Ahir a la nit el Gerard ens va donar una mica de guerra a l'hora de dormir. Ja ho fa, de vegades: després del bany es queda excitat i no vol adormir-se, però alhora té son, però vol jugar, però no, que tinc son!, però és que el món és tan interessant... Però m'estic morint de son!! Uuaaaa!!! Uuaaaa!!! Estic en un bucle infinit!!! Uuaaa!!! Uuaaa!!!
Per avui havíem previst, si tot anava bé, pujar a la fortalesa. Això significava llevar-se d'hora, esmorzar, preparar-ho tot i ficar el Gerard a la manduca quan li agafés la son (perquè si està despert no li agrada gens anar-hi, però si té son, s'hi queda sense problemes). Per si de cas, ens ho vam prendre en plan "si podem, ho fem, i si la nit va malament, doncs no passa res".
Com que el Gerard és un bon jan, ha decidit que avui era el dia perfecte per despertar-se una única vegada a la nit, així podia fer que la mama descansés. També ha decidit que a les 7h era l'hora a la que ens anava millor llevar-nos, i que a les 8h seria ideal començar a marxar. Per això ens ha deixat esmorzar, i quan s'acostava l'hora de marxar ens ha començat a fer "subtils" indicacions sonores de que era l'hora de pujar al burr... a la manduca amb el papa.
Dit i fet, ens hem posat en marxa i el Gerard s'ha quedat adormit just quan començavem a pujar. L'excursió és molt xula, vas pujant pel camí emmurallat, que esta ple de llocs de guaita, i el mur té un munt de finestres d'aquestes perquè els arquers puguin massacrar qualsevol que intenti envaïr-los.
El camí no és apte per a iaies de 80 anys amb problemes coronaris, però vaja, tampoc revesteix una enorme dificultat. Hem anat parant per gaudir de les espectaculars vistes sobre la ciutat vella i tota la badia de Kotor, i així no ens hem cansat gaire. El Gerard anava tranquil.lament dormint mentre el seu pare anava saltant de pedra en pedra com una cabra montesa.
Com era d'imaginar, a la que ens hem aturat, s'ha despertat. Per aquest nen, la nit ideal seria la del desembarcament de Normandia :P
A tot això, ja havíem arribat a una església petitona que hi ha a mig camí del fort (de fet, la nostra intenció era arribar, com a màxim fins aquí, ja que fins a dalt de tot hi ha massa estona i sabíem que no aguantaria adormit). Per tant, podem considerar-ho missió acomplerta! :)
És clar que nosaltres pensàvem que dormiria una hora, encara ens quedava tota la baixada i el camí fins a l'apartament... Amb el nen despert, baixant pel camí ple de pedres, amb el precipici de 50 metres al costat, buff. Arriscat, arriscat. Sobreviurem?
Més al següent capítol de "Les aventures del Sergi i la Beth (i el Gerard)"
No comments:
Post a Comment