Thursday 13 June 2013

Resum de Tailàndia i Cambodja

Una vegada arribats a casa, amb la diversió de la feina i els problemes del dia a dia (quines ganes que teníem de tornar ;) arriba l'hora de fer balanç del viatge.

En primer lloc, aquest viatge ha estat com 3 viatges en un, ja que cadascuna de les etapes ha estat completament diferent de les altres; tant que pràcticament ha estat com si haguessim viatjat a tres països ben diferents.

La primera part del viatge, centrada al nord de Tailàndia, ens ha donat la imatge d'un país molt modern, aproximadament com Espanya: grans infraestructures (les autopistes elevades de Bangkok, l'sky train, els moderns gratacels, etc.), tothom amb smartphones d'última generació, gent ben vestida, cotxes nous per tot arreu (al contrari que a la resta de països asiàtics on hem estat, on les motos són l'absolut protagonista), gens de pobresa, ... Tot i que els preus del dormir i el menjar són certament barats (l'allotjament al voltant dels 10€ l'habitació doble -sense aire condicionat- i el menjar sobre els 3€ per persona -amb refresc o cervesa-), en d'altres aspectes, com ara el transport, els aparells electrònics o la roba, els preus són bastant similars als nostres. També ens ha sorprès l'extrema higiene del país en general: carrers ben nets, parcs perfectament cuidats, monuments molt ben restaurats, gent ben vestida... I tampoc no hem observat grans desigualtats socials, si més no, aquestes no eren evidents. En resum, Tailàndia està a les antípodes de la Índia en tots els aspectes!

La gent, com ja ens havien avisat, és molt amable en general (tret dels taxistes quan els demanes que posin el taxímetre, que sembla que els hi hagin ficat una escombra pel cul ;) A més, no hi ha gairebé pressió sobre els turistes: ni a les botigues, ni al carrer, ni als restaurants... pots fer la teva, no et sents observat, no et van cridant constantment per oferir-te coses ni intenten enganyar-te a cada segon... Evidentment, el fet de que el nostre últim gran viatge fos a la Índia ens condiciona bastant en la nostra opinió (no hi ha lloc més estressant per a un turista que la Índia ;) però tot i així ens ha sorprès molt positivament el fet de poder viatjar d'una manera relaxada sense haver d'estar espantant moscardons a cada instant :P

Els massatges són increïblement barats (uns 5€ l'hora), però bastant dolorosos ("mimos y mamporros", diu a la Lonely, i nosaltres creiem que són més mamporros que mimos ;) Sí que és cert que al final et quedes de conya, però encara no tenim clar si és perquè el cos és intel·ligent i pensa "si faig mal, encara aquest tio es voldrà fer un altre massatge!" :P

L'únic "però" que ficaríem a aquesta primera fase és que hem trobat que el país és extremadament turístic. Això no hauria de ser un inconvenient en sí mateix; en realitat no ens hem sentit agobiats en cap moment, ja que hem anat en temporada baixa i no hi havia massificació de guiris, però el problema és que està tot com massa preparat, massa trillat, és tot massa fàcil, i poc autèntic. En força ocasions et dóna la sensació de que intenten mantenir un aspecte de país exòtic, però s'han occidentalitzat tant que el que aconsegueixen és que et sentis en un Port Aventura tropical. És el cas de l'excursió que vam fer a Chiang Mai, el passeig en elefant, el trekking, la tirolina... va ser divertit, sí, però molt preparat, dissenyat per als típics turistes que volen fer moltes coses en poc temps i portar un munt de fotos per ensenyar als amics i a la família (no com nosaltres, que no ens agrada gens agobiar a la família amb fotos ;)

De tota manera, que ens vam sentir molt bé durant aquests primers 5 dies que vam passar al nord de Tailàndia queda clar amb el fet de que en agafar l'avió per anar cap a Cambodja, la Beth anava dient "jo no vull marxar de Tailàndia, són tan amables, tan simpàtics...". Aquesta lletania va durar el temps que vam trigar en aterrar a Siem Reap i sortir de l'aeroport. Si una cosa ens ha sorprès aquests 18 dies, ha estat Cambodja. No havíem llegit pràcticament res del país, en realitat hi hem anat perquè l'Ernest i la Blanca ens van ensenyar fotos fa uns anys i des de llavors s'havia convertit en una mena d'obsessió personal anar a veure els temples d'Angkor, però més enllà del fet de que calen 2 dies com a mínim per a visitar-los, no sabíem res més de Cambodja o dels cambodjans.

Però va ser sortir de la terminal i començar a parlar amb els cambodjans i veure que és difícil que hi hagi un altre lloc al món on puguis trobar persones més sincerament amables, més simpàtiques, més somrients, més senzilles, més... que te les enduries a casa, vaja! En certa manera, ens han recordat als senegalesos (com pot ser que als dos països més pobres que hem visitat en la nostra vida sigui on hem trobat les millores persones!), per la seva espontaneïtat i la manera de viure la vida. Cada cambrer, recepcionista, conductor de tuk tuk, venedor, cada nen que trobaves als temples, totes i cadascuna de les persones amb les que vam ensopegar durant aquells quatre dies ens van arrencar un somriure. Encara que la pressió sobre els turistes és alta (cal tenir en compte que el sou mitjà és de només 90$ al mes, per tant nosaltres som com caixers automàtics amb potes i lògicament intenten vendre't de tot), la manera que tenen de fer-ho és tot al contrari que a d'altres països com la Índia o el Vietnam (recordo que en el seu moment vam pensar que Vietnam seria un país genial si no estigués tan ple de vietnamites, i de la Índia ja ni parlem ;) Aquí et sap greu no ajudar-los comprant-los alguna cosa, i hem intentat de "repartir" una mica la nostra "riquesa" comprant una aigua aquí, una cervesa allà, menjant en un lloc diferent cada dia...

Si la gent de Cambodja és genial, els temples d'Angkor no es queden enrere. És un d'aquells escassos llocs on pots anar amb les més altes expectatives, segur que queden superades amb escreix! Vas allà amb la idea de veure els temples de Tomb Raider, les típiques fotos d'arbres gegants menjant-se els temples, però Angkor és molt més que això. Quan diuen que necessites mínim 2 dies per visitar-los et sembla que és una exageració (dos dies visitant esglésies en ruïnes?), però no ho és pas. Cada temple és diferent, cada racó amaga una sorpresa, la simbiosi entre l'obra d'homes que van construïr fa un mil·leni i la natura que lentament ho ha anat destruïnt és simplement espectacular. No hi ha cap altre lloc comparable en tot el món (evidentment no hem estat a tots els llocs del món, però ho diuen totes les guies ;)

Fins i tot en això han tingut mala sort els cambodjans. Un país que ha viscut  les més grans atrocitats, que encara té el territori amb més mines antipersona de tot el món, amb guerres intermitents durant els últims 50 anys (fins fa uns 10 anys no van aconseguir la pau), amb una economia devastada... i tot i així amb una gent meravellosa, mereixeria tenir moltes més oportunitats per refer-se. Si els temples d'Angkor estiguessin repartits per tot el país (cada temple a 200km dels altres), sense cap mena de dubte, els turistes recorrien Cambodja durant 15 dies per visitar-los. Per la seva desgràcia, estan tots concentrats en un radi de 40km, i això fa que la mitjana de temps que els turistes passen al país sigui només de 2.5 dies (baixar de l'avió, visitar els temples a cuita corrents, i marxar escopetejats cap a les platges tailandeses).

