Dia 17
7 de juliol - Ubud (Bali)
Aquest matí ens ho hem pres amb la calma. Tot i que ahir a les 22h ja érem al llit, avui la Beth s'ha llevat amb problemes estomacals, i jo arrossego un encostipat des del primer dia de Tana Toraja que, juntament amb el cansament d'ahir, no m'ha deixat passar una bona nit, així que hem ignorat bastant el despertador (de fet, com fem normalment quan estem a Catalunya ;)
Després d'esmorzar, baixar la roba per la laundry, deixar-nos aconsellar pel recepcionista per quines coses podem veure a Bali (de tot el viatge, el que menys teníem preparat era Bali, vam pensar que ho faríem sobre la marxa), llogar la moto, etc. al final ens hem posat els casc a les 11 tocades. Encara no tenim clar quants dies estarem aquí, però de moment avui hem decidit visitar Goa Lojah (que està al costat d'Ubud), algunes platges de l'est de Bali i el temple de Tana Loth, que és el més conegut de Bali i que no vam poder visitar el primer dia que vam estar a Indonèsia. Tot plegat és un bon tros de carretera (vàries hores), així ens servirà per veure la comoditat de la moto i la nostra capacitat per orientar-nos per les caòtiques carreteres de Bali (després descobriríem que les dues coses pse-pse ;)
Arribar a Goa Lojah ha estat molt fàcil, està molt a prop d'Ubud. Quan hem entrat, hem vist que tenen música ambiental a la zona ajardinada, està tot súper cuidat i és molt bonic, recorda a Port Aventura (no sembla un temple, sinó un "quemaco" preparat per al turista ;) En teoria el que té d'interessant el temple és que hi ha una cova amb un parell de símbols fàlics (dues tites, vaja). Ens ha deixat molt indiferents, si una cova no té un majordom amb una làmpara de gas i uns quants cadàvers, no sé on la gent li veu la gràcia, tu ;)
Tot ha millorat molt quan hem trobat un caminet mig amagat que es fica dins del bosc. Sembla que hi ha poca gent que el segueix (a la Lonely no en feia referència), però és súper bonic, poc exigent, però et sents que estàs passejant pel mig de la selva. De tant en tant et trobes un temple en plan "Tomb Raider" (sembla que hagis de pitjar una columneta i s'obrirà una gruta ;) i vas paral·lel a un riu que corre 10 o 15 metres a sota teu. Al final del caminet, es podia creuar el riu per un pont de bambú que tenia la barana trencada. Aquí hem descobert que, malgrat tot, la Beth no és un lemming ;) i no m'ha volgut seguir. Li he donat un paraigües perquè l'utilitzés de paracaigudes en cas necessari, però no hi ha hagut manera: el seu instint de supervivència ha dit "d'aquí no em bellugo". El meu instint de supervivència està d'Erasmus, així que no he dubtat a l'hora de creuar el pont. A l'altra banda, i després de saltar de roca en roca (relliscaven de mil dimonis, i de poc no acabo amb el cul ben remullat) arribes a un punt amb una petita cascada i unes vistes magnífiques del riu, amb una espècie de coves (semblaven fetes per l'home) a l'altre marge. Tot plegat ens ha agradat molt, hem estat potser un parell d'hores en fer la visita i creiem que ha valgut molt la pena.
