4 de setembre - Dubrovnik

Ahir vam demanar als Set déus de Westeros que la nit fos igual de bona que aquestes últimes, i sembla que ens han escoltat: avui el Gerard ha dormit 7 hores i quart del tirón! Igual igual que l'Ona a la seva edat :P. Ha dormit tanta estona que la Beth s'ha despertat quan feia sis hores que dormia perquè li feien mal els pits de tan plens com els tenia! :D Avui li demanarem als Set que ens toqui l'Euromillones, a veure si ens fan el mateix cas ;)

Després d'esmorzar hem anat a buscar el bus per acostar-nos de nou al centre. Ahir vam veure una gent que fan tours pel centre, d'una hora i quart, i t'expliquen la història de la ciutat. No són molt cars (12€/pax), i els fan en castellà. També en fan un altre de Game of Thrones, on t'ensenyen totes les localitzacions que s'han utilitzat per a gravar la sèrie, però era més car (24€) i, sobretot, el problema és que passava per llocs amb escales. El problema de les escales és que per ficar el Gerard a la manduca cal buscar el moment que li agafa son, i això va renyit amb tenir una hora concreta per fer-ho.

Total, que vam decidir que faríem el tour matinal (a les 11:30). Al bus el Gerard, com sempre, ha estat protagonista. La gent flipa que viatgem amb un nen tan petit (de fet, la Vesna, la propietària de l'apartament, que té una nena de 9 mesos, ens va dir que quan va veure la reserva no s'ho creia, que a ella només de pensar-ho se li posaven els pèls de punta). És que té bons gens, el Gerard :D

Havíem d'estar al meeting point a les 11:15 per començar a les 11:30, i hem arribat a les 11:28, amb dos minuts de marg... espera... bueno, que ens ha sobrat temps ;) Per sort, han començat tard, així ens ha donat temps d'adormir el Gerard (no vegis quina marmota de nen que tenim :D).

El tour ha estat interessant, però feia molta calor. El nen s'ha despertat només començar, i hem patit per si el podríem acabar o hauríem de marxar a la meitat. Però el Gerard és un campió i ha estat content tota l'estona (nosaltres jugàvem una mica amb ell mentre escoltàvem la guia, no és que el Gerard hagi agafat una llibreta per prendre apunts ;) En resum, ens ha agradat fer-ho.

Hem anat voltant i després a dinar. Tot seguit, hem anat a la platja, que (suposadament) té unes vistes fantàstiques de la ciutat, però calia baixar moltes escales i el sol picava amb força (al Gerard encara no li pot tocar el sol directament), així que hem fet mitja volta.

Durant tot el dia ens hem trobat un munt d'espanyols i catalans, ahir fins i tot vam conèixer una parella de Molins amb la seva filla petita. Deuen ser de la nostra edat si fa no fa, sembla mentida que nonens haguem vist mai allà i ens coneguem a l'altra punta d'Europa...

En el nostre intent de batre el rècord Guiness de mitjans de transport utilitzats per un nadó de 4 mesos, avui hi hem afegit el telefèric (si el veiés l'avi Antoni, cauria de cul ;) N'hi ha un que puja fins al cim de la muntanya que hi ha darrere de la ciutat (300 metres d'alçada) i que et proporciona unes vistes espectaculars de Dubrovnik. No és barat (15€), i sí que és una mica turistada, però les vistes són molt molt xules i l'alternativa (pujar-hi a peu) no és encara viable amb el nen.

A dalt del telefèric hi ha una fortificació amb un museu (que mostra fotografies de la ciutat durant la guerra dels balcans); no l'hem visitat però ha de ser impactant. Impactant també ha estat l'experiència que hem tingut a l'ascensor que hi ha per baixar una planta i anar a un dels miradors: hem pujat els tres i un senyor nord-americà d'uns 65-70 anys, prim, amb bigoti, i vestit com si anés a fer un safari per Kenya. Hem pitjat el botó i s'han tancat les portes. El senyor ens ha començat a parlar; primer ens ha preguntat pel nen, d'on érem, hem parlat una mica de Barcelona, de què treballem, si és difícil trobar feina a Espanya... A tot això, l'ascensor no es movia (les portes estaven tancades) i el senyor ha començat a suar i a respirar entretalladament. Ens ha dit que tenia un problema amb la respiració, i que aquella situació no era bona per ell...

Hem començat a apretar els botons de l'ascensor, però no feia cas. Les portes seguien tancades, l'ascensor no es bellugava, a aquell home semblava que li agafaria un atac de cor en qüestió de segons... Per uns instants ens hem vist atrapats allà, amb un home moribund :S El senyor ha començat a picar fort a la porta i a cridar als de fora; el Gerard, per sort, dormia. Al final, hem trobat el botó d'obertura de les portes, l'home ha sortit pitant i nosaltres hem respirat tranquils. Tot ha durat potser dos minuts, però ha estat una experiència una mica angoixant.

Després de gaudir de les vistes i de presenciar un atac de claustrofòbia, hem baixat cap a la ciutat vella. El telefèric té l'estació al nord de la muralla, just al costat exterior. Per entrar-hi, hi havia dues possibilitats: fer una caminada per fora i anar a buscar una de les dues portes principals, o entrar per una porta secundària que no havíem descobert fins ara. Hi havia unes quantes escales, i la Beth m'ha dit que no ho veia clar, que ella podia portar el nen en braços però jo hauria de carregar el cotxet. M'ha semblat que no eren gaires escales, i com que sóc un imbè... valent, he insistit en baixar les (3 o 4, he pensat) escales. Craso error!!! Dins de la muralla hem anat a parar a un carrer de la part de dalt de la ciutat, i per arribar al centre hi havia un carrer tot ple d'escales, llarg llarg llarg (es veia la gent al final, així petiteta petiteta ;) i, és clar, com que havia insistit jo, m'he fet el fort (ah, no passa res, això ho baixem en un moment -amb la millor veu de xulo putes que m'ha sortit-). Collons, si hi havia escales! He arribat a baix com si hagués corregut una marató! :D

Després d'això, hem estat fent el ronso, llegint a la part de fora de les muralles, mirant el mar i el sol ponent-se darrere de la ciutat, i fent temps per poder fer un tastet de Dubrovnik de nit (volíem entrar a la disco de moda, però ens ho hem repensat, de moment la "night life" haurà de quedar aparcada ;)

Demà se'ns acaben les vacances :( No només em fa pena tornar a casa (que també!); aquest viatge està sent especial perquè hem estat molts dies seguits tots tres junts, i a partir de dilluns ja hauré de treballar i no podré estar amb el Gerard tot el dia, fent-lo riure, adormint-lo, jugant amb ell, fent-li un miler de fotos, donant-li la teta... calla, que això tampoc ho faig ara ;)