Dia 16
6 de juliol - Tana Toraja (Sulawesi) - Ubud (Bali)
Avui hem dormit millor que a l'anada cap a Tana Toraja, la qual cosa no vol dir que haguem dormit en un llit de plomes, però els seients es reclinaven, la música estava fluixeta i el conductor no ha fet gaires parades a mig camí; és a dir, que podem considerar que el viatge ha anat bé. Això sí, a les 5 hem arribat a l'aeroport, i fins les 9 no surt l'avió cap a Bali... gairebé tots els bars estaven tancats, la majoria tenien un o dos treballadors a dins dormits a sobre del mostrador o d'una taula (no és conya).
Hem passat el temps com hem pogut fins a l'hora de facturar, després hem anat a menjar al Dunkin Donuts (ens estem passant 3 pobles aquest viatge, em temo que al viatge de tornada no ens deixaran pujar a l'avió per excés de pes ;) i quan era l'hora d'embarcar (passaven 2 minuts), hem sentit per megafonia que anunciaven el nostre vol... en una porta diferent de la que ens havien dit, i ja era la "last call", amb el "embarqui urgentment" i tot. Ja veus que després de 4 hores esperant a l'aeroport hem hagut d'anar corrents i una mica més i el perdem :S És que aquestes coses només ens passen a nosaltres ;)
De l'aeroport de Denpasar al nostre destí (Ubud) hem agafat un taxi que ens ha costat 250.000 rúpies. Quan hem arribat a Ubud hem anat a buscar un hotel que ens ha fet gràcia de la Lonely (tenia piscina i tot), però per desgràcia estava complet. El mateix recepcionista ens ha recomenat l'Uma Sari Cottages, del mateix estil i una mica més avall al mateix carrer. Aquí hi havia disponibilitat, però d'habitació estàndard només 1 nit. Al final hem aconseguit que ens deixin l'habitació deluxe a preu d'estàndard, 400.000 rúpies (24 euros). L'hotel té un bonic jardí amb una preciosa piscina, l'habitació és enorme, amb llit amb mosquitera, i tot està ple de petits detallets. Es nota que hem pujat de categoria, és amb molta diferència el millor hotel que hem estat a Indonèsia.
Com que estàvem rebentats del viatge, hem decidit aprofitar la piscina una estona, relaxar-nos i llegir una mica. Quan hem vist que el risc de quedar-nos adormits era massa gran, hem anat a dinar. Al mateix carrer hi ha una pizzeria, i després de 15 dies de menjar indonesi no hem pogut resistir la temptació. Les pizzes les fan amb foc de llenya, són enormes i estan boníssimes (i per 2 o 3 euros cada pizza, què més vols!).
Amb la panxa plena, ens hem dirigit al Monkey Forest. Val a dir que pensàvem que era una turistada, però ens ha encantat. Es tracta d'un trosset de selva on viuen uns 500 macacos balinesos, i on hi ha 3 temples. D'entrada els micos són súper graciosos, són salvatges però estan molt acostumats a les persones i se'ls pot donar menjar (si et descuides, et pugen al damunt i t'obren la bossa per veure què troben, ens ha passat!). Els temples estan molt bé, especialment un que té un pont tallat amb forma de serp i unes estàtues d'uns dracs de Komodo, tot en un entorn selvàtic i cobert per la molsa, semblava un d'aquells temples d'Indiana Jones, ens ha encantat :)
Quan se'ns ha fet de nit, hem començat a pujar pel Monkey Forest Street, on ens oferien constantment massatges (hem declinat la oferta perquè hem pensat que ens quedaríem adormits a sobre de la taula ;) El que sí hem acceptat és comprar tickets per veure una funció de dansa balinesa, amb foc. El cert és que l'espectacle ens ha deixat bastant indiferents, hi havia un munt de gent a l'escenari (més de 50 persones), però creiem que no eren professionals, se'ls notava que cometien errades, es feien gestos els uns als altres per corregir-se... vaja, que no era el Circ du Soleil precisament ;)
El que sí ha estat espectacular ha estat el tros del final, quan un home amb una disfressa de cavall s'ha dedicat a caminar per sobre de les brases, amb els peus nus (que li han quedat ben negres). No sabem com s'ho feia, però era força impactant.
I d'aquí directament a dormir (hem parat a sopar en un restaurant cutrecillo del mateix carrer de l'hotel), perquè estem rebentats de la pallissa del bus. De moment Ubud ens està agradant molt, l'hotel està al costat del centre però a 10 metres hi ha camps d'arròs, hi ha un munt de restaurants, hotels i spas molt bonics (amb espelmes, quadres, fusta, en plan les botigues Natura). Això sí, està a rebentar de turistes, tots els que no hem trobat fins ara a Indonèsia estan aquí tots concentrats com el suc de taronja, maleïts guiris ja podrien marxar cap a casa i deixar-nos gaudir d'Ubud per nosaltres sols ;)
6 de juliol - Tana Toraja (Sulawesi) - Ubud (Bali)
Avui hem dormit millor que a l'anada cap a Tana Toraja, la qual cosa no vol dir que haguem dormit en un llit de plomes, però els seients es reclinaven, la música estava fluixeta i el conductor no ha fet gaires parades a mig camí; és a dir, que podem considerar que el viatge ha anat bé. Això sí, a les 5 hem arribat a l'aeroport, i fins les 9 no surt l'avió cap a Bali... gairebé tots els bars estaven tancats, la majoria tenien un o dos treballadors a dins dormits a sobre del mostrador o d'una taula (no és conya).
