29 d'agost - Herceg Novi

Regla número 1 quan viatges a un país on fa calor amb un bebè de 4 mesos: abans d'anar a dormir, comprova el funcionament de l'aire condicionat.

Regla número 2: si et despertes suant a les 2am, el teu nen, al que has ficat pijama de màniga llarga perquè no agafi fred, probablement té *bastanta* més calor que tu. Despulla'l una mica.

Regla número 3: començar a apretar botons al tuntun al comandament de l'aire condicionat possiblement no solucionarà els teus problemes tèrmics (pot ser que els incrementi!).

Regla número 4: assumeix que no t'aclareixes amb l'aire condicionat i utilitza el sentit comú: obre la finestra!

Regla número 5: demana ajuda al teu marit que dorm "a pierna suelta" al teu costat mentre tu i el teu fill us esteu coent a foc lent!

Si no has seguit aquest decàleg, possiblement et llevaràs asfixiada a les 6:30, i probablement et trobaràs al teu fill intentant fugir de la cuna, com els cargols quan els cuines a l'olla :D

El dia ha començat a quarts de set per mi i el Gerard, i a les 10:30 per la Beth, que ha pogut dormir com una reina quan li he encès l'aire condicionat. És que direu el que volgueu, però hi ha coses que sembla que a les dones se'ls resisteixen, i als homes se'ns dóna millor ;)

Després d'esmorzar tots tres, hem decidit anar a donar un volt. Era ja una mica tard (quarts de dotze), el sol queia amb força, i per sort hem pensat en posar-nos crema solar. El que no hem pensat en agafar (i ens en penediríem, vaja si ens en penediríem!) són els banyadors :(

Tampoc no hem agafat un mapa, per què!  I hem començat a caminar cap al Stari Grad (centre de la ciutat)... Llàstima que en direcció contrària ;)

Herceg Novi, en general, no és ni lleig ni bonic, és una mica anodí, bastant soviètic i no gaire modern. Els carrers no tenen vorera i, si la tenen, està ocupada per cotxes aparcats, així que amb el cotxet et veus obligat a anat per la carretera, amb compte.

Al Gerard li ha agafat son a les 12h, just quan havíem arribat a la carretera principal, amb molt de trànsit. Estàvem al costat d'una rotonda, els camions passant pel costat, cotxes pitant, motos d'alta cilindrada rogint a tota velocitat... Vaja, un entorn idílic perquè el nostre nadó s'hagi adormit amb un somriure a la boca :D Quan li he comentat a la Beth que no em deixa de sorprendre que dormi tan bé enmig del caos, m'ha dit (cito textualment) que era perquè el soroll era agradable... Bé, no és que el soroll d'una carretera nacional sigui la cinquena sinfonia de Beethoven, però sembla que mare i fill tenen una oïda... Diguessim... Peculiar :D

Quan ens hem cansat de les meravelloses vistes de la rotonda, ens hem posat en moviment. Igual que no li molesta el soroll, el traqueteo sembla que tampoc li emprenya gaire, per sort, perquè hem anat saltant voreres, passant pel damunt dels bonys aquests fantàstics que fiquen perquè els cotxes no corrin (l'inventor d'aquests trastos deu estar forrat), passant per sobre de clavegueres, passant del sol ardent a l'ombra... El Gerard continuava plàcidament adormit :D (Nota: potser sóc una mica exagerat. Tot això ha passat, però conduïa jo el cotxet, i tothom sap que jo sóc un excel.lent i delicat conductor).

Al cap de 5 minuts hem arribat a la platja, hem buscat un xiringo amb ombra i ens hem assegut a prendre alguna cosa fresqueta. Amb l'arribada de la tediosa tranquil.litat, el Gerard s'ha despertat i també ha aprofitat per "prendre algo" :D

Montenegro té la mitjana d'alçada masculina més alta del món, i amb un sol dia podem donar fe de que és així! Els homes (tots sense excepció) són autèntics armaris, els joves són alts i forts, i els vells tenen una mica més de panxa (i uns braços el doble que les meves cames!). Això sí, se'ls veu molt agradables i campechanos :)

Aquí al bar hem vist un home que portava un nadó (el seu nét), que també tenia 4 mesos. La Beth no se n'ha pogut estar i ha anat a parlar amb ell (amb l'avi, el nadó l'entenia menys encara :P). De fet, s'han entès molt bé, aquí tothom xapurreja anglès (menys la nostra casera), i el Gerard ha fet el seu primer amiguet :)

S'acostava l'hora de dinar, però m'ha semblat que fer-ho en un xiringo de platja no quedava gaire motxilero, i ja sabeu que (de vegades) sóc una mica garrepa ;) així que hem marxat en direcció contrària, cap al centre de la ciutat. El problema és que el sol queia a plom, el centre estava a 2 km de distància, i a la carretera s'hi podien fer ous ferrats :(

