A les 4:40h sona el despertador... quina mandra! Quan sortim de l'hotel, a les 5h, encara és negra nit. El propietari ens havia assegurat el dia abans que no tindríem problemes per trobar un tuktuk a la cantonada que ens portés a l'aeroport (vam suposar que, com succeeix a la India, els conductors de tuktuk dormen al seu vehicle, al carrer), però no n'hi ha cap. Anem amb temps, però tampoc no podem descuidar-nos, ja que perdre aquest vol significaria perdre també el de Bangkok a Siem Reap!
Tornem a la guesthouse, on l'adormilat recepcionista (al que hem hagut de despertar, pobre) ens diu que sí que hi ha tuktuks "on the main road". Això és el que hem entès molt després, perquè els tailandesos pronuncien l'anglès d'una manera especial ("lod" enlloc de "road", per exemple), i si els acabes de despertar a les 5am, encara pitjor ;)
Malgrat tot, semblava prou clar que havíem de trobar un tuktuk, així que tornem al carrer principal (desert a aquella hora). Afortunadament, 1 minut més tard veiem un tuktuk acostant-se... Pensem que pagarem el que ens demani sense rexistar (al cap i a la fi, dos guiris carregats amb les maletes a les 5 de la matinada són una bona presa). Quan s'atura, veiem que al seient del darrere viatja una dona, que baixa i s'asseu al costat del conductor, mentre ens demana 100 bahts, que és un preu tirat pel trajecte (hem pagat més gairebé totes les vegades que hem agafat un tuktuk). Resulta que a Chiang Mai, els conductors nocturns de tuktuk viatgen amb les seves dones... curiossíssim! Ens han caigut molt bé, i hem estat temptats de pagar-los més que els 100 bahts (no ho hem fet per no incentivar que s'aprofitin dels turistes, o esperin sempre una propina com a norma).
El personal de l'aeroport, com la resta de tailandesos, han estat un encant. La noia de facturació fins i tot ens ha intentat facturar les maletes directament fins a Cambodja, tot i que havíem contractat els vols amb dues companyies diferents. Al final no ho ha pogut fer, però ens ha demanat disculpes com si fos culpa seva ;)
Amb tanta precaució, al final ens ha sobrat més d'una hora, que hem dedicat a llegir la guia de Cambodja, perquè us ho creieu o no, encara no n'havíem llegit ni una pàgina.
El vol ha anat sense sobresalts, fins que a mig camí se'ns han acostat dues assafates i ens han dit 'Mrs. Ilisa', ensenyant-nos una safata amb un avió de peluix al damunt. Mecànicament tots dos hem contestat 'no, thank you' i elles s'han mirat extranyades i ens han tornat a repetir 'are you Mrs.Ilisa?', a la qual cosa hem contestat rotundament que no. Sembla que no han quedat convençudes, i han tornat al cap d'un minut per demanar-nos la targeta d'embarcament. "You ARE Mrs. Ilisa!", ens han dit tot rient, i donant-nos l'avió de peluix. Flipant, hem mirat la targeta d'embarcament, on posava "Carrillo/Elisa" jejeje. Al marxar, ens hem acostat a les assafates i ens han explicat que aquest any és el 45è aniversari de Bangkok Airways i sortegen un avió (de mentida, llàstima ;) i ens ha tocat.
No hem tingut cap problema amb la connexió i ens ha sobrat un munt de temps. Quan anàvem a pujar al nou avió, resulta que era un d'aquells petitons, amb hèlix... Ens hem mirat una mica amb cara de "vols dir que els temples d'Angkor Wat valen TANT la pena?", però ja que hi erem... ;)
Al final no ha estat tan greu i després de 50 minuts hem aterrat a l'aeroport de Siem Reap, molt petit i cuquetó, tot ben cuidat. Al sortir, hem vist que també estan ben organitzats i per agafar un taxi vas a un mostrador on pagues 7USD i et donen un val pel següent taxista de la cua, que en el nostre cas ha resultat ser un noi molt simpàtic (del 1980, com nosaltres) que de seguida ens ha intentat vendre els seus serveis pels propers 3 dies (a 25USD al dia). D'entrada hem refusat, perquè volem provar de fer-ho amb tuktuk, més barat i, en certa manera, autèntic.
Teníem decidida la guesthouse, que havíem triat per la Lonely, però no reservada. Per evitar que els de la guest house li paguessin comissió al conductor li hem dit que ja la teníem reservada i que no calia que ens acompanyés a dins. La guest house es diu Ei8ght Rooms, però ha adquirit fama i ara en té 16 :D L'habitació que ens han donat està molt bé i és barateta 15USD.