Hem passat el temps com hem pogut fins a l'hora de facturar, després hem anat a menjar al Dunkin Donuts (ens estem passant 3 pobles aquest viatge, em temo que al viatge de tornada no ens deixaran pujar a l'avió per excés de pes ;) i quan era l'hora d'embarcar (passaven 2 minuts), hem sentit per megafonia que anunciaven el nostre vol... en una porta diferent de la que ens havien dit, i ja era la "last call", amb el "embarqui urgentment" i tot. Ja veus que després de 4 hores esperant a l'aeroport hem hagut d'anar corrents i una mica més i el perdem :S És que aquestes coses només ens passen a nosaltres ;)
De l'aeroport de Denpasar al nostre destí (Ubud) hem agafat un taxi que ens ha costat 250.000 rúpies. Quan hem arribat a Ubud hem anat a buscar un hotel que ens ha fet gràcia de la Lonely (tenia piscina i tot), però per desgràcia estava complet. El mateix recepcionista ens ha recomenat l'Uma Sari Cottages, del mateix estil i una mica més avall al mateix carrer. Aquí hi havia disponibilitat, però d'habitació estàndard només 1 nit. Al final hem aconseguit que ens deixin l'habitació deluxe a preu d'estàndard, 400.000 rúpies (24 euros). L'hotel té un bonic jardí amb una preciosa piscina, l'habitació és enorme, amb llit amb mosquitera, i tot està ple de petits detallets. Es nota que hem pujat de categoria, és amb molta diferència el millor hotel que hem estat a Indonèsia.
Com que estàvem rebentats del viatge, hem decidit aprofitar la piscina una estona, relaxar-nos i llegir una mica. Quan hem vist que el risc de quedar-nos adormits era massa gran, hem anat a dinar. Al mateix carrer hi ha una pizzeria, i després de 15 dies de menjar indonesi no hem pogut resistir la temptació. Les pizzes les fan amb foc de llenya, són enormes i estan boníssimes (i per 2 o 3 euros cada pizza, què més vols!).
Amb la panxa plena, ens hem dirigit al Monkey Forest. Val a dir que pensàvem que era una turistada, però ens ha encantat. Es tracta d'un trosset de selva on viuen uns 500 macacos balinesos, i on hi ha 3 temples. D'entrada els micos són súper graciosos, són salvatges però estan molt acostumats a les persones i se'ls pot donar menjar (si et descuides, et pugen al damunt i t'obren la bossa per veure què troben, ens ha passat!). Els temples estan molt bé, especialment un que té un pont tallat amb forma de serp i unes estàtues d'uns dracs de Komodo, tot en un entorn selvàtic i cobert per la molsa, semblava un d'aquells temples d'Indiana Jones, ens ha encantat :)
Quan se'ns ha fet de nit, hem començat a pujar pel Monkey Forest Street, on ens oferien constantment massatges (hem declinat la oferta perquè hem pensat que ens quedaríem adormits a sobre de la taula ;) El que sí hem acceptat és comprar tickets per veure una funció de dansa balinesa, amb foc. El cert és que l'espectacle ens ha deixat bastant indiferents, hi havia un munt de gent a l'escenari (més de 50 persones), però creiem que no eren professionals, se'ls notava que cometien errades, es feien gestos els uns als altres per corregir-se... vaja, que no era el Circ du Soleil precisament ;)
El que sí ha estat espectacular ha estat el tros del final, quan un home amb una disfressa de cavall s'ha dedicat a caminar per sobre de les brases, amb els peus nus (que li han quedat ben negres). No sabem com s'ho feia, però era força impactant.
I d'aquí directament a dormir (hem parat a sopar en un restaurant cutrecillo del mateix carrer de l'hotel), perquè estem rebentats de la pallissa del bus. De moment Ubud ens està agradant molt, l'hotel està al costat del centre però a 10 metres hi ha camps d'arròs, hi ha un munt de restaurants, hotels i spas molt bonics (amb espelmes, quadres, fusta, en plan les botigues Natura). Això sí, està a rebentar de turistes, tots els que no hem trobat fins ara a Indonèsia estan aquí tots concentrats com el suc de taronja, maleïts guiris ja podrien marxar cap a casa i deixar-nos gaudir d'Ubud per nosaltres sols ;)
2 o 3 euros la pizza? Això també ho trobes aquí a Berlín, a Neukölln; com és que heu pagat taaaants calers per dinar? Us heu gastat la pasta que vau estalviar amb el bus infernal :-P
ReplyDelete