30 de maig - Siem Reap

Per segon dia consecutiu, sona el despertador a quarts de cinc... buff, això són vacances relaxades! Les guixetes estan a uns 10km de la ciutat. Hem comprat un passi pels tres dies que val 40usd per persona; van personalitzats amb la nostra foto i tot! Ahir al vespre va ploure amb força, i aquesta hora fa fresqueta. Millor per veure els temples...

El primer que cal saber sobre Angkor és que no és un temple, sinó l'antiga capital de Cambodja, que al segle 12 tenia més d'un milió d'habitants (quan Londres era un poble com Martorell), centre d'un imperi que control.lava tot el sud est asiàtic, comparable (per extensió, cultura i tecnologia) a l'imperi romà. Per una sèrie de motius, l'imperi va decaure i la capital, Angkor, va quedar abandonada, éssent consumida per la selva. La majoria d'edificis eren de fusta, i evidentment, després de 800 anys no en queda ni rastre, però tots els temples eren de pedra i han arribat fins als nostres dies en un estat de conservació sorprenent.

Els temples estan repartits en una extensió enorme (alguns d'ells es troben a 30 km de distància) i d'aquí la necessitat de comptar amb un cotxe o tuktuk perquè et porti d'un a l'altre. El més important és Angkor Wat (wat significa temple, així que Angkor Wat seria "el temple d'Angkor"), que és el que visitarem a la sortida del sol.

No hi ha gaire gent quan arribem, tampoc hi ha llum, així que no veiem res ;) Poc a poc es va il.luminant el cel, però els núvols no permeten veure sortir el sol ni que el cel agafi el color rosat que quedaria tant bé a les fotos. No hem tingut sort, però demà no ho tornarem a intentar ;)

És molt difícil descriure Angkor Wat i encara més la resta de temples que hem visitat durant les següents 12h gairebé ininterrompudes. Només podem dir que estan en el top 3 de les millors coses que hem vist en la nostra vida: un entorn selvàtic espectacular (amb una bellesa que sembla que estigui dissenyat per un jardiner de tres tisores -si és que els jardiners també es puntuen ;), una diversitat inversemblant (hem visitat uns deu temples, cadascun d'ells ens ha sorprès i cap era igual que l'anterior), la pau i tranquil.litat que es respirava (tret de quan ensopegàvem amb els grups de japonesos ;), ...

Si aquests temples es trobessin desperdigats cadascun en un país diferent, la seva sola presència seria excusa suficient per visitar-lo. Que es trobin tots junts en un mateix indret és simplement increïble. Sens dubte val la pena visitar Cambodja no només pels seus fantàstics habitants, sinó per gaudir d'aquestes construccions que semblen d'un altre món. Pots venir amb altes expectatives: segur que les superaran.

Ens han dit que tota l'àrea té uns 3000 temples, i la Lonely deia que amb una setmana tenies temps de veure tots els importants, jejeje. En teoria 3 dies, que és el temps que hi dedicarem, ens permetrà veure la majoria dels més impressionants :-)

Demà, per fi, ens llevarem a una hora decent, cap a les 7h, gairebé tenim ganes de tornar a treballar per poder-nos llevar més tard ;)

Com anèctdota, en un dels temples hem comprat souvenirs a una nena, que ens ha conquistat quan ha començat a cantar la cucaracha amb una simpatia i intel.ligència impròpies d'una nena de 12 anys... Realment simpàtica, parlava un anglès perfecte i xapurrejava un munt d'idiomes. I després ens creiem el melic del món...

29 de maig - Siem Reap

A les 4:40h sona el despertador... quina mandra! Quan sortim de l'hotel, a les 5h, encara és negra nit. El propietari ens havia assegurat el dia abans que no tindríem problemes per trobar un tuktuk a la cantonada que ens portés a l'aeroport (vam suposar que, com succeeix a la India, els conductors de tuktuk dormen al seu vehicle, al carrer), però no n'hi ha cap. Anem amb temps, però tampoc no podem descuidar-nos, ja que perdre aquest vol significaria perdre també el de Bangkok a Siem Reap!

