28 de maig
Chiang Mai
Avui ens hem llevat d'hora perquè a quarts de nou ens venien a buscar per fer l'excursió que vam contractar ahir. Com és habitual, quan ha arribat la minivan encara estàvem esmorzant i hem fet esperar tres minuts el nostre grup: tres xineses i tres irlandesos (dues noies i un noi). La carretera cap a "la muntanya" és una autopista de 2 carrils per banda; Tailàndia és un país molt més desenvolupat del que ens pensàvem (com Espanya, ben bé) i les infraestructures són de primera.
La primera parada era un jardí d'orquídies i granja de papallones. Ja ens pensàvem que no seria gran cosa, i no anàvem desencaminats: hem vist una (sí, 1) papallona. D'orquídies n'hi havia més, però si algú s'està plantejant agafar un vol Barcelona-Bangkok només per venir aquí, no val la pena ;)
20 minuts més de carretera (per una més secundària) i hem arribat a una espècie de complex turístic que ens ha recordat molt a les empreses de ràfting de Sort, però amb elefants :D
El primer que hem fet ha estat precisament pujar en un d'aquests 4x4 que no gasten benzina, sinó 150kg d'herba al dia :) Ja ho vam fer fa uns anys a Sri Lanka, però malgrat tot fa molta gràcia, especialment quan agafes bananes i veus la trompa que puja com un periscopi i amb una extraordinària delicadesa te l'agafa de les mans, la porta a la boca i, un segon més tard, ja la tornes a tenir demanant més. Ens recordava a l'Ekhi, però 100 vegades més gran :)
Tot seguit hem creuat el riu amb una tirolina força llarga. Ens hem quedat amb ganes de més, molta preparació per 30 segons d'emoció relativa... El següent que hem fet ha estat dinar... a les 11h del matí! El menjar era així així (típic dels mega buffets de les excursions organitzades), però es deixava menjar. Quan hem acabat, hem començat el trekking... no sabem qui ha pensat el plàning, però dinar a les 11 per fer una hora de trekking a continuació, amb el menjar encara a la gola... en fi. L'excursió ha estat bé, pel mig de la selva (tot i que el camí estava bastant trillat i preparat) i al final, després d'1h de suar, hem arribat al nostre destí: una bonica cascada... on ens esperava la furgoneta, que havia pujat per la carretera! Per cert, dues curiositats: les xineses no han fet el trekking (la guia ens ha dit que els turistes asiàtics no volen caminar, i que el trekking el fem només els europeus, en general). L'altre fet curiós és que el noi irlandès portava sandàlies (digue-li preparat per anar d'excursió a la jungla) i ha anat mig camí descalç :O Per flipar...
La cascada era petitona, però amb una bonica piscina natural on ens hem tret la suor (hi havia fins i tot un petit tobogan natural). Sorprenentment, l'aigua estava molt fresca, i la piscina quedava a l'ombra dels arbres, així que hem passat mitja hora de luxe!
La (pen)última activitat ha estat el bambú rafting, que ha resultat tenir menys emoció que veure badallar un hipopòtam (evidentment, no hi ha hipopòtams a Tailàndia :) El riu baixava plàcidament amb menys d'un metre d'aigua, i dos nois feien anar la balsa de bambú amb dos pals llargs (ens l'han deixat portar una estona i ens hem emocionat quan hem arribat als 4km/h). Perquè us feu una idea, hem estat 40 minuts per recórrer 4km sota el sol, a 35 graus, si dividiu trobareu la velocitat mitjana ;)
Per recuperar-nos de l'emoció, hem agafat la furgoneta i hem anat a visitar un "poblat" de les tribus de les muntanyes. Recordeu el que vam dir de l'autenticitat del mercat flotant d'Ayuthaya? Això era encara pitjor: unes quantes cabanes amb sostre de palla, arrenglerades al costat del camí (100% botiga i escaparat), i unes quantes noies disfressades (n'hi havia de tres ètnies, amb diferents vestits), una d'elles estava matant el temps jugant amb un iPad :Di
Una mica més amunt hi havia un poblat de l'ètnia karen, les famoses dones jirafa (s'havia de pagar apart). Ens hem negat d'anar-hi, aquestes tribus són originàries de la frontera amb Birmània (a 300km d'aquí!) i el govern tailandès les ha recolocat aquí per motius merament turístics. No neguem que aquesta gent es puguin guanyar la vida venent artesania als turistes, però això ens sembla un gra massa: és com un zoo humà...
Davant de les poques ganes del grup de fer cap tipus d'activitat extra (ens han ofert també la visita al Tiger Kingdom, on pots interactuar amb tigres en captivitat, però que ens han dit que els tenen drogats perquè siguin mansos com gatets amb els turistes... no comment) hem tornat cap a Chiang Mai, on hem arribat cap a les 15h (un parell d'hores abans del que indicava el programa).
