Girona i Cadaqués, 14 de maig del 2016

Cadaqués, 15 de maig del 2016

Ahir vaig visitar Girona per primera vegada, què xulo! Es veu que feien una festa especial, estava tot ple de gent i hi havia flors per tot arreu. M'ho vaig passar d'allò més bé caminant pels carrers de pedra, i vaig trobar un con de color blau llampant que en va fascinar. Me'l volia endur a casa, però el tocagaites del papa no em va deixar. Buuuuuu!

Vaig conèixer al President Puigdemont, però no li vaig fer gaire cas, la veritat. En canvi, el gos aquell blanc que hi havia al seu costat era molt interessant! Després vam anar a dinar a un bar del call jueu, el lloc era molt xulo, però els entrepans eren una mica... per no utilitzar paraules que encara no conec direm "birria"... el papa diu que segurament els van preparar quan els jueus van construir l'edifici...

Després de l'àpat vam anar a menjar unes crepes... Això era una altra cosa :) Els papes se'n van menjar un de xocolata i a mi em van donar un d'espinacs... Qui se suposa que ha de mantenir la línia, eh? A mi em diuen "gordet" i a tothom li fa gràcia, però només amb espinacs costa molt de mantenir, aquesta panxeta!

De camí a Cadaqués em vaig quedar fregit al cotxe, i això que ja m'he fet gran i m'han canviat de cadireta, ara ja vaig mirant endavant :) Però la panxa plena, el run-run i la suavitat del papa conduint (o la falta d'aquesta) van fer que m'estimés més tancar els ulls que estar patint gaudint del viatge... Res, que la mama i jo vam estar dormint fins que es van acabar les corbes i vam veure tot de casetes blanques enmig del blau del cel i el mar, que es fonien allà a l'horitzó, amb una línia difusa que... espera, que tinc un any recent fet! Vols dir que no aniré per poeta, jo?

Reprenent el fil de la història, vam arribar just a temps de que el papa pogués veure el partit del Barça en el que es jugava la Lliga (va guanyar, visca!). Mentre ell era al bar veient a 22 tios adults fument patades a una pilota, jo m'ho vaig passar teta al parc del davant, on hi havia uns nens celebrant un aniversari i on vaig estar als gronxadors, al tobogan... Molt divertit!!!

Quan em vaig cansar del parc Quan els papes em van arrossegar fora del parc, ignorant els inequívocs senyals auditius que els enviava per indicar-los que allò no era ben bé el que necessitava, vam anar a... un altre parc :) Visca, potser els senyals auditius sí que havien tingut efecte :) Aquest altre parc està just al davant del mar, és molt bonic!

Aquest parc va durar poc, ja era tard i els papes volien tenir un sopar romàntic... ja ho sabeu, que estan enamorats de mi, oi? Doncs això, vam anar a sopar romànticament tots tres a un restaurant on vam menjar una cosa rodona i aixafada, que semblava el Mundodisco però on enlloc de mags estrafalaris, hi havia bolets i formatge... Tenia un nom estrany, sonava a "patsi", "pizzi", o alguna cosa així... No n'havia menjat mai, però em vaig llepar els dits (literalment!), i ja m'he apuntat mentalment que quan els papes em vulguin donar crema de carbassó per sopar (eccccssss!) els demanaré que em donin "pitsa" :D

Com que a tot això ja eren les 22h i jo estava una mica cansat, vam anar a l'apartament i en "zero coma" ja estava dormint <poseu aquí una foto d'un nen preciós amb els ulls tancats i la boca semioberta, i un "Ohhhh kamacu" dels lectors>. Els papes van aprofitar per pujar al terrat a menjar ciereres tot gaudint de la fresqueta i les meravelloses vistes de Cadaqués :) Van estar-s'hi fins a altes hores de la matinada, crec que ja eren passades les 23h quan van baixar a dormir... És que diuen que això de viatjar amb nens és una mica més cansat que abans, no sé on ho deuen haver sentit...