La Beth mirava amb cara trista el rètol Siem Reap mentre esperàvem l'hora de l'embarcament. Si l'avió hagués tingut un problema i ens haguessin endarrerit el vol 2 o 3 dies, probablement no ens haguessim queixat. Cambodja ens ha colpejat amb força. Quatre dies, evidentment, no donen per conèixer un país, però la impressió que ens hem portat d'aquest no hagués pogut estar més positiva. Crec que és un d'aquells escassos indrets on et pots sentir com a casa des del minut 0 (sí, tot i els grills a la brasa ;) i d'on no voldries marxar mai.
"Malauradament" l'avió estava en perfectes condicions, i a les 10h ja tornàvem a ser a Tailàndia. En primer lloc, hem anat a l'estació a reservar el tren nocturn + ferry per aquesta nit, ja que demà al matí volem arribar a Koh Tao, una petita illa (21 km2) del sud de Tailàndia, on passarem els propers 5 o 6 dies i aprofitarem per obtenir l'Open Water, el títol de submarinisme.
Una vegada reservat, i amb les maletes guardades a l'estació, ens hem dirigit a visitar el palau reial. Per anar-hi, l'ideal és agafar un taxi, ja que són molt barats... si aconsegueixes que posin el taxímetre, cosa que hem descobert que és una tasca difícil! Estavem a l'estació, amb tots els taxis en fila. Hem esperat al nostre torn i hem entrat en el que ens tocava a nosaltres. Li hem dit on volíem anar i ens ha demanat 200 Bht (5€) per la carrera. Li hem dit "taximeter"; ens ha mirat amb cara de pocs amics i ha fet que no amb el cap. 200bht. Hem repetit "taximeter", i els tio ens ha fet gestos perquè baixessim del taxi! Hem al.lucinat!
Resignats, hem anat al següent taxi. Aquest no ens ha fet baixar... perquè directament no ens ha deixat pujar quan li hem dit que volíem el taxímetre :( El mateix amb els següents 4 taxis. Mentrestant, el personal de l'estació (els que s'ocupen d'assignar els taxis als passatgers) menjant-nos el cap perquè agafessim un tuktuk, per 130 bht. Al final, un d'ells s'ha apiadat de nosaltres i li ha dit alguna cosa (en tailandès) a un dels taxistes, que de mala gana ens ha deixat pujar. No estava gens content, i s'ha passat tot el viatge (uns 15 minuts) sense dir ni pio. Al final hem pagat 65 bht (1.5€), una tercera part del que ens demanaven!
El palau reial és molt espectacular; en un recinte força gran hi ha uns quants edificis imponents, en l'estil ple de daurats i pedretes de colors que els agrada als tailandesos. Segurament la visita (gens barata, per cert) és més profitosa si no vens en cap de setmana, ja que gairebé tots els edificis només els obren de dilluns a divendres, i només els pots veure per fora. A la guia no ho avisa, i a la guixeta tampoc, però de cobrar-te no s'obliden (als estrangers, els tailandesos entren gratis). Així doncs, la visita que pensavem que ens tindria entretinguts tot el dia (és el que ens havia dit l'Ernest) al final ens ha portat un parell d'hores escasses.
Per passar el temps que faltava fins la sortida del tren, hem decidit anar al mercat de cap de setmana de Chattuchak, que diuen que és el més gran del món. Aquesta vegada ha estat impossible trobar un taxista que ens vulgui portar fins l'estació de metro més propera amb taxímetre (a 15 minuts en cotxe, inviable anar-hi caminant), així que no ens ha quedat més remei que anar-hi amb tuktuk, regatejant durament (el conductor no ha quedat gaire content i ha marxat gairebé sense esperar a que baixessim del tuktuk :)
El mercat és una passada, gegant i venen des de roba a mascotes, passant per menjar, artesania, estris de la llar... Hi havia una gentada de por, alguns guiris però majoritàriament locals. No era fàcil trobar autèntiques gangues, però hem augmentat una mica més el pes de la motxilla :) A aquest pas, no podrem facturar al vol de tornada ;) Per cert, al mateix mercat hi ha empreses que envien el que vulguis a Europa per 5€ el kg. Una mica més barat que pagar l'excés d'equipatge amb Ryan Air ;)
A les 19:00h hem pujat al tren, arribarem a Chumphon a les 4:15, i d'allà agafarem un ferry que ens durà a Koh Tao. Aquest tren no és tant bo com el que vam agafar per anar a Chiang Mai, però tampoc és gaire pitjor que el de la Renfe. Hem menjat quatre snacks que havíem comprat en un xiringuito i ens hem posat a dormir d'horeta. Demà... illa paradisiaca ;)
"Malauradament" l'avió estava en perfectes condicions, i a les 10h ja tornàvem a ser a Tailàndia. En primer lloc, hem anat a l'estació a reservar el tren nocturn + ferry per aquesta nit, ja que demà al matí volem arribar a Koh Tao, una petita illa (21 km2) del sud de Tailàndia, on passarem els propers 5 o 6 dies i aprofitarem per obtenir l'Open Water, el títol de submarinisme.