El tema de la moneda és molt curiós, ja que a Cambodja tenen la seva pròpia moneda (el Riel), però utiltzen per tot els dolars americans, pels quals hi ha un canvi fixe de 4000 riels per dolar. Normalment pagues amb dolars i et tornen el canvi amb riels o amb dolars. Fins i tot els caixers automàtics donen dolars enlloc de riels :-)
Després de dutxar-nos hem anat a fer un volt per la ciutat, realment Cambodja no té rés a veure amb Tailandia. Aquí sí que trobem aquella autenticitat que no havíem vist a Tailandia. Per exemple, caminant per un carrer hem trobat un xiringuito on venien grills fregits. Tenien una pinta més apetitosa, ... :D
Després de dinar hem anat a visitar un poble flotant que hi ha a 20 minuts d'aquí, per veure la Cambodja de debò. Els seus habitants són pescadors que traslladen periòdicament les seves llars segons el nivell de l'aigua, que varia 8 o 10 metres segons l'època de l'any. Per arribar-hi hem agafat una barca, bastant cara, 20usd per persona, que ha trigat uns 30 minuts. No ens ha acostat gaire a la zona on viuen perquè estem al final de l'estació seca i no hi havia prou profunditat, cosa que hem descobert a la tornada, quan la barca no tirava. Després de 10 minuts d'intentar-ho el barquer (amb un pal llarg), ha anat a ajudar-lo el nostre guia (el conductor del taxi del matí) que ha estat a punt de caure a l'aigua. Sense pensar-s'ho dues vegades, el Sergi ha corregut al rescat i una mica més i cauen tots dos a l'aigua. Que per cert, neta, neta, neta, no estava :D
Afortunadament ens hi hem sortit i no passarem una nit a la deriva en un llac de 300km. de llarg per 65 d'ample, ple de cocodrils;) Sort que no mengen persones!
Al vespre hem sortit a donar un volt per la ciutat, que té molt d'ambient (una mica guiri, això sí). Per cert, apunt pels (les) vegetarians: Cambodja no és "vegetarian friendly". A banda de menjar grills, saltamuntanyes, aranyes, ratolins, serps i cocodrils (n'hem vist proves, no és un fake ;) no entenen gaire el concepte de no menjar carn (vaja, com els entrepans vegetarians de tonyina, però potser amb algun altre animaló a dins ;) I nota per a fumadors: aquí el vici és molt barat: 1usd (0.80€ aprox.) el paquet de Marlboro. Així que si algú en vol, teniu 3 dies per llegir-nos i comunicar-ho jejeje.
Avui a dormir d'horeta que demà ens hem de llevar encara més d'hora. Hem quedat amb el conductor del tuk tuk a les 4.30 per veure la sortida del sol a Ankgor Wat. Diuen que no ens ho podem perdre! :S
Tornem a la guesthouse, on l'adormilat recepcionista (al que hem hagut de despertar, pobre) ens diu que sí que hi ha tuktuks "on the main road". Això és el que hem entès molt després, perquè els tailandesos pronuncien l'anglès d'una manera especial ("lod" enlloc de "road", per exemple), i si els acabes de despertar a les 5am, encara pitjor ;)
Malgrat tot, semblava prou clar que havíem de trobar un tuktuk, així que tornem al carrer principal (desert a aquella hora). Afortunadament, 1 minut més tard veiem un tuktuk acostant-se... Pensem que pagarem el que ens demani sense rexistar (al cap i a la fi, dos guiris carregats amb les maletes a les 5 de la matinada són una bona presa). Quan s'atura, veiem que al seient del darrere viatja una dona, que baixa i s'asseu al costat del conductor, mentre ens demana 100 bahts, que és un preu tirat pel trajecte (hem pagat més gairebé totes les vegades que hem agafat un tuktuk). Resulta que a Chiang Mai, els conductors nocturns de tuktuk viatgen amb les seves dones... curiossíssim! Ens han caigut molt bé, i hem estat temptats de pagar-los més que els 100 bahts (no ho hem fet per no incentivar que s'aprofitin dels turistes, o esperin sempre una propina com a norma).
El personal de l'aeroport, com la resta de tailandesos, han estat un encant. La noia de facturació fins i tot ens ha intentat facturar les maletes directament fins a Cambodja, tot i que havíem contractat els vols amb dues companyies diferents. Al final no ho ha pogut fer, però ens ha demanat disculpes com si fos culpa seva ;)
Amb tanta precaució, al final ens ha sobrat més d'una hora, que hem dedicat a llegir la guia de Cambodja, perquè us ho creieu o no, encara no n'havíem llegit ni una pàgina.
El vol ha anat sense sobresalts, fins que a mig camí se'ns han acostat dues assafates i ens han dit 'Mrs. Ilisa', ensenyant-nos una safata amb un avió de peluix al damunt. Mecànicament tots dos hem contestat 'no, thank you' i elles s'han mirat extranyades i ens han tornat a repetir 'are you Mrs.Ilisa?', a la qual cosa hem contestat rotundament que no. Sembla que no han quedat convençudes, i han tornat al cap d'un minut per demanar-nos la targeta d'embarcament. "You ARE Mrs. Ilisa!", ens han dit tot rient, i donant-nos l'avió de peluix. Flipant, hem mirat la targeta d'embarcament, on posava "Carrillo/Elisa" jejeje. Al marxar, ens hem acostat a les assafates i ens han explicat que aquest any és el 45è aniversari de Bangkok Airways i sortegen un avió (de mentida, llàstima ;) i ens ha tocat.
