Dia 12
2 de juliol - Yogyakarta (Java) - Makassar (Sulawesi)
Avui dedicarem el matí a visitar la ciutat de Yogya. Hi ha un temple hindú molt important (Prananban) que en teoria és visita obligada, però nosaltres passem perquè les entrades són molt cares (com les d'ahir a Borobudur) i la opinió d'altres viatgers que hem anat trobant és que si hem vist Angkor (a Cambodja), això ens semblarà una mala còpia. Entre això i la nostra tacanyeria, ens quedem a Yogya ;)
El que hem fet és visitar el Kraton, que és el palau on viu el sultà de la ciutat (que de pobre no té un pèl). Es tracta d'un recinte emmurallat on viuen unes 25.000 persones, 1.000 d'elles al servei del sultà, que viu (literalment) com un rei. La visita ha estat interessant, l'entrada era barata i a més l'hem fet amb una guia (cobrava només un donatiu) que ens ha fet més interessant la visita perquè ens ha contextualitzat tot (de fet, sense l'explicació, creiem que la visita et pot deixar bastant indiferent, no es tracta d'un palau espectacular).
Quan sortíem, ens ha "assaltat" un home que ens ha convençut perquè l'acompanyéssim al Water Palace. Xerrant, ens ha preguntat si encara estudiàvem; quan li hem dit que tenim 33-34 anys no s'ho creia, deia que com a màxim tenim 25! :D Em sembla que ens quedarem a viure a Indonèsia, des que hem arribat ja és el segon que ens treu una dècada :D
Com acostuma a ser normal en aquests casos, el paio volia que anéssim a una botiga de batik (una tela tradicional de Yogya) abans del palau. De manera educada però ferma li hem dit que nanai; a diferència de la Índia o el Vietnam, per exemple, on era impossible desempallegar-te d'aquests tios, a Indonèsia, fins ara, s'ho prenen força bé, i no cal insistir fins a l'infinit, quan veuen que et fiques una mica ferm, desisteixen, la qual cosa és molt d'agrair, i és un dels motius pels quals ens està agradant tant la gent d'aquí (no són gens plastes).
El Water Palace tampoc té un excessiu interès, es tracta d'un palau que utilitzava el sultà per a banyar-se, veure les cortesanes amb biquini, triar la que més li agradava i... podeu imaginar el que feia a continuació amb la noia :P La visita l'hem fet també amb guia, en aquest cas se'ns ha acoplat directament a l'entrada i ens ha portat a una botiga de batik que estava dins del recinte. De fet, els quadres que tenien exposats eren força macos i bastant barats, però ens hem promès a nosaltres mateixos no comprar souvenirs fins a Bali, per no anar carregant com a burros les maletes tot el viatge, així que l'hem deixat amb un pam de nassos.
En sortir, hem decidit d'agafar un rickshaw. A mi no em feia molta gràcia per principis (estar tots dos asseguts mentre un paio de 50 anys pedaleja sota un sol de justícia em sembla una mica esclavista), però anàvem una mica apurats de temps i, al final, com diu la Beth, els ajudes més contractant els seus serveis, ja que normalment són els treballadors més pobres i més mal pagats.
Hem recollit les maletes a l'hotel i hem agafat el bus cap a l'aeroport, que ha trigat menys de 30 minuts, la veritat és que el bus urbà de Yogya funciona molt bé. Havíem comprat uns rollitos a un xiringo cutre del carrer (els que havíem comprat al bus de Semarang ens van agradar molt), però en aquest cas no hem tingut molt d'èxit: primer la Beth ha trobat un pèl en un d'ells, i al següent n'he trobat jo un de ben llarg (i ben incrustat dins del rollito). Total, que ens ha agafat una mica de mania i hem decidit llençar-los.
El vol ha arribat 10 minuts d'hora; mentre esperàvem les maletes, un suposat treballador de l'aeroport se'ns ha acostat, ens ha preguntat que si érem espanyols (li hem dit, com a tothom, que som de Barcelona ;) i ens ha dit que ens podia acompanyar en cotxe a l'estació d'autobusos. Quan li hem dit que sabíem que hi ha transport públic, ens ha dit que el bus deixava de passar a les 18:30... Com que ja sabem de què va el tema, li hem dit que ens deixés esbrinar-ho per nosaltres mateixos i, evidentment, hi havia un bus que ens portava a l'estació.