En resum, no ens haguessim pogut endur una millor impressió de Cambodja: els paissatges, la gent, Angkor, el trekking pel riu de les mil lingues, ... Quan pujàvem a l'avió que ens tornava cap a Tailàndia, teníem un munt de sentiments contradictoris. Per una banda, estàvem contents perquè ens dirigíem cap a una illa tropical, a fer submarinisme i relax... però, per una altra banda, no volíem marxar d'un lloc tan especial, on ens hem sentit tan acollits! Certament, si en algun moment futur tenim la oportunitat de tornar-hi, i visitar la resta del país, amb la calma, l'aprofitarem!

La tercera part del viatge (amb un petit parèntesi d'un dia a Bangkok que vam aprofitar bàsicament per visitar el Palau Reial i el mercat de Chatuchak, el més gran del món) ha estat el temps més relaxant que hem estat en molts anys ;) En cap dels nostres viatges mai havíem estat tants dies en un mateix lloc (finalment hem estat 7 dies a Koh Tao). És cert que el curs de submarinista ens ha ocupat 3 dies i mig (full time, començàvem a les 9h del matí i acabàvem a les 18h!), però l'experiència ha estat genial! No haguessim pogut triar una millor escola de submarinisme, no oblidarem mai el Brujo, l'Iñigo, el Rafa i els altres alumnes (l'Aida, la Karmen, el Sergi, ...). El fet de passar molts dies en un mateix lloc fa que tot flueixi amb molta més calma, i més en aquest cas que gairebé no ens hem mogut de la nostra cala. Hem après a bucejar (gran experiència, i molt agraïts a l'Iñigo, un instructor espectacular!), hem passat uns vespres memorables al millor bar del món (el Babaloo, no oblidarem mai els malabars amb foc mentre preníem una cervesa estirats a la sorra a 1 metre del mar), hem rigut amb els companys d'Ihasia, hem conegut gent genial (com l'Eduard i l'Anna, llàstima que ell es va posar malalt!), hem fet el gandul, ... En un començament ens sabia una mica greu viatjar tant lluny per tirar-nos una setmana a la platja, i com que no teníem res reservat, anàvem una mica amb la idea de que si al final se'ns feia pesat, potser estaríem 4 dies i els altres 3 dies ens mouriem a algun altre lloc, però la veritat és que al final ens haguéssim estat uns quants dies més allà sense cap remordiment ;) Per variar, quan esperàvem el ferry, la Beth no volia marxar ;)

Crec que el millor resum que podem fer del viatge és precisament aquest: hem fet tres viatges en un (nord de Tailàndia, Cambodja i Koh Tao), i en acabar cadascuna de les etapes, no volíem continuar cap a la següent, perquè ens havíem sentit de meravella!




Wednesday 12 June 2013

10 de juny - Bangkok

El tren, com és costum a Tailàndia, ha arribat a Bangkok amb puntualitat suïssa... és a dir, a l'hora de Suïssa, unes 5 hores més tard ;) Havíem d'arribar a les 5:30 i hem arribat gairebé a les 8 del matí. Com que ja ens pensàvem que no seria molt puntual, no hem ficat ni el despertador. Malgrat tot, quan el tren s'ha aturat a una estació a les 5:25 i hem sentit "ching chong pung long Bangkok cha ka long ka" hem fet un bot de la llitera. Podia ser que per una vegada el tren fos puntual? Doncs no, simplement estaven anunciant "El tren amb direcció Bangkok està aturat a la via 1" o una cosa per l'estil. Quan ens hem adonat, hem decidit de tornar a dormir... però ens ha durat poc, perquè de seguida han començat a passar venedors ambulants amb plats de menjar, i poc després ha vingut el senyor que desmunta les lliteres i amablement ens ha dit que les 6h del matí ja és hora de llevar-se... Amablement li hem contestat que se'n pot anar a pastar fang, però sembla que el noi no parlava gaire català i ens ha fet baixar igualment ;)

Podríem haver aprofitat aquestes dues hores de retard per mirar la guia i decidir què farem en tot el dia que tenim a Bangkok (l'avió no ens surt fins a les 23:55h), però resulta que vam tenir la meravellosa idea de comprar la Lonely Planet en format electrònic. Avantatges: és molt més barata i no has de carregar un totxo de 500 pàgines. Inconvenients: és bastant incòmoda per consultar-la (els ebooks estan dissenyats  per llegir una pàgina darrere de l'altra, no per anar saltant de capítol amunt i avall) i, sobretot, si ets un inútil i et deixes el Kindle en una illa tropical et quedes sense guia ;)

Quan hem arribat, el primer que hem fet és buscar una guesthouse a prop de l'estació i hem agafat una habitació per "day use"; és a dir, que utilitzarem l'habitació durant el dia i la deixarem a la nit. No és que ens haguem tornat vampirs :P, el que farem és dutxar-nos i fer una becaina, a banda de tenir un lloc on deixar les maletes mentre voltem per la ciutat. Com que l'allotjament és barat (uns 10€) val la pena fer-ho.

Una vegada refrescats, hem anat passejant a visitar centres comercials. Sí, sona una mica estrany, però Bangkok és una metròpolis de 8 milions d'habitants i en gran part és una ciutat súmmament moderna (hi ha zones que realment semblen Nova York, amb els seus gratacels moderns). La veritat és que els centres comercials que hem visitat ens han deixat impressionats, són enormes, plens de botigues de pijerío màxim (Chanel, Prada, etc.)... ens han recordat als casinos de Las Vegas, la gent hi va per veure'ls més que per jugar. En aquest cas, és una mica el mateix, val la pena visitar-los encara que evidentment no ens hem comprat cap bossa de 1000€ :)

Quan ja ens hem cansat dels centres comercials, hem anat a visitar Chinatown. Per fer-ho, hem hagut d'agafar el ferry que recorre el riu Cha Praya, és súper barat (15 THB cadascun, uns 0.40€) i molt ràpid. Chinatown és espectacular; no perquè sembli que estiguis a la Xina, sinó perquè està plena de botigues (sembla un mercat, botiga rera botiga rera botiga) on venen de tot (sí, com les nostres botigues de xinesos però en format panoràmic :) El que passa és que aquí venen més aviat a l'engròs, en realitat la Beth volia comprar unes sabates i el venedor li ha dit que les venia en packs de 6 parells... eren barates, però tenir 5 parells de recanvi ens ha semblat que no calia ;)

Hem dinat aquí mateix, en un xiringuito del carrer. Realment val la pena, és molt més barat que als restaurants (la meitat o així), o sigui que estalvies una pasta... bé, una pasta no, però estalvies una mica ;) Els noodles estaven ben bons i hem dinat tots dos per un parell d'euros!

