant al veu voltant. Hem tingut la mateixa sensació que a les Maldives, era com estar dins d'una peixera. La rehòstia ha estat quan el "capità" ens ha donat un parell de llesques de pa bimbo i li hem donat als peixos, la sensació de tenir 50 peixets menjant-te de la mà no té preu... per la resta, Mastercard ;) (Nota: de fet, per la resta, millor Visa, perquè aquest viatge hem tingut uns quants merders amb la Mastercard, entre d'altres que ens van cobrar 2 vegades tots els diners que vam treure dels caixers, per sort sembla que ells mateixos es van adonar que són uns inútils i ens han tornat els calers).

Quan se'ns ha acabat el pa bimbo, hem enfilat de tornada cap a l'hotel. De camí, el capità ens ha preguntat si volíem aturar-nos també als manglars, però com que havíem quedat amb molt bon sabor de boca, hem decidit de no arriscar-nos a espatllar-ho. De camí cap a l'hotel ens ha caigut un bon xàfec i, com que el vaixell no tenia cap tipus de sostre, hem acabat ben xops (de fet, tan xops com estàvem dins de l'aigua ;) Quan ha començat a ploure, el capità ha agafat un casc de moto que tenia allà al costat i se l'ha posat ¿? Encara ara no sabem per què, en cas de caure al mar jo em posaria abans un salvavides que un casc, estan bojos aquests indonesis ;) Per sort, ens ha portat sans i estalvis a port. L'excursió l'hem pagat directament a l'hotel, ens ha costat 500.000 rúpies (30 euros) per 3.5 hores i el vaixell per nosaltres sols, no està malament de preu.

A tot això ja eren gairebé les 14h, així que hem fet una dutxa i ens hem dirigit a Mushroom Bay, per tornar la moto i agafar el ferry de tornada cap a Bali. Ha estat molt fàcil, un noi ens ha dit que el volíem agafar, a les 14:30h, estava ple i ens ha ficat en el següent, que ha sortit 10 minuts més tard. El viatge ha estat mogut, el vaixell literalment VOLAVA per sobre de les onades. Hi caben uns 30 passatgers, i la majoria eren coreans, no vegis quin escàndol fotien cada vegada que el vaixell s'aixecava sobre una onada i queia a plom (tenies una mica la sensació d'estar en una atracció). Ha estat molt divertit :)

Hem arribat a Sanur ens uns 30 minuts, i hem aprofitat per dinar allà mateix, en un warung que hi ha al costat del port. Després de dinar, hem agafat un taxi cap a l'aeroport, que està a 30 minuts (ens ha costat 150.000 rúpies, 9 euros). Quan hem arribat a l'aeroport ens hem adonat que se'ns havia oblidat un detall important: cada vegada que agafes un vol, cal pagar una taxa de sortida (l'import depèn de cada aeroport), i cal portar els diners en metàlic. Com sempre ens acostuma a passar, hem arribat a l'últim moment totalment escurats, i no hem pensar en guardar rúpies per a pagar la taxa (que aquí són 200.000 rúpies per passatger, una pasta). Hem estat considerant la possibilitat d'utilitzar aquest fet com a excusa per perdre el vol i quedar-nos aquí un parell de setmanes, però probablement no hagués colat ;) Total, que per sort portàvem encara 40 euros en metàlic i hem hagut de canviar-los aquí mateix (amb el problema de que el canvi no és gaire bo). Com a conseqüència colateral, ens han sobrat 300.000 rúpies, així que la Beth no ha tingut més remei que buscar en què gastar-les. Ha patit més pobreta! :D Jo crec que ha estat el moment que més ha disfrutat en aquestes tres setmanes :P

Nusa Lembongan

Dia 22
12 de juliol - Nusa Lembongan

Després de l'experiència d'ahir, la Beth no tenia gaires ganes de repetir una immersió a la deriva, així que s'ha quedat a l'hotel tranquil·lament, gaudint de la piscina, mentre jo em llevava ben d'hora per anar al centre de buceig.

Les dues immersions del dia han estat bé, com les d'ahir, amb molta vida i molt de corall, però res extraordinàriament destacable; jo estava obsessionat en veure tortugues, però no hem tingut sort :(. Això sí, el fons marí està en unes condicions excel·lents, la veritat és que és infinitament millor que el que vam veure a Tailàndia, i gairebé a l'alçada de les Maldives. La parella de catalans amb els que vam coincidir ahir ens van dir que ells venen de les Gili, i que allà està fatal; es veu que els indonesis han utilitzat pesca amb dinamita (la tècnica pesquera que consisteix en llançar dinamita al fons del mar i, quan a conseqüència de l'explosió, els peixos pugen tots "atontats" cap a la superfície, agafar-los). Lògicament, aquesta tècnica té dues conseqüències catastròfiques: no permet realitzar pesca selectiva (de tal manera que es moren tot tipus de peixos, tant els comercialment valuosos com els que no ho són, que de vegades són la majoria i es llencen directament per la borda), i a més destrossa el corall, que després triga dècades en créixer de nou. Total, que entre unes coses i altres, cada vegada estem més convençuts de que ha estat un gran encert venir a Lembongan enlloc de a les Gili.