No hem tingut cap problema amb la connexió i ens ha sobrat un munt de temps. Quan anàvem a pujar al nou avió, resulta que era un d'aquells petitons, amb hèlix... Ens hem mirat una mica amb cara de "vols dir que els temples d'Angkor Wat valen TANT la pena?", però ja que hi erem... ;)
Al final no ha estat tan greu i després de 50 minuts hem aterrat a l'aeroport de Siem Reap, molt petit i cuquetó, tot ben cuidat. Al sortir, hem vist que també estan ben organitzats i per agafar un taxi vas a un mostrador on pagues 7USD i et donen un val pel següent taxista de la cua, que en el nostre cas ha resultat ser un noi molt simpàtic (del 1980, com nosaltres) que de seguida ens ha intentat vendre els seus serveis pels propers 3 dies (a 25USD al dia). D'entrada hem refusat, perquè volem provar de fer-ho amb tuktuk, més barat i, en certa manera, autèntic.
Teníem decidida la guesthouse, que havíem triat per la Lonely, però no reservada. Per evitar que els de la guest house li paguessin comissió al conductor li hem dit que ja la teníem reservada i que no calia que ens acompanyés a dins. La guest house es diu Ei8ght Rooms, però ha adquirit fama i ara en té 16 :D L'habitació que ens han donat està molt bé i és barateta 15USD.
El tema de la moneda és molt curiós, ja que a Cambodja tenen la seva pròpia moneda (el Riel), però utiltzen per tot els dolars americans, pels quals hi ha un canvi fixe de 4000 riels per dolar. Normalment pagues amb dolars i et tornen el canvi amb riels o amb dolars. Fins i tot els caixers automàtics donen dolars enlloc de riels :-)
Després de dutxar-nos hem anat a fer un volt per la ciutat, realment Cambodja no té rés a veure amb Tailandia. Aquí sí que trobem aquella autenticitat que no havíem vist a Tailandia. Per exemple, caminant per un carrer hem trobat un xiringuito on venien grills fregits. Tenien una pinta més apetitosa, ... :D
Després de dinar hem anat a visitar un poble flotant que hi ha a 20 minuts d'aquí, per veure la Cambodja de debò. Els seus habitants són pescadors que traslladen periòdicament les seves llars segons el nivell de l'aigua, que varia 8 o 10 metres segons l'època de l'any. Per arribar-hi hem agafat una barca, bastant cara, 20usd per persona, que ha trigat uns 30 minuts. No ens ha acostat gaire a la zona on viuen perquè estem al final de l'estació seca i no hi havia prou profunditat, cosa que hem descobert a la tornada, quan la barca no tirava. Després de 10 minuts d'intentar-ho el barquer (amb un pal llarg), ha anat a ajudar-lo el nostre guia (el conductor del taxi del matí) que ha estat a punt de caure a l'aigua. Sense pensar-s'ho dues vegades, el Sergi ha corregut al rescat i una mica més i cauen tots dos a l'aigua. Que per cert, neta, neta, neta, no estava :D
Afortunadament ens hi hem sortit i no passarem una nit a la deriva en un llac de 300km. de llarg per 65 d'ample, ple de cocodrils;) Sort que no mengen persones!
Al vespre hem sortit a donar un volt per la ciutat, que té molt d'ambient (una mica guiri, això sí). Per cert, apunt pels (les) vegetarians: Cambodja no és "vegetarian friendly". A banda de menjar grills, saltamuntanyes, aranyes, ratolins, serps i cocodrils (n'hem vist proves, no és un fake ;) no entenen gaire el concepte de no menjar carn (vaja, com els entrepans vegetarians de tonyina, però potser amb algun altre animaló a dins ;) I nota per a fumadors: aquí el vici és molt barat: 1usd (0.80€ aprox.) el paquet de Marlboro. Així que si algú en vol, teniu 3 dies per llegir-nos i comunicar-ho jejeje.
Avui a dormir d'horeta que demà ens hem de llevar encara més d'hora. Hem quedat amb el conductor del tuk tuk a les 4.30 per veure la sortida del sol a Ankgor Wat. Diuen que no ens ho podem perdre! :S
no m'estranya que hàgiu flipat! jo també fliparia si se m'acostés una safata que parla :P (jojojo, que repel.lent que sóc quan vull!)
ReplyDeleteprenc nota dels costums gastronòmics de cambodja! vosaltres ja heu tastat aquests snacks tan típics que deieu?