Després de dinar hem tornat a agafar el ferry i hem anat a la zona de backpackers (és a dir, a la zona on es concentren els turistes motxillers). Bangkok té el carrer de backpackers més famós de tota Àsia (Kao San Road), està ple de guesthouses, llocs per menjar, botiguetes de roba, etc. Hi ha molt d'ambient, vam estar-hi el primer dia del nostre viatge i ens venia de gust tornar-hi abans de marxar (i hem aprofitat per fer les últimes compres... crec que l'avió tindrà problemes per despegar, amb el pes que portarà a la bodega ;) Aquí també hem aprofitat per comprar el sopar, que ens hem emportat en un tupper, seguint la nostra estratègia d'estalviar fins a l'últim cèntim... aquest ha estat l'àpat més barat del viatge: 1€ tots dos! I això que ens ha ficat dos plats de pad thai boníssims i enormes!

Quan s'ha fet fosc (cap a les 19h) hem tornat al nostre hotel i hem agafat el metro cap a l'aeroport. Per arribar-hi, cal baixar a una estació, caminar uns 300 metres i anar a una altra estació a agafar l'sky train (que és un tren que va alçat com si fos un aqüeducte, aquí a Bangkok els hi agrada tenir trens i autopistes aixecades, i en alguns casos hem arribat a veure fins a 4 nivells -carretera, tren, un altre tren, una altra carretera-!). Quan hem entrat a l'estació, hem vist que estaven rodant un anunci, o una pel·lícula. Ens ha fet molta gràcia, hi havia el director, càmeres, llums, els actors... Per desgràcia, no teníem prou temps, si no potser haguéssim aprofitat per fer d'extres :)

Una vegada a l'aeroport hem facturat, sopat i hem anat a "recuperar" l'IVA. Per si no ho sabeu, quan ets turista i viatges fora de la Unió Europea, si compres qualsevol cosa de cert valor pots demanar que et tornin l'IVA, que en el cas de Tailàndia és un 7%. En la nostra visita als centres comercials hem aprofitat per comprar un iPhone (del model antic, i ens ha sortit molt barat, 170€); perquè ens tornessin l'IVA (uns 13€) hem omplert una sèrie de papers i hem hagut d'anar a una oficina de l'aeroport on ho tramiten. La sorpresa és que es queden 100THB (2.5€) de comissió per fer el tràmit! O sigui que al final ens han tornat 10€. Però ben bons que són, tu!

El viatge amb avió dura unes 10 hores fins a Viena. Una vegada allà teníem una escala de 1.5 hores, molt més relaxada que a l'anada, on vam haver de córrer per no perdre l'avió. Aquí hem tingut una anècdota molt divertida: només baixar de l'avió, hi havia una pantalla on indicava les portes d'embarcament dels vols. En 20 segons hem localitzat el nostre vol i ja marxàvem quan una senyora tailandesa d'uns 50 anys (que no parlava anglès) ens ha ensenyat la seva targeta d'embarcament, ens ha mirat amb cara de "perrito degollao" i ens ha dit "Berlin?". Ens hem apiadat d'ella i li hem buscat la seva porta d'embarcament. "F4" li hem dit. Ens ham mirat com si li parléssim en xinès, i amb una cara que deia "adopta'm, si us plau!". Com que hem vist que no ho tenia gaire clar i ens ha semblat que podia quedar-se aquí com el Tom Hanks a la pel·lícula "La terminal" li hem dit que ens seguís i l'acompanyàvem.

Havíem fet una passa quan una altra senyora de la mateixa edat més o menys ens ha ensenyat la seva targeta d'embarcament i ens ha mirat més o menys amb la mateixa cara de pena. Hamburg... F17. "Ef - seventeen". Cara de poker. "Eeeeeffffff  oooneeee seeeeeveeeeen". Mirada de súplica. En fi, també l'adoptem. Comencem a tirar i ens vé una tercera tailandesa, aquesta d'uns 30 anys, amb la seva targeta d'embarcament! Zurich... F2. Hem marxat corrents d'allà amb el nostre sèguit, semblàvem el flautista d'Hamelin ;)

El cert és que hi ha un passeig llarg (has de passar per diversos passadissos, escales mecàniques, un control de seguretat, el control de passaports, més passadissos, ...), i si és la primera vegada que ho fas, amb poc temps per fer l'escala, i sense parlar anglès, pot ser força estressant. Les dones ens han fet gairebé reverències quan les hem deixat cadascuna a la seva porta ;) Si algun dia ens falla la informàtica, ens podem fer guies aeroportuaris :)

8 - 9 de juny - Koh Tao

Amb el calendari assenyalant tossudament que el nostre viatge s'acosta a la seva fi, hem decidit de gaudir tranquil.lament de la platja, el bon temps, el deliciós i barat menjar tailandès, els batuts de mango, la cervesa fresqueta i la bona companyia dels instructors i clients d'ihasia. Hem fet snorkel, intentant veure taurons i una tortuga a la Shark Bay, la cala del costat de la nostra, però no hem tingut èxit (sí que hem vist peixos i corall, però si no hi ha perill no hi ha emoció ;)

De camí a la cala dels no-taurons hem parat a dinar en un restaurant que oferia unes vistes espectaculars sobre la caleta, bon menjar i música de The Doors de fons. Ens estem mal acostumant a aquests llocs bucòlics, dinant per 3€ per barba... quan tornem no voldrem sortir de casa! Al vespre hem anat a sopar amb l'extensa colònia catalana de l'illa (és increïble, hem sentit parlat més català a Koh Tao en una setmana que a l'Hospitalet en 33 anys ;) I després, de festa fins a altes hores de la matinada (fins a les 0:30h o així no hem anat a dormir ;) No vegis el que cansa no fer res, estem tot el dia dormilejant i a la nit ens morim de son, crec que cada dia ens semblem més a l'Ona ;)

Al matí hem hagut de fer la maleta... no volem marxar de Koh Tao! Buuaaaaa! Buuaaaaa! (Veus com cada dia ens assemblem més a l'Ona) :P

Fins les 14h no ens venia a buscar el taxi, així que hem aprofitar per caminar cap a l'altre cantó i veure què hi ha més enllà. La Carmen (una noia que també està a ihasia) diu que això és com el Show de Truman, perquè portem una setmana en un poble minúscul i no hem passat mai del Babaloo... potser tot és un escenari i quan caminem 5 minuts més xocarem contra una paret ;)

Finalment hem descobert que, després d'un camí de pujades i baixades amb un sol asfixiant, hi ha algunes caletes petites, gairebé desertes i amb aigües transparents. Els paissatges d'aquesta illa recorden moltíssim a la Polinèsia de Port Aventura (seriosament!), amb els boscos de palmeres i uns rocs gegants desperdigats per aquí i per allà. L'únoc problema és que està tot bastant urbanitzat (no hi ha cales verges), però és clar, tot no es pot tenir!

