Avui és el nostre últim dia del viatge :( Queda un dia de vacances, a casa, perquè aquesta vegada hem estat una mica més assenyats i hem deixat un dia de marge abans d'anar a treballar per poder desfer les maletes i reubicar-nos... Serà que ens estem fent grans?
El dia s'ha llevat plujós. Hem tingut sol tot el viatge, i avui volíem anar a la platja, però em sembla que serà que no ;)
Hem aprofitat el matí plujós per descansar a l'apartament, llegir una estona, i fer una mica de recapitulació del viatge. Però abans farem un breu resum del dia, que tot i que no ha estat intens des del punt de vista turístic, tampoc ha estat desaprofitat.
Cap a les 12 ha deixat de ploure i hem sortit a passejar. Ens allotgem fora del casc antic, a la península de Lapad, que està a només 10 minuts amb bus del centre, però on els allotjaments són molt més econòmics (o menys cars).
A 2 minuts de l'apartament comença un passeig peatonal ple de restaurants, que desemboca al mar. D'aquí surt un camí (semblant al camí de ronda de la Costa Brava), que voreja la costa, molt bonic. El camí té escales de ciment aquí i allà per baixar a les roques i al mar. Hi havia poquíssima gent i hem gaudit molt de la passejada tranquila fins a l'hora de dinar.
Hem anat a un dels restaurants del passeig on ens hem fet un petit luxe i hem agafat un menú de 3 plats que era molt bo (i ens ha costat menys de 40€ ;)
Després, a l'apartament a fer les maletes i una migdiada, que el vol sortia a les 22:30 i calia descansar una mica. La Vesna ens va dir que ens podia buscar un taxi per anar a l'aeroport, per 35€. L'alternativa era anar amb autobús, calia arribar fins a l'estació (2 busos, perquè havíem de fer transbord), i allà agafar un bus que costa 6€ per persona fins a l'aeroport. Total, que evidentment és més barat anar amb bus, però carregats amb les bosses, i a l'hora que el Gerard hauria d'estat començant a dormir, ens ha semblat que (per una vegada a la vida) valia la pena no ser garrepes i agafar el taxi.
El taxista ha resultat ser el marit de la Vesna... ben mirat, era lògic suposar-ho. No ens ha sabut gens greu, s'han portat súper bé amb nosaltres i són molt enrotllats. Hem comegut també a la nena, que amb nou mesos ja camina! Ara, això sí, d'alçada el Gerard ja l'atrapa :)
L'aeroport de Dubrovnik és molt petit, no hem tingut cap problema i (sense que serveixi de precedent) hem arribat amb temps de sobres, així que ens hem pogut relaxar jugant amb el Gerard, que s'ha adormit una hora abans d'embarcar. Ens hem esperat a pujar els últims, hem deixat el cotxet a la porta de l'avió i el Gerard ha seguit plàcidament adormit als braços de la Beth fins que s'han obert les portes de l'avió (a Barcelona!). Dues hores i mitja, despegar, turbulències i aterrar, i amb prou feines ha entreobert els ulls un parell de vegades per assegurar-se de que els papes estaven amb ell gaudint de la relaxant i soporífera melodia dels turborreactors a tota llet ;)
Quan s'han obert els llums i la gent ha començat a parlar sí que s'ha ficat una mica nerviós, i és la primera notícia que han tingut la majora de passatgers de que dins de l'avió viatjava un nadó de 4 mesos; de fet ens han felicitat un parell de vegades per com de bé s'ha portat :)
Una vegada ens hem posat en moviment, s'ha tornat a posar en mode hibernació :) Hem hagut d'esperar moltíssim les maletes, sobretot el cotxet. Al final, havíem d'aterrar a les 0:30 i hem acabat sortint de l'aeroport a les 2 :(
Ens ha vingut a buscar l'avi, que pobre ha hagut d'esperar-se un munt d'estona. Al cotxe s'ha despertat (el Gerard, els altres ens estàvem adormint tots ;) però s'ha quedat relaxadet mirant-se les mans fins que hem arribat a casa (de fet, l'hem pujat a l'habitació dins del maxicosi i no ha dit ni mu fins que la Beth se l'ha posat a la teta).
Quan s'ha cansat de menjar, la Beth l'ha posat al bressol... amb els ulls oberts com a taronges. Teníem el llum apagat, i ell s'anava mirant les manetes i anava xerrant, com si digués "hola, casa", " hola, bressol, he tornat", "ala, quin mòbil més xulo tinc a sobre del llit, no m'enrecordava", ... :D
Evidentment, estàvem 100% convençuts de que:
1. No s'adormiria.
2. Si, per un casual, s'acabava adormint, es despertaria, com sempre, entre les 6:30 i les 7:30.
Doncs:
1. S'ha adormit (ell solet).
2. Ens hem despertat nosaltres a les 9:30 i el nen seguia profundament adormit :) Quan ens hem mogut, ha pensat que ja devia ser hora d'aixecar-se, ha obert els ulls i ens ha mirat amb un somriure radiant :D
Resumint: tenim un nen que és un sol :D
.........................
I fins aquí el relat de les primeres vacances en família SBG ;)
Tot seguit, les promeses conclusions.
El millor:
- Dubrovnik. Ens ha encantat. És veritat que té un aire a Port Aventura, amb tant de guiri, però és una ciutat absolutament preciosa.
