31 d'agost - Kotor

Avui el Gerard s'ha llevat ben d'hora ben d'hora com el Guardiola... només per decidir que no volia dormir més al bressol, però que encara tenia molta son, així que papes, feu-vos-ho com volgueu però així estan les coses ;)

Doncs a quarts de set l'hem posat al cotxet i remena amunt remena avall el marrec ens ha dormit fins gairebé les 9 (bé, jo remenava amunt i avall, el Gerard dormia i la Beth li ensenyava com ho havia de fer des del llit ;)

Hem esmorzat i hem sortit a donar un volt quan encara no eren les 10. Miracle! Kotor està enmig de muntanyes, és molt curiós, pel paissatge sembla que estiguis a Andorra, però fa olor a mar, hi ha gavines, i fins i tot dos creuers gegants atracats al port!

El centre de Kotor és fantàstic. Té una gran muralla perfectament conservada que puja per la muntanya en picat, fins a 270m d'alçada. La muralla té vàries fortificacions, i a dalt de tot hi ha una espècie de castell. Es pot pujar per un camí amb 1300 escales, a veure si puc convèncer la Beth i demà hi pugem ;)

La muralla té 3 portes, i un cop traspasses una d'elles entres a una ciutat que ens ha recordat a videojocs de fantasia èpica com el Fable o l'Skyrim. Pels que no sou frikis, això vol dir que és una ciutat medieval, amb esglésies i palaus a cada cantonada, en un estat de conservació extraordinari. Tota la zona de dins de les muralles és peatonal i està adoquinada, passejar-hi és molt agradable perquè, a més, hi ha molta ombra i no molesta el sol :)

Només entrar, el Gerard ha començat a tenir son. Hem buscat un racó i l'hem posat a dormir. Dos minuts més tard, repreníem la visita, amb el cotxet botant pels adoquins del carrer i el Gerard plàcidament dormint, gaudint del bamboleo :D Segurament més d'un es pensarà que estem torturant al nostre fill, però tampoc és que anessim amb el cotxet com el Carlos Sainz al Rally de Montenegro, eh! A més, a ell li agrada dormir en moviment, tant al carrer com a casa (quan esta aturat, es desperta i, si encara té son, demana "amablement" que el belluguem una estona més ;)

En un parell d'hores ja hem vist gairebé tot el casc històric, aturant-nos per fer fotos (i per esquivar els deu milions de creueristes que pululaven per la ciutat com rates fugint d'un incendi). El cert és que és una de les ciutats més boniques que hem vist, tant per les edificacions com pel paratge on es troba, tot i que sí que és veritat que és una mica un parc temàtic (problema que, avui dia, comparteixen la majoria de llocs turístics del món).

Després d'una migdiada reparadora (ha valgut la pena buscar un hotel a prop del centre) hem anat a dinar (hi ha un miler de restaurants i tots amb un preu raonable, hem dinat molt bé per 27€) i després a passejar una estona més, visitant la catedral (ortodoxa), algunes esglésies (n'hi ha un munt), els carrerons estrets (desenes), les places, ...

Aquest matí hem vist quatre nens (la gran, d'uns 9 anys, 2 de 5-6 anys i un més petit, de 2 o 3), bastant bruts, sols pel carrer, amb pinta de captaires. A la tarda ens els hem tornat a trobar, amb la mare de dos d'ells, que s'ha acostat a la Beth i ha parlat una mica amb ella. La noia té 20 anys, un nen de 4 i un altre de 2. A ls Beth li han fet molta pena, ara que som pares veure nens que ho passen malament ens afecta 10 vegades més. Li ha donat un euro a la noia, i quan hem marxat d'allà, només pensar en els nens, se li queien les llàgrimes. És curiós que nosaltres hem estat en països molt més pobres que aquest, i hem vist molts nens (i adults) en una situació molt més precària, però la perspectiva canvia totalment. Els canvis que et porta un fill no són les hores que dorms de menys, les vacances que has d'organitzar diferent, ni tan sols la manera com adptes la teva relació de parella, els canvis són molt més importants a nivell interior, se't modifiquen les prioritats, la manera com veus els altres nens, t'augmenta enormement l'empatia amb els altres pares, t'emociones amb molta més facilitat quan parles del teu fill, o de qualsevol altre nen.

Aquest no és sinó un petit exemple, però il.lustratiu.