Per cert, la Carmen és traductora (de l'anglès i l'alemany al castellà) i ha vingut aquí amb la oficina... el seu portàtil! No està de vacances, el que ha fet és traslladar temporalment el seu lloc de treball de Vigo a Tailàndia! Tenint en compte que una habitació doble costa al voltant de 10€, i el menjar uns 3€ per persona, depèn de com estar aquí li surt més barat que estar a casa, i no crec que sigui el mateix posar-se a traduir en un dia fosc i plujós a Vigo (o a Berlin) que amb els peus a la sorra a una illa tropical. Ens ha semblat una bona idea, el cert és que això de ser traductora sembla un xollo :P

Amb molta pena ens hem acomiadat dels nostres nous amics, i amb tantes emocions ens hem deixat un Kindle connectat a la corrent al resort!! :( Ens n'hem adonat quan ja estàvem pujant al ferry, o sigui que era massa tard per tornar a buscar-lo :( Per sort, hem pogut xatejar després amb el Brujo i la Carmen el portarà cap a Espanya... Quin cap! Un dia d'aquests ens deixarem els passaports... espera... que això ja ens va passar, al Vietnam ;) Un dia d'aquests ens deixarem la càmera de l'Ernest... Òstia! La càmera! (No li digueu res!)

Al vespre, tren nocturn cap a Bangkok (l'hem agafat de segona classe amb ventilador, no volem tornar a patir l'experiència de fer una expedició per Alaska!). Arribarem a quarts de sis i sortim a les 23:55, així que tenim tot el dia per passejar i fer les últimes compres (si hi caben a les maletes, cada vegada pesen més!).

Saturday 8 June 2013

7 de juny - Koh Tao

Avui ens hem tornat a llevar d'hora per fer les nostres dues primeres immersions com a bucejadors de ple dret. Estem molt contents amb l'elecció d'escola que hem fet; són tots com una gran família i ens estem sentint la mar de bé entre ells.

La primera immersió l'hem fet bucejant per un vaixell de la segona guerra mundial (que van enfonsar fa un parell d'anys per crear un ecosistema amb esculls de corall). Tot i que no sigui com un naufragi, té molta gràcia bucejar al costat del canó, entrar dins de la cabina de comandament, ... Per desgràcia, el vaixell està enfonsat a uns 25 metres i amb la nostra titulació només podem baixar a 18, per tant no l'hem pogut investigar sencer (el dive master ha fet la vista grossa i ens ha portat fins a 22 metres, però no li digueu a ningú ;)

La segona immersió l'hem fet en dos pinocles submarins (són muntanyes submarines). Aquests estaven plens de corall de tots els tipus i colors, i hem vist un munt de peixos (una manta raya, un peix pallasso -el famós Nemo- voltant per la seva anèmona, un emperador, i molts més). Hem gaudit com a nens, ens ho hem passat molt bé!

Per cert, us debíem un remei casolà per a les picades de medusa. Necessitem aigua calenta i amoníac, ho tirem sobre la picada i notarem l'alleujament. Normalment no portem ni una cosa ni l'altra a la motxilla, però la natura, en la seva infinita saviesa, ens ha proporcionat a tots un sortidor integrat... Calen més pistes? Quin líquid calent, amb amoníac i de color groc, heu vist sorgir recentment del vostre cos? Doncs ja sabeu, si pica... pipí :P

La resta del dia l'hem dedicat a fer vacances de les vacances: llegir a la platja, migdiada, dinar en un restaurant al costat del mar, llegir a la platja, segona migdiada, veure una sèrie tot prenent un lassi (com trobarem a faltar la fruita tropical!), sopar i relax al Babaloo, el genial bar on fan malabars amb foc i tenen les tauletes a la sorra, il.luminades amb espelmes, i on la música chillout es barreja amb el so de les onades i el to suau de les converses...

Aquí ens hem trobat amb dos nois israelians amb els que hem anat coincidint aquests dies, i hem estat xerrant amb ells un munt d'estona. Resulta que allà tots els nois fan 3 anys de mili, i les noies, 2 anys! Quan l'acaben, estalvien una mica i se'n van de viatge uns quants mesos... ells en porten 7 i ja estan a punt de tornar a casa. Tenen un munt d'anècdotes i ens ho hem passat molt bé. Es pensaven que nosaltres també estàvem en un d'aquests llargs viatges que fan ràbia tipus Blanca i Ernest. Brrrrr, enveja cotxina :P I quan els hem dit la nostra edat s'han quedat parats, es pensaven que teníem sobre els 25 anys! Es nota que ens fem grans quan ens posem contents perquè ens treuen gairebé deu anys :D

Per demà no tenim plans més enllà del relax, i de passar-nos hores plorant perquè ja se'ns acaba la bona vida :( No quedarà més remei que començar a pensar en el proper viatge, per fer-ho més suportable :D

Friday 7 June 2013

6 de juny - Koh Tao

Avui era el gran dia: en acabar les dues immersions programades, ja serem oficialment bucejadors certificats! Calia llevar-se d'hora, hem quedat a les 7h! Aixó són vacances, i la resta, tonteries ;)

Amb nosaltres venia una altra noia (l'Aida) i tres instructors; un d'ells portava una càmera de fotos i ens ha fet tot un reportatge. Entre lo guapos que som i l'entorn, han sortit espectaculars ;)

En la primera immersió hem baixat fins a 22 metres (shhhh, top secret, en teoria podíem arribar només a 18!). La segona, menys profunda, ha estat espectacular: hem passat pel mig de cingleres submarines, ens hem muntat en una moto que fa uns anys va aparèixer al fons del mar (defensant-nos d'un peix molt territorial que considera la moto com casa seva i no parava d'atacar-nos mentre ens colocàvem per fer la foto), hem bucejat en un petit catamarà que està enfonsat (ple de vida submarina, incloent una manta raya que viu a sota i hem observat perfectament), ... Hem gaudit moltíssim. Per acabar, l'Iñigo (l'instructor) ens ha escrit un cartellet "felicitats, Open Waters" (en català ;) Ja som bucejadors oficials!

Amb l'emoció i el llevar-nos d'hora, hem decidit que estem de vacances i ens hem passat la tarda fent panxing a la platja. Com que ens ha agradat tant avui, hem decidit que demà tornarem a bucejar al matí :)

Al vespre hem quedat amb l'Anna i l'Eduard; sembla que ha passat un mal dia i a la clínica li han dit que al final potser sí que és dengue i haurà d'anar a l'hospital. Com que porta assegurança, l'envien a un hospital 5 estrelles de la illa del costat; aquí hi ha una espècie de mafia muntada i es veu que allarguen l'estada, carreguen un ou pel menjar, ... com que no ho pagues tu, ningú es queixa, però diuen que tranquil.lament un dia d'hospital se'n va als 1000€!

