Comença una (petita) aventura

28 d'agost del 2015 - Barcelona - Herceg Novi (Montenegro)

Després d'anys de viatges en parella per tot el món, avui és un dia especial: comencen les nostres primeres vacances com una família :)

Bé, fa un parell de mesos vam estar una setmana a Lanzarote. El Gerard tenia dos mesos, i va anar fantàsticament bé. Però no eren ben bé unes vacances, bàsicament ell i la Beth van estar tots els dies a Puerto del Carmen, a prop de l'apartament, i jo treballava tots els matins, i a més estàvem al mateix país (de moment! ;)

Com és habitual en nosaltres, vam deixar la maleta per l'últim dia. I com *no* és habitual, vam arribar amb temps a l'aeroport! (Miracle! Al final resultarà que el Gerard aconseguirà allò que semblava impossible!)

Després de passar el control de seguretat, vam posar el Gerard al cotxet de cara endavant (normalment va de cara a nosaltres). Va flipar. Mandonguilles. De colors. La gent. Els llums. El sostre a mil metres de distància. Els sorolls. Tot. Va obrir els ulls com taronges, va començar a xisclar, tot movent els braços emocionat, rient, mirant de tant en tant enrere per assegurar-se de que no l'havíem deixat tirat enmig d'aquell caos tant divertit :D

Ens vam fer un fart de riure amb ell, mirant-lo vam recordar les sensacions que vam tenir quan vam arribar a la Índia, d'estar en un altre planeta :D Veure el món a través dels ulls d'un infant és una experiència meravellosa.

Com que teníem temps (i estem ben connectats ;) vam entrar gratis a la sala Vip de l'aeroport, on vam fer temps a veure si podia ser que haguessim d'acabar anar corrents a la porta d'embarcament (una mica d'emoció sempre va bé, no?), el Gerard va fer la migdiada per recuperar energies després de tanta emoció, i nosaltres vam berenar, que és gratis, tu! (no hi ha cap emoticona que representi la cara d'en Núñez mirant un grapat d'euros a les seves mans, però l'haurien d'inventar, perquè aquí m'hagués anat al pèl ;)

Bé, com no podia ser d'altra manera, al final vam córrer una mica, però vam arribar a la porta d'embarcament que encara faltava gairebé mig avió per embarcar (sobrats, encara haguessim pogut apurar 3 o 4 minuts :P

Just abans d'embarcar, el Gerard es va despertar... Perfecte! Vam pujar, l'avió era nou (amb els seients més amplis que els normals, ens va semblar comodíssim). A més, hi havia molts seients lliures, i en teníem tres per nosaltres :) Vam estar jugant amb el Gerard una bona estona (al despegar es va sorprendre una miqueta, però gairebé no va protestar), i a mig viatge, a dormir! El vam haver de despertar quan començavem a aterrar, per posar-lo al pit, així prevenim que li facin mal les oïdes (es va quedar tan panxo xumant fins que vam desembarcar, ni una petita queixa).

Les maletes vam sortir molt ràpid, i teníem un noi esperant-nos per portar-nos des de l'aeroport de Dubrovnik fins a Montenegro (35€ un trajecte d'una hora, no està malament). El cotxe era ampli, i tenien un maxi cosi còmode pel Gerard, així que perfecte! El problema és que ja era de nit, i entre que no veia res i que tenia gana, es va posar una mica nerviós. Ens van portar per una carretera secundària per evitar la frontera principal (que es veu que és un follón) i passar per una altra més petita (on ens van segellar els passaports). Com que no hi havia ni un cotxe i el Gerard es queixava, la Beth se'l va posar al pit un quart d'hora, i ja es va quedar més feliç que un gínjol. La resta del viatge va anar com la seda.

El driver viu al costat de l'apartament que havíem reservat, però tot i això li va costar una mica de trobar. Ens va obrir una dona d'uns 60 anys, que no parla anglès, ens va començar a fotre uns rotllos en montenegrí com si fossim d'aquí de fa 10 generacions :D Jo no m'enterava ni papa, però la Beth està més acostumada a fer-se entendre com els indis, i no vam tenir cap problema.

La senyora va començar a dir-li coses al Gerard, i ell li reia tota l'estona. Una de les múltiples qualitats del Gerard és que és un nen molt sociable, amb ell et sents el millor pallasso del món :D Només cal fer-li quatre carantonyes que et recompensa amb un somriure d'orella a orella, així que és súper agraït. Ja veiem que ell serà el gran protagonista del viatge :D

No li va costar gaire adormir-se, i nosaltres vam poder sopar a la fresca de la terrassa (l'apartament és gran i té una terrassa amb vistes al mar). Amb la satisfacció de saber que tenim un nen que és una meravella ens vam adormir.