Després d'això, el Gerard ha volgut berenar, així que hem buscat una ombra i... ala! Teta enfora! És cert que per viatjar el tema del pit és tot comoditat: biberó, llet en pols, aigua i microones, tot compactat i enganxat al cos de la mama ;) Que el nen té gana? En un minut el menjar és a taula ;)

Hem voltat una estona més i hem anat a veure la platja. Molt a prop de l'hotel hi ha una piscina ben curiosa: està connectada amb el mar, i l'aigua és això, marina. I a 10 metres hi ha la platja. La piscina ens ha fet gràcia, però hi havia uns quants nois jugant a waterpolo. La platja no era res de l'altre món (de pedra, no de sorra) i l'aigua estava freda, així que com que ja era tard, hem decidit d'anar a l'apartament i demà serà un altre dia.

Off topic: 

He trobat una pàgina on pots ficar un check als països que has visitat i te'ls pinta al mapamundi, i també et diu quants has visitat i el % respecte al total de països del món. Sense comptar els països que hem creuat sense aturar-nos o en els que simplement hem fet escala, en portem 28 (per separat, la Beth ha visitat la República Txeca i jo la Dominicana, els altres 27 els hem visitat plegats). Això és un 12.4%, només! Europa està d'un blau interessant, i Àsia no està malament, però tant de gris a Amèrica i a Àfrica està demanant a crits una solució XD.

visited 28 states (12.4%)

De fet, n'he trobat 2, la primera et dóna el número de països i el %, però la segona genera un mapa més xulo:

http://douweosinga.com/projects/visited?#africa

http://map1.maploco.com/visited-countries/

I vosaltres? Compartiu el vostre mapamundi? :)

30 d'agost - Herceg Novi - Kotor

Avui no hem començat bé el dia. El Gerard es va quedar adormit a les 22h i ha dormit 5 hores del tirón, una mica de teta i dues hores més. El problema ha vingut quan s'ha tornat a despertar, ha començat a mamar i al cap de dos o tres minuts s'ha posat a plorar, però no de son o de gana, sinó de dolor, un tipus de plor que només ha fet quan l'han punxat al metge.

Evidentment alguna cosa li feia mal, pobret, es deixava anar del pit i plorava a llàgrima viva. Després d'incorporar-lo, acaronar-lo i fer-li abraçades, s'ha tornat a enganxar al pit i s'ha quedat adormit.

Vint minuts més tard, s'ha despertat i ha tornat amb el mateix plor. La veritat és que ens hem amoïnat, no ho havia fet mai i ja et venen tots els dubtes: què li fa mal, serà per la llet (alguna cosa que ha menjat o begut la Beth), l'aire condicionat, les dents, mal de panxa... Evidentment, sempre tenim la opció d'anar al metge, però el nostre serbocroat no és gaire bo (de moment només hem après a dir papá -adéu-), això deixant de banda que no tenim ni punyetera idea d'on hi ha el metge més proper, així que tampoc no és com anar al metge de capçalera de Pallejà.

La nostra sensació era que li feia mal la panxa; ahir vam sopar amanida amb salsa de mostassa i ens dóna la impressió que li ha passat a la llet (i que al Gerard li encanta la llet amb gust a croissant de xocolata, però no gaire quan té gust a mostassa).

En fi, l'hem canviat, l'hem portat al menjador, ha emès algunes ventositats (una manera molt fina de dir que s'ha tirat uns pets que hem flipat que li capiguessin dins d'aquella panxa tan petita), i l'hem posat a dormir al cotxet. Sembla que entre una cosa i l'altra se li ha passat el mal de panxa i s'ha quedat adormit 2 hores!

Quan s'ha llevat, ha fet les seves deposicions (una manera molt fina de dir que ha fet un cagarro ben gros) i ha tornat al ser el Gerard de sempre :) Content, rialler, jugant amb nosaltres, ben tafaner, observant el vol d'una mosca que li passa pel davant del nas amb més zel que si fos el control.lador aèri de l'aeroport de moscolàndia, ...

