Tres és... companyia: 31 d'agost

Avui el Gerard s'ha llevat ben d'hora ben d'hora com el Guardiola... només per decidir que no volia dormir més al bressol, però que encara tenia molta son, així que papes, feu-vos-ho com volgueu però així estan les coses ;)

Doncs a quarts de set l'hem posat al cotxet i remena amunt remena avall el marrec ens ha dormit fins gairebé les 9 (bé, jo remenava amunt i avall, el Gerard dormia i la Beth li ensenyava com ho havia de fer des del llit ;)

Hem esmorzat i hem sortit a donar un volt quan encara no eren les 10. Miracle! Kotor està enmig de muntanyes, és molt curiós, pel paissatge sembla que estiguis a Andorra, però fa olor a mar, hi ha gavines, i fins i tot dos creuers gegants atracats al port!

El centre de Kotor és fantàstic. Té una gran muralla perfectament conservada que puja per la muntanya en picat, fins a 270m d'alçada. La muralla té vàries fortificacions, i a dalt de tot hi ha una espècie de castell. Es pot pujar per un camí amb 1300 escales, a veure si puc convèncer la Beth i demà hi pugem ;)

La muralla té 3 portes, i un cop traspasses una d'elles entres a una ciutat que ens ha recordat a videojocs de fantasia èpica com el Fable o l'Skyrim. Pels que no sou frikis, això vol dir que és una ciutat medieval, amb esglésies i palaus a cada cantonada, en un estat de conservació extraordinari. Tota la zona de dins de les muralles és peatonal i està adoquinada, passejar-hi és molt agradable perquè, a més, hi ha molta ombra i no molesta el sol :)

Només entrar, el Gerard ha començat a tenir son. Hem buscat un racó i l'hem posat a dormir. Dos minuts més tard, repreníem la visita, amb el cotxet botant pels adoquins del carrer i el Gerard plàcidament dormint, gaudint del bamboleo :D Segurament més d'un es pensarà que estem torturant al nostre fill, però tampoc és que anessim amb el cotxet com el Carlos Sainz al Rally de Montenegro, eh! A més, a ell li agrada dormir en moviment, tant al carrer com a casa (quan esta aturat, es desperta i, si encara té son, demana "amablement" que el belluguem una estona més ;)

En un parell d'hores ja hem vist gairebé tot el casc històric, aturant-nos per fer fotos (i per esquivar els deu milions de creueristes que pululaven per la ciutat com rates fugint d'un incendi). El cert és que és una de les ciutats més boniques que hem vist, tant per les edificacions com pel paratge on es troba, tot i que sí que és veritat que és una mica un parc temàtic (problema que, avui dia, comparteixen la majoria de llocs turístics del món).

Després d'una migdiada reparadora (ha valgut la pena buscar un hotel a prop del centre) hem anat a dinar (hi ha un miler de restaurants i tots amb un preu raonable, hem dinat molt bé per 27€) i després a passejar una estona més, visitant la catedral (ortodoxa), algunes esglésies (n'hi ha un munt), els carrerons estrets (desenes), les places, ...

Aquest matí hem vist quatre nens (la gran, d'uns 9 anys, 2 de 5-6 anys i un més petit, de 2 o 3), bastant bruts, sols pel carrer, amb pinta de captaires. A la tarda ens els hem tornat a trobar, amb la mare de dos d'ells, que s'ha acostat a la Beth i ha parlat una mica amb ella. La noia té 20 anys, un nen de 4 i un altre de 2. A ls Beth li han fet molta pena, ara que som pares veure nens que ho passen malament ens afecta 10 vegades més. Li ha donat un euro a la noia, i quan hem marxat d'allà, només pensar en els nens, se li queien les llàgrimes. És curiós que nosaltres hem estat en països molt més pobres que aquest, i hem vist molts nens (i adults) en una situació molt més precària, però la perspectiva canvia totalment. Els canvis que et porta un fill no són les hores que dorms de menys, les vacances que has d'organitzar diferent, ni tan sols la manera com adptes la teva relació de parella, els canvis són molt més importants a nivell interior, se't modifiquen les prioritats, la manera com veus els altres nens, t'augmenta enormement l'empatia amb els altres pares, t'emociones amb molta més facilitat quan parles del teu fill, o de qualsevol altre nen.

Aquest no és sinó un petit exemple, però il.lustratiu.

Després d'això, el Gerard ha volgut berenar, així que hem buscat una ombra i... ala! Teta enfora! És cert que per viatjar el tema del pit és tot comoditat: biberó, llet en pols, aigua i microones, tot compactat i enganxat al cos de la mama ;) Que el nen té gana? En un minut el menjar és a taula ;)

Hem voltat una estona més i hem anat a veure la platja. Molt a prop de l'hotel hi ha una piscina ben curiosa: està connectada amb el mar, i l'aigua és això, marina. I a 10 metres hi ha la platja. La piscina ens ha fet gràcia, però hi havia uns quants nois jugant a waterpolo. La platja no era res de l'altre món (de pedra, no de sorra) i l'aigua estava freda, així que com que ja era tard, hem decidit d'anar a l'apartament i demà serà un altre dia.

Off topic:

He trobat una pàgina on pots ficar un check als països que has visitat i te'ls pinta al mapamundi, i també et diu quants has visitat i el % respecte al total de països del món. Sense comptar els països que hem creuat sense aturar-nos o en els que simplement hem fet escala, en portem 28 (per separat, la Beth ha visitat la República Txeca i jo la Dominicana, els altres 27 els hem visitat plegats). Això és un 12.4%, només! Europa està d'un blau interessant, i Àsia no està malament, però tant de gris a Amèrica i a Àfrica està demanant a crits una solució XD.