Per segon dia consecutiu, sona el despertador a quarts de cinc... buff, això són vacances relaxades! Les guixetes estan a uns 10km de la ciutat. Hem comprat un passi pels tres dies que val 40usd per persona; van personalitzats amb la nostra foto i tot! Ahir al vespre va ploure amb força, i aquesta hora fa fresqueta. Millor per veure els temples...
El primer que cal saber sobre Angkor és que no és un temple, sinó l'antiga capital de Cambodja, que al segle 12 tenia més d'un milió d'habitants (quan Londres era un poble com Martorell), centre d'un imperi que control.lava tot el sud est asiàtic, comparable (per extensió, cultura i tecnologia) a l'imperi romà. Per una sèrie de motius, l'imperi va decaure i la capital, Angkor, va quedar abandonada, éssent consumida per la selva. La majoria d'edificis eren de fusta, i evidentment, després de 800 anys no en queda ni rastre, però tots els temples eren de pedra i han arribat fins als nostres dies en un estat de conservació sorprenent.
Els temples estan repartits en una extensió enorme (alguns d'ells es troben a 30 km de distància) i d'aquí la necessitat de comptar amb un cotxe o tuktuk perquè et porti d'un a l'altre. El més important és Angkor Wat (wat significa temple, així que Angkor Wat seria "el temple d'Angkor"), que és el que visitarem a la sortida del sol.
No hi ha gaire gent quan arribem, tampoc hi ha llum, així que no veiem res ;) Poc a poc es va il.luminant el cel, però els núvols no permeten veure sortir el sol ni que el cel agafi el color rosat que quedaria tant bé a les fotos. No hem tingut sort, però demà no ho tornarem a intentar ;)
És molt difícil descriure Angkor Wat i encara més la resta de temples que hem visitat durant les següents 12h gairebé ininterrompudes. Només podem dir que estan en el top 3 de les millors coses que hem vist en la nostra vida: un entorn selvàtic espectacular (amb una bellesa que sembla que estigui dissenyat per un jardiner de tres tisores -si és que els jardiners també es puntuen ;), una diversitat inversemblant (hem visitat uns deu temples, cadascun d'ells ens ha sorprès i cap era igual que l'anterior), la pau i tranquil.litat que es respirava (tret de quan ensopegàvem amb els grups de japonesos ;), ...
Si aquests temples es trobessin desperdigats cadascun en un país diferent, la seva sola presència seria excusa suficient per visitar-lo. Que es trobin tots junts en un mateix indret és simplement increïble. Sens dubte val la pena visitar Cambodja no només pels seus fantàstics habitants, sinó per gaudir d'aquestes construccions que semblen d'un altre món. Pots venir amb altes expectatives: segur que les superaran.
Ens han dit que tota l'àrea té uns 3000 temples, i la Lonely deia que amb una setmana tenies temps de veure tots els importants, jejeje. En teoria 3 dies, que és el temps que hi dedicarem, ens permetrà veure la majoria dels més impressionants :-)
Demà, per fi, ens llevarem a una hora decent, cap a les 7h, gairebé tenim ganes de tornar a treballar per poder-nos llevar més tard ;)
Com anèctdota, en un dels temples hem comprat souvenirs a una nena, que ens ha conquistat quan ha començat a cantar la cucaracha amb una simpatia i intel.ligència impròpies d'una nena de 12 anys... Realment simpàtica, parlava un anglès perfecte i xapurrejava un munt d'idiomes. I després ens creiem el melic del món...
El primer que cal saber sobre Angkor és que no és un temple, sinó l'antiga capital de Cambodja, que al segle 12 tenia més d'un milió d'habitants (quan Londres era un poble com Martorell), centre d'un imperi que control.lava tot el sud est asiàtic, comparable (per extensió, cultura i tecnologia) a l'imperi romà. Per una sèrie de motius, l'imperi va decaure i la capital, Angkor, va quedar abandonada, éssent consumida per la selva. La majoria d'edificis eren de fusta, i evidentment, després de 800 anys no en queda ni rastre, però tots els temples eren de pedra i han arribat fins als nostres dies en un estat de conservació sorprenent.
Els temples estan repartits en una extensió enorme (alguns d'ells es troben a 30 km de distància) i d'aquí la necessitat de comptar amb un cotxe o tuktuk perquè et porti d'un a l'altre. El més important és Angkor Wat (wat significa temple, així que Angkor Wat seria "el temple d'Angkor"), que és el que visitarem a la sortida del sol.
