El tren, com és costum a Tailàndia, ha arribat a Bangkok amb puntualitat suïssa... és a dir, a l'hora de Suïssa, unes 5 hores més tard ;) Havíem d'arribar a les 5:30 i hem arribat gairebé a les 8 del matí. Com que ja ens pensàvem que no seria molt puntual, no hem ficat ni el despertador. Malgrat tot, quan el tren s'ha aturat a una estació a les 5:25 i hem sentit "ching chong pung long Bangkok cha ka long ka" hem fet un bot de la llitera. Podia ser que per una vegada el tren fos puntual? Doncs no, simplement estaven anunciant "El tren amb direcció Bangkok està aturat a la via 1" o una cosa per l'estil. Quan ens hem adonat, hem decidit de tornar a dormir... però ens ha durat poc, perquè de seguida han començat a passar venedors ambulants amb plats de menjar, i poc després ha vingut el senyor que desmunta les lliteres i amablement ens ha dit que les 6h del matí ja és hora de llevar-se... Amablement li hem contestat que se'n pot anar a pastar fang, però sembla que el noi no parlava gaire català i ens ha fet baixar igualment ;)
Podríem haver aprofitat aquestes dues hores de retard per mirar la guia i decidir què farem en tot el dia que tenim a Bangkok (l'avió no ens surt fins a les 23:55h), però resulta que vam tenir la meravellosa idea de comprar la Lonely Planet en format electrònic. Avantatges: és molt més barata i no has de carregar un totxo de 500 pàgines. Inconvenients: és bastant incòmoda per consultar-la (els ebooks estan dissenyats per llegir una pàgina darrere de l'altra, no per anar saltant de capítol amunt i avall) i, sobretot, si ets un inútil i et deixes el Kindle en una illa tropical et quedes sense guia ;)
Quan hem arribat, el primer que hem fet és buscar una guesthouse a prop de l'estació i hem agafat una habitació per "day use"; és a dir, que utilitzarem l'habitació durant el dia i la deixarem a la nit. No és que ens haguem tornat vampirs :P, el que farem és dutxar-nos i fer una becaina, a banda de tenir un lloc on deixar les maletes mentre voltem per la ciutat. Com que l'allotjament és barat (uns 10€) val la pena fer-ho.
Una vegada refrescats, hem anat passejant a visitar centres comercials. Sí, sona una mica estrany, però Bangkok és una metròpolis de 8 milions d'habitants i en gran part és una ciutat súmmament moderna (hi ha zones que realment semblen Nova York, amb els seus gratacels moderns). La veritat és que els centres comercials que hem visitat ens han deixat impressionats, són enormes, plens de botigues de pijerío màxim (Chanel, Prada, etc.)... ens han recordat als casinos de Las Vegas, la gent hi va per veure'ls més que per jugar. En aquest cas, és una mica el mateix, val la pena visitar-los encara que evidentment no ens hem comprat cap bossa de 1000€ :)
Quan ja ens hem cansat dels centres comercials, hem anat a visitar Chinatown. Per fer-ho, hem hagut d'agafar el ferry que recorre el riu Cha Praya, és súper barat (15 THB cadascun, uns 0.40€) i molt ràpid. Chinatown és espectacular; no perquè sembli que estiguis a la Xina, sinó perquè està plena de botigues (sembla un mercat, botiga rera botiga rera botiga) on venen de tot (sí, com les nostres botigues de xinesos però en format panoràmic :) El que passa és que aquí venen més aviat a l'engròs, en realitat la Beth volia comprar unes sabates i el venedor li ha dit que les venia en packs de 6 parells... eren barates, però tenir 5 parells de recanvi ens ha semblat que no calia ;)
Hem dinat aquí mateix, en un xiringuito del carrer. Realment val la pena, és molt més barat que als restaurants (la meitat o així), o sigui que estalvies una pasta... bé, una pasta no, però estalvies una mica ;) Els noodles estaven ben bons i hem dinat tots dos per un parell d'euros!