A tot això, però, els nostres plans de llevar-nos d'hora ben d'hora, com el Guardiola, per no enganxar el sol del migdia se n'havien anat en orris. Ens hem dutxat, hem fet les maletes i hem sortit de l'apartament... A les 12:30h. Just quan estava començant a sortir el sol per l'horitzó. Bé, just no, però gairebé. Si comptem que l'horitzó està just a sobre dels nostres caps, és clar ;)

Hem arribat a l'Stari Grad en un passeig de 10 minuts i allà hem ficat el Gerard a la manduca per poder visitar la zona amb els seus 10.000.000 d'escales. De seguida hem vist que anar jo carregant amb el cotxet semblava molt millor idea sobre el paper que a la realitat. No és perquè pesi, nooooo. Jo sóc un home tant o més fort que els montenegrins, portava el cotxet escala amunt escala avall sense cap tipus de dificultat. Potser em queia una gota de suor de tant en tant, però era de l'emoció! La bossa penjant de l'espatlla (carregada fins als topes amb el canviador, bolquers, roba de recanvi, etc.) i la càmera a l'altre braç només feien que l'excursió fos més divertida encara. Uau quina diversió! Gairebé m'ha fet oblidar la pasta que vam pagar ahir per dinar. Gairebé.

Mentre jo anava carregant com un b... Vull dir, mentre jo gaudia de l'excursió, el Gerard dormia plàcidament a la manduca (la Beth el carregava, ui quin gran esforç!). Aviat la Beth s'ha apiadat... Vull dir, que ha pensat que seria més divertit tenir-me davant fent fotos que darrere donant tumbos per les escales i ha pensat que podíem deixar el cotxet en un restaurant i seguir fent l'excursió com una família feliç enlloc de com Sancho Panza i el seu burro (nota per malpensats: lo de Sancho Panza no és cap tipus d'indirecta :P).

Dit i fet, una vegada lliures de la càrrega hem donat una volta pel centre de la ciutat, que realment és molt bonic (petit, molt ben cuidat, amb un aire molt medieval). Segurament hagués estat bé pujar a la muralla, però feia molta calor i no volíem que el Gerard es desfés al damunt de la Beth com la mantega calenta, així que hem enfilat cap al restaurant, on hem dinat unes pizzes (bé de preu).

Amb la panxa plena, de tornada a l'apartament a buscar les maletes i cap a l'estació d'autobus, ja que avui anem a dormir a Kotor (patrimoni de la humanitat, a una hora d'aquí). A la oficina d'informació turística ens havien dit que els busos surten cada 20 minuts, així que hem anat amb la calma.

El trajecte cap a l'estació de busos ha estat entretingut, carregats tots dos com a mules i pujant i baixant escales :S

Quan hem arribat, ens han dit que el següent bus sortia al cap d'1 hora i 20 minuts i ja era l'últim del dia! Bé, millor haver-nos d'esperar una estoneta que no pas arribar tard :) El preu del viatge és bo: 3€ per persona.

El Gerard s'ha posat a dormir a la manduca just abans de sortir, així que ens ha anat de conya, ja que s'ha passat tot el viatge dormint. La carretera és espectacular, la badia de Kotor és l'únic fiord del Mediterrani, sembla un enorme llac alpí, de debò que és molt bonic.

L'apartament de Kotor és una mica caret (70€ la nit) però esta molt ben situat (a 1 minut de la parada del bus), és molt xulo i des de l'habitació hi ha unes vistes espectaculars de la ciutat antiga i la fortalesa. Per la meitat de preu hi havia bastantes alternatives, però a 1 o 2 km del centre (bé si portes cotxe, però un rotllo anant a peu amb el nen i la "casita a cuestas").

La noia de l'apartament és super simpàtica, aquesta sí que parla anglès i molt bé, deu tenir uns 40 anys i 4 fills, els més grans de 17, 18 i 20 anys! Ens ha dit "vosaltres també l'heu tingut joves, que teniu, 23 anys?" :D Quan li hem dit que *casi* encerta ha caigut de cul, ens ha dit que el nen ens fa més joves, gràcies Gerard :) O potser són les vacances, haurem de fer com l'Ernest i la Blanca, treballar mig any i viatjar l'altre mig :DD

29 d'agost - Herceg Novi

Regla número 1 quan viatges a un país on fa calor amb un bebè de 4 mesos: abans d'anar a dormir, comprova el funcionament de l'aire condicionat.

Regla número 2: si et despertes suant a les 2am, el teu nen, al que has ficat pijama de màniga llarga perquè no agafi fred, probablement té *bastanta* més calor que tu. Despulla'l una mica.

Regla número 3: començar a apretar botons al tuntun al comandament de l'aire condicionat possiblement no solucionarà els teus problemes tèrmics (pot ser que els incrementi!).

Regla número 4: assumeix que no t'aclareixes amb l'aire condicionat i utilitza el sentit comú: obre la finestra!

Regla número 5: demana ajuda al teu marit que dorm "a pierna suelta" al teu costat mentre tu i el teu fill us esteu coent a foc lent!