Avui sí que us deixem fotos, perquè veieu com de dura és la nostra existència ;)










Thursday 6 June 2013

5 de juny - Koh Tao

Ens hem llevat d'hora i hem fet la maleta. Marxem de la illa? Noooo! Però al costat del nostre resort hi ha un bar amb la música a tota llet i ens ha costat dormir aquestes dues nits (a banda de tenir un matalàs tan dur que pel cas seria el mateix dormir a terra). Li vam comentar al Brujo i ens va dir que ens podia canviar d'hotel.

Això és el que hem fet a primera hora. I quina diferència! Ara (pel mateix preu) estem a un bungalow amb terrasseta, endolls a la paret, wifi 24 hores, un llit tovet, llençols i tovalloles... Luxe asiàtic, tu ;) Qui no plora, no mama!

A les 9h començava la última classe teòrica. En principi l'havia de fer també un noi de Vic que es diu Sergi i que sembla que li va bastant la marxa: ahir ens va dir que aniria de festa a un "castell" que hi ha a prop ("dicen que hay una fiesta muy chula"); doncs resulta que quan ha tornat a les Xh (canviar X per un número indeterminat més proper a 6 que a 0 :P ), en un estat bastant lamentable, s'ha adonat que havia perdut la clau de l'habitació i s'ha hagut de quedar dormint al carrer juas juas! Sort que hi ha una hamaca a l'entrada del resort, quan ha arribat el Brujo a les 7 i l'ha trobat dormint a l'hamaca ha flipat :D Si enlloc de en una illa tropical li arriba a passar a Berlin les hagués passat canutes (s'ha matao, Paco ;)

Després de la classe de teoria ha arribat... tachín... tachán... un exàmen sorpresa! Des que feiem l'EGB no en trobàvem un :P

El cert és que sabíem que faríem un exàmen, però no que seria avui mateix! De tota manera ens ha anat molt bé i tots dos hem aprovat amb molt bona nota :D

Després de dinar hem anat a fer les dues immersions del dia. Ara ja som uns cracks muntant i revisant tot l'equip! A l'entrar a l'aigua hi ha un truc per fer que no s'entelin les ulleres (és possible que funcioni també per les ulleres normals, encara no ho hem provat): els hi tires un "lapo" i el restregues bé, després les aclareixes amb aigua i oli en un llum, tu! Has d'escopir sense mania, diuen que "the greener, the cleaner" hahaha. Demà us explicarem el remei per les picades de medusa que també és escatològic ;)

Avui hem fet tot un seguit d'exercicis per posar-nos a prova en situacions límit: et tanquen l'ampolla perquè sàpigues el que és quedar-te sense aire, et treus el regulador de la boca i el busques per tornar-te'l a ficar, fas una sortida d'emergència, ... Sona pitjor del que és en realitat, no és difícil, estàs totalment supervisat i a 3 metres de profunditat, així que no té cap perill, però et permet entrenar-te en situacions compromeses per si les mosques. A partir d'ara, quan algú ens enfonsi a la piscina ens posarem a riure ;)

La segona immersió ha estat un passeig per l'escull (ara sí, Sílvia), on hem vist una morena, molt de corall i un munt de peixos. 40 minuts que s'han passat volant, sobretot perquè ja comencem a control.lar i no anem on ens porta la corrent, sinó que ja som capaços de seguir la ruta que volem. A més, tots dos estem aprenent al mateix ritme. Guai!

Al vespre ens han vingut a buscar l'Anna i l'Eduard. Al final no és dengue, sinó una febre normal, molt millor!

Demà matinem per fer les dues últimes immersions del curs, i ja podrem dir que som bucejadors certificats i bucejar a qualsevol lloc del món fins a 18 metres de fondària!

Per cert, avui no hem fet ni una sola foto. Però no patiu, en tenim 700 dels temples d'Angkor per compensar :P

Tuesday 4 June 2013

4 de juny - Koh Tao

Avui ha estat un dia pràcticament dedicat al buceig. Ens hem llevat com si anessim a treballar (a les 9h comencavem la classe teòrica amb l'Iñigo, el nostre instructor). Bé, com és habitual en nosaltres, hem comencat realment a les 9:20 :)

Han estat tres horetes de teoria. L'Iñigo és molt trempat (una mica bruto, com a basc que és) i s'ha fet molt ràpid i amè. Hem après moltes coses (ja veurem, això és com treure's el carnet de conduir, demà haurem de fer un examen teòric i tot), i hem acabat "dominant" totes les paraules estranyes que es fan servir en aquest món: junta tòrica, flotabilitat neutra, octopussy, ... Faltarà veure durant quant de temps el nostre cervell guardarà aquesta informació ;)

A la "tarda", per fi teníem la classe pràctica. Diem "tarda" entre cometes, perquè era a les 12h del migdia :) Hem anat a buscar el material, hem agafat una barqueta (compartida amb unes altres 20 persones), ens han pujat al vaixell i rumb cap a una caleta a fer les dues primeres immersions. Quines ganes!

La primera immersió ha estat d'exercicis. A banda de l'evident (fica't a l'aigua, enfonsa't i no et posis de color blau :) hem estat practicant com solucionar els problemes que ens podem trobar allà baix. Per exemple, ens han fet treure'ns el respirador i agafar un de reserva (el que portem nosaltres i el del nostre company), treure'ns les ulleres i tornar-nos-les a posar, etc. Sembla que ho hem fet prou bé, només han hagut de fer-nos el boca a boca dues vegades ;)

Nota per a patidors: és broma ;)

Després de prendre un refrigeri al vaixell, hem fet la segona immersió. Aquesta vegada ha estat un passeix per un "arrecife" de corall (perdó, Sílvia, no sé com es diu en català i no tenim wifi aquí ;) Hem estat 40 minuts, però se'ns ha passat volant. Encara no tenim molt dominat el tema (has d'inflar i desinflar els pulmons per pujar i baixar, com si fossis un globus, i sobretot al principi anavem amunt i avall tota l'estona ;) però ens ha agradat molt; hem vist molts tipus de corall i també molts peixos. Estem molt contents amb l'elecció que hem fet de centre de buceig, ja que tenim 2 instructors per nosaltres dos sols (l'Iñigo i el Salva, un català que està de pràctiques) i això ens ha permès gaudir d'una atenció espectacular, donant-nos molta confianca i permetent-nos aprendre molt més ràpid.

Hem tornat cap a les 17h, a temps d'estirar-nos a la platja a fer els deures (no vegis quina vida més dura, fent deures estirats en una platja de palmeres, a 30 graus, amb una cerveseta fresqueta i sentint la brisa marina a la cara... tenim unes ganes de tornar a Pallejà... buff quines ganes ;)

Al vespre havíem quedat amb els nostres amics de Girona per sopar. Quan hem arribat al restaurant (puntuals com sempre ;) no hi eren; ens havien deixat una nota dient que l'Eduard estava amb febre i havien anat a la clínica. Després de sopar, tornant, ens els hem trobat de curiositat. Li han dit que probablement ha agafat el dengue, que és una malaltia tropical transmesa pels mosquits (ells han estat bastant de temps a zones rurals de Laos i possiblement ja portava la malaltia abans d'arribar aquí). Fins demà no ho sabran amb certesa; sembla que en general no és una malaltia greu, uns dies amb febre i prou. Esperem que tingui sort i es recuperi ràpidament.