Tornem a la guesthouse, on l'adormilat recepcionista (al que hem hagut de despertar, pobre) ens diu que sí que hi ha tuktuks "on the main road". Això és el que hem entès molt després, perquè els tailandesos pronuncien l'anglès d'una manera especial ("lod" enlloc de "road", per exemple), i si els acabes de despertar a les 5am, encara pitjor ;)

Malgrat tot, semblava prou clar que havíem de trobar un tuktuk, així que tornem al carrer principal (desert a aquella hora). Afortunadament, 1 minut més tard veiem un tuktuk acostant-se... Pensem que pagarem el que ens demani sense rexistar (al cap i a la fi, dos guiris carregats amb les maletes a les 5 de la matinada són una bona presa). Quan s'atura, veiem que al seient del darrere viatja una dona, que baixa i s'asseu al costat del conductor, mentre ens demana 100 bahts, que és un preu tirat pel trajecte (hem pagat més gairebé totes les vegades que hem agafat un tuktuk). Resulta que a Chiang Mai, els conductors nocturns de tuktuk viatgen amb les seves dones... curiossíssim! Ens han caigut molt bé, i hem estat temptats de pagar-los més que els 100 bahts (no ho hem fet per no incentivar que s'aprofitin dels turistes, o esperin sempre una propina com a norma).

El personal de l'aeroport, com la resta de tailandesos, han estat un encant. La noia de facturació fins i tot ens ha intentat facturar les maletes directament fins a Cambodja, tot i que havíem contractat els vols amb dues companyies diferents. Al final no ho ha pogut fer, però ens ha demanat disculpes com si fos culpa seva ;)

Amb tanta precaució, al final ens ha sobrat més d'una hora, que hem dedicat a llegir la guia de Cambodja, perquè us ho creieu o no, encara no n'havíem llegit ni una pàgina.

El vol ha anat sense sobresalts, fins que a mig camí se'ns han acostat dues assafates i ens han dit 'Mrs. Ilisa', ensenyant-nos una safata amb un avió de peluix al damunt. Mecànicament tots dos hem contestat 'no, thank you' i elles s'han mirat extranyades i ens han tornat a repetir 'are you Mrs.Ilisa?', a la qual cosa hem contestat rotundament que no. Sembla que no han quedat convençudes, i han tornat al cap d'un minut per demanar-nos la targeta d'embarcament. "You ARE Mrs. Ilisa!", ens han dit tot rient, i donant-nos l'avió de peluix. Flipant, hem mirat la targeta d'embarcament, on posava "Carrillo/Elisa" jejeje. Al marxar, ens hem acostat a les assafates i ens han explicat que aquest any és el 45è aniversari de Bangkok Airways i sortegen un avió (de mentida, llàstima ;) i ens ha tocat.

No hem tingut cap problema amb la connexió i ens ha sobrat un munt de temps. Quan anàvem a pujar al nou avió, resulta que era un d'aquells petitons, amb hèlix... Ens hem mirat una mica amb cara de "vols dir que els temples d'Angkor Wat valen TANT la pena?", però ja que hi erem... ;)

Al final no ha estat tan greu i després de 50 minuts hem aterrat a l'aeroport de Siem Reap, molt petit i cuquetó, tot ben cuidat. Al sortir, hem vist que també estan ben organitzats i per agafar un taxi vas a un mostrador on pagues 7USD i et donen un val pel següent taxista de la cua, que en el nostre cas ha resultat ser un noi molt simpàtic (del 1980, com nosaltres) que de seguida ens ha intentat vendre els seus serveis pels propers 3 dies (a 25USD al dia). D'entrada hem refusat, perquè volem provar de fer-ho amb tuktuk, més barat i, en certa manera, autèntic.

Teníem decidida la guesthouse, que havíem triat per la Lonely, però no reservada. Per evitar que els de la guest house li paguessin comissió al conductor li hem dit que ja la teníem reservada i que no calia que ens acompanyés a dins. La guest house es diu Ei8ght Rooms, però ha adquirit fama i ara en té 16 :D L'habitació que ens han donat està molt bé i és barateta 15USD.