En conjunt no ha estat una mala excursió (hem estat més de mig dia fent activitats per la natura, i el preu era més que correcte), simplement ha complert les expectatives, sense més.
Després de fer una mica el gandul, hem decidit anar a visitar un temple del sud de la ciutat anomemat Wat Srisuphan. Chiang Mai té un centre de la ciutat amb restes d'una muralla (i completament rodejat per un fossar) relativament petit, que és on es concentren els establiments per a motxilers i la majoria de temples, però aquest es troba fora. De tota manera, ens venia de gust anar-hi caminant (i estalviar-nos els 2€ del tuktuk, mira que arribem a ser tacanyos ;)
En uns 20 minuts ja hi erem. Aquest temple (o conjunt de temples, n'hi ha diversos al recinte) està ornamentat amb gravats de plata i alumini molt elaborats. N'hi ha un en el que no poden entrar les dones, perquè és on fan la cerimònia de pas de novici a monjo (budista, és clar).
Però el millor d'aquest temple (i el que ens hi ha portat) no és l'arquitectura. 3 dies a la setmana, a la tarda, 5 monjos estan oberts a parlar amb estrangers; ells practiquen el seu anglès i nosaltres aprenem coses interessants de la seva vida i del budisme en general.
Nosaltres hem parlat amb 3 nois; principalment amb un monjo vietnamita de 35 anys anomenat Thu (curiosissímament nosaltres vam tenir una guia -noia- al Vietnam amb el mateix nom; es veu que vol dir primavera i els hi posen a nens i a nenes). També hi havia un altre viernamita que no parlava anglès i un noi tailandès que havia estat monjo durant 4 anys però ho va deixar i ara estudia per esculpir les talles metàliques que hem vist al temple.
Sens dubte ha estat una de les experiències del viatge (i dels viatges en general ;) El Thu parlava un molt bon anglès, i hem après moltíssimes coses (llàstima que segur que n'oblidarem moltes). Per exemple, ens ha explicat els 5 preceptes que tot budista (monjo o no) ha de complir: no matar (persones), no robar, no mentir, no tenir conductes sexuals impròpies i no beure alcohol. Els novicis han de complir uns 170 preceptes, i els monjos, 250. Què passa si tenen una "relliscada"? Doncs és "up to them", és a dir, que ningú els hi dirà res, però com que creuen en el karma, com més regles trenquin, pitjor serà el seu futur, i més difícil serà arribar al nirvana. Ell mateix ens ha reconegut que trenca algunes normes, com mirar la tele (és fanàtic del futbol i el voleibol), navegar per internet, i fins i tot parlar amb estrangers. Però, a diferència del catolicisme (o l'islam), que castiguen durament qualsevol acte que vagi en contra dels preceptes religiosos escrits segles abans de la invenció del futbol, la tv o internet, en el món budista això està tolerat. Òbviament hi ha normes que trencar-les comportaria l'expulsió de la vida monacal (matar algú o anar-se'n al llit amb una dona), però l'acompliment de la majoria de normes va en funció de cadascú.
Una altra cosa que ens ha sorprès és que poden fer-se monjos quan volen (novicis fins als 20 anys i monjos a partir d'aquella edat, després d'un temps com a novici, això sí) i sortir-se'n quan els vingui de gust. I si més endavant volen tornar a fer-se monjos, perquè troben a faltar la rutina de llevar-se a les 5h cada dia per meditar, doncs cap problema.
Per acabar, ens ha ensenyat la tècnica de meditació que utilitzen tots els budistes (monjos i gent normal). Ens haguessim quedat a meditar amb ells, però era de 19:30h a 21h, i demà ens hem de llevar a les 4:30h (sí, som burros i vam contractar un avió que surt a les 7h, així que ens toca matinar de valent!), així que al final ens hem conformat amb l'explicació teòrica. En total, 1.5h de conversa súper amena (el noi era molt de la broma) i interessant, hem sortit més que satisfets.
Després de sopar, a dormir d'hora. Demà volem a Bangkok i, 3 hores més tard, a Cambodja, on passarem els propers 4 dies visitant una de les meravelles del món: els temples d'Angkor Wat! Així que direm un "fins aviat, Tailàndia", trobarem a faltar el teu pad thai (el plat típic, boníssim!) i un "hola, Cambodja".