Nosaltres per si de cas hem redoblat les precaucions contra els p*** mosquits, tirant-nos Relec a tutiplen. Ara fem una olor a repelent que no vegis (nota per la Sílvia: JO no faig olor a repelent. És l'antimosquits. No cal que li llegeixis això a l'Ona. Sí que cal que li llegeixis allò de quan vaig salvar al conductor del taxi de Cambodja de morir ofegat, perquè vagi interioritzant que el seu tiet està fet un heroi ;)

Després de tornar a fer una visita al bar chillout d'ahir (ens encanta!), a dormir. Demà més buceig: penúltim dia de curset!

Nota del traductor: arrecife en català és "escull". El català és fàcil :D



3 de juny - Koh Tao

Aquesta nit ha estat un infern. O, parlant amb propietat, ha estat una glacera. Tailàndia és famosa per les seves tòrrides temperatures tot l'any (30 graus de mitjana, baixant rarament dels 25), però al tren, aquesta nit, ens ha semblat que estàvem atrapats en un trekking a l'Everest ;)

Quan ens vam anar a dormir, l'aire condicionat estava una mica fort, però teníem una manta, i mitjons, així que cap problema. Però a mitja nit ens hem despertat completament congelats. Allò que vas donant voltes, pensant que tampoc pot ser per tant, però llavors perds la sensibilitat als dits dels peus, i te n'adones que ha arribat l'hora de ficar-te màniga llarga. Jo m'he ficat tres samarretes (2 de màniga curta + 1 de llarga + la manta), i tot i així tenia tant de fred que no he pogut tornar a dormir...

La veritat és que no es tracta de cap exageració dir que el vagó era una nevera: l'aigua estava freda com si l'acabessim de comprar al Seven Eleven, i fins i tot la roba, dins de la maleta, estava congelada. Per moments, i en veure que era l'únic que donava voltes pel vagó intentant descongelar-me, he pensat que la resta de passatgers havien mort d'hipotèrmia... M'he acostat a la llitera de la Beth, en plan Leonardo Di Caprio al final de Titanic (sí, amb la cara blava i treient baf amb cada alè) i he vist que encara respirava, la qual cosa m'ha deixat una mica més tranquil ;) He intentat fer exercici, acurrucar-me, tapar-me fins l'últim foradet del cos amb la manta, ... tot inútil, la p*** màquina seguia tirant aire a 0 graus contra la llitera :( Al final ha sonat el despertador i he aprofitat per despertar a la Beth (bé, ella tampoc dormia, imagineu intentar dormir al mig del pol nord, només ens faltaven els pingüins i algun ós polar -hi havia un anglès de 120kg que en el meu deliri m'ha semblat que era un ós, però la seva panxa de beure birra enlloc de menjar foques m'ha fet sortir del meu error-). Per més inri, el tren anava amb retard, al final la última hora ens l'hem passat al vagó del costat, on afortunadament la temperatura no era digna d'un congelador, sinó únicament d'una nevera ;)

La resta del viatge ha estat un viatge de 20 minuts en una espècie de camió (com les que utilitza l'exèrcit per al transport de tropes) i 2,5h en un ferry, que ens ha permès veure la sortida del sol al mar. Molt bucòlic, compensant una mica la mala nit que hem passat. De camí hem conegut els primers catalans del viatge, l'Eduard i l'Anna, una jove parella gironina que porten 3 mesos viatjant i encara els queda un mes. Quina enveja! Ens han caigut molt bé i hem estat tota l'estona amb ells.

Hem arribat a Koh Tao cap a les 10h. Ens esperava un taxi per portar-nos al resort d'Ihasia, situat a la zona més tranquil·la de la illa. Aquest resort pertany a un noi espanyol (que es fa dir "el brujo") que fa 6 anys que viu a la illa, i que és tot un personatge (va sortir a un capítol de "Callejeros viajeros"). Koh Tao és el lloc del món que expedeix més títols de buceig, en part perquè hi ha mogollón de centres de buceig i la tremenda competència fa que els preus siguin molt més barats que a qualsevol altre lloc (menys de la meitat que a Espanya!). Quan vam estar mirant-ho, però, teníem clar que volíem fer el curs en castellà, ja que les normes de seguretat són molt importants, has d'aprendre com funciona tot l'equip, la tècnica, etc. i fer-ho en anglès segur que significaria perdre'ns conceptes.

L'Anna i l'Eduard han anat amb un noi d'un altre resort, molt a prop del nostre, que els ha ofert fer també el curs en castellà a un preu una mica més econòmic. Nosaltres ens ho hem estat pensant, però finalment el "Brujo" ens ha convencut, ja que ens ha donat molta confianca, i al final, en això del buceig, és fonamental tenir un bon instructor, que estigui per tu. A Ihasia fiquen un monitor per a cada parella, així que tens l'instructor tota l'estona pendent de tu, i ràpidament pot solucionar qualsevol dubte o problema que tinguis. Amb el preu del curs inclouen l'allotjament al seu "resort". Fiquem resort entre cometes perquè ningú no pensi en el típic resort "tot inclòs" de la polsereta; això és tot el contrari, un allotjament per a motxillers, amb habitacions bàsiques: no tenen ni aigua calenta, ni endolls, ni llencols, ni llit... bé, llit sí que tenen, encara que una mica dur ;)

Aquesta mateixa tarda hem comencat amb la teoria. La classe ens l'ha donat el David, un noi de Torelló, així que al final hem vingut a l'altra punta del món i hem fet el curs en català ;) 

Després de donar-nos deures per demà (vacances... deures... estudiar... hi ha alguna cosa que no lliga ;) hem anat a fer una excursioneta que ens ha recomenat. Koh Tao és una illa petita però forca muntanyosa, i hem estat uns 30 minuts caminant, al final grimpant per sobre les roques. Les vises eren espectaculars, amb una cala d'aigües turquesa a cada cantó. A més, hem arribat a temps de gaudir de la posta de sol allà dalt. Què més es pot demanar?

Hem anat a sopar amb l'Anna i el David (mola això de fer amics als viatges ;) i després hem anat a fer els deures a un garito espectacular que hi ha al costat del nostre hotel. Es tracta d'un bar on fiquen música chillout (avui Mano Negra gairebé tota l'estona), il·luminat únicament amb espelmes a sobre les taules, situat a peu de platja (literalment, les taules estan a la mateixa platja), amb una noia fent malabars amb foc... No havíem estat mai en un lloc com aquest, ens ha encantat! No teníem clar si quedar-nos a Koh Tao fins al diumenge o marxar abans per veure alguna altra illa, ara ja ho sabem: ens volem quedar aquí per sempre!