Després de dinar a l'hotel, hem convençut a un dels recepcionistes perquè ens ensenyés a fer volar els estels (de fet no hem hagut d'insistir gaire, quan li hem dit que teníem un estel ha somrigut d'orella a orella i s'ha afanyat a venir amb nosaltres); hem anat a un descampat que hi ha molt a prop i on uns nens n'estaven fent volar. En 25 segons el noi ja ens havia fet volar el nostre; hem començat a deixar anar fil i se'ns ha anat potser a 100 metres d'alçada (sense exagerar, al final era un puntet groc allà a les alçades!). Els nens tenien uns estels molt graciosos, que feien soroll, com un helicòpter :) Hem estat una bona estona allà, i quan han vist que teníem problemes per tornar a aixecar el nostre, han vingut a ajudar-nos, tots monos ells :) De fet, en un moment donat se'ns ha enganxat l'estel en un arbre, i un dels nens ha pujat ràpidament a rescatar-lo (i sense casc ;)

Després hem anat a veure les plantacions d'algues. L'economia de Lembongan, abans de la irrupció del turisme, es basava gairebé exclusivament en el cultiu d'algues, i avui dia encara són molts els habitants de la illa que hi treballen. Al sud-est de la illa hi ha una gran zona on es cultiven les algues, i amb la marea baixa la gent hi va a recollir-les. Hi havia bastanta gent treballant-hi, hi ha una bona extensió. Són curiosos els contrastos que es poden trobar en aquest país...

Tot seguit hem anat a visitar Nusa Cembongan, la germana petita de Lembongan. Les dues illes estan molt a prop, i es troben comunicades per un pont penjant que no dóna una sensació de gran solidesa, amb el terra fet de làmines de fusta (en falten unes quantes!) i tan estret que és difícil que passin dues motos una al costat de l'altra. Evidentment, a la Beth li ha faltat temps per obligar-me a creuar al pont, mira que jo em resistia, però ha estat impossible, la seva insistència ha estat tan gran que finalment he hagut de claudicar i amb una extremada dosi de prudència hem creuat el pont :D

Nusa Cembongan és molt petita, de punta a punta l'hem recorregut en poc més de 5 minuts (amb la moto, és clar). Ens hem dirigit a Jump Point, un cap on hi ha un warung i un parell de trampolins des d'on la gent salta al mar. Malauradament per la Beth, que frisava per saltar, aquesta tarda hi havia marea baixa, així que no hem pogut provar-ho (so pena de fotre'ns el gran "talegazo" contra les roques, 12 metres més avall). El que sí hem fet és gaudir de la posta de sol, tot mirant els surfistes allà baix, mentre preníem una Bintang fresqueta.

I d'aquí ja directament a l'hotel, a deixar passar tranquil·lament el vespre. Hem sopat aquí mateix, un peix que estava per llepar-se els dits. Realment l'hotel ha estat també un gran encert!

Bucejant a Nusa Lembongan

Dia 21
11 de juliol - Nusa Lembongan

A les 6:30h sonava el despertador... que, probret, ha sonat una estona abans de que li fessim cas ;) Hem hagut de córrer una mica per arribat a temps al dive center, al final només hem arribat 5 minuts tard (sense córrer un risc excessiu de fotre'ns una trompada per les meravelloses carreteres de la illa, que més aviat semblen pistes de trial).

Les dues immersions han estat "a la deriva", que vol dir que et deixes portar per la corrent, i vas contemplant el corall i els peixos. La veritat és que no ens ha acabat de barrufar, especialment a la Beth que, per acabar-ho d'adobar, quan ha acabat la immersió s'ha trobat una mica marejada, així que ha decidit no baixar a la segona. Els esculls de corall estan en perfectes condicions, n'hi ha desenes de tipus diferents, amb colors i formes que no havíem vist mai. També hi ha un munt de vida marina, des dels típics peixos tropicals de colors, fins a peixos trompeta, gambes, crancs, llagostes, etc. Hem vist famílies de "Nemo", donant voltes sobre el seu corall, si t'acostes una mica s'emprenyen i et comencen a "atacar", és molt divertit com un peixet tan petit s'atreveix a enfrontar-se a una bèstia tan grossa i tan estranya com un humà enfundat en un tratge de neoprè ;)

La segona immersió ha estat millor, hi havia menys corrent i he pogut gaudir-la amb més tranquil·litat. Hem vist si fa no fa el mateix que a la primera, però l'he gaudit més. En un moment de la immersió, he vist un peix camuflat amb la sorra, m'he acostat una mica però tenia cara de la mala llet, així que he decidit de quedar-me a una distància prudencial, no fos cas que li donés per mossegar-me. Més tard m'han explicat que justament aquest peix és extremadament verinós, i que si et punxes amb les espines, en 1 hora estàs mort! Sort que la meva neurona de la prudència ha tornat de l'Erasmus per fer una visita fugaç, si no potser hauríem de canviar el nom del blog i posar "Les aventures de la Beth (a seques)" :S

A nivell de qualitat de l'ecosistema val dir que és excel·lent, el corall està en magnífiques condicions, i hi ha moltíssima vida, està gairebé al nivell de les Maldives. Hem conegut una parella de catalans molt enrotllats (Ferran i Yolanda) que venen de Gili Meno, i ens han dit que allà el coral està destrossat, que no els ha agradat gens el fons marí, perquè estava tot mort. Aquest era l'únic punt que crèiem que tindrien millor les Gili que Nusa Lembongan, així que fins i tot en això hem sortit guanyant amb el canvi d'última hora, en aquest viatge sembla que hem encertat amb les improvitzacions! :)