Hem sortit de Goa Lojah amb la intenció de visitar un altre temple que està a 1km, però les indicacions no són el fort dels balinesos (si hi ha una cosa que segur que no farem és muntar una empresa de venda de cartells de carretera a Bali: ens moriríem de gana ;) i després de donar vàries voltes i passar 4 vegades pel mateix lloc ens hem donat per vençuts. Per anar a la plantja calia seguir cap al sud, i això és més fàcil (et pots orientar per la posició del Sol, i a més totes les carreteres bones de Bali van de nord a sud, així que és més difícil perdre's). En 30 minuts o així hem arribat a Libeh, que segons la Lonely té una platja molt poc concorreguda. El cert és que estàvem sols, però la platja no és gaire adequada per banyar-se, ja que les onades són molt fortes. La sorra és de color negre amb punts brillants, molt bonica, però la marea estava bastant alta i no quedava gaire tros de sorra (a més, de tant en tant venia una onada més forta i un parell de vegades ens ha agafat desprevinguts, així que hem quedat una mica xops ;)
Cap a les 15h hem sortit cap a Tanah Loth. El problema és que havíem de creuar la zona més poblada de l'illa (la capital, Denpasar), i la circulació a Bali és MOLT intensa i bastant caòtica, així que hem trigat un parell d'hores (cal tenir en compte que pel mig hem hagut de preguntar 25 vegades sense exagerar, sort que els indonesis són tan amables, si arriben a ser com els alemanys encara estaríem donant voltes). Tots els temples i atraccions turístiques de Bali estan perfectament dissenyats amb un únic i fonamental objectiu: aconseguir separar els turistes de les seves rúpies ;) La tècnica habitual és l'acumulació: ficar capa rere capa de botigues, restaurants, gelateries, venedors ambulants, guies, ... des del pàrking fins a l'interior del recinte (i no es fiquen dins del temple en sí perquè està prohibida l'entrada, és només pels fidels...). Tanah Loth és el temple més visitat de Bali, especialment al capvespre, perquè les postes de sol són fantàstiques (en donem fè: val la pena venir-hi). L'inconvenient: hi havia més guiris aquí que a les Rambles en ple mes d'agost!
El temple en sí està construït sobre una roca, a 20 metres de la costa. Amb la marea baixa deu ser possible creuar fàcilment, però ara hi havia marea alta, i unes onades de la hòstia, així que creuar era una temeritat (de fet, haguessim creuat si no hagués hagut un risc tant alt de que es mullés la càmera ;) El que sí que hem fet és acostar-nos el màxim possible, fins que de cop i volta ha vingut una onada 10 vegades més gran que les altres i ens hem mullat fins la cintura, sort que he pogut salvar la càmera i no hem perdut les 2000 fotos que hem fet fins ara ;)
Ens hem quedat a veure la posta de sol, preciosa, i hem tornat cap a Ubud quan ja s'havia fet fosc. Si anar cap a Tanah Loth ens ha semblat difícil, tornar cap a Ubud, de nit, sense indicacions, per carreteres secundàries, ha estat ja per matrícula d'honor... Una vegada fins i tot se'ns ha acabat la carretera (de cop i volta no hi havia asfalt sinó gravilla, i hem pensat "nens per aquí va a ser que anem malament"). Una hora i mitja després de sortir, arribàvem a Ubud, desitjant fer-nos un dels massatges que tant ens havien ofert ahir. Però com acostuma a passar, ara que en volíem, ningú no ens n'oferia :( Hem començat a donar voltes pel Monkey Forest Street, on ahir ens van oferir una dotzena, i no hi havia manera... fins que, finalment, hem vist un cartell i hem preguntat. Ens han dit que ja era massa tard per fer un massatge de cos sencer, però que ens podien fer un d'esquena, de 30 minuts. Ha estat genial! Si els de Tailàndia en deixaven indecís de si en volies fer-ne un altre (feien bastant de mal), aquests no deixen lloc a dubtes: en volem més!!! I a sobre, ben barats: 35.000 rúpies, 2 euros, cadascú!