Aquest bus ens ha deixat enmig d'una carretera; l'estació no es veia per enlloc. Ens han dit "cap allà", indicant un descampat. Estava completament fosc, per sort hi havia un altre turista que anava en la mateixa direcció (un suís que parlava castellà) i hem pensat que si ens atracàvem diríem "agafeu al suís, que allà tenen molts bancs :)"
Finalment, hem arribat a la destartalada estació de Makassar. Ens han tornat a assaltar uns nois que ens volien fer pujar en una tartana de bus que anava a Rantepao; com que ja tenim (mala) experiència, i havíem llegit que els busos que fan la ruta noctura són molt còmodes, hem declinat amablement la oferta de passar tota la nit olorant el "sobaco" del senyor del costat.
Ens ha costat una mica aclarir-nos per comprar el bitllet, però finalment hem aconseguit 2 seients pel bus (surt a les 21h i arriba a les 6h), per 140.000 rúpies cadascun (9 euros). Hem sopat allà a l'estació (molt bé i barat), i hem conegut un novaiorquès que parlava català perfectament (amb un fort accent americà) perquè viu a Barcelona, fa gràcia la gent que et vas trobant en aquests viatges...
El bus realment és una passada, l'espai entre seients és el doble del normal, els seients es reclinen gairebé completament i... té wifi! La veritat és que és al·lucinant que uns pocs euros de diferència facin que vagis en un autobus de la segona guera mundial o un de futurista ;)
Quan hem arrencat, han tancat el llum i pels altaveus, no gaire alt, sonaven els Scorpions (de debò). El primer problema l'hem trobat quan he intentat reclinar el meu seient: resulta que ens han tocat els del final del tot, i un d'ells xoca contra una espècia de columna i no es pot reclinar! Molta wifi i moltes mandangues, però al final, el que ens importava, que era reclinar els seients, no funciona! En fi, intentarem passar la nit com poguem...
2 de juliol - Yogyakarta (Java) - Makassar (Sulawesi)
Avui dedicarem el matí a visitar la ciutat de Yogya. Hi ha un temple hindú molt important (Prananban) que en teoria és visita obligada, però nosaltres passem perquè les entrades són molt cares (com les d'ahir a Borobudur) i la opinió d'altres viatgers que hem anat trobant és que si hem vist Angkor (a Cambodja), això ens semblarà una mala còpia. Entre això i la nostra tacanyeria, ens quedem a Yogya ;)
El que hem fet és visitar el Kraton, que és el palau on viu el sultà de la ciutat (que de pobre no té un pèl). Es tracta d'un recinte emmurallat on viuen unes 25.000 persones, 1.000 d'elles al servei del sultà, que viu (literalment) com un rei. La visita ha estat interessant, l'entrada era barata i a més l'hem fet amb una guia (cobrava només un donatiu) que ens ha fet més interessant la visita perquè ens ha contextualitzat tot (de fet, sense l'explicació, creiem que la visita et pot deixar bastant indiferent, no es tracta d'un palau espectacular).
Quan sortíem, ens ha "assaltat" un home que ens ha convençut perquè l'acompanyéssim al Water Palace. Xerrant, ens ha preguntat si encara estudiàvem; quan li hem dit que tenim 33-34 anys no s'ho creia, deia que com a màxim tenim 25! :D Em sembla que ens quedarem a viure a Indonèsia, des que hem arribat ja és el segon que ens treu una dècada :D
Com acostuma a ser normal en aquests casos, el paio volia que anéssim a una botiga de batik (una tela tradicional de Yogya) abans del palau. De manera educada però ferma li hem dit que nanai; a diferència de la Índia o el Vietnam, per exemple, on era impossible desempallegar-te d'aquests tios, a Indonèsia, fins ara, s'ho prenen força bé, i no cal insistir fins a l'infinit, quan veuen que et fiques una mica ferm, desisteixen, la qual cosa és molt d'agrair, i és un dels motius pels quals ens està agradant tant la gent d'aquí (no són gens plastes).
