1 de setembre - Kotor (part 2)

A l'últim capítol hem deixat els nostres tres intrèpids aventurers tirats de la mà de Déu a dalt d'una fortificació inaccessible, amb el mini-aventurer completament conscient de que els seus inconscients... ejem... estimats papes l'han portat a un GR (pels no entesos, un camí de muntanya de gran recorregut), ple de riscos i perills (com, per exemple, que al papa li entri una pedra a la sabata, que la mama faci una foto borrosa, o que li piqui un mosquit al Gerard) ;)

Fem un salt temporal i anem a 2 hores després, amb el Sergi sortint de l'hospital amb la cama enguixada... Nooo! :D Tranquils, és broma! No hi ha cap cama enguixada ni cap visita a l'hospital! :P

La baixada ha anat fantàsticament, el Gerard estava despert però relaxat gaudint de la meravellosa sensació d'estar dins de la manduca mentre el seu pare anava saltant de pedra en pedra :)

Com que li encanten els arbres, estava a la seva salsa, mirant les fulles dels arbres que teníem pel damunt, pels costats, per sota nostre... Quan hem arribat a baix ens hem dirigit cap a la porta nord, que és la més propera al nostre apartament. Allà hem vist que hi havia unes escales per pujar a dalt de la muralla i, com que el Gerard estava tranquil, hem decidit d'aprofitar l'avinentesa per pujar-hi (amb el cotxet és difícil difícil :)

El Gerard s'ha adormit només pujar, així que hem continuat caminant per sobre de la muralla i al final li hem donat la volta sencera :) 

Ahir la Beth va estar tot el dia queixan... informant-me de la possibilitat de que, a causa del seu estat de forma (que no és l'òptim perquè la vaig fer desapuntar-se del gimnàs al que havia anat 2 vegades en un any) podria ser que no fos capaç de pujar més de tres o quatre escales. Finalment, però, s'ha portat com la campiona que realment és i no ha rexistat en tota l'estona, fins i tot se li ha escapat algun que altre somriure XD

Hem tornat a l'apartament amb la sensació d'haver aprofitat molt bé tot el dia. Eren les 10:30 del matí! Com cundeix això de llevar-se d'hora, el Guardiola té raó, el Gerard, la Beth i jo som imparables ;)

Ens hem dutxat, hem fet la migdiada (el Gerard ha dormit una hora i mitja, evidentment a la manduca no descansa tant bé com al cotxet i estava cansat) i després hem anat a dinar i cap a la parada del bus.

Aquesta tarda volíem anar a Perast, que es troba només a 15 minuts de Kotor, i així aprofitàvem per comprar els bitllets de bus per demà anar cap a Dubrovnik. Només hi ha dos autobusos diaris (a les 8:30 i a les 16), hem agafat el de la tarda per anar tranquils, tot i que realment demà no tenim plans pel matí. El viatge és carillo, 20€ per persona (el Gerard no paga). El bus a Perast és molt més barat: 1.5€.

Ens hem hagut d'esperar una estona; el viatge ha anat sense incidents, la Beth portava al Gerard als braços, i ell anava mirant el paissatge tan tranquil :)

Perast és una bonica localitat de 250 habitants, 16 esglésies i 30 palaus, o sigui que toquen a una església per cada 15 habitants, i un palau per cada 8! Quan hem arribat el sol picava molt fort, així que hem fet un passeig ràpid i, quan hem arribat al final del poble, hem trobat una zona "de platja" amb ombra. Això de "platja" s'ha de posar entre cometes perquè la badia de Kotor és tan gran que no hi ha onades que puguin formar platges, així que el que hi ha són zones dr bany amb terra de ciment. Una mica cutre, però amb l'ombra dels arbres a ran de mar ens ha anat de conya per estar amb el Gerard i poder-nos banyar tots dos (a ell no ens hem atrevit de ficar-lo encara perquè l'aigua està freda i creiem que és molt petit).

Hem anat a buscar el bus, naturalment sense saber els horaris. Eren ja les 20h i la Beth patia (sense cap mena de motiu) per si ja hauria passat l'últim. Jo estava plenament convençut de que no era així i que hi havia 0 risc d'acabar dormint al ras, però com que ella ara és com una lleona amb la seva cria, insistia. Finalment, ha arribat el bus i hem tornat sense problemes a l'apartament, salvant-se d'aquesta manera els meus utensilis de fabricació de nens, que s'havien posat greument en perill atenent a les mirades que els hi feia la Beth ;)