Dia 18
8 de juliol - Ubud (Bali)
Després de donar-li algunes voltes, hem decidit quedar-nos un dia més a Ubud (Bali té moltes coses a veure, i ja hem vist que les distàncies són molt més grans a la realitat que al mapa!) i enlloc d'anar a les Gili, anar a Nusa Lembongan, una illa minúscula que està al sud de Bali, i que ens va millor perquè a) és més barata (tant el transport com l'allotjament a les Gili costen una pasta) i b) ens permet aprofitar millor l'últim dia, ja que des de Nusa Lembongan hi ha diversos ferries al dia i podem tornar més tard, just a temps de (perdre?) agafar l'avió de tornada cap a Barcelona (ui, sí, quines ganes més enormes que tenim de tornar! :P).
Amb tot això, avui ens hem ficat en marxa una mica mes d'hora, però entre pitos i flautes eren ja quarts d'onze quan sortíem de l'hotel. Des d'Ubud fins al nostre primer destí (Tampak Siring) hi ha 18 km, durant els quals hem d'aturar-nos unes quantes vegades per preguntar el camí, ja que trobem indicadors de tant en tant, però no a totes les cruïlles (i n'hi ha un munt!). Tampak Siring és un poble conegut per dos temples, el primer que hem visitat és Tirta Empul, que té unes fonts d'aigua sagrada que dónen a unes piscines, on els fidels es banyen per purificar-se. No està massificat, i ens ha agradat molt veure com els balinesos es purificaven (fins i tot una parella amb un nen petit). Són d'aquelles coses que encara que no hi creguis, són força inspiradores.
A 2 km d'allà, hi ha un altre temple. Quan arribes, passat l'inevitable zoco (és una passada la quantitat de botigues que són capaços de ficar els balinesos dins de cada atracció turística), has de baixar un munt d'escales (270 diu a la guia, no les hem comptat nosaltres!) i arribes a la riba d'un riu, amb dues parets de roca d'uns 15 metres d'alçada amb unes "estàtues" tallades (tenen una forma indeterminada, són més aviat simbòliques). Potser és per l'acumulació de coses espectaculars d'aquest viatge, però no ens ha impressionat especialment. Hem seguit un caminet molt xulo pel mig d'uns arrossars, al costat del riu, però passada una estona ens hem cansat i hem donat mitja volta (després ens han dit que si haguessim caminat una mica més haguessim arribat a una cascada... mala sort!).
D'aquí, una altra vegada a la moto (ja tenim una durícia al mig del cul ;) i cap a les muntanyes, concretament cap al Gunung Batur, el volcà més impressionat de Bali. Hi ha una bona estona, i hem arribat cap a les 13h. Penelokan és un poble, el nom del qual significa "lloc per mirar", i és així perquè disposa d'un mirador amb unes vistes espectacular del volcà. El Gunung Batur és un volcà molt actiu, que té una caldera immensa de 15km x 10km, a dins de la qual hi ha 3 cons volcànics més, i un munt de cases (la gent viu DINS del cràter, amb l'amenaça constant de que en qualsevol moment el volcà pot entrar en erupció, la última vegada va ser el 1994).