El Water Palace tampoc té un excessiu interès, es tracta d'un palau que utilitzava el sultà per a banyar-se, veure les cortesanes amb biquini, triar la que més li agradava i... podeu imaginar el que feia a continuació amb la noia :P La visita l'hem fet també amb guia, en aquest cas se'ns ha acoplat directament a l'entrada i ens ha portat a una botiga de batik que estava dins del recinte. De fet, els quadres que tenien exposats eren força macos i bastant barats, però ens hem promès a nosaltres mateixos no comprar souvenirs fins a Bali, per no anar carregant com a burros les maletes tot el viatge, així que l'hem deixat amb un pam de nassos.
En sortir, hem decidit d'agafar un rickshaw. A mi no em feia molta gràcia per principis (estar tots dos asseguts mentre un paio de 50 anys pedaleja sota un sol de justícia em sembla una mica esclavista), però anàvem una mica apurats de temps i, al final, com diu la Beth, els ajudes més contractant els seus serveis, ja que normalment són els treballadors més pobres i més mal pagats.
Hem recollit les maletes a l'hotel i hem agafat el bus cap a l'aeroport, que ha trigat menys de 30 minuts, la veritat és que el bus urbà de Yogya funciona molt bé. Havíem comprat uns rollitos a un xiringo cutre del carrer (els que havíem comprat al bus de Semarang ens van agradar molt), però en aquest cas no hem tingut molt d'èxit: primer la Beth ha trobat un pèl en un d'ells, i al següent n'he trobat jo un de ben llarg (i ben incrustat dins del rollito). Total, que ens ha agafat una mica de mania i hem decidit llençar-los.
El vol ha arribat 10 minuts d'hora; mentre esperàvem les maletes, un suposat treballador de l'aeroport se'ns ha acostat, ens ha preguntat que si érem espanyols (li hem dit, com a tothom, que som de Barcelona ;) i ens ha dit que ens podia acompanyar en cotxe a l'estació d'autobusos. Quan li hem dit que sabíem que hi ha transport públic, ens ha dit que el bus deixava de passar a les 18:30... Com que ja sabem de què va el tema, li hem dit que ens deixés esbrinar-ho per nosaltres mateixos i, evidentment, hi havia un bus que ens portava a l'estació.
Aquest bus ens ha deixat enmig d'una carretera; l'estació no es veia per enlloc. Ens han dit "cap allà", indicant un descampat. Estava completament fosc, per sort hi havia un altre turista que anava en la mateixa direcció (un suís que parlava castellà) i hem pensat que si ens atracàvem diríem "agafeu al suís, que allà tenen molts bancs :)"
Finalment, hem arribat a la destartalada estació de Makassar. Ens han tornat a assaltar uns nois que ens volien fer pujar en una tartana de bus que anava a Rantepao; com que ja tenim (mala) experiència, i havíem llegit que els busos que fan la ruta noctura són molt còmodes, hem declinat amablement la oferta de passar tota la nit olorant el "sobaco" del senyor del costat.
Ens ha costat una mica aclarir-nos per comprar el bitllet, però finalment hem aconseguit 2 seients pel bus (surt a les 21h i arriba a les 6h), per 140.000 rúpies cadascun (9 euros). Hem sopat allà a l'estació (molt bé i barat), i hem conegut un novaiorquès que parlava català perfectament (amb un fort accent americà) perquè viu a Barcelona, fa gràcia la gent que et vas trobant en aquests viatges...
El bus realment és una passada, l'espai entre seients és el doble del normal, els seients es reclinen gairebé completament i... té wifi! La veritat és que és al·lucinant que uns pocs euros de diferència facin que vagis en un autobus de la segona guera mundial o un de futurista ;)
Quan hem arrencat, han tancat el llum i pels altaveus, no gaire alt, sonaven els Scorpions (de debò). El primer problema l'hem trobat quan he intentat reclinar el meu seient: resulta que ens han tocat els del final del tot, i un d'ells xoca contra una espècia de columna i no es pot reclinar! Molta wifi i moltes mandangues, però al final, el que ens importava, que era reclinar els seients, no funciona! En fi, intentarem passar la nit com poguem...
No comments:
Post a Comment