Acabada la immersió, hem estat xerrant amb la parella de catalans un parell d'hores; després hem anat cap a l'hotel, a fer una mica el gos... sí, estem de vacances :D Quan ens hem cansat de descansar, hem anat a veure la posta de sol a Mushroom Bay (una platja al costat de l'hotel) i després a fer-nos un massatge, que a mi no m'ha barrufat del tot, perquè la massatgista tenia unes urpes que rascaven una mica (i a sobre, nosaltres portàvem sorra enganxada de la platja, amb la qual cosa hem patit un massatge "exfoliant" amb tota la sorra rascant el cos).

Hem sopat a l'hotel (una tonyina magnífica, i tot bastant barat) i a les 21h ja estàvem dormint (no vegis com cansa això de relaxar-se) :D

Nusa Lembongan: comença el final del viatge

Dia 20
10 de juliol - Ubud (Bali) - Nusa Lembongan

Amb pena, barrejada amb il·lusió, encarem la que serà la última etapa del nostre viatge per Indonèsia. Després d'esmorzar i fer el check-out (li hem deixat 13.000 rúpies de propina al de l'hotel, menys d'un euro, i gairebé ens fa reverències), ens han portat fins a Sanur, el port que està al sud de Bali des del qual surten els vaixells cap a Nusa Lembongan. Només arribar, un home ens ha portat a la seva oficina i ens ha ofert un ferry ràpid per 300.000 rúpies (18 euros) anada i tornada, per persona. Per internet havíem estat a punt de reservar el mateix per 550.000, així que ens ha semblat un molt bon preu i hem acceptat.

El vaixell estava amarrat al mig de la platja (no hi ha moll), amb unes onades molt fortes, així que t'havies de remullar els peus... o fins la cintura, com li ha passat a la Beth, que ha calculat malament i ha anat a pujar just quan venia la gran onada ;) Sort que m'havia donat a mi el seu mòbil, i que jo, amb l'habilitat que em caracteritza, amb prou feines m'he mullat els turmells, que si no... :D

El vaixell literalment saltava les onades, no havíem anat mai amb un vaixell que anés així de ràpid. Portava 3 motors fora borda, i de debò que semblava el Ferrari dels vaixells, semblava un avió a punt d'enlairar-se. A aquella velocitat, ens menys de 30 minuts hem arribat a Nusa Lembongan, concretament a Mushroom Beach. Aquí ha estat més fàcil baixar (no hi havia tantes onades), i només agafar les maletes, un noi ens ha ofert una moto per llogar. Ens ha demanat 70.000 rúpies (5 euros) per dia, més car que a Bali (on hem pagat 50.000), però ens ha dit que ens la donava amb el dipòsit ple, i que cada vegada que necessitem benzina, que tornem al port i ens omplirà el dipòsit gratis. Està clar que aquí la gent no utilitza gaire la moto (la illa és molt petita, només 3 pobles i 4 platges).

Li hem dit que si ens podia guardar les bosses mentre buscàvem l'hotel que havíem vist a Booking, però ens ha dit que les podíem portar. Dit i fet, els tio ens ha muntat el tetris i semblàvem indonesis 100%, era per fer-nos una foto: jo amb una bossa gran entre les cames, una altra de mà al damunt, enmig del manillar, i la càmera penjant; la Beth de paquet amb la motxilla gran a l'esquena, la de mà penjada en un braç i dues bosses de souvenir a l'altra mà... No tenim cap foto perquè prou feina teníem amb aguantar-nos a sobre de la moto, però semblavem realment un cargol amb la "casita a cuestas" :D

El camí fins a l'hotel és poc més que una pista, la última vegada que van asfaltar la carretera segurament nosaltres encara no havíem nascut, i està fatal (de fet, després descobriríem que totes les carreteres de Nusa Lembongan estan en un estat lamentable). Quan hi hem arribat (no ha estat excessivament difícil, estava a un quilòmetre més o menys), el noi que ens ha vingut a atendre ens ha dit que estava ple :( Però si ho havíem mirat a Booking abans de sortir d'Ubud, 2 hores abans, i quedaven 2 habitacions! Doncs resulta que havien vingut dues parelles "walk in", com nosaltres, sense reserva... però espera, que el tio truca a algú, comencen a parlar i... sort! S'havia liat, avui tenien un check out i els queda lliure un bungalow!