Després del massatge, hem vist de casualitat que en un temple que hi ha al costat del palau feien un espectacle de dansa balinesa (gratuït!). Com que si és gratis aguantem encara que sigui un tostón, ens hi hem quedat una estona. Sorprenentment, era millor que l'espectacle d'ahir, tant per la música com per l'actuació del ballarí (n'hi havia només un). L'espectacle tenia tocs d'humor, era més entretingut, i semblava en general estar molt més currat. Quan ens hem cansat, hem tornat a sopar a la pizzeria d'ahir (novament, "boníjim", com diria el Ferran Adrià), i a dormir. Encara hem de decidir si demà és el nostre últim dia a Ubud i marxem a les Gili o fem un canvi de plans i anem a Nusa Lembogan, ho consultarem amb el coixí ;)
7 de juliol - Ubud (Bali)
Aquest matí ens ho hem pres amb la calma. Tot i que ahir a les 22h ja érem al llit, avui la Beth s'ha llevat amb problemes estomacals, i jo arrossego un encostipat des del primer dia de Tana Toraja que, juntament amb el cansament d'ahir, no m'ha deixat passar una bona nit, així que hem ignorat bastant el despertador (de fet, com fem normalment quan estem a Catalunya ;)
Després d'esmorzar, baixar la roba per la laundry, deixar-nos aconsellar pel recepcionista per quines coses podem veure a Bali (de tot el viatge, el que menys teníem preparat era Bali, vam pensar que ho faríem sobre la marxa), llogar la moto, etc. al final ens hem posat els casc a les 11 tocades. Encara no tenim clar quants dies estarem aquí, però de moment avui hem decidit visitar Goa Lojah (que està al costat d'Ubud), algunes platges de l'est de Bali i el temple de Tana Loth, que és el més conegut de Bali i que no vam poder visitar el primer dia que vam estar a Indonèsia. Tot plegat és un bon tros de carretera (vàries hores), així ens servirà per veure la comoditat de la moto i la nostra capacitat per orientar-nos per les caòtiques carreteres de Bali (després descobriríem que les dues coses pse-pse ;)
Arribar a Goa Lojah ha estat molt fàcil, està molt a prop d'Ubud. Quan hem entrat, hem vist que tenen música ambiental a la zona ajardinada, està tot súper cuidat i és molt bonic, recorda a Port Aventura (no sembla un temple, sinó un "quemaco" preparat per al turista ;) En teoria el que té d'interessant el temple és que hi ha una cova amb un parell de símbols fàlics (dues tites, vaja). Ens ha deixat molt indiferents, si una cova no té un majordom amb una làmpara de gas i uns quants cadàvers, no sé on la gent li veu la gràcia, tu ;)
Tot ha millorat molt quan hem trobat un caminet mig amagat que es fica dins del bosc. Sembla que hi ha poca gent que el segueix (a la Lonely no en feia referència), però és súper bonic, poc exigent, però et sents que estàs passejant pel mig de la selva. De tant en tant et trobes un temple en plan "Tomb Raider" (sembla que hagis de pitjar una columneta i s'obrirà una gruta ;) i vas paral·lel a un riu que corre 10 o 15 metres a sota teu. Al final del caminet, es podia creuar el riu per un pont de bambú que tenia la barana trencada. Aquí hem descobert que, malgrat tot, la Beth no és un lemming ;) i no m'ha volgut seguir. Li he donat un paraigües perquè l'utilitzés de paracaigudes en cas necessari, però no hi ha hagut manera: el seu instint de supervivència ha dit "d'aquí no em bellugo". El meu instint de supervivència està d'Erasmus, així que no he dubtat a l'hora de creuar el pont. A l'altra banda, i després de saltar de roca en roca (relliscaven de mil dimonis, i de poc no acabo amb el cul ben remullat) arribes a un punt amb una petita cascada i unes vistes magnífiques del riu, amb una espècie de coves (semblaven fetes per l'home) a l'altre marge. Tot plegat ens ha agradat molt, hem estat potser un parell d'hores en fer la visita i creiem que ha valgut molt la pena.
Hem sortit de Goa Lojah amb la intenció de visitar un altre temple que està a 1km, però les indicacions no són el fort dels balinesos (si hi ha una cosa que segur que no farem és muntar una empresa de venda de cartells de carretera a Bali: ens moriríem de gana ;) i després de donar vàries voltes i passar 4 vegades pel mateix lloc ens hem donat per vençuts. Per anar a la plantja calia seguir cap al sud, i això és més fàcil (et pots orientar per la posició del Sol, i a més totes les carreteres bones de Bali van de nord a sud, així que és més difícil perdre's). En 30 minuts o així hem arribat a Libeh, que segons la Lonely té una platja molt poc concorreguda. El cert és que estàvem sols, però la platja no és gaire adequada per banyar-se, ja que les onades són molt fortes. La sorra és de color negre amb punts brillants, molt bonica, però la marea estava bastant alta i no quedava gaire tros de sorra (a més, de tant en tant venia una onada més forta i un parell de vegades ens ha agafat desprevinguts, així que hem quedat una mica xops ;)
Cap a les 15h hem sortit cap a Tanah Loth. El problema és que havíem de creuar la zona més poblada de l'illa (la capital, Denpasar), i la circulació a Bali és MOLT intensa i bastant caòtica, així que hem trigat un parell d'hores (cal tenir en compte que pel mig hem hagut de preguntar 25 vegades sense exagerar, sort que els indonesis són tan amables, si arriben a ser com els alemanys encara estaríem donant voltes). Tots els temples i atraccions turístiques de Bali estan perfectament dissenyats amb un únic i fonamental objectiu: aconseguir separar els turistes de les seves rúpies ;) La tècnica habitual és l'acumulació: ficar capa rere capa de botigues, restaurants, gelateries, venedors ambulants, guies, ... des del pàrking fins a l'interior del recinte (i no es fiquen dins del temple en sí perquè està prohibida l'entrada, és només pels fidels...). Tanah Loth és el temple més visitat de Bali, especialment al capvespre, perquè les postes de sol són fantàstiques (en donem fè: val la pena venir-hi). L'inconvenient: hi havia més guiris aquí que a les Rambles en ple mes d'agost!
