1 de juny - Siem Reap

Avui és el nostre últim dia a Siem Riep, trobarem a faltar aquesta ciutat i, sobretot, a la seva gent! Si Tailàndia és el país dels somriures, no sabem com definir a Cambodja, ja que aquí són encara més simpàtics, més senzills, més... vaja, que els adoptaries i te'ls enduries a casa ;) Demà ja marxem de bon matí, però ens consola pensar que el viatge no s'acaba aquí ;)

Semblava que el dia d'avui una mica ens sobraria, perquè amb tots els tours dels dies anteriors ens donava la impressió que avui no tindríem cap cosa de l'altre món per veure. I quan hem arribat al primer temple, així ho hem pensat, era molt bonic, però era... un altre temple. I, després de veure'n tants, sembla que ja no ets tan capaç de sorprendre't, encara que aquest es trobava en un entorn natural preciós.

En sortir cap a la següent parada, ha comencat a ploure. Més ben dit, a diluviar. Nosaltres no ens mullavem (estavem dins del tuk tuk), però el pobre conductor... bé, ha acabat ben xop (18 km sota la pluja dalt d'una moto...). Semblava ben bé un pollet ;) A més, el pobre noi no es queixava gens; després ens ha explicat que té 24 anys que només fa un mes que té el tuk tuk i que era la primera vegada que venia fins aquí... déu n'hi dó quina estrena;) Per evitar que ens mullessim, quan hem arribat ha entrat amb el tuk tuk fins a dins del restaurant! (literalment, enmig de les taules ;)

Quan ha deixat de ploure, ens hem posat en marxa, per fer un trekking per la selva fins a una cascada i el riu de les mil lingues. Ha estat senzillament un punt final increïble, ens ha encantat. Això sí que és un camí selvàtic de veritat! Hi ha 1.5km de pujada suau pujant per roques, arrels d'arbres centenaris, esquivant lianes (sí, com les de Tarzàn), ple de papallones que et rondaven tota l'estona... Algú a Trip Advisor ho va definir com fer un passeig pel món d'Avatar, i no podem estar més d'acord. Només faltaven algunes cuques de llum i un parell de tios de color blau i faria tot l'efecte ;)

La veritat és que hem gaudit molt del camí. I a més a més el destí, certament ha complert o fins i tot superat les nostres espectatives. Es tracta d'un riu amb el fons de roca que va ser esculpit amb figures humanes i animals, fa uns mil anys. Per nosaltres és tot un misteri com pot ser que després de tants i tants anys amb l'aigua corrent constantment encara es conservin els relleus tan bé. Possiblement el fet d'haver vingut a l'estació seca ens ha permès disfrutar-ho perquè el riu no baixava gaire ple i permetia veure gairebé tots els relleus.

Hem sigut previsors i hem comprat menjar per endur al restaurant tant barat on vam sopar ahir, així que hem dinat aquí dalt enmig de la natura. Aquí cal que fem un apunt de la història de Cambodja. Durant els anys 70 el país va rebre uns episodis de violència terrible entre conflictes interns i externs. Combatents vietnamites utilitzaven Cambodja com a base i els americans van llençar-hi més bombes que les utilitzades per tots els bàndols durant la segona guerra mundial, matant centenars de milers de cambodjans inocents. Per si això no fos poc, els propis cambodjans van viure una guerra civil que va acabar amb el país infestat de mines. Fins al punt que avui Cambodja és el país del món amb més mines antipersona. Això provoca que, per exemple, en aquesta excursió, és molt, molt important no apartar-se dels camins marcats, ja que si te'n vas una mica més enllà per fer un pipí es possible que acabis volant pels aires. No és una cosa que et puguis pendre a la lleugera, perquè de fet em vist molts cambodjans als quals els hi faltava una cama o un braç, pidolant o tocant música als temples, ja que la seva minúsvalia els impedeix treballar i en aquest país no hi ha un sistema de protecció social.

Després de dinar hem començat a baixar cap el tuk tuk i a mitja baixada ha començat a tronar i poc després, ha començat a ploure torrencialment. Per sort havíem comprat una capelina, ja que les que havíem portat de Catalunya estaven ben guardades a la maleta a l'hotel :D Així que el Sergi se l'ha posat per protegir la càmara i la resta de parells electrònics, mentre la Beth gaudia de la sensació de que li caiessin litres i litres d'aigua al damunt. El camí de baixada s'ha fet d'allò més interessant ja que l'aigua baixava ben bé com si estiguessim al mig del riu, ens ha recordat el baranc que vam fer amb l'Ernest, però sense els salts de 12 metres :D

Quan hem arribat a baix la Beth estava completament xopa i el Sergi completament sec. Els cambodjans miraven en plan de no entendre la estranya cortesia dels catalans :D Això sí, han aprofitat per vendre'ns una samarreta :D Per sort la càmara de l'Ernest i la Blanca només ha patit uns desperfectes menors i un dels dos objectius funciona perfectament, ...és broma! :P Com que el temps no tenia pinta de voler millorar el tuktukero ha decidit que no valia la pena esperar, i ens hem posat en marxa. El que al començament era una tempesta, poc després s'ha convertit en un diluvi. Quan semblava que ja no podia ploure més fort, encara apretava més. Des de Kabal Spean fins a Siem Riep hi ha 50 kilòmetres i, per sort, ha deixat de ploure abans d'arribar a la ciutat, concretament al kilòmetre 46! :P Pel camí hem vist caure un llamp a 10 metres, ha deixat un arbre carbonitzant fumejant i tot al nostre cantó. Una mica més i ens estimbem contra un camió que ha frenat bruscament. Ens hem trobat amb una zona d'obres on els treballadors aguantaven estoïcament la pluja (com es nota que aquí qui no treballa no cobra! No volen comparar amb cap altre país :D), ...

Quan ha deixat de ploure, el noi ha parat el tuk tuk, se'ns ha acostat, xop com si s'hagués acabat de banyar a la piscina, i ens ha preguntat a nosaltres, que estavem ben protegits sota la lona, si estavem bé :D Increibles aquests cambodjans! Ha tret proteccions de la pluja i hem continuat, 1 minut després ha començat a ploure un altre cop, el noi ens ha mirat amb cara de voler-se suicidar :D Creiem que estava pensant que s'havia equivocat de feina :D Al final li hem donat 10 dolars de propina i el pobre ha obert els ulls com a plats, no s'ho podia creure! Una mica més i comença a donar salts d'alegria, però creiem que el noi s'ho ha guanyat.

Demà agafem l'avió i tornem cap a Tailàndia. No ens ho pensavem però és cert que ens fa molta pena marxar de Cambodja. Que és 'Same, same, but diferent!' (broma que només pots pillar si has estat a Cambodja ;