Una vegada reservat, i amb les maletes guardades a l'estació, ens hem dirigit a visitar el palau reial. Per anar-hi, l'ideal és agafar un taxi, ja que són molt barats... si aconsegueixes que posin el taxímetre, cosa que hem descobert que és una tasca difícil! Estavem a l'estació, amb tots els taxis en fila. Hem esperat al nostre torn i hem entrat en el que ens tocava a nosaltres. Li hem dit on volíem anar i ens ha demanat 200 Bht (5€) per la carrera. Li hem dit "taximeter"; ens ha mirat amb cara de pocs amics i ha fet que no amb el cap. 200bht. Hem repetit "taximeter", i els tio ens ha fet gestos perquè baixessim del taxi! Hem al.lucinat!
Resignats, hem anat al següent taxi. Aquest no ens ha fet baixar... perquè directament no ens ha deixat pujar quan li hem dit que volíem el taxímetre :( El mateix amb els següents 4 taxis. Mentrestant, el personal de l'estació (els que s'ocupen d'assignar els taxis als passatgers) menjant-nos el cap perquè agafessim un tuktuk, per 130 bht. Al final, un d'ells s'ha apiadat de nosaltres i li ha dit alguna cosa (en tailandès) a un dels taxistes, que de mala gana ens ha deixat pujar. No estava gens content, i s'ha passat tot el viatge (uns 15 minuts) sense dir ni pio. Al final hem pagat 65 bht (1.5€), una tercera part del que ens demanaven!
El palau reial és molt espectacular; en un recinte força gran hi ha uns quants edificis imponents, en l'estil ple de daurats i pedretes de colors que els agrada als tailandesos. Segurament la visita (gens barata, per cert) és més profitosa si no vens en cap de setmana, ja que gairebé tots els edificis només els obren de dilluns a divendres, i només els pots veure per fora. A la guia no ho avisa, i a la guixeta tampoc, però de cobrar-te no s'obliden (als estrangers, els tailandesos entren gratis). Així doncs, la visita que pensavem que ens tindria entretinguts tot el dia (és el que ens havia dit l'Ernest) al final ens ha portat un parell d'hores escasses.
Per passar el temps que faltava fins la sortida del tren, hem decidit anar al mercat de cap de setmana de Chattuchak, que diuen que és el més gran del món. Aquesta vegada ha estat impossible trobar un taxista que ens vulgui portar fins l'estació de metro més propera amb taxímetre (a 15 minuts en cotxe, inviable anar-hi caminant), així que no ens ha quedat més remei que anar-hi amb tuktuk, regatejant durament (el conductor no ha quedat gaire content i ha marxat gairebé sense esperar a que baixessim del tuktuk :)
El mercat és una passada, gegant i venen des de roba a mascotes, passant per menjar, artesania, estris de la llar... Hi havia una gentada de por, alguns guiris però majoritàriament locals. No era fàcil trobar autèntiques gangues, però hem augmentat una mica més el pes de la motxilla :) A aquest pas, no podrem facturar al vol de tornada ;) Per cert, al mateix mercat hi ha empreses que envien el que vulguis a Europa per 5€ el kg. Una mica més barat que pagar l'excés d'equipatge amb Ryan Air ;)
A les 19:00h hem pujat al tren, arribarem a Chumphon a les 4:15, i d'allà agafarem un ferry que ens durà a Koh Tao. Aquest tren no és tant bo com el que vam agafar per anar a Chiang Mai, però tampoc és gaire pitjor que el de la Renfe. Hem menjat quatre snacks que havíem comprat en un xiringuito i ens hem posat a dormir d'horeta. Demà... illa paradisiaca ;)
No comments:
Post a Comment