30 d'agost - Herceg Novi - Kotor

Avui no hem començat bé el dia. El Gerard es va quedar adormit a les 22h i ha dormit 5 hores del tirón, una mica de teta i dues hores més. El problema ha vingut quan s'ha tornat a despertar, ha començat a mamar i al cap de dos o tres minuts s'ha posat a plorar, però no de son o de gana, sinó de dolor, un tipus de plor que només ha fet quan l'han punxat al metge.

Evidentment alguna cosa li feia mal, pobret, es deixava anar del pit i plorava a llàgrima viva. Després d'incorporar-lo, acaronar-lo i fer-li abraçades, s'ha tornat a enganxar al pit i s'ha quedat adormit.

Vint minuts més tard, s'ha despertat i ha tornat amb el mateix plor. La veritat és que ens hem amoïnat, no ho havia fet mai i ja et venen tots els dubtes: què li fa mal, serà per la llet (alguna cosa que ha menjat o begut la Beth), l'aire condicionat, les dents, mal de panxa... Evidentment, sempre tenim la opció d'anar al metge, però el nostre serbocroat no és gaire bo (de moment només hem après a dir papá -adéu-), això deixant de banda que no tenim ni punyetera idea d'on hi ha el metge més proper, així que tampoc no és com anar al metge de capçalera de Pallejà.

La nostra sensació era que li feia mal la panxa; ahir vam sopar amanida amb salsa de mostassa i ens dóna la impressió que li ha passat a la llet (i que al Gerard li encanta la llet amb gust a croissant de xocolata, però no gaire quan té gust a mostassa).

En fi, l'hem canviat, l'hem portat al menjador, ha emès algunes ventositats (una manera molt fina de dir que s'ha tirat uns pets que hem flipat que li capiguessin dins d'aquella panxa tan petita), i l'hem posat a dormir al cotxet. Sembla que entre una cosa i l'altra se li ha passat el mal de panxa i s'ha quedat adormit 2 hores!

Quan s'ha llevat, ha fet les seves deposicions (una manera molt fina de dir que ha fet un cagarro ben gros) i ha tornat al ser el Gerard de sempre :) Content, rialler, jugant amb nosaltres, ben tafaner, observant el vol d'una mosca que li passa pel davant del nas amb més zel que si fos el control.lador aèri de l'aeroport de moscolàndia, ...

A tot això, però, els nostres plans de llevar-nos d'hora ben d'hora, com el Guardiola, per no enganxar el sol del migdia se n'havien anat en orris. Ens hem dutxat, hem fet les maletes i hem sortit de l'apartament... A les 12:30h. Just quan estava començant a sortir el sol per l'horitzó. Bé, just no, però gairebé. Si comptem que l'horitzó està just a sobre dels nostres caps, és clar ;)

Hem arribat a l'Stari Grad en un passeig de 10 minuts i allà hem ficat el Gerard a la manduca per poder visitar la zona amb els seus 10.000.000 d'escales. De seguida hem vist que anar jo carregant amb el cotxet semblava molt millor idea sobre el paper que a la realitat. No és perquè pesi, nooooo. Jo sóc un home tant o més fort que els montenegrins, portava el cotxet escala amunt escala avall sense cap tipus de dificultat. Potser em queia una gota de suor de tant en tant, però era de l'emoció! La bossa penjant de l'espatlla (carregada fins als topes amb el canviador, bolquers, roba de recanvi, etc.) i la càmera a l'altre braç només feien que l'excursió fos més divertida encara. Uau quina diversió! Gairebé m'ha fet oblidar la pasta que vam pagar ahir per dinar. Gairebé.

Mentre jo anava carregant com un b... Vull dir, mentre jo gaudia de l'excursió, el Gerard dormia plàcidament a la manduca (la Beth el carregava, ui quin gran esforç!). Aviat la Beth s'ha apiadat... Vull dir, que ha pensat que seria més divertit tenir-me davant fent fotos que darrere donant tumbos per les escales i ha pensat que podíem deixar el cotxet en un restaurant i seguir fent l'excursió com una família feliç enlloc de com Sancho Panza i el seu burro (nota per malpensats: lo de Sancho Panza no és cap tipus d'indirecta :P).

Dit i fet, una vegada lliures de la càrrega hem donat una volta pel centre de la ciutat, que realment és molt bonic (petit, molt ben cuidat, amb un aire molt medieval). Segurament hagués estat bé pujar a la muralla, però feia molta calor i no volíem que el Gerard es desfés al damunt de la Beth com la mantega calenta, així que hem enfilat cap al restaurant, on hem dinat unes pizzes (bé de preu).

Amb la panxa plena, de tornada a l'apartament a buscar les maletes i cap a l'estació d'autobus, ja que avui anem a dormir a Kotor (patrimoni de la humanitat, a una hora d'aquí). A la oficina d'informació turística ens havien dit que els busos surten cada 20 minuts, així que hem anat amb la calma.

El trajecte cap a l'estació de busos ha estat entretingut, carregats tots dos com a mules i pujant i baixant escales :S

Quan hem arribat, ens han dit que el següent bus sortia al cap d'1 hora i 20 minuts i ja era l'últim del dia! Bé, millor haver-nos d'esperar una estoneta que no pas arribar tard :) El preu del viatge és bo: 3€ per persona.

El Gerard s'ha posat a dormir a la manduca just abans de sortir, així que ens ha anat de conya, ja que s'ha passat tot el viatge dormint. La carretera és espectacular, la badia de Kotor és l'únic fiord del Mediterrani, sembla un enorme llac alpí, de debò que és molt bonic.

L'apartament de Kotor és una mica caret (70€ la nit) però esta molt ben situat (a 1 minut de la parada del bus), és molt xulo i des de l'habitació hi ha unes vistes espectaculars de la ciutat antiga i la fortalesa. Per la meitat de preu hi havia bastantes alternatives, però a 1 o 2 km del centre (bé si portes cotxe, però un rotllo anant a peu amb el nen i la "casita a cuestas").

La noia de l'apartament és super simpàtica, aquesta sí que parla anglès i molt bé, deu tenir uns 40 anys i 4 fills, els més grans de 17, 18 i 20 anys! Ens ha dit "vosaltres també l'heu tingut joves, que teniu, 23 anys?" :D Quan li hem dit que *casi* encerta ha caigut de cul, ens ha dit que el nen ens fa més joves, gràcies Gerard :) O potser són les vacances, haurem de fer com l'Ernest i la Blanca, treballar mig any i viatjar l'altre mig :DD