No ens ha volgut dir el preu fins que no veiéssim l'hotel, la veritat és que és espectacular: només hi ha 8 bungalows, de fusta, al voltant d'un jardí. Cada bungalow té un porxo, i el labavo, a la part del darrere, és semi-exterior (només està cobert per sostre a mitges). La piscina té vistes directes al mar, i està encarada a l'oest, així que les postes de sol, estirat a la tumbona de la piscina, amb una cerveseta fresqueta, han de ser espectaculars. Total, que ja ens era igual el preu que ens digués, ens volíem quedar! Quan finalment ens ho ha dit, hem flipat: 400.000 rúpies (24 euros). A Booking l'havíem vist per 35 euros, i ja ens semblava una ganga abans de veure'l, però una vegada aquí, i a sobre a aquest preu... doncs el noi ens ha mirat una mica cohibit i ens ha demanat disculpes, "és que estem en temporada alta", ens ha dit! OoO Està clar que aquest no sap que a Salou pots gaudir de meravelloses torres de ciment i platges massificades pel fabulós preu de 150 euros la nit ;)

Total, que evidentment ens hem quedat, és sense cap mena de dubte l'hotel amb la millor relació qualitat-preu al que hem estat. Com que era molt d'hora, el primer que hem fet és anar a la piscina... i allà ens hi hem quedat tot el matí. Aquests dies els volem dedicar a relax i fer algunes immersions (i/o snorkel), la illa és petita i tampoc té gaires coses més a oferir (ni ho busquem!), així que avui no teníem cap pressa.

Quan s'ha fet l'hora de dinar, hem decidit d'anar a donar un volt per l'illa. De punta a punta, per unes carreteres on no es pot anar a més de 20km/h (de fet, no portem casc, ni nosaltres ni ningú aquí a la illa, perquè a la velocitat que anem és com anar amb bici), es triguen uns 20 minuts. Hi ha una carretera "principal" que la recorre de nord a sud, i uns quants ramals que van a parar a les platges.

Segons la Lonely, aquí hi havia molt pocs turistes, i la gent viu bàsicament del cultiu d'algues marines, que s'exporten a la Xina o el Japó. El que hem vist és que això ha canviat, hi ha bastants turistes (sense ser agobiant, però en veus constantment), i està tot ple de warungs, botigues, guesthouses, etc., així que està clar que ara el turisme és la principal font d'ingressos dels 5000 habitants de l'illa. Malgrat tot, hi ha molta gent que segueix amb les seves activitats tradicionals, i hem vist gent recollint algues del mar, carregant-les en cistells, etc.

Hem anat a buscar un dive center i hem agafat un parell d'immersions per demà al matí (hem d'estar a les 7:30 allà, sort que volíem que fossin uns dies de relax ;) i ens hem passat la tarda tranquil·lament a l'hotel (i actualitzant el blog, que ja tocava ;)

Últim dia a Ubud: Besakih, Sidemen Road i Padang Bai

Dia 19
9 de juliol - Ubud (Bali)

Avui ens hem llevat d'hora per primera vegada des que som a Ubud. Mira que amb la carrerilla que portàvem de tot el viatge llevant-nos a hores intempestives (les 00:30h, les 3:30h, les 5:30h...) ha estat arribar a Ubud i canviar de xip... o potser és que el nostre cervell, de manera inconscient, ens està recordant que el final de les vacances s'acosta, i ens està preparant per quan tornem ;) Sigui com sigui, a les 9h ja ens posàvem en marxa, cap a Besakih, el temple més important de Bali, situat a la falda del Gunung Agung, la muntanya més alta de Bali.

El camí des d'Ubud és llarg, està potser a uns 50km, i amb les carreteres balineses, on cada dos per tres et surt un gos, un nen, un pollastre, una moto o un camió del marge de la carretera i se't fica al bell mig, a banda de que en determinats trams sembla que estiguis conduint per una carretera recent bombardejada, la velocitat màxima difícilment supera els 50km/h, i de mitjana segur que anem a 25km/h com a màxim, així que distàncies que a casa nostra semblen curtes, aquí signifiquen un llarg desplaçament. Total, que entre pitos i flautes hem arribat a Besakih cap a les 11h.

A la guia havíem llegit que aquí els timos i les molèsties al turista són bastant bèsties, i només arribat ja ho hem vist. Ens han fet aparcar la moto i ens han dit que si no contractàvem un guia local no podíem entrar al temple, que només el podríem veure per fora. Com que a la Lonely avisava especialment de que et dirien això, i que no era veritat, els hem dit que OK, que el visitaríem només per fora, però que no volíem guia. Ens han dit que calia caminar com un 1km fins al temple, i de seguida hem vist gent fent el trajecte amb moto, així que segona ensarronada! Hem fet mitja volta i hem agafat la moto per estalviar-nos la caminata, que no tenia cap més interès que un munt de botigues a banda i banda.

Un cop a dins del recinte, una altra vegada el mateix: un home (que ens ha dit que no era guia, que era un "guardià del temple") ens ha fet donar mitja volta, dient que calia anar acompanyat d'un balinès per entrar al temple (ens ensenyava com d'altres turistes tenien un guia amb ells), i no ens el podíem treure del damunt. Com que m'emprenya quan em volen prendre per tonto, li he dit que em semblava perfecte que vingués amb nosaltres a fer la visita, si volia, però que no li pensava donar ni una rúpia, i que no volia discussions després, per tant això havia de quedar ben clar d'entrada. El tio no s'ho ha pres gaire bé, i ens ha deixat marxar, mentre remugava.

Una vegada passada aquesta "pantalla", la resta ha estat més bé. El temple està format per un conjunt d'edificis molt bonics, i té unes magnífiques vistes de les terres baixes de Bali (està a més de 1000 metres d'alçada). Com que no teníem un guia pressionant-nos, hem explorat una zona on no hi havia cap dels altres turistes que havien caigut a les garres dels buscavides, segurament perquè feia pujada i als "guies" no els vé de gust caminar. Doncs justament aquí hem trobat l'edifici més bonic, amb una escalinata tallada amb forma de drac i una magnífica portalada.