El tema de la moneda és molt curiós, ja que a Cambodja tenen la seva pròpia moneda (el Riel), però utiltzen per tot els dolars americans, pels quals hi ha un canvi fixe de 4000 riels per dolar. Normalment pagues amb dolars i et tornen el canvi amb riels o amb dolars. Fins i tot els caixers automàtics donen dolars enlloc de riels :-)

Després de dutxar-nos hem anat a fer un volt per la ciutat, realment Cambodja no té rés a veure amb Tailandia. Aquí sí que trobem aquella autenticitat que no havíem vist a Tailandia. Per exemple, caminant per un carrer hem trobat un xiringuito on venien grills fregits. Tenien una pinta més apetitosa, ... :D

Després de dinar hem anat a visitar un poble flotant que hi ha a 20 minuts d'aquí, per veure la Cambodja de debò. Els seus habitants són pescadors que traslladen periòdicament les seves llars segons el nivell de l'aigua, que varia 8 o 10 metres segons l'època de l'any. Per arribar-hi hem agafat una barca, bastant cara, 20usd per persona, que ha trigat uns 30 minuts. No ens ha acostat gaire a la zona on viuen perquè estem al final de l'estació seca i no hi havia prou profunditat, cosa que hem descobert a la tornada, quan la barca no tirava. Després de 10 minuts d'intentar-ho el barquer (amb un pal llarg), ha anat a ajudar-lo el nostre guia (el conductor del taxi del matí) que ha estat a punt de caure a l'aigua. Sense pensar-s'ho dues vegades, el Sergi ha corregut al rescat i una mica més i cauen tots dos a l'aigua. Que per cert, neta, neta, neta, no estava :D

Afortunadament ens hi hem sortit i no passarem una nit a la deriva en un llac de 300km. de llarg per 65 d'ample, ple de cocodrils;) Sort que no mengen persones!

Al vespre hem sortit a donar un volt per la ciutat, que té molt d'ambient (una mica guiri, això sí). Per cert, apunt pels (les) vegetarians: Cambodja no és "vegetarian friendly". A banda de menjar grills, saltamuntanyes, aranyes, ratolins, serps i cocodrils (n'hem vist proves, no és un fake ;) no entenen gaire el concepte de no menjar carn (vaja, com els entrepans vegetarians de tonyina, però potser amb algun altre animaló a dins ;) I nota per a fumadors: aquí el vici és molt barat: 1usd (0.80€ aprox.) el paquet de Marlboro. Així que si algú en vol, teniu 3 dies per llegir-nos i comunicar-ho jejeje.

Avui a dormir d'horeta que demà ens hem de llevar encara més d'hora. Hem quedat amb el conductor del tuk tuk a les 4.30 per veure la sortida del sol a Ankgor Wat. Diuen que no ens ho podem perdre! :S

28 de maig - Chiang Mai

28 de maig

Chiang Mai

Avui ens hem llevat d'hora perquè a quarts de nou ens venien a buscar per fer l'excursió que vam contractar ahir. Com és habitual, quan ha arribat la minivan encara estàvem esmorzant i hem fet esperar tres minuts el nostre grup: tres xineses i tres irlandesos (dues noies i un noi). La carretera cap a "la muntanya" és una autopista de 2 carrils per banda; Tailàndia és un país molt més desenvolupat del que ens pensàvem (com Espanya, ben bé) i les infraestructures són de primera.

La primera parada era un jardí d'orquídies i granja de papallones. Ja ens pensàvem que no seria gran cosa, i no anàvem desencaminats: hem vist una (sí, 1) papallona. D'orquídies n'hi havia més, però si algú s'està plantejant agafar un vol Barcelona-Bangkok només per venir aquí, no val la pena ;)

20 minuts més de carretera (per una més secundària) i hem arribat a una espècie de complex turístic que ens ha recordat molt a les empreses de ràfting de Sort, però amb elefants :D

El primer que hem fet ha estat precisament pujar en un d'aquests 4x4 que no gasten benzina, sinó 150kg d'herba al dia :) Ja ho vam fer fa uns anys a Sri Lanka, però malgrat tot fa molta gràcia, especialment quan agafes bananes i veus la trompa que puja com un periscopi i amb una extraordinària delicadesa te l'agafa de les mans, la porta a la boca i, un segon més tard, ja la tornes a tenir demanant més. Ens recordava a l'Ekhi, però 100 vegades més gran :)