Després de dinar hem tornat a agafar el ferry i hem anat a la zona de backpackers (és a dir, a la zona on es concentren els turistes motxillers). Bangkok té el carrer de backpackers més famós de tota Àsia (Kao San Road), està ple de guesthouses, llocs per menjar, botiguetes de roba, etc. Hi ha molt d'ambient, vam estar-hi el primer dia del nostre viatge i ens venia de gust tornar-hi abans de marxar (i hem aprofitat per fer les últimes compres... crec que l'avió tindrà problemes per despegar, amb el pes que portarà a la bodega ;) Aquí també hem aprofitat per comprar el sopar, que ens hem emportat en un tupper, seguint la nostra estratègia d'estalviar fins a l'últim cèntim... aquest ha estat l'àpat més barat del viatge: 1€ tots dos! I això que ens ha ficat dos plats de pad thai boníssims i enormes!
Quan s'ha fet fosc (cap a les 19h) hem tornat al nostre hotel i hem agafat el metro cap a l'aeroport. Per arribar-hi, cal baixar a una estació, caminar uns 300 metres i anar a una altra estació a agafar l'sky train (que és un tren que va alçat com si fos un aqüeducte, aquí a Bangkok els hi agrada tenir trens i autopistes aixecades, i en alguns casos hem arribat a veure fins a 4 nivells -carretera, tren, un altre tren, una altra carretera-!). Quan hem entrat a l'estació, hem vist que estaven rodant un anunci, o una pel·lícula. Ens ha fet molta gràcia, hi havia el director, càmeres, llums, els actors... Per desgràcia, no teníem prou temps, si no potser haguéssim aprofitat per fer d'extres :)
Una vegada a l'aeroport hem facturat, sopat i hem anat a "recuperar" l'IVA. Per si no ho sabeu, quan ets turista i viatges fora de la Unió Europea, si compres qualsevol cosa de cert valor pots demanar que et tornin l'IVA, que en el cas de Tailàndia és un 7%. En la nostra visita als centres comercials hem aprofitat per comprar un iPhone (del model antic, i ens ha sortit molt barat, 170€); perquè ens tornessin l'IVA (uns 13€) hem omplert una sèrie de papers i hem hagut d'anar a una oficina de l'aeroport on ho tramiten. La sorpresa és que es queden 100THB (2.5€) de comissió per fer el tràmit! O sigui que al final ens han tornat 10€. Però ben bons que són, tu!
El viatge amb avió dura unes 10 hores fins a Viena. Una vegada allà teníem una escala de 1.5 hores, molt més relaxada que a l'anada, on vam haver de córrer per no perdre l'avió. Aquí hem tingut una anècdota molt divertida: només baixar de l'avió, hi havia una pantalla on indicava les portes d'embarcament dels vols. En 20 segons hem localitzat el nostre vol i ja marxàvem quan una senyora tailandesa d'uns 50 anys (que no parlava anglès) ens ha ensenyat la seva targeta d'embarcament, ens ha mirat amb cara de "perrito degollao" i ens ha dit "Berlin?". Ens hem apiadat d'ella i li hem buscat la seva porta d'embarcament. "F4" li hem dit. Ens ham mirat com si li parléssim en xinès, i amb una cara que deia "adopta'm, si us plau!". Com que hem vist que no ho tenia gaire clar i ens ha semblat que podia quedar-se aquí com el Tom Hanks a la pel·lícula "La terminal" li hem dit que ens seguís i l'acompanyàvem.
