Cadaqués, 15 de maig de 2016

Cadaqués, 15 de maig de 2016

Aquesta nit he dormit en un lloc tot estrany, en un matalàs a terra. Com que no n'estic acostumat i m'agrada molt bellugar-me a la nit (el papa diu que faig el ball de Sant Vito), a les 2 de la matinada m'he trobat amb el cap a terra, i evidentment no m'ha agradat gaire. La mama no ha sigut gaire comprensiva, només m'ha donat el pit i m'ha tornat a abandonar allà al terra! Amb tota la calma li he demanat més atenció, i ella m'ha correspost agafant-me en braços, però al cap de 5 minuts de portar-me amunt i avall ja s'ha cansat (tot i que jo li estava recordant constantment amb una cantarella d'allò més agradable que encara em sentia una mica molest per haver-me despertat amb el cap a sobre de la rajola, quan jo em mereixo un coixí de plomes).

Total, que al final sí que m'he emprenyat una mica i he practicat una mica el "si bemol" (fins aleshores estava en un "do menor"). Aleshores s'ha sentit un moviment com un ós despertant de la seva hibernació i el papa s'ha aixecat, tot ensopegant amb el llit i les cadires, m'ha agafat i m'ha mirat als ulls tendrament mentre em feia un petó. A tot això jo ja havia trobat el to exacte del Freddie Mercury, i amb el que m'havia costat arribar-hi tampoc no era com per deixar-ho estar de cop! Però balanceig amunt balanceig avall al final m'ha entrat la morrinya i m'he acabat clapant.

M'he despertat al cap de 15 minuts, però la mama ha actuat ràpid aquesta vegada, i una altra vegada a les 7, que és l'hora d'anar al cole... però es veu que avui no toca, i la mama m'ha pujat al seu llit, visca! M'ha agradat tant dormir amb els papes que no m'he llevat fins a les 9.

Com que els meus papes són més lents que "el caballo del malo" no he aconseguit marxar de casa fins les 11... N'hi ha un fart! Algú vol adoptar a un nen d'un any? Sóc guapo i bo, menjo molt bé i canto millor que el Bisbal (la qual cosa, de fet, no és difícil)...

Quan per fi ens hem posat en marxa hem anat a la platja, on hi havia sorra, pedres i nens. Genial! El papa m'ha portat a l'aigua i m'he mullat una mica els peus, però era molt i molt freda! Hem anat saltant i la sorra mullada em feia una mica de cosa, però m'ho he passat molt bé amb una nena que hi havia allà amb nosaltres.

Amb tanta emoció m'ha agafat son, i els papes han aprofitat per anar a menjar unes braves al costat del mar, és veu que eren molt bones, perquè després en parlaven tot el dia... Pesats! Estava tan cansat que he dormit una hora i mitja, i no m'he despertat ni tan sols quan els papes han decidit d'anar a fer una excursió per un camí de terra ple de bonys... És clar, com que portava el cotxet el papa, i ell és un excel·lent i delicat conductor, jo no notava cap bony, i podia anar plàcidament dormint :) De fet, he obert una mica un ull i he vist que feia molta pujada (tot i que el papa, que és el més fort del món, pujava amb el cotxet xiulant alegrement, donant-li una mà a la mama, que també anava fent saltironets mentre tararejava una cançoneta). Total, que he pensat que si em despertava els entorpiria una mica la pujada, i he decidit d'esperar-me al moment just... quan estàvem a dalt de tot :)

Quan he obert els ulls m'he trobat amb unes vistes espectaculars, mai havia vist res igual! Es veia tot el poble allà al fons, les casetes com formigues de color blanc, un mar immens de color blau (de quin color havia de ser si no?) amb velers aquí i allà, i el cel sense un núvol... Hi havia una mica de precipici, però no em feia gens de por, perquè el papa em tenia ben agafat i... he dit ja que és el papa més fort del món? He begut una mica d'aigua i hem anat baixant a buscar un lloc amb una mica d'ombra, on m'han donat de... esmorzar? re-esmorzar? pre-dinar? Whatever (uau, ja fico paraules en anglès i tot, sóc un crack!), m'han omplert la panxa, que tenia un forat ben gran!