- L'excursió a les muralles de Kotor. A part de les vistes, ens va fer il.lusió fer la nostra primera "sortida a la muntanya" amb el Gerard, i no només sobreviure-hi, sinó gaudir-la a tope. A més, així vam justificar haver carregat amb les botes de muntanya tot el viatge ;)
- Que la noia de l'apartament de Kotor es pensés que tenim 23 anys :)
- Els autobusos urbans de Dubrovnik. Passen cada 10 minuts, les línies estan molt clares, els busos són còmodes i quan ens acostem amb el cotxet ens obren la porta del darrere, on pots entrar amb el cotxet obert sense haver d'agafar el Gerard en braços.
- La Vesna, propietària de l'apartament de Dubrovnik, tot amabilitat. Ens va venir a buscar a l'estació d'autobus, ens ha deixat quedar tot l'últim dia fins les 19h sense cobrar-nos res, ens va explicar un munt de coses el primer dia... Hem quedat encantats!
- Que tothom que ens veia amb el Gerard s'acostava i li parlava. En serbi, en croat, en anglès, en francès, en castellà o en català, en tots els idiomes ell responia igual: rient i movent els bracets, provocant inevitablement un somriure d'alegria en el seu interlocutor.
- Sentir tantes vegades la frase "He's so cute" o "Uau, he's really beautiful", dirigides a mi... mmmmm... no, més aviat dirigides a la minúscula i millorada versió de mi que portem al cotxet :D
- Que el Gerard ha après a dormir (gairebé) tota la nit. Portem 5 nits seguides que només s'ha despertat una vegada, entre 6 i 7 hores dormint del tirón :) Si tornem a casa i comença a dormir pitjor, em sembla que no ens quedarà més remei que agafar-nos un any sabàtic i marxar de viatge. Ohhhh quina pena!! XD
- Demostrar-nos a nosaltres mateixos (i a tots els incrèduls) que és possible viatjar de motxilero amb un bebè de 4 mesos. Vale, motxileros pijos, acceptem pop com a animal de companyia ;) Però és possible gaudir del viatge, adaptant-te al seu ritme (ell sempre és la prioritat número 1) però sense haver de renunciar a la nostra forma de viatjar.
El pitjor:
- La sensació de ser un canijo al costat dels mastodontes dels montenegrins. Quins trossos d'homes!
- El conductor del bus Kotor-Dubrovnik. Un borde de nassos.
- Que s'espatllés el bus (sí, el del conductor borde). El Gerard es va posar nerviós perquè no es podia adormir, cada vegada feia més calor, la Beth també es va posar nerviosa... Sort que va sortir del bus, el nen va adormir-se i ens van canviar de bus per un altre qur va arrencar ràpid i el Gerard no es va despertar...
- Els 40€ (quaranta euros!!) que vam pagar per dinar el primer dia. És que no se'm passa el disgust... :D
- Que el temps passi tan ràpid quan estàs de vacances...
Moments Sergi&Beth©:
Durant aquests dies, com sempre ens acostuma a passar, hem tingut uns quants moments que fàcilment haguessin pogut acabar en catàstrofe ;)
- El dia de l'excursió a les muralles de Kotor ens vam oblidar les mugroneres a l'apartament (si arriba a tenir gana el Gerard a mitja hora de distància de les mugroneres... Buff!). Quan vam arribar a l'apartament i la Beth les va veure a sobre de la taula (haver-m'ho recordat abans de marxar)... diguem que tinc sort de conservar els meus estris de fabricació de nens al seu lloc ;)
- El penúltim dia a Dubrovnik, ens vam adonar que no teníem el canviador... i feia 5 hores de la última vegada que l'havíem utilitzat :( Vam refer les nostres passes en sentit invers (sí, caminant cap enrera ;) fins al restaurant on havíem dinat. Hi havia la mateixa cambrera, que ens va reconèixer, i quan la Beth li va preguntar pel canviador, ens va somriure i ens el va treure de dins del restaurant :) Sort, em vaig estalviar una pasta (la del canviador i la del munt de coses que haguessin acabat entrant a la mateixa comanda ;)
- També el penúltim dia de Dubrovnik, vam estar a punt d'haver de fer el boca a boca a un americà amb claustrofòbia dins d'un ascensor... Va ser un moment una mica xungo (segurament més pel pobre home, que casi la palma, que per nosaltres que ens ho miràvem, és clar ;)
- El mateix dia (Déu n'hi dó!) vam perdre la pipa del Gerard! La portem en un portapipes enganxat al cotxet, es va obrir i va caure al terra. Ho vam veure a l'entrar a l'apartament, quan el volíem posar a dormir. Tenint en compte que només s'adorm amb la pipa, va ser un d'aquells moments "Houston, tenemos un problema" que tan ens agraden... Era de nit, plovia... Per sort la Beth la va trobar al costat de l'apartament!
- El dia que havíem d'anar d'Herceg Novi a Kotor, anàvem tranquils pensant que hi ha mil busos que fan aquell recorregut, sense pensar que era diumenge i... què passa els diumenges amb la freqüència del transport públic? Per sort, de casualitat, vam arribar 45 minuts abans de que passés l'últim...
- L'últim dia de Kotor, després de dinar vam agafar el cotxet, vam penjar-hi la bossa i comencem a caminar carrer avall, ben contents amb la panxa plena. Ens notàvem molt lleugers, i de cop i volta me n'adono que ens havíem deixat al Gerard al restaurant!!!
(És broma, malpensats!) XD
El que sí que és cert és que ens havíem deixat la càmera, i a la mateixa bossa hi portem els passaports... Saps aquell moment quan estàs a 35 graus a ple sol però notes una gota de suor freda caient per l'esquena? Per sort, estàvem només a 15 metres de distància, vam tornar corrents i el cambrer, que acabava de trobar la bossa al terra, ens la va donar. No sé quina mania tenen els nostres passaports de voler-se quedar als llocs quan nosaltres marxem :P
No comments:
Post a Comment