Havíem fet una passa quan una altra senyora de la mateixa edat més o menys ens ha ensenyat la seva targeta d'embarcament i ens ha mirat més o menys amb la mateixa cara de pena. Hamburg... F17. "Ef - seventeen". Cara de poker. "Eeeeeffffff oooneeee seeeeeveeeeen". Mirada de súplica. En fi, també l'adoptem. Comencem a tirar i ens vé una tercera tailandesa, aquesta d'uns 30 anys, amb la seva targeta d'embarcament! Zurich... F2. Hem marxat corrents d'allà amb el nostre sèguit, semblàvem el flautista d'Hamelin ;)
El cert és que hi ha un passeig llarg (has de passar per diversos passadissos, escales mecàniques, un control de seguretat, el control de passaports, més passadissos, ...), i si és la primera vegada que ho fas, amb poc temps per fer l'escala, i sense parlar anglès, pot ser força estressant. Les dones ens han fet gairebé reverències quan les hem deixat cadascuna a la seva porta ;) Si algun dia ens falla la informàtica, ens podem fer guies aeroportuaris :)
Podríem haver aprofitat aquestes dues hores de retard per mirar la guia i decidir què farem en tot el dia que tenim a Bangkok (l'avió no ens surt fins a les 23:55h), però resulta que vam tenir la meravellosa idea de comprar la Lonely Planet en format electrònic. Avantatges: és molt més barata i no has de carregar un totxo de 500 pàgines. Inconvenients: és bastant incòmoda per consultar-la (els ebooks estan dissenyats per llegir una pàgina darrere de l'altra, no per anar saltant de capítol amunt i avall) i, sobretot, si ets un inútil i et deixes el Kindle en una illa tropical et quedes sense guia ;)
Quan hem arribat, el primer que hem fet és buscar una guesthouse a prop de l'estació i hem agafat una habitació per "day use"; és a dir, que utilitzarem l'habitació durant el dia i la deixarem a la nit. No és que ens haguem tornat vampirs :P, el que farem és dutxar-nos i fer una becaina, a banda de tenir un lloc on deixar les maletes mentre voltem per la ciutat. Com que l'allotjament és barat (uns 10€) val la pena fer-ho.
Una vegada refrescats, hem anat passejant a visitar centres comercials. Sí, sona una mica estrany, però Bangkok és una metròpolis de 8 milions d'habitants i en gran part és una ciutat súmmament moderna (hi ha zones que realment semblen Nova York, amb els seus gratacels moderns). La veritat és que els centres comercials que hem visitat ens han deixat impressionats, són enormes, plens de botigues de pijerío màxim (Chanel, Prada, etc.)... ens han recordat als casinos de Las Vegas, la gent hi va per veure'ls més que per jugar. En aquest cas, és una mica el mateix, val la pena visitar-los encara que evidentment no ens hem comprat cap bossa de 1000€ :)
Quan ja ens hem cansat dels centres comercials, hem anat a visitar Chinatown. Per fer-ho, hem hagut d'agafar el ferry que recorre el riu Cha Praya, és súper barat (15 THB cadascun, uns 0.40€) i molt ràpid. Chinatown és espectacular; no perquè sembli que estiguis a la Xina, sinó perquè està plena de botigues (sembla un mercat, botiga rera botiga rera botiga) on venen de tot (sí, com les nostres botigues de xinesos però en format panoràmic :) El que passa és que aquí venen més aviat a l'engròs, en realitat la Beth volia comprar unes sabates i el venedor li ha dit que les venia en packs de 6 parells... eren barates, però tenir 5 parells de recanvi ens ha semblat que no calia ;)
Hem dinat aquí mateix, en un xiringuito del carrer. Realment val la pena, és molt més barat que als restaurants (la meitat o així), o sigui que estalvies una pasta... bé, una pasta no, però estalvies una mica ;) Els noodles estaven ben bons i hem dinat tots dos per un parell d'euros!
Després de dinar hem tornat a agafar el ferry i hem anat a la zona de backpackers (és a dir, a la zona on es concentren els turistes motxillers). Bangkok té el carrer de backpackers més famós de tota Àsia (Kao San Road), està ple de guesthouses, llocs per menjar, botiguetes de roba, etc. Hi ha molt d'ambient, vam estar-hi el primer dia del nostre viatge i ens venia de gust tornar-hi abans de marxar (i hem aprofitat per fer les últimes compres... crec que l'avió tindrà problemes per despegar, amb el pes que portarà a la bodega ;) Aquí també hem aprofitat per comprar el sopar, que ens hem emportat en un tupper, seguint la nostra estratègia d'estalviar fins a l'últim cèntim... aquest ha estat l'àpat més barat del viatge: 1€ tots dos! I això que ens ha ficat dos plats de pad thai boníssims i enormes!