Quan ens hem cansat de les vistes, hem anat a visitar el temple de Batur, on ens han obligat a comprar un sarung (una espècie de pareo que porten tant els homes com les dones, i que suposadament és obligatori per entrar als temples). A fora del temple hi havia un munt d'homes vestits a la manera tradicional balinesa (de fet, moltíssim balinesos van vestits a la manera tradicional, però aquests a més portaven llances o espases -de mentida- al cinto). Ens han dit que avui se celebrava una cerimònia especial, però no ens ho hem acabat de creure (de vegades et foten rotllos així perquè compris el sarung, o agafis un guia, o qualsevol altra cosa que acabarà amb un grapat de bitllets saltant de la teva cartera a les seves mans ;)
El temple en sí no estava malament, a dins hi havia potser unes 50 persones realment fent algun tipus de cerimònia, tot acompanyat per la típica música balinesa, que tocaven uns nois una mica més enllà. Ens hem entretingut una mica i just quan estàvem a la porta, ens han fet fora uns homes que sortien del temple en processó. Hem sortit i quan estàvem pujant a la moto, hem vist un munt de gent que venia cap a nosaltres també en processó, ocupant tot el carrer: alguns portaven una espècia de llances, altres ofrenes (com una gran fruitera al cap), un grup portava un cofre (com les típiques verges de la Setmana Santa de Sevilla, però sense la figura ni els nazarenos). En aquest moment havíem ja arrencat, i teníem dos opcions: a) continuar cap endavant, o b) aturar-nos, fer fotos durant 5 minuts, i tirar després (en la mateixa direcció que la gent). La Beth ha triat la opció A, i jo la opció B. Com que això no és una democràcia, perquè només un dels dos té el carnet de conduir internacional (i les ganes de conduir la moto per les carreteres balineses), hem parat. Craso error. *Sí, Beth, ja estic posant al blog que tenies raó* :D
El problema és que el riu de gent no acabava mai, hi havia centernars, si no milers, de persones. Quan portàvem 5 minuts, hem decidit de posar-nos en marxa, intentant passar pel costadet de la gent (com, de fet, feien altres motoristes). Ha estat una odissea, la multitud ocupava tota la carretera; quan podíem ens ficàvem pel marge de la carretera (fent trial, de manera literal!), però en moltes ocasions ni això era possible, hi havia gent per tot arreu. Hem estat més de 45 minuts així enganxats, anant al ritme de la gent, i a sobre estàvem en un lloc despoblat, sense possibilitat d'aturar-nos ni a dinar, i la gent anava en la mateixa direcció que nosaltres, així que no teníem ni idea de quanta estona més podíem estar així.
Al final, hem parat per dinar al primer Warung que hem trobat (baratíssim, això sí). Quan hem acabat, hem vist que ja era massa tard per anar fins a Besakih, el temple més sagrat de Bali, que estava a 1 hora de camí, i ens feia molta mandra tornar a Ubud de nit, així que hem decidit de tornar-hi directament. Quan hem arribat, hem anat directament a buscar algun lloc per fer-nos un massatge, n'he trobat un i com que avui sí que era d'hora ens l'han fet de cos sencer, increïble! Ens encanten els massatges balinesos :D
Així de contents hem anat a dormir, demà és el nostre últim dia a Ubud, i ja comencem a encarar la recta final del viatge :(
8 de juliol - Ubud (Bali)
Després de donar-li algunes voltes, hem decidit quedar-nos un dia més a Ubud (Bali té moltes coses a veure, i ja hem vist que les distàncies són molt més grans a la realitat que al mapa!) i enlloc d'anar a les Gili, anar a Nusa Lembongan, una illa minúscula que està al sud de Bali, i que ens va millor perquè a) és més barata (tant el transport com l'allotjament a les Gili costen una pasta) i b) ens permet aprofitar millor l'últim dia, ja que des de Nusa Lembongan hi ha diversos ferries al dia i podem tornar més tard, just a temps de (perdre?) agafar l'avió de tornada cap a Barcelona (ui, sí, quines ganes més enormes que tenim de tornar! :P).
Amb tot això, avui ens hem ficat en marxa una mica mes d'hora, però entre pitos i flautes eren ja quarts d'onze quan sortíem de l'hotel. Des d'Ubud fins al nostre primer destí (Tampak Siring) hi ha 18 km, durant els quals hem d'aturar-nos unes quantes vegades per preguntar el camí, ja que trobem indicadors de tant en tant, però no a totes les cruïlles (i n'hi ha un munt!). Tampak Siring és un poble conegut per dos temples, el primer que hem visitat és Tirta Empul, que té unes fonts d'aigua sagrada que dónen a unes piscines, on els fidels es banyen per purificar-se. No està massificat, i ens ha agradat molt veure com els balinesos es purificaven (fins i tot una parella amb un nen petit). Són d'aquelles coses que encara que no hi creguis, són força inspiradores.
A 2 km d'allà, hi ha un altre temple. Quan arribes, passat l'inevitable zoco (és una passada la quantitat de botigues que són capaços de ficar els balinesos dins de cada atracció turística), has de baixar un munt d'escales (270 diu a la guia, no les hem comptat nosaltres!) i arribes a la riba d'un riu, amb dues parets de roca d'uns 15 metres d'alçada amb unes "estàtues" tallades (tenen una forma indeterminada, són més aviat simbòliques). Potser és per l'acumulació de coses espectaculars d'aquest viatge, però no ens ha impressionat especialment. Hem seguit un caminet molt xulo pel mig d'uns arrossars, al costat del riu, però passada una estona ens hem cansat i hem donat mitja volta (després ens han dit que si haguessim caminat una mica més haguessim arribat a una cascada... mala sort!).
