Dia 22
12 de juliol - Nusa Lembongan
Després de l'experiència d'ahir, la Beth no tenia gaires ganes de repetir una immersió a la deriva, així que s'ha quedat a l'hotel tranquil·lament, gaudint de la piscina, mentre jo em llevava ben d'hora per anar al centre de buceig.
Les dues immersions del dia han estat bé, com les d'ahir, amb molta vida i molt de corall, però res extraordinàriament destacable; jo estava obsessionat en veure tortugues, però no hem tingut sort :(. Això sí, el fons marí està en unes condicions excel·lents, la veritat és que és infinitament millor que el que vam veure a Tailàndia, i gairebé a l'alçada de les Maldives. La parella de catalans amb els que vam coincidir ahir ens van dir que ells venen de les Gili, i que allà està fatal; es veu que els indonesis han utilitzat pesca amb dinamita (la tècnica pesquera que consisteix en llançar dinamita al fons del mar i, quan a conseqüència de l'explosió, els peixos pugen tots "atontats" cap a la superfície, agafar-los). Lògicament, aquesta tècnica té dues conseqüències catastròfiques: no permet realitzar pesca selectiva (de tal manera que es moren tot tipus de peixos, tant els comercialment valuosos com els que no ho són, que de vegades són la majoria i es llencen directament per la borda), i a més destrossa el corall, que després triga dècades en créixer de nou. Total, que entre unes coses i altres, cada vegada estem més convençuts de que ha estat un gran encert venir a Lembongan enlloc de a les Gili.
Després de dinar a l'hotel, hem convençut a un dels recepcionistes perquè ens ensenyés a fer volar els estels (de fet no hem hagut d'insistir gaire, quan li hem dit que teníem un estel ha somrigut d'orella a orella i s'ha afanyat a venir amb nosaltres); hem anat a un descampat que hi ha molt a prop i on uns nens n'estaven fent volar. En 25 segons el noi ja ens havia fet volar el nostre; hem començat a deixar anar fil i se'ns ha anat potser a 100 metres d'alçada (sense exagerar, al final era un puntet groc allà a les alçades!). Els nens tenien uns estels molt graciosos, que feien soroll, com un helicòpter :) Hem estat una bona estona allà, i quan han vist que teníem problemes per tornar a aixecar el nostre, han vingut a ajudar-nos, tots monos ells :) De fet, en un moment donat se'ns ha enganxat l'estel en un arbre, i un dels nens ha pujat ràpidament a rescatar-lo (i sense casc ;)
Després hem anat a veure les plantacions d'algues. L'economia de Lembongan, abans de la irrupció del turisme, es basava gairebé exclusivament en el cultiu d'algues, i avui dia encara són molts els habitants de la illa que hi treballen. Al sud-est de la illa hi ha una gran zona on es cultiven les algues, i amb la marea baixa la gent hi va a recollir-les. Hi havia bastanta gent treballant-hi, hi ha una bona extensió. Són curiosos els contrastos que es poden trobar en aquest país...
Tot seguit hem anat a visitar Nusa Cembongan, la germana petita de Lembongan. Les dues illes estan molt a prop, i es troben comunicades per un pont penjant que no dóna una sensació de gran solidesa, amb el terra fet de làmines de fusta (en falten unes quantes!) i tan estret que és difícil que passin dues motos una al costat de l'altra. Evidentment, a la Beth li ha faltat temps per obligar-me a creuar al pont, mira que jo em resistia, però ha estat impossible, la seva insistència ha estat tan gran que finalment he hagut de claudicar i amb una extremada dosi de prudència hem creuat el pont :D
Nusa Cembongan és molt petita, de punta a punta l'hem recorregut en poc més de 5 minuts (amb la moto, és clar). Ens hem dirigit a Jump Point, un cap on hi ha un warung i un parell de trampolins des d'on la gent salta al mar. Malauradament per la Beth, que frisava per saltar, aquesta tarda hi havia marea baixa, així que no hem pogut provar-ho (so pena de fotre'ns el gran "talegazo" contra les roques, 12 metres més avall). El que sí hem fet és gaudir de la posta de sol, tot mirant els surfistes allà baix, mentre preníem una Bintang fresqueta.
I d'aquí ja directament a l'hotel, a deixar passar tranquil·lament el vespre. Hem sopat aquí mateix, un peix que estava per llepar-se els dits. Realment l'hotel ha estat també un gran encert!