A continuació hem tornat a pujar a la moto, amb l'objectiu d'arribar a Padang Bai, una població de platja on es pot fer snorkel. Volíem agafar la Sidemen Road, una carretera panoràmica que, segons la Lonely, corre pel mig de la vall més bonica de Bali. No ens ha costat gens trobar la carretera, només hem hagut de parar a preguntar... no sé... 30 vegades... fins i tot un noi que ens ha avançat amb la moto ha afluixat, se'ns ha ficat al costat (a 40km/h per la carretera de les gallines i els batxes que comentàvem abans) i ens ha dit que el seguíssim, jo crec que ens ha vist cara d'estar més perduts que un pingüí al Sahara :D

Quan finalment hem arribat a la Sidemen Road, li hem donat la raó al redactor de la Lonely, el paratge és absolutament preciós; la carretera està en força bon estat i va serpentejant al costat de camps d'arròs, amb les muntanyes cobertes de vegetació selvàtica al fons. Ens hem aturat quan hem vist un turonet que ens ha fet gràcia i hi hem pujat, a dalt hi havia un temple (sense ningú), hi hem fet una ofrena (els balinesos estan obsessionats amb les ofrenes, i una dona ens havia venut "pack d'ofrenes") i hem gaudit de les meravelloses vistes. El cert és que el temple no apareix a cap guia (és difícil que hi apareguin tots els temples de Bali, tenint en compte que cada població, per petita que sigui, en té com a mínim 3, i que moltes cases en tenen un de particular), però era molt molt maco.

Hem seguit tirant carretera avall, fins que hem arribat a Padang Bai, cap les 15h, i hem aprofitat per dinar en un warung. Hem demanat peix (estem en una població marinera), i estava boníssim (i bé de preu). Després ens hem dirigit cap a la platja Blue Lagoon, que està a un km de la població (que tampoc no ens ha semblat que tingui res d'especial). Aquí el menda s'ha volgut banyar, perquè l'aigua estava calenta, fent oïdes sordes a la guia, que posava que cal vigilar amb les fortes corrents (sí, la neurona de la prudència segueix d'Erasmus). L'aigua no cobria gaire, i calia esquivar una mica de corall mort. Al cap d'uns metres, ha començat a cobrir i m'he deixat portar, durant un minut màxim. Quan m'he donat la volta, la Beth estava allà a la llunyania, les onades eren molt fortes, i he pensat "millor tornem a on toquis a terra, nen". Hem començat a nedar, però per cada dues braçades que m'acostaven a la platja, la corrent em tornava una cap a dins del mar, així que m'he hagut d'esforçar de valent per arribar a la zona on tocava (sort que estic en una perfecta forma física ;). Bromes a banda, pot ser realment perillós, si enlloc d'1 minut et deixes portar una estona més, pots tenir greus problemes per tornar a la platja. Quan per fi he arribat a la zona on tocava al terra, allò estava ple de corall mort, i amb la fortíssima ressaca (la del mar, ahir jo no vaig beure ;) m'he fet unes bones esgarrinxades, ja que la corrent se m'enduia i semblava que estigués dins d'una centrifugadora. "Moraleja": amb el mar no es juga.

Una vegada arribat "sa" i estalvi a la platja, i amb un parell de tirites als peus, ens hem dedicat a la passió preferida dels balinesos: fer volar estels. És curiosa l'afició que tenen, a tot arreu veus desenes d'estels als cel, alguns volant tan alt (200 metres o més) que fins i tot els han hagut de prohibir als voltants de l'aeroport, per por a que espatilliin els rotors dels avions! Total, que la Beth estava obsessionada... vull dir... que la Beth volia desesperadament... tampoc... que a la Beth li feia gràcia... (ara sí?) comprar un estel, missió que hem acomplert aquest matí a Besakih. El que hem descobert és que a) els estels no porten manual d'instruccions i b) fer volar un estel és tan intuitiu com instal·lar l'OpenOffice al Gentoo Linux (broma d'informàtics frikis) ;) Total, que no ens en hem sortit, tot i que ha vingut un noi amablement a ajudar-nos, que ens ha dit que era culpa del vent (ah, el vent, el vent, ara ho entenem tot, no pot ser que no tinguem habilitat, nooooo!).

Quan ja es començava a fer fosc, hem tornat cap a Ubud; aquesta vegada ha estat una mica més fàcil... menys difícil... trobar-ho, tot i que ha començat a ploure amb ganes a mig camí, i ja era completament fosc. Quan hem arribat, hem anat a l'hotel a descansar una estona i després a sopar a un restaurant que ens havia recomenat l'Ernest, i que havíem "guardat" per l'últim dia... doncs resulta que estava tancat! :( Al final, hem marxat d'Ubud sense anar al "Sopa", que és com es diu el lloc. Com a contrapartida, hem anat a un tailandès, on hem menjat un Pad Thai molt bo (però no tant com els que fan a Tailàndia ;)