Nota: una cosa és voler i una altra és poder. No patiu: tornarem a casa. Però ens hauran d'arrossegar ;)



2 de juny - Bangkok

La Beth mirava amb cara trista el rètol Siem Reap mentre esperàvem l'hora de l'embarcament. Si l'avió hagués tingut un problema i ens haguessin endarrerit el vol 2 o 3 dies, probablement no ens haguessim queixat. Cambodja ens ha colpejat amb força. Quatre dies, evidentment, no donen per conèixer un país, però la impressió que ens hem portat d'aquest no hagués pogut estar més positiva. Crec que és un d'aquells escassos indrets on et pots sentir com a casa des del minut 0 (sí, tot i els grills a la brasa ;) i d'on no voldries marxar mai.

"Malauradament" l'avió estava en perfectes condicions, i a les 10h ja tornàvem a ser a Tailàndia. En primer lloc, hem anat a l'estació a reservar el tren nocturn + ferry per aquesta nit, ja que demà al matí volem arribar a Koh Tao, una petita illa (21 km2) del sud de Tailàndia, on passarem els propers 5 o 6 dies i aprofitarem per obtenir l'Open Water, el títol de submarinisme.

Una vegada reservat, i amb les maletes guardades a l'estació, ens hem dirigit a visitar el palau reial. Per anar-hi, l'ideal és agafar un taxi, ja que són molt barats... si aconsegueixes que posin el taxímetre, cosa que hem descobert que és una tasca difícil! Estavem a l'estació, amb tots els taxis en fila. Hem esperat al nostre torn i hem entrat en el que ens tocava a nosaltres. Li hem dit on volíem anar i ens ha demanat 200 Bht (5€) per la carrera. Li hem dit "taximeter"; ens ha mirat amb cara de pocs amics i ha fet que no amb el cap. 200bht. Hem repetit "taximeter", i els tio ens ha fet gestos perquè baixessim del taxi! Hem al.lucinat!

Resignats, hem anat al següent taxi. Aquest no ens ha fet baixar... perquè directament no ens ha deixat pujar quan li hem dit que volíem el taxímetre :( El mateix amb els següents 4 taxis. Mentrestant, el personal de l'estació (els que s'ocupen d'assignar els taxis als passatgers) menjant-nos el cap perquè agafessim un tuktuk, per 130 bht. Al final, un d'ells s'ha apiadat de nosaltres i li ha dit alguna cosa (en tailandès) a un dels taxistes, que de mala gana ens ha deixat pujar. No estava gens content, i s'ha passat tot el viatge (uns 15 minuts) sense dir ni pio. Al final hem pagat 65 bht (1.5€), una tercera part del que ens demanaven!

El palau reial és molt espectacular; en un recinte força gran hi ha uns quants edificis imponents, en l'estil ple de daurats i pedretes de colors que els agrada als tailandesos. Segurament la visita (gens barata, per cert) és més profitosa si no vens en cap de setmana, ja que gairebé tots els edificis només els obren de dilluns a divendres, i només els pots veure per fora. A la guia no ho avisa, i a la guixeta tampoc, però de cobrar-te no s'obliden (als estrangers, els tailandesos entren gratis). Així doncs, la visita que pensavem que ens tindria entretinguts tot el dia (és el que ens havia dit l'Ernest) al final ens ha portat un parell d'hores escasses.

Per passar el temps que faltava fins la sortida del tren, hem decidit anar al mercat de cap de setmana de Chattuchak, que diuen que és el més gran del món. Aquesta vegada ha estat impossible trobar un taxista que ens vulgui portar fins l'estació de metro més propera amb taxímetre (a 15 minuts en cotxe, inviable anar-hi caminant), així que no ens ha quedat més remei que anar-hi amb tuktuk, regatejant durament (el conductor no ha quedat gaire content i ha marxat gairebé sense esperar a que baixessim del tuktuk :)

El mercat és una passada, gegant i venen des de roba a mascotes, passant per menjar, artesania, estris de la llar... Hi havia una gentada de por, alguns guiris però majoritàriament locals. No era fàcil trobar autèntiques gangues, però hem augmentat una mica més el pes de la motxilla :) A aquest pas, no podrem facturar al vol de tornada ;) Per cert, al mateix mercat hi ha empreses que envien el que vulguis a Europa per 5€ el kg. Una mica més barat que pagar l'excés d'equipatge amb Ryan Air ;)

A les 19:00h hem pujat al tren, arribarem a Chumphon a les 4:15, i d'allà agafarem un ferry que ens durà a Koh Tao. Aquest tren no és tant bo com el que vam agafar per anar a Chiang Mai, però tampoc és gaire pitjor que el de la Renfe. Hem menjat quatre snacks que havíem comprat en un xiringuito i ens hem posat a dormir d'horeta. Demà... illa paradisiaca ;)

Saturday 1 June 2013

1 de juny - Siem Reap

Avui és el nostre últim dia a Siem Riep, trobarem a faltar aquesta ciutat i, sobretot, a la seva gent! Si Tailàndia és el país dels somriures, no sabem com definir a Cambodja, ja que aquí són encara més simpàtics, més senzills, més... vaja, que els adoptaries i te'ls enduries a casa ;) Demà ja marxem de bon matí, però ens consola pensar que el viatge no s'acaba aquí ;)

Semblava que el dia d'avui una mica ens sobraria, perquè amb tots els tours dels dies anteriors ens donava la impressió que avui no tindríem cap cosa de l'altre món per veure. I quan hem arribat al primer temple, així ho hem pensat, era molt bonic, però era... un altre temple. I, després de veure'n tants, sembla que ja no ets tan capaç de sorprendre't, encara que aquest es trobava en un entorn natural preciós.

En sortir cap a la següent parada, ha comencat a ploure. Més ben dit, a diluviar. Nosaltres no ens mullavem (estavem dins del tuk tuk), però el pobre conductor... bé, ha acabat ben xop (18 km sota la pluja dalt d'una moto...). Semblava ben bé un pollet ;) A més, el pobre noi no es queixava gens; després ens ha explicat que té 24 anys que només fa un mes que té el tuk tuk i que era la primera vegada que venia fins aquí... déu n'hi dó quina estrena;) Per evitar que ens mullessim, quan hem arribat ha entrat amb el tuk tuk fins a dins del restaurant! (literalment, enmig de les taules ;)

Quan ha deixat de ploure, ens hem posat en marxa, per fer un trekking per la selva fins a una cascada i el riu de les mil lingues. Ha estat senzillament un punt final increïble, ens ha encantat. Això sí que és un camí selvàtic de veritat! Hi ha 1.5km de pujada suau pujant per roques, arrels d'arbres centenaris, esquivant lianes (sí, com les de Tarzàn), ple de papallones que et rondaven tota l'estona... Algú a Trip Advisor ho va definir com fer un passeig pel món d'Avatar, i no podem estar més d'acord. Només faltaven algunes cuques de llum i un parell de tios de color blau i faria tot l'efecte ;)

La veritat és que hem gaudit molt del camí. I a més a més el destí, certament ha complert o fins i tot superat les nostres espectatives. Es tracta d'un riu amb el fons de roca que va ser esculpit amb figures humanes i animals, fa uns mil anys. Per nosaltres és tot un misteri com pot ser que després de tants i tants anys amb l'aigua corrent constantment encara es conservin els relleus tan bé. Possiblement el fet d'haver vingut a l'estació seca ens ha permès disfrutar-ho perquè el riu no baixava gaire ple i permetia veure gairebé tots els relleus.

