Dia 23
13 de juliol - Nusa Lembongan - Bali - Singapur - Amsterdam - Barcelona
Totes les coses bones tenen un final :( Ens hem llevat aquest matí sabent que havíem de fer les maletes i deixar l'habitació, però no perquè a continuació comenci una nova (i emocionant) etapa del nostre viatge, sinó perquè aquest vespre hem d'agafar el vol que ens tornarà a Catalunya i haurem de reprendre la nostra vida diària (que, malauradament, no és tan divertida com viatjar per Indonèsia ;)
Però de moment encara ens queda gairebé tot el dia per gaudir de Lembongan, visca! Així que després d'esmorzar i deixar les maletes, hem anat a Mushroom Bay, acompanyats per un noi de l'hotel, que ens havia reservat un vaixell per fer un viatge d'snorkeling (avui no podíem fer submarinisme perquè no pots bucejar les 24 hores anteriors a agafar un avió). Després d'esperar una estona, ha aparegut un senyor d'uns 50 anys amb una barqueta tradicional d'aquí: són barques estretes i allargades, amb una espècie de "braços" a banda i banda que subjecten uns pals horitzontals paral·lels al casc i que serveixen per donar estabilitat a l'embarcació. Són realment petites, potser 5 metres d'eslora i 1 metre d'amplada. Quan ens hem posat en marxa, de seguida hem descobert la importància dels estabilitzadors laterals; les onades eren molt fortes (semblava que estiguéssim en una muntanya russa!) i la barca no bolcava gràcies a aquests estabilitzadors, que anaven picant contra la superfície del mar i mantenien l'embarcació a flot. Hauria estat fins i tot divertit, si no fos pel fet de que portàvem la càmera a sobre i se'ns estava mullant, al final hem embolicat la funda dins d'una tovallola, i aquesta dins d'una bossa, per intentar que sobrevisqui fins al final del viatge!
Hem visitat dos punts d'snorkel, el primer dels quals no ens ha barrufat gaire perquè el corall estava a massa profunditat (potser 5 metres). La sensació és com si enlloc de visitar els orangutans dins del parc, féssim una ullada amb helicòpter ;) Veies el corall allà baix, i els peixos petitons petitons, el cert és que res comparable al submarinisme. A més, les onades eren fortes i les roques de la costa estaven properes, i a mi em feia una mica de yuyu (la Beth estava allà tota campant, nedant ben al costat de les roques, gaudint de la sensació de risc, com sempre fa ella ;)
El segon punt d'snorkeling ha estat radicalment diferent. Tot i que hi havia 2 o 3 vaixells més, aquí el corall estava molt més a prop de la superfície, i hi havia milers de peixos, de desenes d'espècies diferents, i nedant al veu voltant. Hem tingut la mateixa sensació que a les Maldives, era com estar dins d'una peixera. La rehòstia ha estat quan el "capità" ens ha donat un parell de llesques de pa bimbo i li hem donat als peixos, la sensació de tenir 50 peixets menjant-te de la mà no té preu... per la resta, Mastercard ;) (Nota: de fet, per la resta, millor Visa, perquè aquest viatge hem tingut uns quants merders amb la Mastercard, entre d'altres que ens van cobrar 2 vegades tots els diners que vam treure dels caixers, per sort sembla que ells mateixos es van adonar que són uns inútils i ens han tornat els calers).
Quan se'ns ha acabat el pa bimbo, hem enfilat de tornada cap a l'hotel. De camí, el capità ens ha preguntat si volíem aturar-nos també als manglars, però com que havíem quedat amb molt bon sabor de boca, hem decidit de no arriscar-nos a espatllar-ho. De camí cap a l'hotel ens ha caigut un bon xàfec i, com que el vaixell no tenia cap tipus de sostre, hem acabat ben xops (de fet, tan xops com estàvem dins de l'aigua ;) Quan ha començat a ploure, el capità ha agafat un casc de moto que tenia allà al costat i se l'ha posat ¿? Encara ara no sabem per què, en cas de caure al mar jo em posaria abans un salvavides que un casc, estan bojos aquests indonesis ;) Per sort, ens ha portat sans i estalvis a port. L'excursió l'hem pagat directament a l'hotel, ens ha costat 500.000 rúpies (30 euros) per 3.5 hores i el vaixell per nosaltres sols, no està malament de preu.