Chiang Mai
Avui ens hem llevat d'hora perquè a quarts de nou ens venien a buscar per fer l'excursió que vam contractar ahir. Com és habitual, quan ha arribat la minivan encara estàvem esmorzant i hem fet esperar tres minuts el nostre grup: tres xineses i tres irlandesos (dues noies i un noi). La carretera cap a "la muntanya" és una autopista de 2 carrils per banda; Tailàndia és un país molt més desenvolupat del que ens pensàvem (com Espanya, ben bé) i les infraestructures són de primera.
La primera parada era un jardí d'orquídies i granja de papallones. Ja ens pensàvem que no seria gran cosa, i no anàvem desencaminats: hem vist una (sí, 1) papallona. D'orquídies n'hi havia més, però si algú s'està plantejant agafar un vol Barcelona-Bangkok només per venir aquí, no val la pena ;)
20 minuts més de carretera (per una més secundària) i hem arribat a una espècie de complex turístic que ens ha recordat molt a les empreses de ràfting de Sort, però amb elefants :D
El primer que hem fet ha estat precisament pujar en un d'aquests 4x4 que no gasten benzina, sinó 150kg d'herba al dia :) Ja ho vam fer fa uns anys a Sri Lanka, però malgrat tot fa molta gràcia, especialment quan agafes bananes i veus la trompa que puja com un periscopi i amb una extraordinària delicadesa te l'agafa de les mans, la porta a la boca i, un segon més tard, ja la tornes a tenir demanant més. Ens recordava a l'Ekhi, però 100 vegades més gran :)
Tot seguit hem creuat el riu amb una tirolina força llarga. Ens hem quedat amb ganes de més, molta preparació per 30 segons d'emoció relativa... El següent que hem fet ha estat dinar... a les 11h del matí! El menjar era així així (típic dels mega buffets de les excursions organitzades), però es deixava menjar. Quan hem acabat, hem començat el trekking... no sabem qui ha pensat el plàning, però dinar a les 11 per fer una hora de trekking a continuació, amb el menjar encara a la gola... en fi. L'excursió ha estat bé, pel mig de la selva (tot i que el camí estava bastant trillat i preparat) i al final, després d'1h de suar, hem arribat al nostre destí: una bonica cascada... on ens esperava la furgoneta, que havia pujat per la carretera! Per cert, dues curiositats: les xineses no han fet el trekking (la guia ens ha dit que els turistes asiàtics no volen caminar, i que el trekking el fem només els europeus, en general). L'altre fet curiós és que el noi irlandès portava sandàlies (digue-li preparat per anar d'excursió a la jungla) i ha anat mig camí descalç :O Per flipar...
La cascada era petitona, però amb una bonica piscina natural on ens hem tret la suor (hi havia fins i tot un petit tobogan natural). Sorprenentment, l'aigua estava molt fresca, i la piscina quedava a l'ombra dels arbres, així que hem passat mitja hora de luxe!
La (pen)última activitat ha estat el bambú rafting, que ha resultat tenir menys emoció que veure badallar un hipopòtam (evidentment, no hi ha hipopòtams a Tailàndia :) El riu baixava plàcidament amb menys d'un metre d'aigua, i dos nois feien anar la balsa de bambú amb dos pals llargs (ens l'han deixat portar una estona i ens hem emocionat quan hem arribat als 4km/h). Perquè us feu una idea, hem estat 40 minuts per recórrer 4km sota el sol, a 35 graus, si dividiu trobareu la velocitat mitjana ;)
Per recuperar-nos de l'emoció, hem agafat la furgoneta i hem anat a visitar un "poblat" de les tribus de les muntanyes. Recordeu el que vam dir de l'autenticitat del mercat flotant d'Ayuthaya? Això era encara pitjor: unes quantes cabanes amb sostre de palla, arrenglerades al costat del camí (100% botiga i escaparat), i unes quantes noies disfressades (n'hi havia de tres ètnies, amb diferents vestits), una d'elles estava matant el temps jugant amb un iPad :Di
Una mica més amunt hi havia un poblat de l'ètnia karen, les famoses dones jirafa (s'havia de pagar apart). Ens hem negat d'anar-hi, aquestes tribus són originàries de la frontera amb Birmània (a 300km d'aquí!) i el govern tailandès les ha recolocat aquí per motius merament turístics. No neguem que aquesta gent es puguin guanyar la vida venent artesania als turistes, però això ens sembla un gra massa: és com un zoo humà...
Davant de les poques ganes del grup de fer cap tipus d'activitat extra (ens han ofert també la visita al Tiger Kingdom, on pots interactuar amb tigres en captivitat, però que ens han dit que els tenen drogats perquè siguin mansos com gatets amb els turistes... no comment) hem tornat cap a Chiang Mai, on hem arribat cap a les 15h (un parell d'hores abans del que indicava el programa).
En conjunt no ha estat una mala excursió (hem estat més de mig dia fent activitats per la natura, i el preu era més que correcte), simplement ha complert les expectatives, sense més.
