2 de setembre - Kotor - Dubrovnik

Aquests dies, el Gerard ens està donant una mica de guerra a l'hora de posar-se a dormir. És clar, no estem seguint uns horaris, i està molt excitat després de tot un dia intens d'estímuls, nous sons, gent que li parla en llengües estranyes -fins i tot els papes de vegades ens diuen coses en un idioma que no entenem!-, olors, canvis de temperatura, migdiades a sobre dels papes...

En canvi, les nits estan anant de fàbula. Amb el que li costa adormir-se, després ja no es vol despertar :) Aquesta nit, des de les 23h fins a les 5h, 15 minuts per omplir el dipòsit i 2 hores i quart més :) Hem esmorzat plegats, hem fet fotos (precioses) i després de 2 hores despert, tornem a tenir son... 2 hores més de migdiada!

Avui fins les 16h que no sortia el bus cap a Dubrovnik no teníem cap pla, més enllà de descansar una mica (el Gerard s'ho ha pres al peu de la lletra) i preparar les maletes amb el milió de coses que portem al damunt...

Hem sortit a passejar pel centre, i hem descobert un munt de carrerons, racons i esglésies que fins ara no havíem vist. Kotor és relativament petit, però molt agradable per passejar-hi. Hem estat un parell d'hores donant voltes, gaudint de l'ambient (avui estava més tranquil, suposo que no ha vingut cap megacreuer).

A la Beth li va agradar tant el restaurant del primer dia (i tant poc el del segon) que no ha parat fins que hem anat a parar-hi "per casualitat" :) Hem dinat molt bé i hem fet temps fins a l'hora de marxar.

Hem passat per l'hotel a buscar les maletes i ens hem dirigit cap a l'estació d'autobusos, com sempre amb mooooolt de temps de marge (sí, no teníem res a fer des de les 8 del matí fins a les 4 de la tarda, i hem anat patint una mica... bueno, jo anava patint carregat com una mula, la Beth portava el cotxet i la seva maleta "peso pluma" i patia una mica menys ;)

Al final, però, hem arribat amb 14 minuts i 26 segons de marge... casumdena, si ho arribo a saber, m'hagués estalviat l'sprint a lo Usain Bolt ;)

Per més inri, el bus ha arribat tard de Dubrovnik, així que hem sortit amb 10 minuts de retard... Bé, aquesta ha estat l'hora a la que hem pujat a l'autocar. El Gerard dormia al cotxet, anàvem a guardar-lo al maleter per no haver-lo de despertar, però el conductor ens ha mirat amb cara de "les mascotes i els bebès no poden anar al maleter" (què estrany, oi?) i no hem tingut més remei que agafar-lo en braços, la qual cosa... com diria jo, finament... L'ha putejat un colló. Sí. Finament. Però l'ha putejat.

Hem pujat amb la bèstia bramant... vull dir, amb el Gerard fent palesa la seva disconformitat, però la Beth ha utilitzat les seves armes de tranquilització massives per calmar-lo. Llàstima que l'autobus no ha arrencat. Bé, ha arrencat i s'ha aturat. Una vegada. I una altra. I una tercera. I així ad infinitum. El conductor encenia el motor, estava un minut fent no sé què, i l'aturava (i el bus s'anava convertint en una sauna).

Això, per dir-ho finament, li ha acabat d'inflar els ous al Gerard. Això. Finament. I la bèstia ha tornat a despertar... vull dir, que el Gerard ens ha comunicat amb summa amabilitat i serenor que no estava disposat a estar allà dins passant calor si el punyetero autobús no arrencava. Total, que tot i el risc evident de quedar-se a terra, la Beth ha baixat amb el nen mentre jo m'entretenia aprofitant que hi havia wifi gratis per llegir el diari ;)

Al cap de tres quarts d'hora s'ha fet evident que aquell bus no arribaria ni a la benzinera que està a 10 metres, i molt menys a Dubrovnik, així que ens han canviat d'autobús. A tot això, el Gerard dormia plàcidament als braços de la Beth, i com que aquest cop hem arrencat ràpid, no s'ha despertat. Ha estat dormint mitja hora més. Quan s'ha despertat, ho ha fet de bon humor, i ha estat mirant el paissatge i jugant amb nosaltres gairebé la resta del viatge. Li ha tornat a agafar son quan faltava mitja hora per arribar, però s'ha adormit ràpidament als braços de la Beth. Tenim la teoria de que nota quan estàs nerviós i llavors li costa més adormir-se; a Kotor no sabíem el que passava, ni quant de temps trigaríem en sortir, i això ha fet que no tinguessim clara l'estratègia a seguir, en canvi la segona vegada estava claríssim que ens quedava mitja hora de viatge, la Beth sabia que no quedaven més nassos que adormir-lo asseguda, i suposem que el Gerard això ho nota i es calma més ràpid.

Sigui com sigui, amb una hora de retard hem arribat a Dubrovnik. Els últims quilòmetres de la carretera són simplement espectaculars. La carretera corre al costat del mar, però a bastanta alçada, i després d'un revolt apareix la ciutat antiga allà baix, preciosa amb la seva muralla que l'envolta. A més, s'estava ponent el sol just per darrere de la ciutat, i es reflectia al mar... Jo diria que és la primera visió d'una ciutat més impressionant que he tingut mai.

La noia de l'apartament que hem agafat em va enviar ahir un missatge al mòbil dient-me que ens vindria a buscar a l'estació (gratis, no li havíem pas demanat!). Ha resultat ser una noia de la nostra edat, amb un anglès impecable, súper extrovertida i amb una nena de nou mesos. Ens ha caigut molt bé, i ens ha explicat moltes coses.

L'apartament és petit però està ben equipat, i fins i tot han tingut el detall de deixar-nos una cervesa, un refresc i una ampolleta de vi (també de franc!). S'ho curren molt :)

Hem anat a comprar al supermercat del costat, i ens hem espantat amb els preus... fins que hem recordat que aquí no van amb euros, sinó amb kunas (7 kunas = 1€). Buff!! Ja estava jo a punt de canviar el vol per demà! ;)

Demà visitarem la ciutat. Ens fa molta il.lusió estar a la capital dels 7 regnes, el lloc on decapiten als reis del nord, on les intrigues de palau estan a l'ordre del dia, plena de prostíbuls i tabernes de mala mort, on la reina se'n va al llit amb el seu germà, on els mercaders et buiden la bossa de monedes d'or amb una facilitat pasmosa, on a la que et descuides et tallen la gola amb una daga... Espera, m'estic flipant una mica, oi? Això passa a la Dubrovnik de Juego de Tronos, crec que a la de debò de tot això l'únic que realment pot passar és que els mercaders ens buidin la bossa (viatjant amb la Beth, és fàcil...). Sort que no tenim gaires monedes d'or, la nostra bossa pesa un ou, però no precisament per les riqueses que hi portem ;)

Pd. Avui us deixem amb el reportatge fotogràfic que li hem fet al Gerard aquest matí. Cada dia estem més enamorats... ^_^