Si no has seguit aquest decàleg, possiblement et llevaràs asfixiada a les 6:30, i probablement et trobaràs al teu fill intentant fugir de la cuna, com els cargols quan els cuines a l'olla :D

El dia ha començat a quarts de set per mi i el Gerard, i a les 10:30 per la Beth, que ha pogut dormir com una reina quan li he encès l'aire condicionat. És que direu el que volgueu, però hi ha coses que sembla que a les dones se'ls resisteixen, i als homes se'ns dóna millor ;)

Després d'esmorzar tots tres, hem decidit anar a donar un volt. Era ja una mica tard (quarts de dotze), el sol queia amb força, i per sort hem pensat en posar-nos crema solar. El que no hem pensat en agafar (i ens en penediríem, vaja si ens en penediríem!) són els banyadors :(

Tampoc no hem agafat un mapa, per què!  I hem començat a caminar cap al Stari Grad (centre de la ciutat)... Llàstima que en direcció contrària ;)

Herceg Novi, en general, no és ni lleig ni bonic, és una mica anodí, bastant soviètic i no gaire modern. Els carrers no tenen vorera i, si la tenen, està ocupada per cotxes aparcats, així que amb el cotxet et veus obligat a anat per la carretera, amb compte.

Al Gerard li ha agafat son a les 12h, just quan havíem arribat a la carretera principal, amb molt de trànsit. Estàvem al costat d'una rotonda, els camions passant pel costat, cotxes pitant, motos d'alta cilindrada rogint a tota velocitat... Vaja, un entorn idílic perquè el nostre nadó s'hagi adormit amb un somriure a la boca :D Quan li he comentat a la Beth que no em deixa de sorprendre que dormi tan bé enmig del caos, m'ha dit (cito textualment) que era perquè el soroll era agradable... Bé, no és que el soroll d'una carretera nacional sigui la cinquena sinfonia de Beethoven, però sembla que mare i fill tenen una oïda... Diguessim... Peculiar :D

Quan ens hem cansat de les meravelloses vistes de la rotonda, ens hem posat en moviment. Igual que no li molesta el soroll, el traqueteo sembla que tampoc li emprenya gaire, per sort, perquè hem anat saltant voreres, passant pel damunt dels bonys aquests fantàstics que fiquen perquè els cotxes no corrin (l'inventor d'aquests trastos deu estar forrat), passant per sobre de clavegueres, passant del sol ardent a l'ombra... El Gerard continuava plàcidament adormit :D (Nota: potser sóc una mica exagerat. Tot això ha passat, però conduïa jo el cotxet, i tothom sap que jo sóc un excel.lent i delicat conductor).

Al cap de 5 minuts hem arribat a la platja, hem buscat un xiringo amb ombra i ens hem assegut a prendre alguna cosa fresqueta. Amb l'arribada de la tediosa tranquil.litat, el Gerard s'ha despertat i també ha aprofitat per "prendre algo" :D

Montenegro té la mitjana d'alçada masculina més alta del món, i amb un sol dia podem donar fe de que és així! Els homes (tots sense excepció) són autèntics armaris, els joves són alts i forts, i els vells tenen una mica més de panxa (i uns braços el doble que les meves cames!). Això sí, se'ls veu molt agradables i campechanos :)

Aquí al bar hem vist un home que portava un nadó (el seu nét), que també tenia 4 mesos. La Beth no se n'ha pogut estar i ha anat a parlar amb ell (amb l'avi, el nadó l'entenia menys encara :P). De fet, s'han entès molt bé, aquí tothom xapurreja anglès (menys la nostra casera), i el Gerard ha fet el seu primer amiguet :)

S'acostava l'hora de dinar, però m'ha semblat que fer-ho en un xiringo de platja no quedava gaire motxilero, i ja sabeu que (de vegades) sóc una mica garrepa ;) així que hem marxat en direcció contrària, cap al centre de la ciutat. El problema és que el sol queia a plom, el centre estava a 2 km de distància, i a la carretera s'hi podien fer ous ferrats :(

El Gerard estava prou content... Fins que li ha tornat a agafar son (sí, ens ha sortit una mica dormilega, segur que li ha sortit a la seva cosina, perquè als pares... Nooo). Total, que hem començat a buscar un restaurant, però estavem enmig del no res, amb la calor... Això és molt muntanyós, al costat de la platja ja comença a pujar la muntanya, i hi ha milers d'escales per tot arreu... Al final, però, hem hagut de baixar per les escales (la Beth amb el nen a coll, i jo carregat com un burro amb el cotxet, la bossa i la càmera) i hem arribat a una altra platja, on hem acabat dinant... en un xiringo :D