Tot seguit hem creuat el riu amb una tirolina força llarga. Ens hem quedat amb ganes de més, molta preparació per 30 segons d'emoció relativa... El següent que hem fet ha estat dinar... a les 11h del matí! El menjar era així així (típic dels mega buffets de les excursions organitzades), però es deixava menjar. Quan hem acabat, hem començat el trekking... no sabem qui ha pensat el plàning, però dinar a les 11 per fer una hora de trekking a continuació, amb el menjar encara a la gola... en fi. L'excursió ha estat bé, pel mig de la selva (tot i que el camí estava bastant trillat i preparat) i al final, després d'1h de suar, hem arribat al nostre destí: una bonica cascada... on ens esperava la furgoneta, que havia pujat per la carretera! Per cert, dues curiositats: les xineses no han fet el trekking (la guia ens ha dit que els turistes asiàtics no volen caminar, i que el trekking el fem només els europeus, en general). L'altre fet curiós és que el noi irlandès portava sandàlies (digue-li preparat per anar d'excursió a la jungla) i ha anat mig camí descalç :O Per flipar...

La cascada era petitona, però amb una bonica piscina natural on ens hem tret la suor (hi havia fins i tot un petit tobogan natural). Sorprenentment, l'aigua estava molt fresca, i la piscina quedava a l'ombra dels arbres, així que hem passat mitja hora de luxe!
La (pen)última activitat ha estat el bambú rafting, que ha resultat tenir menys emoció que veure badallar un hipopòtam (evidentment, no hi ha hipopòtams a Tailàndia :) El riu baixava plàcidament amb menys d'un metre d'aigua, i dos nois feien anar la balsa de bambú amb dos pals llargs (ens l'han deixat portar una estona i ens hem emocionat quan hem arribat als 4km/h). Perquè us feu una idea, hem estat 40 minuts per recórrer 4km sota el sol, a 35 graus, si dividiu trobareu la velocitat mitjana ;)
Per recuperar-nos de l'emoció, hem agafat la furgoneta i hem anat a visitar un "poblat" de les tribus de les muntanyes. Recordeu el que vam dir de l'autenticitat del mercat flotant d'Ayuthaya? Això era encara pitjor: unes quantes cabanes amb sostre de palla, arrenglerades al costat del camí (100% botiga i escaparat), i unes quantes noies disfressades (n'hi havia de tres ètnies, amb diferents vestits), una d'elles estava matant el temps jugant amb un iPad :Di

Una mica més amunt hi havia un poblat de l'ètnia karen, les famoses dones jirafa (s'havia de pagar apart). Ens hem negat d'anar-hi, aquestes tribus són originàries de la frontera amb Birmània (a 300km d'aquí!) i el govern tailandès les ha recolocat aquí per motius merament turístics. No neguem que aquesta gent es puguin guanyar la vida venent artesania als turistes, però això ens sembla un gra massa: és com un zoo humà...
Davant de les poques ganes del grup de fer cap tipus d'activitat extra (ens han ofert també la visita al Tiger Kingdom, on pots interactuar amb tigres en captivitat, però que ens han dit que els tenen drogats perquè siguin mansos com gatets amb els turistes... no comment) hem tornat cap a Chiang Mai, on hem arribat cap a les 15h (un parell d'hores abans del que indicava el programa).

En conjunt no ha estat una mala excursió (hem estat més de mig dia fent activitats per la natura, i el preu era més que correcte), simplement ha complert les expectatives, sense més.

Després de fer una mica el gandul, hem decidit anar a visitar un temple del sud de la ciutat anomemat Wat Srisuphan. Chiang Mai té un centre de la ciutat amb restes d'una muralla (i completament rodejat per un fossar) relativament petit, que és on es concentren els establiments per a motxilers i la majoria de temples, però aquest es troba fora. De tota manera, ens venia de gust anar-hi caminant (i estalviar-nos els 2€ del tuktuk, mira que arribem a ser tacanyos ;)

En uns 20 minuts ja hi erem. Aquest temple (o conjunt de temples, n'hi ha diversos al recinte) està ornamentat amb gravats de plata i alumini molt elaborats. N'hi ha un en el que no poden entrar les dones, perquè és on fan la cerimònia de pas de novici a monjo (budista, és clar).