I així acaba la nostra estància de 4 dies a Ubud. Marxem amb la sensació de que no hem vist gaire el poble (tant anar amunt i avall amb la moto), però que ens hem sentit molt bé. Poques vegades hem tingut aquesta sensació en tots els nostres viatges, però en aquest cas penso que és molt possible que algun dia hi tornem. Indonèsia s'ha revel·lat com un destí espectacular, possiblement el país que més ens ha agradat en el seu conjunt, ja que conjuga una autenticitat fora de dubte (gairebé al mateix nivell que la Índia), amb una amabilitat i senzillesa dels seus habitants que et fa amb ganes de quedar-te aquí per sempre. Precisament Bali no és el que més ens ha agradat (també és cert que veníem de 2 setmanes absolutament espectaculars), però a Ubud hem tingut la sensació de que com més dies hi estàvem, més còmodes ens sentíem, i per la seva situació geogràfica (just al mig de l'arxipèlag), qualsevol viatge per Indonèsia probablement hagi de passar per aquí. Total, que si podem, jo crec que repetirem Ubud, i farem les visites que ens han quedat pendents (i que ens estimem més no enumerar, ja que segur que els que hi han estat diran "sacrilegi! heu estat a Ubud i no heu vist .." ;)

Més Bali: Tampak Siring i el Ganung Batur

Dia 18
8 de juliol - Ubud (Bali)

Després de donar-li algunes voltes, hem decidit quedar-nos un dia més a Ubud (Bali té moltes coses a veure, i ja hem vist que les distàncies són molt més grans a la realitat que al mapa!) i enlloc d'anar a les Gili, anar a Nusa Lembongan, una illa minúscula que està al sud de Bali, i que ens va millor perquè a) és més barata (tant el transport com l'allotjament a les Gili costen una pasta) i b) ens permet aprofitar millor l'últim dia, ja que des de Nusa Lembongan hi ha diversos ferries al dia i podem tornar més tard, just a temps de (perdre?) agafar l'avió de tornada cap a Barcelona (ui, sí, quines ganes més enormes que tenim de tornar! :P).

Amb tot això, avui ens hem ficat en marxa una mica mes d'hora, però entre pitos i flautes eren ja quarts d'onze quan sortíem de l'hotel. Des d'Ubud fins al nostre primer destí (Tampak Siring) hi ha 18 km, durant els quals hem d'aturar-nos unes quantes vegades per preguntar el camí, ja que trobem indicadors de tant en tant, però no a totes les cruïlles (i n'hi ha un munt!). Tampak Siring és un poble conegut per dos temples, el primer que hem visitat és Tirta Empul, que té unes fonts d'aigua sagrada que dónen a unes piscines, on els fidels es banyen per purificar-se. No està massificat, i ens ha agradat molt veure com els balinesos es purificaven (fins i tot una parella amb un nen petit). Són d'aquelles coses que encara que no hi creguis, són força inspiradores.

A 2 km d'allà, hi ha un altre temple. Quan arribes, passat l'inevitable zoco (és una passada la quantitat de botigues que són capaços de ficar els balinesos dins de cada atracció turística), has de baixar un munt d'escales (270 diu a la guia, no les hem comptat nosaltres!) i arribes a la riba d'un riu, amb dues parets de roca d'uns 15 metres d'alçada amb unes "estàtues" tallades (tenen una forma indeterminada, són més aviat simbòliques). Potser és per l'acumulació de coses espectaculars d'aquest viatge, però no ens ha impressionat especialment. Hem seguit un caminet molt xulo pel mig d'uns arrossars, al costat del riu, però passada una estona ens hem cansat i hem donat mitja volta (després ens han dit que si haguessim caminat una mica més haguessim arribat a una cascada... mala sort!).

D'aquí, una altra vegada a la moto (ja tenim una durícia al mig del cul ;) i cap a les muntanyes, concretament cap al Gunung Batur, el volcà més impressionat de Bali. Hi ha una bona estona, i hem arribat cap a les 13h. Penelokan és un poble, el nom del qual significa "lloc per mirar", i és així perquè disposa d'un mirador amb unes vistes espectacular del volcà. El Gunung Batur és un volcà molt actiu, que té una caldera immensa de 15km x 10km, a dins de la qual hi ha 3 cons volcànics més, i un munt de cases (la gent viu DINS del cràter, amb l'amenaça constant de que en qualsevol moment el volcà pot entrar en erupció, la última vegada va ser el 1994).

Quan ens hem cansat de les vistes, hem anat a visitar el temple de Batur, on ens han obligat a comprar un sarung (una espècie de pareo que porten tant els homes com les dones, i que suposadament és obligatori per entrar als temples). A fora del temple hi havia un munt d'homes vestits a la manera tradicional balinesa (de fet, moltíssim balinesos van vestits a la manera tradicional, però aquests a més portaven llances o espases -de mentida- al cinto). Ens han dit que avui se celebrava una cerimònia especial, però no ens ho hem acabat de creure (de vegades et foten rotllos així perquè compris el sarung, o agafis un guia, o qualsevol altra cosa que acabarà amb un grapat de bitllets saltant de la teva cartera a les seves mans ;)