No era gaire car (un rissotto 8€), però a la Beth li ha vingut de gust menjar peix, i a la carta n'hi havia un per 4.90€... Clar que no ens hem fixat que posava (x 100gr), el cambrer ens ha portat el peix fresc perquè veiéssim si ens agradava, i ens ha dit que pesaria uns 600 grams... O sigui que al final hem acabat dinant per 40€! No m'he pogut recuperar de la impressió en tot el dia :D (això sí, estava molt bo).

Per postres, feia una calor de la hòstia, no corria l'aire, i als nostres morros tothom banyant-se al mar... I nosaltres sense banyador, suant la gota gorda! Al final ens hem remullat el cap a la dutxa de la platja, al menys per treure'ns la insolació del damunt.

El Gerard encara dormia (s'hi ha quedat al restaurant) i hem començat a caminar per anar a l'apartament, a fer una merescuda migdiada. Problema: no portàvem mapa i després de la patejada, estàvem una mica desorientats. A més, estavem a peu de platja, i per pujar cap amunt tot eren escales, no hi havia ni un sol carrer normal... Al final hem preguntat a una noia i ens ha dit que podíem pujar per les escales... o que allà a prop hi havia l'Hotel Plaza i que podíem utilitzar el seu ascensor :S

Ens hem colat a l'hotel i hem pujat a l'ascensor. Hem entrat a la planta baixa, i la recepció (i, per tant, la sortida al carrer del damunt) està, atenció, a la vuitena planta!! Per flipar! Sort que ens han explicat el truquillo, si no haguessim acabat trucant als bombers ;)

A tot això, el Gerard s'ha despertat (potser el fet de que se m'ha tancat la porta de l'ascensor quan encara estava el cotxet a mig entrar i l'ha aixafat com un acordió ha tingut alguna influència, no sé ;) i hem trobat una pizzeria amb aire condicionat! (Nota mental: una pizza, 4€, uns espaguettis, 3.90€, i nosaltres hem dinat per 40€. Fin de la cita :P).

Després de gaudir de l'aire condicionat i un refresc, i amb l'ajuda del Google Maps (encara que no tinguis internet, sembla que guarda mapes en caché, i el gps funciona, així que ens ha anat de perles per trobar-nos) hem acabat arribant a casa.

Aquí el nen ha fet la migdiada (30 minuts), i el nen gran, també (2 hores :D). Després de la resurrecció, hem fet una dutxa ràpida i hem decidit sortir a veure si trobàvem el punyetero Stari Grad. Eren ja les 19:15h, i aquí es fa de nit més aviat, així que no teníem gaire temps si volíem fer unes fotos. El problema és que el Gerard volia dormir, i li ha costat una mica enganxar el son. Al final, però, hem arribat al centre! (Tampoc està tan lluny de l'apartament, uns 10 minuts, però és una mica enrevesat).

Ja era de nit, però és preciós. Cases de pedra medievals, tot peatonal, una muralla molt xula, una petita església ortodoxa (amb el seu capellà cantant i movent un incenser i tot), molt i molt bonic. El problema: escales per tot arreu (el tio que va inventar les escales també deu estar forrat :D).

Total, que hem vist dos carrers i hem decidit que tornarem demà amb la manduca (a veure si al Gerard li agrada). Hem sopat aquí mateix, aquesta vegada per 10€ (musclus + amanida cèsar + beguda), casi (casi) m'ha fet oblidar el que ens ha costat el dinar (he dit 40€, oi? :D).

El restaurant era molt xulo, nosaltres estàvem a la terrassa, i el Gerard ens ha deixat sopar la mar de bé perquè estava d'allò més entretingut veient la gent passar i contemplant l'invent més meravellós del món: les seves mans :D

Hem tornat a l'apartament cap a les 21:30, l'hem banyat i a dormir! Ha estat un dia intens, molt en la línia de "les aventures del Sergi i la Beth (i el Gerard)" :D 

Comença una (petita) aventura

28 d'agost del 2015 - Barcelona - Herceg Novi (Montenegro)

Després d'anys de viatges en parella per tot el món, avui és un dia especial: comencen les nostres primeres vacances com una família :)

Bé, fa un parell de mesos vam estar una setmana a Lanzarote. El Gerard tenia dos mesos, i va anar fantàsticament bé. Però no eren ben bé unes vacances, bàsicament ell i la Beth van estar tots els dies a Puerto del Carmen, a prop de l'apartament, i jo treballava tots els matins, i a més estàvem al mateix país (de moment! ;)

Com és habitual en nosaltres, vam deixar la maleta per l'últim dia. I com *no* és habitual, vam arribar amb temps a l'aeroport! (Miracle! Al final resultarà que el Gerard aconseguirà allò que semblava impossible!)