A tot això ja eren gairebé les 14h, així que hem fet una dutxa i ens hem dirigit a Mushroom Bay, per tornar la moto i agafar el ferry de tornada cap a Bali. Ha estat molt fàcil, un noi ens ha dit que el volíem agafar, a les 14:30h, estava ple i ens ha ficat en el següent, que ha sortit 10 minuts més tard. El viatge ha estat mogut, el vaixell literalment VOLAVA per sobre de les onades. Hi caben uns 30 passatgers, i la majoria eren coreans, no vegis quin escàndol fotien cada vegada que el vaixell s'aixecava sobre una onada i queia a plom (tenies una mica la sensació d'estar en una atracció). Ha estat molt divertit :)
Hem arribat a Sanur ens uns 30 minuts, i hem aprofitat per dinar allà mateix, en un warung que hi ha al costat del port. Després de dinar, hem agafat un taxi cap a l'aeroport, que està a 30 minuts (ens ha costat 150.000 rúpies, 9 euros). Quan hem arribat a l'aeroport ens hem adonat que se'ns havia oblidat un detall important: cada vegada que agafes un vol, cal pagar una taxa de sortida (l'import depèn de cada aeroport), i cal portar els diners en metàlic. Com sempre ens acostuma a passar, hem arribat a l'últim moment totalment escurats, i no hem pensar en guardar rúpies per a pagar la taxa (que aquí són 200.000 rúpies per passatger, una pasta). Hem estat considerant la possibilitat d'utilitzar aquest fet com a excusa per perdre el vol i quedar-nos aquí un parell de setmanes, però probablement no hagués colat ;) Total, que per sort portàvem encara 40 euros en metàlic i hem hagut de canviar-los aquí mateix (amb el problema de que el canvi no és gaire bo). Com a conseqüència colateral, ens han sobrat 300.000 rúpies, així que la Beth no ha tingut més remei que buscar en què gastar-les. Ha patit més pobreta! :D Jo crec que ha estat el moment que més ha disfrutat en aquestes tres setmanes :P
13 de juliol - Nusa Lembongan - Bali - Singapur - Amsterdam - Barcelona
Totes les coses bones tenen un final :( Ens hem llevat aquest matí sabent que havíem de fer les maletes i deixar l'habitació, però no perquè a continuació comenci una nova (i emocionant) etapa del nostre viatge, sinó perquè aquest vespre hem d'agafar el vol que ens tornarà a Catalunya i haurem de reprendre la nostra vida diària (que, malauradament, no és tan divertida com viatjar per Indonèsia ;)
Però de moment encara ens queda gairebé tot el dia per gaudir de Lembongan, visca! Així que després d'esmorzar i deixar les maletes, hem anat a Mushroom Bay, acompanyats per un noi de l'hotel, que ens havia reservat un vaixell per fer un viatge d'snorkeling (avui no podíem fer submarinisme perquè no pots bucejar les 24 hores anteriors a agafar un avió). Després d'esperar una estona, ha aparegut un senyor d'uns 50 anys amb una barqueta tradicional d'aquí: són barques estretes i allargades, amb una espècie de "braços" a banda i banda que subjecten uns pals horitzontals paral·lels al casc i que serveixen per donar estabilitat a l'embarcació. Són realment petites, potser 5 metres d'eslora i 1 metre d'amplada. Quan ens hem posat en marxa, de seguida hem descobert la importància dels estabilitzadors laterals; les onades eren molt fortes (semblava que estiguéssim en una muntanya russa!) i la barca no bolcava gràcies a aquests estabilitzadors, que anaven picant contra la superfície del mar i mantenien l'embarcació a flot. Hauria estat fins i tot divertit, si no fos pel fet de que portàvem la càmera a sobre i se'ns estava mullant, al final hem embolicat la funda dins d'una tovallola, i aquesta dins d'una bossa, per intentar que sobrevisqui fins al final del viatge!