No hi ha gaire gent quan arribem, tampoc hi ha llum, així que no veiem res ;) Poc a poc es va il.luminant el cel, però els núvols no permeten veure sortir el sol ni que el cel agafi el color rosat que quedaria tant bé a les fotos. No hem tingut sort, però demà no ho tornarem a intentar ;)
És molt difícil descriure Angkor Wat i encara més la resta de temples que hem visitat durant les següents 12h gairebé ininterrompudes. Només podem dir que estan en el top 3 de les millors coses que hem vist en la nostra vida: un entorn selvàtic espectacular (amb una bellesa que sembla que estigui dissenyat per un jardiner de tres tisores -si és que els jardiners també es puntuen ;), una diversitat inversemblant (hem visitat uns deu temples, cadascun d'ells ens ha sorprès i cap era igual que l'anterior), la pau i tranquil.litat que es respirava (tret de quan ensopegàvem amb els grups de japonesos ;), ...
Si aquests temples es trobessin desperdigats cadascun en un país diferent, la seva sola presència seria excusa suficient per visitar-lo. Que es trobin tots junts en un mateix indret és simplement increïble. Sens dubte val la pena visitar Cambodja no només pels seus fantàstics habitants, sinó per gaudir d'aquestes construccions que semblen d'un altre món. Pots venir amb altes expectatives: segur que les superaran.
Ens han dit que tota l'àrea té uns 3000 temples, i la Lonely deia que amb una setmana tenies temps de veure tots els importants, jejeje. En teoria 3 dies, que és el temps que hi dedicarem, ens permetrà veure la majoria dels més impressionants :-)
Demà, per fi, ens llevarem a una hora decent, cap a les 7h, gairebé tenim ganes de tornar a treballar per poder-nos llevar més tard ;)
Com anèctdota, en un dels temples hem comprat souvenirs a una nena, que ens ha conquistat quan ha començat a cantar la cucaracha amb una simpatia i intel.ligència impròpies d'una nena de 12 anys... Realment simpàtica, parlava un anglès perfecte i xapurrejava un munt d'idiomes. I després ens creiem el melic del món...
Ei, nois,! com anueu?
ReplyDeleteAcabo de posar-me al dia amb eñl blog vostre,,, es que no pareu!!
M,agrada molt llegir-vos,,, ho feu molt divertit,,, encara ric amb allo del badall de l,Hipopòtam,,, ja, ja, ja,,,
Veig que he arribat a temps de compartir el descobriment dels temples d,Angor ,, la Blanca es al meu costat, i recalca que els seu favorit es el de "Ta Prahon" (?), el de les arrels d,arbres a sobre els temples,,, ens recordem molt d,aquests temples,,, i ens n,alegrem de que hi estigueu vosaltres... a que valia la pena?
En fi, nois,,, que us ho passeu be,, ja mirare de serguir-vos al dia,,,
un oeto i una abraçada,,,
Ernest i blanca
Hola! Potser aquest és un dels més espectaculars, però tots ells ens han impressionat molt! Sens dubte val la pena venir fins a Cambodja per veure Angkor, és una cosa única al món...
DeletePer cert, felicitats per la cuina! Les fotos es veuen de conya, suposo que d'aquí a una setmana l'aixeta començarà a perdre, s'embussarà l'aigüera, el forn caurà al terra, ... però de moment sembla força xula :D
quins temples... quina maravella, em conformo en veureos al darrere tan guapos... ara mateix pensava que a mi em fascinen les estatues que vec per bcn, fa poc al parc de la ciutadela... jo si estiges davant d´un d´aquest temples segur que em quedaria com hipnoptizada.
ReplyDeleteTrobo tan enigmatic que fa segles treballesin la pedra amb tant de art... el home es inteligent i llavors no tenien tecnologia, que maravellosa es la terra i el que ha fet el home, i com l´evolucio ens porta a una crissi i paro aqui... perque em lio.
Beth, estas guapissima i tu Sergi cada dia mes maco :)
Guapos! Gràcies! Tothom ens ho diu contínuament ;)
DeleteGràcies per aguantar-nos el rotllo! Ena alegrem que t'agradi, a veure si podwm penjar algunes fotos més...
Petons!
Si, si nosaltres ens enrrecordem molt, aixi que igual li comento a l´Ernest de tornar aquest any.
ReplyDeleteBé parelleta quan us varem comentar que no us ho podieu perdre es per alguna cosa. Per mi també es una de les millors coses que he vist.
Per cert el blog molt divertit, però m´hagues agradat veure una foto del Sergi al rescat dins el llac.
Petonets.
Vosaltres més que enveja foteu ràbia :D
DeleteJo tenia moltes ganes d'anar-hi des que vaig veure les vostres fotos; com que anar a tots els llocs on heu estat vosaltres és impossible, prioritzem aquells dels que ens parleu millor. Gràcies!