Després de passar el control de seguretat, vam posar el Gerard al cotxet de cara endavant (normalment va de cara a nosaltres). Va flipar. Mandonguilles. De colors. La gent. Els llums. El sostre a mil metres de distància. Els sorolls. Tot. Va obrir els ulls com taronges, va començar a xisclar, tot movent els braços emocionat, rient, mirant de tant en tant enrere per assegurar-se de que no l'havíem deixat tirat enmig d'aquell caos tant divertit :D

Ens vam fer un fart de riure amb ell, mirant-lo vam recordar les sensacions que vam tenir quan vam arribar a la Índia, d'estar en un altre planeta :D Veure el món a través dels ulls d'un infant és una experiència meravellosa.

Com que teníem temps (i estem ben connectats ;) vam entrar gratis a la sala Vip de l'aeroport, on vam fer temps a veure si podia ser que haguessim d'acabar anar corrents a la porta d'embarcament (una mica d'emoció sempre va bé, no?), el Gerard va fer la migdiada per recuperar energies després de tanta emoció, i nosaltres vam berenar, que és gratis, tu! (no hi ha cap emoticona que representi la cara d'en Núñez mirant un grapat d'euros a les seves mans, però l'haurien d'inventar, perquè aquí m'hagués anat al pèl ;)

Bé, com no podia ser d'altra manera, al final vam córrer una mica, però vam arribar a la porta d'embarcament que encara faltava gairebé mig avió per embarcar (sobrats, encara haguessim pogut apurar 3 o 4 minuts :P

Just abans d'embarcar, el Gerard es va despertar... Perfecte! Vam pujar, l'avió era nou (amb els seients més amplis que els normals, ens va semblar comodíssim). A més, hi havia molts seients lliures, i en teníem tres per nosaltres :) Vam estar jugant amb el Gerard una bona estona (al despegar es va sorprendre una miqueta, però gairebé no va protestar), i a mig viatge, a dormir! El vam haver de despertar quan començavem a aterrar, per posar-lo al pit, així prevenim que li facin mal les oïdes (es va quedar tan panxo xumant fins que vam desembarcar, ni una petita queixa).

Les maletes vam sortir molt ràpid, i teníem un noi esperant-nos per portar-nos des de l'aeroport de Dubrovnik fins a Montenegro (35€ un trajecte d'una hora, no està malament). El cotxe era ampli, i tenien un maxi cosi còmode pel Gerard, així que perfecte! El problema és que ja era de nit, i entre que no veia res i que tenia gana, es va posar una mica nerviós. Ens van portar per una carretera secundària per evitar la frontera principal (que es veu que és un follón) i passar per una altra més petita (on ens van segellar els passaports). Com que no hi havia ni un cotxe i el Gerard es queixava, la Beth se'l va posar al pit un quart d'hora, i ja es va quedar més feliç que un gínjol. La resta del viatge va anar com la seda.

El driver viu al costat de l'apartament que havíem reservat, però tot i això li va costar una mica de trobar. Ens va obrir una dona d'uns 60 anys, que no parla anglès, ens va començar a fotre uns rotllos en montenegrí com si fossim d'aquí de fa 10 generacions :D Jo no m'enterava ni papa, però la Beth està més acostumada a fer-se entendre com els indis, i no vam tenir cap problema.

La senyora va començar a dir-li coses al Gerard, i ell li reia tota l'estona. Una de les múltiples qualitats del Gerard és que és un nen molt sociable, amb ell et sents el millor pallasso del món :D Només cal fer-li quatre carantonyes que et recompensa amb un somriure d'orella a orella, així que és súper agraït. Ja veiem que ell serà el gran protagonista del viatge :D

No li va costar gaire adormir-se, i nosaltres vam poder sopar a la fresca de la terrassa (l'apartament és gran i té una terrassa amb vistes al mar). Amb la satisfacció de saber que tenim un nen que és una meravella ens vam adormir.