Hem visitat dos punts d'snorkel, el primer dels quals no ens ha barrufat gaire perquè el corall estava a massa profunditat (potser 5 metres). La sensació és com si enlloc de visitar els orangutans dins del parc, féssim una ullada amb helicòpter ;) Veies el corall allà baix, i els peixos petitons petitons, el cert és que res comparable al submarinisme. A més, les onades eren fortes i les roques de la costa estaven properes, i a mi em feia una mica de yuyu (la Beth estava allà tota campant, nedant ben al costat de les roques, gaudint de la sensació de risc, com sempre fa ella ;)
El segon punt d'snorkeling ha estat radicalment diferent. Tot i que hi havia 2 o 3 vaixells més, aquí el corall estava molt més a prop de la superfície, i hi havia milers de peixos, de desenes d'espècies diferents, i nedant al veu voltant. Hem tingut la mateixa sensació que a les Maldives, era com estar dins d'una peixera. La rehòstia ha estat quan el "capità" ens ha donat un parell de llesques de pa bimbo i li hem donat als peixos, la sensació de tenir 50 peixets menjant-te de la mà no té preu... per la resta, Mastercard ;) (Nota: de fet, per la resta, millor Visa, perquè aquest viatge hem tingut uns quants merders amb la Mastercard, entre d'altres que ens van cobrar 2 vegades tots els diners que vam treure dels caixers, per sort sembla que ells mateixos es van adonar que són uns inútils i ens han tornat els calers).
Quan se'ns ha acabat el pa bimbo, hem enfilat de tornada cap a l'hotel. De camí, el capità ens ha preguntat si volíem aturar-nos també als manglars, però com que havíem quedat amb molt bon sabor de boca, hem decidit de no arriscar-nos a espatllar-ho. De camí cap a l'hotel ens ha caigut un bon xàfec i, com que el vaixell no tenia cap tipus de sostre, hem acabat ben xops (de fet, tan xops com estàvem dins de l'aigua ;) Quan ha començat a ploure, el capità ha agafat un casc de moto que tenia allà al costat i se l'ha posat ¿? Encara ara no sabem per què, en cas de caure al mar jo em posaria abans un salvavides que un casc, estan bojos aquests indonesis ;) Per sort, ens ha portat sans i estalvis a port. L'excursió l'hem pagat directament a l'hotel, ens ha costat 500.000 rúpies (30 euros) per 3.5 hores i el vaixell per nosaltres sols, no està malament de preu.
A tot això ja eren gairebé les 14h, així que hem fet una dutxa i ens hem dirigit a Mushroom Bay, per tornar la moto i agafar el ferry de tornada cap a Bali. Ha estat molt fàcil, un noi ens ha dit que el volíem agafar, a les 14:30h, estava ple i ens ha ficat en el següent, que ha sortit 10 minuts més tard. El viatge ha estat mogut, el vaixell literalment VOLAVA per sobre de les onades. Hi caben uns 30 passatgers, i la majoria eren coreans, no vegis quin escàndol fotien cada vegada que el vaixell s'aixecava sobre una onada i queia a plom (tenies una mica la sensació d'estar en una atracció). Ha estat molt divertit :)
Hem arribat a Sanur ens uns 30 minuts, i hem aprofitat per dinar allà mateix, en un warung que hi ha al costat del port. Després de dinar, hem agafat un taxi cap a l'aeroport, que està a 30 minuts (ens ha costat 150.000 rúpies, 9 euros). Quan hem arribat a l'aeroport ens hem adonat que se'ns havia oblidat un detall important: cada vegada que agafes un vol, cal pagar una taxa de sortida (l'import depèn de cada aeroport), i cal portar els diners en metàlic. Com sempre ens acostuma a passar, hem arribat a l'últim moment totalment escurats, i no hem pensar en guardar rúpies per a pagar la taxa (que aquí són 200.000 rúpies per passatger, una pasta). Hem estat considerant la possibilitat d'utilitzar aquest fet com a excusa per perdre el vol i quedar-nos aquí un parell de setmanes, però probablement no hagués colat ;) Total, que per sort portàvem encara 40 euros en metàlic i hem hagut de canviar-los aquí mateix (amb el problema de que el canvi no és gaire bo). Com a conseqüència colateral, ens han sobrat 300.000 rúpies, així que la Beth no ha tingut més remei que buscar en què gastar-les. Ha patit més pobreta! :D Jo crec que ha estat el moment que més ha disfrutat en aquestes tres setmanes :P
Ens hem divertit molt llegint les vostres aventures, es nota que heu gaudit del viatge al màxim. Bon viatge de tornada!!!! Mil petons!
ReplyDelete