Però el millor d'aquest temple (i el que ens hi ha portat) no és l'arquitectura. 3 dies a la setmana, a la tarda, 5 monjos estan oberts a parlar amb estrangers; ells practiquen el seu anglès i nosaltres aprenem coses interessants de la seva vida i del budisme en general.
Nosaltres hem parlat amb 3 nois; principalment amb un monjo vietnamita de 35 anys anomenat Thu (curiosissímament nosaltres vam tenir una guia -noia- al Vietnam amb el mateix nom; es veu que vol dir primavera i els hi posen a nens i a nenes). També hi havia un altre viernamita que no parlava anglès i un noi tailandès que havia estat monjo durant 4 anys però ho va deixar i ara estudia per esculpir les talles metàliques que hem vist al temple.

Sens dubte ha estat una de les experiències del viatge (i dels viatges en general ;) El Thu parlava un molt bon anglès, i hem après moltíssimes coses (llàstima que segur que n'oblidarem moltes). Per exemple, ens ha explicat els 5 preceptes que tot budista (monjo o no) ha de complir: no matar (persones), no robar, no mentir, no tenir conductes sexuals impròpies i no beure alcohol. Els novicis han de complir uns 170 preceptes, i els monjos, 250. Què passa si tenen una "relliscada"? Doncs és "up to them", és a dir, que ningú els hi dirà res, però com que creuen en el karma, com més regles trenquin, pitjor serà el seu futur, i més difícil serà arribar al nirvana. Ell mateix ens ha reconegut que trenca algunes normes, com mirar la tele (és fanàtic del futbol i el voleibol), navegar per internet, i fins i tot parlar amb estrangers. Però, a diferència del catolicisme (o l'islam), que castiguen durament qualsevol acte que vagi en contra dels preceptes religiosos escrits segles abans de la invenció del futbol, la tv o internet, en el món budista això està tolerat. Òbviament hi ha normes que trencar-les comportaria l'expulsió de la vida monacal (matar algú o anar-se'n al llit amb una dona), però l'acompliment de la majoria de normes va en funció de cadascú.
Una altra cosa que ens ha sorprès és que poden fer-se monjos quan volen (novicis fins als 20 anys i monjos a partir d'aquella edat, després d'un temps com a novici, això sí) i sortir-se'n quan els vingui de gust. I si més endavant volen tornar a fer-se monjos, perquè troben a faltar la rutina de llevar-se a les 5h cada dia per meditar, doncs cap problema.

Per acabar, ens ha ensenyat la tècnica de meditació que utilitzen tots els budistes (monjos i gent normal). Ens haguessim quedat a meditar amb ells, però era de 19:30h a 21h, i demà ens hem de llevar a les 4:30h (sí, som burros i vam contractar un avió que surt a les 7h, així que ens toca matinar de valent!), així que al final ens hem conformat amb l'explicació teòrica. En total, 1.5h de conversa súper amena (el noi era molt de la broma) i interessant, hem sortit més que satisfets.

Després de sopar, a dormir d'hora. Demà volem a Bangkok i, 3 hores més tard, a Cambodja, on passarem els propers 4 dies visitant una de les meravelles del món: els temples d'Angkor Wat! Així que direm un "fins aviat, Tailàndia", trobarem a faltar el teu pad thai (el plat típic, boníssim!) i un "hola, Cambodja".