El temple en sí no estava malament, a dins hi havia potser unes 50 persones realment fent algun tipus de cerimònia, tot acompanyat per la típica música balinesa, que tocaven uns nois una mica més enllà. Ens hem entretingut una mica i just quan estàvem a la porta, ens han fet fora uns homes que sortien del temple en processó. Hem sortit i quan estàvem pujant a la moto, hem vist un munt de gent que venia cap a nosaltres també en processó, ocupant tot el carrer: alguns portaven una espècia de llances, altres ofrenes (com una gran fruitera al cap), un grup portava un cofre (com les típiques verges de la Setmana Santa de Sevilla, però sense la figura ni els nazarenos). En aquest moment havíem ja arrencat, i teníem dos opcions: a) continuar cap endavant, o b) aturar-nos, fer fotos durant 5 minuts, i tirar després (en la mateixa direcció que la gent). La Beth ha triat la opció A, i jo la opció B. Com que això no és una democràcia, perquè només un dels dos té el carnet de conduir internacional (i les ganes de conduir la moto per les carreteres balineses), hem parat. Craso error. *Sí, Beth, ja estic posant al blog que tenies raó* :D

El problema és que el riu de gent no acabava mai, hi havia centernars, si no milers, de persones. Quan portàvem 5 minuts, hem decidit de posar-nos en marxa, intentant passar pel costadet de la gent (com, de fet, feien altres motoristes). Ha estat una odissea, la multitud ocupava tota la carretera; quan podíem ens ficàvem pel marge de la carretera (fent trial, de manera literal!), però en moltes ocasions ni això era possible, hi havia gent per tot arreu. Hem estat més de 45 minuts així enganxats, anant al ritme de la gent, i a sobre estàvem en un lloc despoblat, sense possibilitat d'aturar-nos ni a dinar, i la gent anava en la mateixa direcció que nosaltres, així que no teníem ni idea de quanta estona més podíem estar així.

Al final, hem parat per dinar al primer Warung que hem trobat (baratíssim, això sí). Quan hem acabat, hem vist que ja era massa tard per anar fins a Besakih, el temple més sagrat de Bali, que estava a 1 hora de camí, i ens feia molta mandra tornar a Ubud de nit, així que hem decidit de tornar-hi directament. Quan hem arribat, hem anat directament a buscar algun lloc per fer-nos un massatge, n'he trobat un i com que avui sí que era d'hora ens l'han fet de cos sencer, increïble! Ens encanten els massatges balinesos :D

Així de contents hem anat a dormir, demà és el nostre últim dia a Ubud, i ja comencem a encarar la recta final del viatge :(

Voltant per Bali: Goah Lajah, Leghi, Tanah Loth

Dia 17
7 de juliol - Ubud (Bali)

Aquest matí ens ho hem pres amb la calma. Tot i que ahir a les 22h ja érem al llit, avui la Beth s'ha llevat amb problemes estomacals, i jo arrossego un encostipat des del primer dia de Tana Toraja que, juntament amb el cansament d'ahir, no m'ha deixat passar una bona nit, així que hem ignorat bastant el despertador (de fet, com fem normalment quan estem a Catalunya ;)

Després d'esmorzar, baixar la roba per la laundry, deixar-nos aconsellar pel recepcionista per quines coses podem veure a Bali (de tot el viatge, el que menys teníem preparat era Bali, vam pensar que ho faríem sobre la marxa), llogar la moto, etc. al final ens hem posat els casc a les 11 tocades. Encara no tenim clar quants dies estarem aquí, però de moment avui hem decidit visitar Goa Lojah (que està al costat d'Ubud), algunes platges de l'est de Bali i el temple de Tana Loth, que és el més conegut de Bali i que no vam poder visitar el primer dia que vam estar a Indonèsia. Tot plegat és un bon tros de carretera (vàries hores), així ens servirà per veure la comoditat de la moto i la nostra capacitat per orientar-nos per les caòtiques carreteres de Bali (després descobriríem que les dues coses pse-pse ;)

Arribar a Goa Lojah ha estat molt fàcil, està molt a prop d'Ubud. Quan hem entrat, hem vist que tenen música ambiental a la zona ajardinada, està tot súper cuidat i és molt bonic, recorda a Port Aventura (no sembla un temple, sinó un "quemaco" preparat per al turista ;) En teoria el que té d'interessant el temple és que hi ha una cova amb un parell de símbols fàlics (dues tites, vaja). Ens ha deixat molt indiferents, si una cova no té un majordom amb una làmpara de gas i uns quants cadàvers, no sé on la gent li veu la gràcia, tu ;)

Tot ha millorat molt quan hem trobat un caminet mig amagat que es fica dins del bosc. Sembla que hi ha poca gent que el segueix (a la Lonely no en feia referència), però és súper bonic, poc exigent, però et sents que estàs passejant pel mig de la selva. De tant en tant et trobes un temple en plan "Tomb Raider" (sembla que hagis de pitjar una columneta i s'obrirà una gruta ;) i vas paral·lel a un riu que corre 10 o 15 metres a sota teu. Al final del caminet, es podia creuar el riu per un pont de bambú que tenia la barana trencada. Aquí hem descobert que, malgrat tot, la Beth no és un lemming ;) i no m'ha volgut seguir. Li he donat un paraigües perquè l'utilitzés de paracaigudes en cas necessari, però no hi ha hagut manera: el seu instint de supervivència ha dit "d'aquí no em bellugo". El meu instint de supervivència està d'Erasmus, així que no he dubtat a l'hora de creuar el pont. A l'altra banda, i després de saltar de roca en roca (relliscaven de mil dimonis, i de poc no acabo amb el cul ben remullat) arribes a un punt amb una petita cascada i unes vistes magnífiques del riu, amb una espècie de coves (semblaven fetes per l'home) a l'altre marge. Tot plegat ens ha agradat molt, hem estat potser un parell d'hores en fer la visita i creiem que ha valgut molt la pena.