D'aquí, una altra vegada a la moto (ja tenim una durícia al mig del cul ;) i cap a les muntanyes, concretament cap al Gunung Batur, el volcà més impressionat de Bali. Hi ha una bona estona, i hem arribat cap a les 13h. Penelokan és un poble, el nom del qual significa "lloc per mirar", i és així perquè disposa d'un mirador amb unes vistes espectacular del volcà. El Gunung Batur és un volcà molt actiu, que té una caldera immensa de 15km x 10km, a dins de la qual hi ha 3 cons volcànics més, i un munt de cases (la gent viu DINS del cràter, amb l'amenaça constant de que en qualsevol moment el volcà pot entrar en erupció, la última vegada va ser el 1994).
Quan ens hem cansat de les vistes, hem anat a visitar el temple de Batur, on ens han obligat a comprar un sarung (una espècie de pareo que porten tant els homes com les dones, i que suposadament és obligatori per entrar als temples). A fora del temple hi havia un munt d'homes vestits a la manera tradicional balinesa (de fet, moltíssim balinesos van vestits a la manera tradicional, però aquests a més portaven llances o espases -de mentida- al cinto). Ens han dit que avui se celebrava una cerimònia especial, però no ens ho hem acabat de creure (de vegades et foten rotllos així perquè compris el sarung, o agafis un guia, o qualsevol altra cosa que acabarà amb un grapat de bitllets saltant de la teva cartera a les seves mans ;)
El temple en sí no estava malament, a dins hi havia potser unes 50 persones realment fent algun tipus de cerimònia, tot acompanyat per la típica música balinesa, que tocaven uns nois una mica més enllà. Ens hem entretingut una mica i just quan estàvem a la porta, ens han fet fora uns homes que sortien del temple en processó. Hem sortit i quan estàvem pujant a la moto, hem vist un munt de gent que venia cap a nosaltres també en processó, ocupant tot el carrer: alguns portaven una espècia de llances, altres ofrenes (com una gran fruitera al cap), un grup portava un cofre (com les típiques verges de la Setmana Santa de Sevilla, però sense la figura ni els nazarenos). En aquest moment havíem ja arrencat, i teníem dos opcions: a) continuar cap endavant, o b) aturar-nos, fer fotos durant 5 minuts, i tirar després (en la mateixa direcció que la gent). La Beth ha triat la opció A, i jo la opció B. Com que això no és una democràcia, perquè només un dels dos té el carnet de conduir internacional (i les ganes de conduir la moto per les carreteres balineses), hem parat. Craso error. *Sí, Beth, ja estic posant al blog que tenies raó* :D
El problema és que el riu de gent no acabava mai, hi havia centernars, si no milers, de persones. Quan portàvem 5 minuts, hem decidit de posar-nos en marxa, intentant passar pel costadet de la gent (com, de fet, feien altres motoristes). Ha estat una odissea, la multitud ocupava tota la carretera; quan podíem ens ficàvem pel marge de la carretera (fent trial, de manera literal!), però en moltes ocasions ni això era possible, hi havia gent per tot arreu. Hem estat més de 45 minuts així enganxats, anant al ritme de la gent, i a sobre estàvem en un lloc despoblat, sense possibilitat d'aturar-nos ni a dinar, i la gent anava en la mateixa direcció que nosaltres, així que no teníem ni idea de quanta estona més podíem estar així.
Al final, hem parat per dinar al primer Warung que hem trobat (baratíssim, això sí). Quan hem acabat, hem vist que ja era massa tard per anar fins a Besakih, el temple més sagrat de Bali, que estava a 1 hora de camí, i ens feia molta mandra tornar a Ubud de nit, així que hem decidit de tornar-hi directament. Quan hem arribat, hem anat directament a buscar algun lloc per fer-nos un massatge, n'he trobat un i com que avui sí que era d'hora ens l'han fet de cos sencer, increïble! Ens encanten els massatges balinesos :D
Així de contents hem anat a dormir, demà és el nostre últim dia a Ubud, i ja comencem a encarar la recta final del viatge :(
No comments:
Post a Comment