Després de menjar, el papa m'ha portat caminant un bon tros. Hem trobat unes bicis allà aparcades, i això ha estat, amb diferència, el millor de l'excursió :) Les he pogut tocar: les rodes, els pedals, la cadena (però molt poquet, el papa -he dit ja que és un tocagaites?- m'ha tret les mans ràpid quan encara gairebé no me les havia embrutat), ... He estat una estoneta fins que m'he cansat el papa m'ha arrossegat lluny de les bicis mentre jo movia les cames, els braços i emetia un missatge sonor que no entenc per quin set sous el papa ha ignorat olímpicament, penso que estava ben clar! Per sort, després hem trobat unes margarides que també m'han agradat molt, un gos que corria per allà que m'ha extasiat i, el millor de tot... una moto! Oooooohhhhhh! 

A tot això es veu que els papes tenien gana i m'han ficat al cotxet (mmmm... què els he fet jo?). Per sort, hem anat a dinar a un restaurant que es diu "El Barroco" i que era meravellós, com la cambra dels secrets de Harry Potter (que encara no conec, però coneixeré, no ho dubteu). Es veu que el restaurant el va dissenyar un tal Dalí, que no sé qui era però em sembla que estava ben volat. Hi havia un munt de coses "oooohhhhh": un acordió, dos pianos, llibres, tot de trastos per tot arreu, que es podien tocar, agafar, llençar a terra, trenc... No no no no, no patiu, que no he trencat res! No puc dir que no he trencat mai un plat (un dia em va caure un de dalt de la taula, jo només el volia mirar per sota... sniff!) però he estat molt cuidadós al restaurant :) 

El restaurant serveix especialitats libaneses, jo no tinc ni idea d'on és el Líban, però segur que els papes m'hi porten algun dia :) Als papes els ha agradat molt el menjar, a mi m'ha agradat "a seques" (també és veritat que no m'han deixat tastar tot, segur que el més bo s'ho han guardat per ells...). Quan marxàvem, l'amo del restaurant els hi ha demanat als papes que escriguin bons comentaris a un lloc que es diu "Trip Avisador" o alguna cosa així, es veu que hi ha molta gent que hi escriu i diu que el restaurant és molt car, i el senyor demana a tothom que fiqui comentaris per dir que no és veritat, que és barat... No sé si potser li funcionaria millor abaixar els preus, jo només tinc un any i no n'entenc gaire, però penso que seria més fàcil, no?

De tota manera, no devia ser astronòmicament car, perquè el papa no s'ha posat blau ni res quan ha pagat, i jo ja començo a saber que el papa és una mica "de la Virgen del Puño Cerrado", així que suposo que li ha semblat un preu mitjanament acceptable (tampoc no l'he vist dient-li al senyor "sí, no pateixi, de seguida vaig a escriure un comentari dient que és molt barat").

Després de dinar, hem anat a l'apartament a fer la migdiada, la mama i jo, una hora i mitja :) El papa jugava amb l'ordinador, deu ser que no tenia son. Nota mental: el papa no necessita dormir. Aquesta nit a les 2 de la matinada podrem jugar amb ell quan ens despertem. Fi de la nota mental.

Quan ens hem despertat, hem berenat una mica (no vegis quin estrés de viatge, tot el dia dormint i menjant, això no és vida!) i hem sortit a passejar. Hem anat a comprar i a la platja a jugar amb la sorra, fins que s'ha fet tard i ha començat a fer una mica de fred. Cap a casa, a sopar una truita boníssima que ha fet el papa (també és un gran cuiner, no vegis quin papa més meravellós que m'ha tocat!) i després ens hem banyat amb la mama per relaxar-nos. M'ho he passat molt bé jugant a la banyera amb ella, i quan hem anat a dormir estava tan cansat i relaxat que m'he quedat clapat en un tres i no res.