27 de maig - Chiang Mai

Dia 27 de maig
Chiang Mai

El tren nocturn d'Ayuthaya a Chiang Mai va resultar ser sorprenentment còmode. Enlloc dels típics compartiments de 6 persones en llitera que ens esperavem, ens vam trobar amb el mateix espai, per només 2 persones (les lliteres estan encarades en la direcció del tren, no en perpendicular). Això provoca que la llitera de baix sigui literalment un llit de matrimoni, i quan esta desmuntada, tens espai amb una gran taula, tot la mar de comode. Per acabar-ho d'adobar, només pujar al tren ja ens va venir una cambrera a demanar-nos que voliem sopar, un menú de 3 plats i postre, que et venen a servir (com un restaurant de 3 forquilles, vaja), i cervesa a tutiplen :D

El company del compartiment del costat va resultar ser un noi molt simpàtic de Suïssa, que tot just feia 3 dies que havia decidit venir a Tailandia; dit i fet, va comprar el bitllet d'avió per a l'endemà i 2 dies mes tard estava en el mateix tren que nosaltres, disposat a passar-se un parell de dies pescant al nord de Tailandia... hi ha gent que no es tan cagadubtes com la Sílvia jejeje :P

Amb 30 minuts de retard hem arribat a Chiang Mai (cap a les 9h). Haviem mirat un hotel a la Lonely que tenia bona pinta, així que hem agafat un taxi (més barat que els tuk tuk de Bangkok, nou de trinca i amb aire condiionat) i ens hi hem acostat. Les habitacions són senzilles pero estan bé i costen només 10€ la nit. Aquí hi passarem dues nits.

Després d'una dutxeta i un bon esmorzar al restaurant del costat, hem anat a visitar els temples. A Chiang Mai n'hi ha un fotimer, i la veritat és que ens han agradat molt. Tots estan impecablement cuidats, amb amplis jardins, molt nets, i plens de monjos budistes, la quan cosa li dona un aire d'autenticitat i tranquil.litat. Tampoc no hi ha gaires turistes (estem en temporada baixa), i això ens ha permes de visitar la ciutat amb força calma, tot i que és bastant gran i de vegades costa una mica orientar-se.

Per demà no teníem clars els plans (volíem llogar una moto per visitar els voltants, però entre que aquí condueixen per l'esquerra i que ja estavem tenint problemes per orientar-nos a peu dins de la ciutat, al final ens ho hem repensat). Un noi que hem conegut dins d'un temple ens ha dit que podíem anar a una oficina governamental que organitzen excursions molt bé de preu, i no ens ha enganyat pas. Al final hem agafat una excursió de tot el dia amb passeig amb elefant, rafting, tirolina, trekking d'una hora, etc. per només 25€ per persona dinar inclòs. Ja veurem, pero té bona pinta.

Per dinar s hem quedat al nostre hotel, perquè també estava recomanat a la Lonely. I hem tastat, per primera vegada (que no última) el plat típic de Tailandia, anomenat Pad Thai, una espècie de noodles bonijims, com diria el Ferran Adrià.

A la tarda hem anat a visitar més temples i quan ja estavem cansats hem decicit fer-nos un homenatge i ens han fet un massatge tailandès (que estan tirats de preu, val 5 euros una hora de massatge). La sensació ha estat una mica extranya, diuen que si tens un accident a 100 per hora, l'efecte es com si et trepitgés un elefant; un massatge tailandès és com si l'elefant comencés a ballar claqué a sobre teu :D Et matxaquen tots els músculs del cos amb les seves mans, colzes i peus i fan tanta força que no sabíem si aquestes noies tenien mans o garres. De tota manera la sensació final està molt bé i, sorprenentment, hem sortit molt descansats :)

A tot això s'havia fet fosc i hem visitat el mercat nocturn, on pots trobar un munt de coses tirades de preu. Però no ens hem firat res, eh ;) Bé, potser una coseta, o dos, o tres, o ... :D

---Versió estesa per la Silvia---
Després hem anat a sopar, un altre pad thai i una amanida de papaia verda, que ens havia recomanat el noi del tren, però que picava com mil dimonis i això que ja ens havia previngut i l'hem demanat sense picant. Per treure'ns el gust del picant, no ens ha quedat mes remei que menjar un pancake de banana amb nutella, però perquè estavem obligats, eh ;)

26 de maig - Ayuthaya

Dia 26 de maig

Ayuthaya
Avui, després de dormir 11 hores seguides, hem anat a l'estació de tren per anar a Ayuthaya, que està a 1,5 hores de Bangkok. A l'estació una noia que hi havia en un punt d'informació, ens ha acompanyat a biuscar els bitllets i s'ha esperat per indicar-nos com anar fins l'andana. Aquí sí que estan ben organitzats, súper fàcil i súper barat: 0.50€ cadascú. Allà hem aprofitat per reservar el tren nocturn des d'Ayuthaya fins a Chiang Mai, aquesta mateixa nit.