Hem sortit de Goa Lojah amb la intenció de visitar un altre temple que està a 1km, però les indicacions no són el fort dels balinesos (si hi ha una cosa que segur que no farem és muntar una empresa de venda de cartells de carretera a Bali: ens moriríem de gana ;) i després de donar vàries voltes i passar 4 vegades pel mateix lloc ens hem donat per vençuts. Per anar a la plantja calia seguir cap al sud, i això és més fàcil (et pots orientar per la posició del Sol, i a més totes les carreteres bones de Bali van de nord a sud, així que és més difícil perdre's). En 30 minuts o així hem arribat a Libeh, que segons la Lonely té una platja molt poc concorreguda. El cert és que estàvem sols, però la platja no és gaire adequada per banyar-se, ja que les onades són molt fortes. La sorra és de color negre amb punts brillants, molt bonica, però la marea estava bastant alta i no quedava gaire tros de sorra (a més, de tant en tant venia una onada més forta i un parell de vegades ens ha agafat desprevinguts, així que hem quedat una mica xops ;)

Cap a les 15h hem sortit cap a Tanah Loth. El problema és que havíem de creuar la zona més poblada de l'illa (la capital, Denpasar), i la circulació a Bali és MOLT intensa i bastant caòtica, així que hem trigat un parell d'hores (cal tenir en compte que pel mig hem hagut de preguntar 25 vegades sense exagerar, sort que els indonesis són tan amables, si arriben a ser com els alemanys encara estaríem donant voltes). Tots els temples i atraccions turístiques de Bali estan perfectament dissenyats amb un únic i fonamental objectiu: aconseguir separar els turistes de les seves rúpies ;) La tècnica habitual és l'acumulació: ficar capa rere capa de botigues, restaurants, gelateries, venedors ambulants, guies, ... des del pàrking fins a l'interior del recinte (i no es fiquen dins del temple en sí perquè està prohibida l'entrada, és només pels fidels...). Tanah Loth és el temple més visitat de Bali, especialment al capvespre, perquè les postes de sol són fantàstiques (en donem fè: val la pena venir-hi). L'inconvenient: hi havia més guiris aquí que a les Rambles en ple mes d'agost!

El temple en sí està construït sobre una roca, a 20 metres de la costa. Amb la marea baixa deu ser possible creuar fàcilment, però ara hi havia marea alta, i unes onades de la hòstia, així que creuar era una temeritat (de fet, haguessim creuat si no hagués hagut un risc tant alt de que es mullés la càmera ;) El que sí que hem fet és acostar-nos el màxim possible, fins que de cop i volta ha vingut una onada 10 vegades més gran que les altres i ens hem mullat fins la cintura, sort que he pogut salvar la càmera i no hem perdut les 2000 fotos que hem fet fins ara ;)

Ens hem quedat a veure la posta de sol, preciosa, i hem tornat cap a Ubud quan ja s'havia fet fosc. Si anar cap a Tanah Loth ens ha semblat difícil, tornar cap a Ubud, de nit, sense indicacions, per carreteres secundàries, ha estat ja per matrícula d'honor... Una vegada fins i tot se'ns ha acabat la carretera (de cop i volta no hi havia asfalt sinó gravilla, i hem pensat "nens per aquí va a ser que anem malament"). Una hora i mitja després de sortir, arribàvem a Ubud, desitjant fer-nos un dels massatges que tant ens havien ofert ahir. Però com acostuma a passar, ara que en volíem, ningú no ens n'oferia :( Hem començat a donar voltes pel Monkey Forest Street, on ahir ens van oferir una dotzena, i no hi havia manera... fins que, finalment, hem vist un cartell i hem preguntat. Ens han dit que ja era massa tard per fer un massatge de cos sencer, però que ens podien fer un d'esquena, de 30 minuts. Ha estat genial! Si els de Tailàndia en deixaven indecís de si en volies fer-ne un altre (feien bastant de mal), aquests no deixen lloc a dubtes: en volem més!!! I a sobre, ben barats: 35.000 rúpies, 2 euros, cadascú!

Després del massatge, hem vist de casualitat que en un temple que hi ha al costat del palau feien un espectacle de dansa balinesa (gratuït!). Com que si és gratis aguantem encara que sigui un tostón, ens hi hem quedat una estona. Sorprenentment, era millor que l'espectacle d'ahir, tant per la música com per l'actuació del ballarí (n'hi havia només un). L'espectacle tenia tocs d'humor, era més entretingut, i semblava en general estar molt més currat. Quan ens hem cansat, hem tornat a sopar a la pizzeria d'ahir (novament, "boníjim", com diria el Ferran Adrià), i a dormir. Encara hem de decidir si demà és el nostre últim dia a Ubud i marxem a les Gili o fem un canvi de plans i anem a Nusa Lembogan, ho consultarem amb el coixí ;)