El Gerard estava prou content... Fins que li ha tornat a agafar son (sí, ens ha sortit una mica dormilega, segur que li ha sortit a la seva cosina, perquè als pares... Nooo). Total, que hem començat a buscar un restaurant, però estavem enmig del no res, amb la calor... Això és molt muntanyós, al costat de la platja ja comença a pujar la muntanya, i hi ha milers d'escales per tot arreu... Al final, però, hem hagut de baixar per les escales (la Beth amb el nen a coll, i jo carregat com un burro amb el cotxet, la bossa i la càmera) i hem arribat a una altra platja, on hem acabat dinant... en un xiringo :D

No era gaire car (un rissotto 8€), però a la Beth li ha vingut de gust menjar peix, i a la carta n'hi havia un per 4.90€... Clar que no ens hem fixat que posava (x 100gr), el cambrer ens ha portat el peix fresc perquè veiéssim si ens agradava, i ens ha dit que pesaria uns 600 grams... O sigui que al final hem acabat dinant per 40€! No m'he pogut recuperar de la impressió en tot el dia :D (això sí, estava molt bo).

Per postres, feia una calor de la hòstia, no corria l'aire, i als nostres morros tothom banyant-se al mar... I nosaltres sense banyador, suant la gota gorda! Al final ens hem remullat el cap a la dutxa de la platja, al menys per treure'ns la insolació del damunt.

El Gerard encara dormia (s'hi ha quedat al restaurant) i hem començat a caminar per anar a l'apartament, a fer una merescuda migdiada. Problema: no portàvem mapa i després de la patejada, estàvem una mica desorientats. A més, estavem a peu de platja, i per pujar cap amunt tot eren escales, no hi havia ni un sol carrer normal... Al final hem preguntat a una noia i ens ha dit que podíem pujar per les escales... o que allà a prop hi havia l'Hotel Plaza i que podíem utilitzar el seu ascensor :S

Ens hem colat a l'hotel i hem pujat a l'ascensor. Hem entrat a la planta baixa, i la recepció (i, per tant, la sortida al carrer del damunt) està, atenció, a la vuitena planta!! Per flipar! Sort que ens han explicat el truquillo, si no haguessim acabat trucant als bombers ;)

A tot això, el Gerard s'ha despertat (potser el fet de que se m'ha tancat la porta de l'ascensor quan encara estava el cotxet a mig entrar i l'ha aixafat com un acordió ha tingut alguna influència, no sé ;) i hem trobat una pizzeria amb aire condicionat! (Nota mental: una pizza, 4€, uns espaguettis, 3.90€, i nosaltres hem dinat per 40€. Fin de la cita :P).

Després de gaudir de l'aire condicionat i un refresc, i amb l'ajuda del Google Maps (encara que no tinguis internet, sembla que guarda mapes en caché, i el gps funciona, així que ens ha anat de perles per trobar-nos) hem acabat arribant a casa.

Aquí el nen ha fet la migdiada (30 minuts), i el nen gran, també (2 hores :D). Després de la resurrecció, hem fet una dutxa ràpida i hem decidit sortir a veure si trobàvem el punyetero Stari Grad. Eren ja les 19:15h, i aquí es fa de nit més aviat, així que no teníem gaire temps si volíem fer unes fotos. El problema és que el Gerard volia dormir, i li ha costat una mica enganxar el son. Al final, però, hem arribat al centre! (Tampoc està tan lluny de l'apartament, uns 10 minuts, però és una mica enrevesat).

Ja era de nit, però és preciós. Cases de pedra medievals, tot peatonal, una muralla molt xula, una petita església ortodoxa (amb el seu capellà cantant i movent un incenser i tot), molt i molt bonic. El problema: escales per tot arreu (el tio que va inventar les escales també deu estar forrat :D).

Total, que hem vist dos carrers i hem decidit que tornarem demà amb la manduca (a veure si al Gerard li agrada). Hem sopat aquí mateix, aquesta vegada per 10€ (musclus + amanida cèsar + beguda), casi (casi) m'ha fet oblidar el que ens ha costat el dinar (he dit 40€, oi? :D).

El restaurant era molt xulo, nosaltres estàvem a la terrassa, i el Gerard ens ha deixat sopar la mar de bé perquè estava d'allò més entretingut veient la gent passar i contemplant l'invent més meravellós del món: les seves mans :D

Hem tornat a l'apartament cap a les 21:30, l'hem banyat i a dormir! Ha estat un dia intens, molt en la línia de "les aventures del Sergi i la Beth (i el Gerard)" :D