Hem arribat a Ayuthaya cap a les 12h, una mica asfixiats (fa molta calor i el tren no tenia aire condicionat). Un tuktukero ens ha ofert fer-nos un tour durant tres hores per visitar tots els templs de la ciutat. Creiem que hem pecat una mica de pardillos amb el preu (uns 13€) però realment les distàncies són llargues i fa molta calor, així que tampoc ens ha sabut tant de greu. Abans de marxar hem deixat les maletes a l'estació. aquí tot és fàcil i està ben organitzat!

Els temples d'Ayuthaya estan bé sense ser espectaculars. El més sorpenent és el cap de Buda que "creix" entre les arrels d'un arbre i que és la foto típica de la ciutat. Típica, sí, però molt maco de veure. D'entre els temples alguns estan en ruïnes i d'altres, en canvi, estan en ple funcionament. Aquests últims són els millors perquè són gratuïts, digue'ns catalans, jejeje.

Després de veure els temples hem anat al mercat flotant, un lloc super autèntic, des que vam anar a la Polynesia de Port Aventura no havíem vist res tan autèntic ;) Fins i tot els aneguets del riu eren de mentida :D Però ha sigut divertit i la gràcia és que estava ple de turistes...tailandesos. En realitat ningú parlava anglès, ni al lloc on
 hem dinat on hem dit que volíem menjar pasta i ens han portat una amanida :D

El que hem descobert fins ara és que Tailandia no és gens ni mica un país pobre i sembla que s'està occidentalitzant encara més del que ja ho està. Això porta coses bones, com per exemple, que no t'estan intentant pendre el pèl constantment i que camines pel carrer tranquilíssimament, sense que et vagin acosant tota l'estona. Però de tant e
n tant també trobem a faltar certa autenticitat. Ja veurem a partir d'ara que anem cap a zones més interiors. Una altra cosa que ens ha sorprès és que a molts llocs hi ha els preus marcats i sembla que s'està perdent el rotllo del regateig, que per un cantó no agrada però per l'altre sembla que és més autèntic i té la seva gràcia.

Ara estem prenent alguna cosa mentre esperem que surti el tren i aprofitem per actualitzar el blog. Avui us posem algunes fotos:

24-25 de maig: Barcelona - Bangkok

Escrivim aquestes línies des de la Happy House, la guesthouse de Bangkok que ens va recomenar l'Ernest. He de reconèixer que en aquest cas l'he cagat, perquè no el vaig voler reservar per Internet pensant que aquí negociaríem un millor preu, i al final hem acabat pagant un 50% més! Aquest mes no menjarem! per internet estava a 12 € l'habitació, i al final ens ha costat 17. La Beth porta rient des de les 2 del migdia, jejeje.

Però ens estem avançant, per variar el vol no ha sigut 100% sense sobresalts; hem sortit 20 minuts tard de Barcelona i hem anat tota l'estona pensant q només teníem 30 minuts de connexió amb el següent vol. Quan hem arribat a Viena patíem perquè no arribessin les maletes i de poc no arribem nosaltres. Ens han cridat per megafonia: Mr. Miranda and Ms. Carrillo, i quan hem arribat a l'avió esbufegant, ja estava tothom a dins, ja pensavem que ens començarien a aplaudir :D

Finalment però, tot ha anat com la seda i tant nosaltres com les  nostres maletes, hem arribat a Bangkok. I ja hem començat a viure el país. De  moment sabem: que fa molta calor, que la gent és molt amable, que tot és molt barat i que el menjar i la fruita tropical estan boníssims. I que el jet lag és molt dolent i ara tenim son, després de passar una nit maldormint en un avió, així que demà serà un altre dia :)