Quan s'ha fet fosc (cap a les 19h) hem tornat al nostre hotel i hem agafat el metro cap a l'aeroport. Per arribar-hi, cal baixar a una estació, caminar uns 300 metres i anar a una altra estació a agafar l'sky train (que és un tren que va alçat com si fos un aqüeducte, aquí a Bangkok els hi agrada tenir trens i autopistes aixecades, i en alguns casos hem arribat a veure fins a 4 nivells -carretera, tren, un altre tren, una altra carretera-!). Quan hem entrat a l'estació, hem vist que estaven rodant un anunci, o una pel·lícula. Ens ha fet molta gràcia, hi havia el director, càmeres, llums, els actors... Per desgràcia, no teníem prou temps, si no potser haguéssim aprofitat per fer d'extres :)
Una vegada a l'aeroport hem facturat, sopat i hem anat a "recuperar" l'IVA. Per si no ho sabeu, quan ets turista i viatges fora de la Unió Europea, si compres qualsevol cosa de cert valor pots demanar que et tornin l'IVA, que en el cas de Tailàndia és un 7%. En la nostra visita als centres comercials hem aprofitat per comprar un iPhone (del model antic, i ens ha sortit molt barat, 170€); perquè ens tornessin l'IVA (uns 13€) hem omplert una sèrie de papers i hem hagut d'anar a una oficina de l'aeroport on ho tramiten. La sorpresa és que es queden 100THB (2.5€) de comissió per fer el tràmit! O sigui que al final ens han tornat 10€. Però ben bons que són, tu!
El viatge amb avió dura unes 10 hores fins a Viena. Una vegada allà teníem una escala de 1.5 hores, molt més relaxada que a l'anada, on vam haver de córrer per no perdre l'avió. Aquí hem tingut una anècdota molt divertida: només baixar de l'avió, hi havia una pantalla on indicava les portes d'embarcament dels vols. En 20 segons hem localitzat el nostre vol i ja marxàvem quan una senyora tailandesa d'uns 50 anys (que no parlava anglès) ens ha ensenyat la seva targeta d'embarcament, ens ha mirat amb cara de "perrito degollao" i ens ha dit "Berlin?". Ens hem apiadat d'ella i li hem buscat la seva porta d'embarcament. "F4" li hem dit. Ens ham mirat com si li parléssim en xinès, i amb una cara que deia "adopta'm, si us plau!". Com que hem vist que no ho tenia gaire clar i ens ha semblat que podia quedar-se aquí com el Tom Hanks a la pel·lícula "La terminal" li hem dit que ens seguís i l'acompanyàvem.
Havíem fet una passa quan una altra senyora de la mateixa edat més o menys ens ha ensenyat la seva targeta d'embarcament i ens ha mirat més o menys amb la mateixa cara de pena. Hamburg... F17. "Ef - seventeen". Cara de poker. "Eeeeeffffff oooneeee seeeeeveeeeen". Mirada de súplica. En fi, també l'adoptem. Comencem a tirar i ens vé una tercera tailandesa, aquesta d'uns 30 anys, amb la seva targeta d'embarcament! Zurich... F2. Hem marxat corrents d'allà amb el nostre sèguit, semblàvem el flautista d'Hamelin ;)
El cert és que hi ha un passeig llarg (has de passar per diversos passadissos, escales mecàniques, un control de seguretat, el control de passaports, més passadissos, ...), i si és la primera vegada que ho fas, amb poc temps per fer l'escala, i sense parlar anglès, pot ser força estressant. Les dones ens han fet gairebé reverències quan les hem deixat cadascuna a la seva porta ;) Si algun dia ens falla la informàtica, ens podem fer guies aeroportuaris :)
hahaha, garrepes!
ReplyDeletehe rigut molt amb això de les senyores!!! que fèieu cara de guies?