Hem sigut previsors i hem comprat menjar per endur al restaurant tant barat on vam sopar ahir, així que hem dinat aquí dalt enmig de la natura. Aquí cal que fem un apunt de la història de Cambodja. Durant els anys 70 el país va rebre uns episodis de violència terrible entre conflictes interns i externs. Combatents vietnamites utilitzaven Cambodja com a base i els americans van llençar-hi més bombes que les utilitzades per tots els bàndols durant la segona guerra mundial, matant centenars de milers de cambodjans inocents. Per si això no fos poc, els propis cambodjans van viure una guerra civil que va acabar amb el país infestat de mines. Fins al punt que avui Cambodja és el país del món amb més mines antipersona. Això provoca que, per exemple, en aquesta excursió, és molt, molt important no apartar-se dels camins marcats, ja que si te'n vas una mica més enllà per fer un pipí es possible que acabis volant pels aires. No és una cosa que et puguis pendre a la lleugera, perquè de fet em vist molts cambodjans als quals els hi faltava una cama o un braç, pidolant o tocant música als temples, ja que la seva minúsvalia els impedeix treballar i en aquest país no hi ha un sistema de protecció social.

Després de dinar hem començat a baixar cap el tuk tuk i a mitja baixada ha començat a tronar i poc després, ha començat a ploure torrencialment. Per sort havíem comprat una capelina, ja que les que havíem portat de Catalunya estaven ben guardades a la maleta a l'hotel :D Així que el Sergi se l'ha posat per protegir la càmara i la resta de parells electrònics, mentre la Beth gaudia de la sensació de que li caiessin litres i litres d'aigua al damunt. El camí de baixada s'ha fet d'allò més interessant ja que l'aigua baixava ben bé com si estiguessim al mig del riu, ens ha recordat el baranc que vam fer amb l'Ernest, però sense els salts de 12 metres :D

Quan hem arribat a baix la Beth estava completament xopa i el Sergi completament sec. Els cambodjans miraven en plan de no entendre la estranya cortesia dels catalans :D Això sí, han aprofitat per vendre'ns una samarreta :D Per sort la càmara de l'Ernest i la Blanca només ha patit uns desperfectes menors i un dels dos objectius funciona perfectament, ...és broma! :P Com que el temps no tenia pinta de voler millorar el tuktukero ha decidit que no valia la pena esperar, i ens hem posat en marxa. El que al començament era una tempesta, poc després s'ha convertit en un diluvi. Quan semblava que ja no podia ploure més fort, encara apretava més. Des de Kabal Spean fins a Siem Riep hi ha 50 kilòmetres i, per sort, ha deixat de ploure abans d'arribar a la ciutat, concretament al kilòmetre 46! :P Pel camí hem vist caure un llamp a 10 metres, ha deixat un arbre carbonitzant fumejant i tot al nostre cantó. Una mica més i ens estimbem contra un camió que ha frenat bruscament. Ens hem trobat amb una zona d'obres on els treballadors aguantaven estoïcament la pluja (com es nota que aquí qui no treballa no cobra! No volen comparar amb cap altre país :D), ...

Quan ha deixat de ploure, el noi ha parat el tuk tuk, se'ns ha acostat, xop com si s'hagués acabat de banyar a la piscina, i ens ha preguntat a nosaltres, que estavem ben protegits sota la lona, si estavem bé :D Increibles aquests cambodjans! Ha tret proteccions de la pluja i hem continuat, 1 minut després ha començat a ploure un altre cop, el noi ens ha mirat amb cara de voler-se suicidar :D Creiem que estava pensant que s'havia equivocat de feina :D Al final li hem donat 10 dolars de propina i el pobre ha obert els ulls com a plats, no s'ho podia creure! Una mica més i comença a donar salts d'alegria, però creiem que el noi s'ho ha guanyat.

Demà agafem l'avió i tornem cap a Tailàndia. No ens ho pensavem però és cert que ens fa molta pena marxar de Cambodja. Que és 'Same, same, but diferent!' (broma que només pots pillar si has estat a Cambodja ;





31 de maig - Siem Reap

Avui hem fet el tour amb el taxi que ens va portar de l'aeroport a Siem Reap, i que també ens va portar a fer l'excursió al poblat flotant. Ahir no vam quedar excessivament contents amb el conductor del tuktuk (no parlava un anglès tan bo com el del taxi i ens va apretar una mica perquè dinessim a un restaurant de la zona dels temples on ens van "fotre una clatellada" -vale, sí, van ser 12$ tots dos, però és més del doble del que costa aquí un menjar, i a més no era gaire bo-). Així que finalment vam decidir que pel segon dia provaríem amb la opció taxi.

Hem esmorzat en un dels bars de la cantonada, on han trigat una eternitat en servir-nos, ja que una noia ha entrat demanant menjar per emportar i l'hi han donat prioritat... això ens ha servit per descobrir una bona manera d'estalviar una pasta al no haver de dinar dins dels temples!

Ahir vam fer el "tour petit" pels temples. Es diu petit perquè és un circuit d'uns 25 km (circular, comences per Angkor Wat i acabes al mateix punt, en el nostre cas, 12 hores més tard ;), no pas perquè sigui curt o visitis pocs temples, al final són 8 o 10 temples, en cadascun dels quals pots recrear-te hores i hores...

Avui hem fet el "tour gran", que són uns 52 km en total. La veritat és que, després de fer-ho, creiem que ha estat un error la distribució del temps. Ens ho va recomenar el taxista, però ahir ens vam donar una pallissa de 12 hores (i potser al final ja no vam disfrutar els últims temples, perquè estavem prou cansats), i el tour d'avui ha resultat ser un passeig on hem vist només 4 o 5 temples més petits i que amb prou feines ha durat 5 hores... No és que no ens hagin agradat, però després de veure els increïbles temples d'ahir, cadascun diferent dels altres, tots magnífics i sorprenents, avui ens han semblat una mica més del mateix... Hagués estat molt millor "treure" alguns temples del primer dia i ficar-los en aquest segon, però òbviament això ho sabem ara...

Demà volem fer una excursió a un temple més llunyà (Banteay Srei, que està a 32km de Siem Reap) i a Kbal Spean, per arribar al qual has de fer 1 hora de trekking pel mig de la selva, i que està uns 18km més lluny. El taxista ens demanava massa diners, així que hem agafat un tuktukero a l'atzar i l'hem contractat per demà, per 25$.

La tarda ens l'hem passat gandulejant, comprant als diversos mercats nocturns de la ciutat (on, per variar, ens hem adonat que allò que hem comprat, suposadament molt barat, després de regatejar durament, al final no era pas tan ganga com ens pensàvem ;), fent-nos un massatge de peus per 2$, ... Ja veieu, la dura vida del viatger ;)