Després de fer una mica el gandul, hem decidit anar a visitar un temple del sud de la ciutat anomemat Wat Srisuphan. Chiang Mai té un centre de la ciutat amb restes d'una muralla (i completament rodejat per un fossar) relativament petit, que és on es concentren els establiments per a motxilers i la majoria de temples, però aquest es troba fora. De tota manera, ens venia de gust anar-hi caminant (i estalviar-nos els 2€ del tuktuk, mira que arribem a ser tacanyos ;)
En uns 20 minuts ja hi erem. Aquest temple (o conjunt de temples, n'hi ha diversos al recinte) està ornamentat amb gravats de plata i alumini molt elaborats. N'hi ha un en el que no poden entrar les dones, perquè és on fan la cerimònia de pas de novici a monjo (budista, és clar).
Però el millor d'aquest temple (i el que ens hi ha portat) no és l'arquitectura. 3 dies a la setmana, a la tarda, 5 monjos estan oberts a parlar amb estrangers; ells practiquen el seu anglès i nosaltres aprenem coses interessants de la seva vida i del budisme en general.
Nosaltres hem parlat amb 3 nois; principalment amb un monjo vietnamita de 35 anys anomenat Thu (curiosissímament nosaltres vam tenir una guia -noia- al Vietnam amb el mateix nom; es veu que vol dir primavera i els hi posen a nens i a nenes). També hi havia un altre viernamita que no parlava anglès i un noi tailandès que havia estat monjo durant 4 anys però ho va deixar i ara estudia per esculpir les talles metàliques que hem vist al temple.
Sens dubte ha estat una de les experiències del viatge (i dels viatges en general ;) El Thu parlava un molt bon anglès, i hem après moltíssimes coses (llàstima que segur que n'oblidarem moltes). Per exemple, ens ha explicat els 5 preceptes que tot budista (monjo o no) ha de complir: no matar (persones), no robar, no mentir, no tenir conductes sexuals impròpies i no beure alcohol. Els novicis han de complir uns 170 preceptes, i els monjos, 250. Què passa si tenen una "relliscada"? Doncs és "up to them", és a dir, que ningú els hi dirà res, però com que creuen en el karma, com més regles trenquin, pitjor serà el seu futur, i més difícil serà arribar al nirvana. Ell mateix ens ha reconegut que trenca algunes normes, com mirar la tele (és fanàtic del futbol i el voleibol), navegar per internet, i fins i tot parlar amb estrangers. Però, a diferència del catolicisme (o l'islam), que castiguen durament qualsevol acte que vagi en contra dels preceptes religiosos escrits segles abans de la invenció del futbol, la tv o internet, en el món budista això està tolerat. Òbviament hi ha normes que trencar-les comportaria l'expulsió de la vida monacal (matar algú o anar-se'n al llit amb una dona), però l'acompliment de la majoria de normes va en funció de cadascú.
Una altra cosa que ens ha sorprès és que poden fer-se monjos quan volen (novicis fins als 20 anys i monjos a partir d'aquella edat, després d'un temps com a novici, això sí) i sortir-se'n quan els vingui de gust. I si més endavant volen tornar a fer-se monjos, perquè troben a faltar la rutina de llevar-se a les 5h cada dia per meditar, doncs cap problema.
Per acabar, ens ha ensenyat la tècnica de meditació que utilitzen tots els budistes (monjos i gent normal). Ens haguessim quedat a meditar amb ells, però era de 19:30h a 21h, i demà ens hem de llevar a les 4:30h (sí, som burros i vam contractar un avió que surt a les 7h, així que ens toca matinar de valent!), així que al final ens hem conformat amb l'explicació teòrica. En total, 1.5h de conversa súper amena (el noi era molt de la broma) i interessant, hem sortit més que satisfets.
Després de sopar, a dormir d'hora. Demà volem a Bangkok i, 3 hores més tard, a Cambodja, on passarem els propers 4 dies visitant una de les meravelles del món: els temples d'Angkor Wat! Així que direm un "fins aviat, Tailàndia", trobarem a faltar el teu pad thai (el plat típic, boníssim!) i un "hola, Cambodja".
hola guapos.Per fi consegeixo que la Laura m´ensenyi a fervos un comentari. El primer dia no va haber manera, s´esborrva. Nomes volem dirvos que esteu molt guapos, que estimem moltissim a la filleta el gendre la germaneta i al cunyat. Quins paisatjes exotics, quin aigua calenteta i que bonic veure que esteu tan bé. A veure si s´envía. Petonets, quant vingeu veureu quina cuina més bonica ens esta deixant l´Ernest, que es mereix un temple.
ReplyDeletechao... <3