El temple en sí està construït sobre una roca, a 20 metres de la costa. Amb la marea baixa deu ser possible creuar fàcilment, però ara hi havia marea alta, i unes onades de la hòstia, així que creuar era una temeritat (de fet, haguessim creuat si no hagués hagut un risc tant alt de que es mullés la càmera ;) El que sí que hem fet és acostar-nos el màxim possible, fins que de cop i volta ha vingut una onada 10 vegades més gran que les altres i ens hem mullat fins la cintura, sort que he pogut salvar la càmera i no hem perdut les 2000 fotos que hem fet fins ara ;)
Ens hem quedat a veure la posta de sol, preciosa, i hem tornat cap a Ubud quan ja s'havia fet fosc. Si anar cap a Tanah Loth ens ha semblat difícil, tornar cap a Ubud, de nit, sense indicacions, per carreteres secundàries, ha estat ja per matrícula d'honor... Una vegada fins i tot se'ns ha acabat la carretera (de cop i volta no hi havia asfalt sinó gravilla, i hem pensat "nens per aquí va a ser que anem malament"). Una hora i mitja després de sortir, arribàvem a Ubud, desitjant fer-nos un dels massatges que tant ens havien ofert ahir. Però com acostuma a passar, ara que en volíem, ningú no ens n'oferia :( Hem començat a donar voltes pel Monkey Forest Street, on ahir ens van oferir una dotzena, i no hi havia manera... fins que, finalment, hem vist un cartell i hem preguntat. Ens han dit que ja era massa tard per fer un massatge de cos sencer, però que ens podien fer un d'esquena, de 30 minuts. Ha estat genial! Si els de Tailàndia en deixaven indecís de si en volies fer-ne un altre (feien bastant de mal), aquests no deixen lloc a dubtes: en volem més!!! I a sobre, ben barats: 35.000 rúpies, 2 euros, cadascú!
Després del massatge, hem vist de casualitat que en un temple que hi ha al costat del palau feien un espectacle de dansa balinesa (gratuït!). Com que si és gratis aguantem encara que sigui un tostón, ens hi hem quedat una estona. Sorprenentment, era millor que l'espectacle d'ahir, tant per la música com per l'actuació del ballarí (n'hi havia només un). L'espectacle tenia tocs d'humor, era més entretingut, i semblava en general estar molt més currat. Quan ens hem cansat, hem tornat a sopar a la pizzeria d'ahir (novament, "boníjim", com diria el Ferran Adrià), i a dormir. Encara hem de decidir si demà és el nostre últim dia a Ubud i marxem a les Gili o fem un canvi de plans i anem a Nusa Lembogan, ho consultarem amb el coixí ;)
Mira que estàs sonat, creuar per aquest pont!!! No deixaré que t'emportis l'Ona de viatge, que des que ha començat a caminar, li he dit més d'un cop que ella sí que està en plan Lemming... :-P
ReplyDeleteAra ja esteu a la recta final.
ReplyDeleteSi podeu, no us deixeu Besahit.
Perotambe us dic que a les Gili estareu molt be,,, quines immersions trobareu!
Vinga, disrfuteu molt!!