3 de setembre - Dubrovnik

I finalment hem arribat a Kings Landing. Després d'una curta cavalcada de 10 minuts des de la nostra posada, hem albirat les muralles de la ciutat i hem desmuntat dels nostres cavalls just davant de la porta principal, custodiada per dos soldats (Lannister, sense dubte, mirant el blasó que portaven gravat al seu escut).

Hem deixat les armes (l'espasa, els escuts i els arcs) a l'entrada; és ben sabut que els civils no podem entrar armats a Kings Landing. Avui hi havia molta afluència de visitants vinguts de tots els racons de Westeros; la majoria meridionals com nosaltres, però també hem vist gent del nord, i alguns de Quarth també (reconeixibles pels seus ulls axinats). No hem vist morenos de les terres més enllà del mar, probablement degut a la guerra soterrada que hi ha entre la Daenerys i els Lannister.

Tanta cavalcada li ha fet venir son al Gerard, així que s'ha quedat adormit al carromat i s'ha perdut l'entrada a la ciutat, que es realitza a través d'un pont llevadís que salva el fossar; creues una primera porta, un espai entremuralles, i una segona porta que et dóna accés a la ciutat emmurallada.

Hem de dir que possiblement ha estat la primera impressió més brutal que hem tingut mai d'una ciutat; només travessar les muralles (que són dobles, i enormes) s'obre un gran carrer flanquejat a banda i banda per majestuosos edificis. El terra està adoquinat amb marbre, els baixos estan ocupats pels mercaders i algunes tabernes. Naturalment, el trànsit està prohibit (ni carruatges ni cavalls); no hem vist soldats, però sembla que la mala fama de Kings Landing és immerescuda, ja que tothom es comporta molt cívicament i no hem vist prostitutes, lladres ni captaires pels carrers.

A banda i banda del carrer principal hi ha carrers més estrets, que al començament són a peu pla però després es converteixen en escales, que condueixen a les parts altes de la ciutat (més properes a la muralla), on de ben segur viuen els mercaders adinerats i els nobles de la ciutat. Tots els carrers tenen el seu encant, tots els edificis estan construïts seguint un patró similar, i amb el mateix tipus de pedra revestint les façanes. Aquí i allà una església (dedicada al culte del Déu únic) apareix enmig dels edificis. La gran catedral, on el Septon suprem té la seva seu, s'alça majestuosa a l'altra banda de la ciutat.

Només entrar ens hem quedat amb la boca oberta; no podíem deixar de mirar a banda i banda, sense saber si era millor continuar endavant o endinsar-nos en un d'aquells carrerons secundaris tan encisadors. Clar que aquí sempre t'arrisques a trobar-te cara a cara amb el Perro o la Montaña, o enmig d'un duel i sortir-ne malparat, però la temptació era tan gran...

Hem seguit endavant, fins arribar a la porta de l'altre extrem de la ciutat. Alguns dels paratges els reconeixíem de les cròniques que ens han transmès els joglars de l'HBO (l'associació oficial de cantaires de Westeros), per exemple, part del recorregut que no fa gaire va haver de fer la Cersey despullada, o la balconada des d'on van condemnar a mort el Ned Stark.

L'altra porta és si cap més espectacular, també amb el seu pont llevadís i que dóna al costat del mar. Ens hem entretingut fent retrats (en portem un munt, ja veurem si ens hi cabran a la bossa tots els frescos) i hem estat passejant fins l'hora de dinar.

Hem dinat força bé per 200 kunas, que vénen a ser 30 de les nostres monedes d'or. La tabernera era molt simpàtica i ha estat jugant una mica amb el Gerard, que sempre respon amb rialles a les carantonyes que li fa tothom que s'hi acosta.

Després de dinar, hem seguit voltant pels carrers de la capital dels Set Regnes. Hem trobat una porta secundària que permet sortir del recinte emmurallat i va a parar a un passeig que hi ha davant d'un petit port on hi havia unes desenes d'embarcacions (sens dubte, propietat dels rics banquers, burgesos i comerciants de la ciutat). El passeig va a parar a un espigó habilitat pel bany, on vilatans i forasters per igual gaudien de l'aigua. Amb el sol començant a baixar per la part contrària de la ciutat, la muralla anava canviant de tonalitat (gris, ocre, marró clar, ...) i creava imatges de les que es queden gravades a la retina durant anys.

A les 17:30 ens hem dirigit cap a una de les entrades de les muralles, que es poden recórrer de punta a punta. Hi ha un guarda que recauda un impost reial (segur que utilitzen les riqueses per pagar els festins dels Lannister) de 100 kunas per persona (14 monedes d'or, al canvi). És una mica car, però val la pena sense cap mena de dubte.

Les muralles són simplement espectaculars. Són les més ben conservades de tot el món conegut, i el seu perímetre és de dos quilòmetres, que has de recórrer sempre en el sentit de les agulles del rellotge, ja que hi ha trams una mica estrets i donat que molts forasters volen pujar-hi, així no es generen cues.

Hem deixat el carruatge del Gerard a la porta, un dels guardes ens ha dit que el vigilaria perquè no vingués un malfactor i ens el prengués, i la Beth ha carregat al Gerard al portanens. Hem calculat bé el moment de fer l'excursió, perquè ja no piqués el Sol amb força, i també perquè el Gerard comencés a tenir son, se'ns ha adormit als 5 minuts.

Hem estat una mica més d'una hora per donar la volta. Hi ha molts trams amb escales; la muralla puja i baixa tal i com ho fa el terreny sobre el que està construïda la ciutat. Passes per algunes torres defensives, i hi ha un tram que passa al costat mateix del mar, a una alçada molt considerable. El cert és que des d'allà dalt te n'adones per què aquesta ciutat no ha estat mai conquerida, és una autèntica fortificació.

I amb això hem acabat el dia per avui. Una cavalcada de 10 minuts de tornada i a sopar a la nostra cambra de la posada (el propietari de la qual, tot amabilitat, ens ha encès una torxa a l'exterior perquè poguessim sopar a la fresca mentre el Gerard dormia :)

Com a resum del dia, crec que podem afirmar amb rotunditat que aquesta és la ciutat més impressionant que hem visitat mai. L'encant de les seves muralles, tots els edificis, l'empedrat dels carrers, la seva ubicació ocupant una petita península que s'endinsa al mar... És màgica; és cert que hi ha molts forasters, però tot i així és un lloc únic, que crec que val la pena visitar al menys un cop a la vida. Ha sobrepassat les nostres expectatives (que no eren petites), i ens hem quedat amb ganes de més (sort que encara tenim dos dies!).

I així deixo constància, en aquest pergamí, per a les generacions futures, de la nostra experiència en el nostre primer dia a Kings Landing. Que la benevolència dels Set ens acompanyi aquesta nit, com ho ha fet en les últimes del nostre periple per Westeros.