12 de juliol - Nusa Lembongan
Després de l'experiència d'ahir, la Beth no tenia gaires ganes de repetir una immersió a la deriva, així que s'ha quedat a l'hotel tranquil·lament, gaudint de la piscina, mentre jo em llevava ben d'hora per anar al centre de buceig.
Les dues immersions del dia han estat bé, com les d'ahir, amb molta vida i molt de corall, però res extraordinàriament destacable; jo estava obsessionat en veure tortugues, però no hem tingut sort :(. Això sí, el fons marí està en unes condicions excel·lents, la veritat és que és infinitament millor que el que vam veure a Tailàndia, i gairebé a l'alçada de les Maldives. La parella de catalans amb els que vam coincidir ahir ens van dir que ells venen de les Gili, i que allà està fatal; es veu que els indonesis han utilitzat pesca amb dinamita (la tècnica pesquera que consisteix en llançar dinamita al fons del mar i, quan a conseqüència de l'explosió, els peixos pugen tots "atontats" cap a la superfície, agafar-los). Lògicament, aquesta tècnica té dues conseqüències catastròfiques: no permet realitzar pesca selectiva (de tal manera que es moren tot tipus de peixos, tant els comercialment valuosos com els que no ho són, que de vegades són la majoria i es llencen directament per la borda), i a més destrossa el corall, que després triga dècades en créixer de nou. Total, que entre unes coses i altres, cada vegada estem més convençuts de que ha estat un gran encert venir a Lembongan enlloc de a les Gili.
Després de dinar a l'hotel, hem convençut a un dels recepcionistes perquè ens ensenyés a fer volar els estels (de fet no hem hagut d'insistir gaire, quan li hem dit que teníem un estel ha somrigut d'orella a orella i s'ha afanyat a venir amb nosaltres); hem anat a un descampat que hi ha molt a prop i on uns nens n'estaven fent volar. En 25 segons el noi ja ens havia fet volar el nostre; hem començat a deixar anar fil i se'ns ha anat potser a 100 metres d'alçada (sense exagerar, al final era un puntet groc allà a les alçades!). Els nens tenien uns estels molt graciosos, que feien soroll, com un helicòpter :) Hem estat una bona estona allà, i quan han vist que teníem problemes per tornar a aixecar el nostre, han vingut a ajudar-nos, tots monos ells :) De fet, en un moment donat se'ns ha enganxat l'estel en un arbre, i un dels nens ha pujat ràpidament a rescatar-lo (i sense casc ;)
Després hem anat a veure les plantacions d'algues. L'economia de Lembongan, abans de la irrupció del turisme, es basava gairebé exclusivament en el cultiu d'algues, i avui dia encara són molts els habitants de la illa que hi treballen. Al sud-est de la illa hi ha una gran zona on es cultiven les algues, i amb la marea baixa la gent hi va a recollir-les. Hi havia bastanta gent treballant-hi, hi ha una bona extensió. Són curiosos els contrastos que es poden trobar en aquest país...
Tot seguit hem anat a visitar Nusa Cembongan, la germana petita de Lembongan. Les dues illes estan molt a prop, i es troben comunicades per un pont penjant que no dóna una sensació de gran solidesa, amb el terra fet de làmines de fusta (en falten unes quantes!) i tan estret que és difícil que passin dues motos una al costat de l'altra. Evidentment, a la Beth li ha faltat temps per obligar-me a creuar al pont, mira que jo em resistia, però ha estat impossible, la seva insistència ha estat tan gran que finalment he hagut de claudicar i amb una extremada dosi de prudència hem creuat el pont :D
Nusa Cembongan és molt petita, de punta a punta l'hem recorregut en poc més de 5 minuts (amb la moto, és clar). Ens hem dirigit a Jump Point, un cap on hi ha un warung i un parell de trampolins des d'on la gent salta al mar. Malauradament per la Beth, que frisava per saltar, aquesta tarda hi havia marea baixa, així que no hem pogut provar-ho (so pena de fotre'ns el gran "talegazo" contra les roques, 12 metres més avall). El que sí hem fet és gaudir de la posta de sol, tot mirant els surfistes allà baix, mentre preníem una Bintang fresqueta.
I d'aquí ja directament a l'hotel, a deixar passar tranquil·lament el vespre. Hem sopat aquí mateix, un peix que estava per llepar-se els dits. Realment l'hotel ha estat també un gran encert!
No comments:
Post a Comment