El Taj Mahal o per què algunes meravelles són meravelloses. Autobús "dels de debò". Fhatepur Sikri (nens, deixeu-me en pau!!!). La mare de tots els embussos. Tren nocturn cap a Khajuraho.
El despertador sona a les 5 del matí per segon dia consecutiu. Ja tenim ganes de fer vacances de les vacances ;)
En teoria l'entrada oest del Taj Mahal (que és la que obre amb la sortida del sol, una mica abans de les 6) està a 5 minuts a peu. En la pràctica, ens perdem i li preguntem a un noi que amablement ens acompanya gairebé fins la porta (i no demana res a canvi, encara queda gent de bona fe a Agra). L'entrada al monument és una mica estafa (en realitat, com a tot arreu, però aquí una mica més): val 50inr per als indis (menys d'un euro) i 700 per als estrangers (10 euros). Amb l'entrada et regalen una ampolla d'aigua i uns cobridors de sabates (perquè no t'hagis de descalçar quan entres al mausuleu. L'altra estafa és que la taquilla està oberta però les portes, tancades. Ens hem llevat a les 5 per veure com surt el sol al Taj Mahal i ens fan esperar fins ben passades les 6, quan el cel ja és totalment clar.
Passem un control de seguretat com als aeroports, fins i tot ens catxegen a tots, i entrem al recinte. Hi ha una altra gran porta, de com a mínim 10 metres d'alçada, i ja comencem a entreveure el Taj. Quan entrem, l'impacte visual és brutal. Personalment no m'havia passat mai emocionar-me veient un edifici; en aquest cas se'm posa la pell de gallina (literalment). La seva bellesa és difícil d'expressar amb paraules, has vist fotos i penses que tampoc serà per tant, però sí que ho és. El Taj Mahal és, sense cap mena de dubtes, la construcció humana més bonica i espectacular que mai he vist. És senzillament preciós. El seu disseny és esquisit, amb els quatre minarets decoratius de 40 metres d'alçada embolcallant l'edifici principal, que tot i ser immens, té una delicadesa sorprenent. Tot el conjunt està alçat sobre una plataforma de marbre, de tal manera que queda totalment emmarcat pel cel, no hi ha res que trenqui la meravellosa armonia visual del conjunt, de marbre blanc amb decoracions florals i escrits del Corà al voltant de la porta. Potser sembla que és una mica exagerada tanta emoció, però realment s'ho val.
Construit al segle XVII per un rei com a homenatge a la seva tercera dona, que va morir durant el part del seu catorzè fill (diuen que va quedar tan afligit que va encanir de la nit al dia), en la seva construcció van participar 20.000 persones durant 8 anys! Fem un parell de fotos ;) durant 3 hores. Per dins l'edifici és sobri i senzill, simplement té les tombes de la reina i del rei, que va ser enterrat aquí trenta anys més tard que la seva estimada esposa.
El check out de l'hotel és a les 10h, així que a les 9h anem fent via. Ens hem tornat a quedar sense pasta (estem canviant poc a poc perquè no volem que ens sobrin rúpies) i vaig a buscar un lloc per canviar moneda. Aquí es regateja tot, i canvio per 69inr per euro quan la primera oferta eren 68. Sembla una petita diferència, però representa més d'un euro canviant-ne 150! Al final ens ha costat 1400inr per parella (20eur) l'habitació, esmorzar i sopar.
Tot seguit agafem un rickshaw per anar a l'estació de tren. No tenim bitllet per aquesta nit; ens hem passat els últims dos dies desfullant la margarida sobre quina ruta fer i encara no ho hem decidit ;) La idea inicial és anar a Khajuraho amb tren, allà agafar un avió a Varanasi, i tornar a Delhi el dia abans del vol a Barcelona, també amb avió. Els vols ja els vam comprar des de casa, però no n'acabo d'estar convençut. L'alternativa és anar avui amb tren nocturn a Varanasi, des d'allà agafar un tren a Orchha i l'últim dia agafar un altre tren cap a Delhi.
La segona ruta és més barata i en certa manera més eficient (a més, ens faria més gràcia anar a Orchha, que és un poblet, que a Khajuraho), però té un greu problema: tots els trens estan en waiting list, incloent el de l'últim dia. Tot i que hem vist que no es tracta d'una dificultat insalvable, en aquest cas no pujar al tren significaria perdre el vol de tornada a Barcelona. Entre això i que ja tenim els bitllets d'avió (cancel-lar-los valdria 50eur), finalment decidim anar cap a Khajuraho, que és la ruta més segura. Comprem els bitllets i ens toca en el mateix compartiment que a l'Angel i la Lucía.
Una vegada solucionat el tema del tren per aquesta nit, anem a l'estació d'autobusos per anar a Fhatepur Sikri. Agafarem el bus "autèntic" que reclamava l'Ernest per recórrer els 18 km que hi ha entre Agra i aquesta antiga capital mogol. L'autobús, evidentment, és una tartana: el motor no té tapa (així poden accedir-hi fàcilment quan comença a sortir fum), té aire condicionat (la part de davant té un gran forat pel qual cola l'aire, condicionat a la temperatura exterior), seients de cuir reclinables (alguns estan permanentment reclinats, d'altres no tenen part del darrere), sortida d'emergència (la porta no tanca, així que en cas d'emergència és fàcil sortir), ... Això sí, barat una estona: 27inr (uns 0.35 eur) per un viatge d'una horeta.
Aquest ha estat el primer lloc on m'he atrevit a menjar alguna cosa típica en un xiringo del carrer. Per tot arreu he vist una cosa rodona que té pasta de full per fora i una espècie de puré de patata picant per dins. Em dic que si tothom va a Varanasi a morir, ara que ja ens hi acostem pot ser un bon moment per menjar-ho ;) Me'n demano 2, que costen 5inr cadascuna i m'ho donen amb una espècie de plat fet amb fulles d'algun arbre cosides i amb una salsa dolceta per sucar. La veritat és que estan boníssimes, són gairebé gratis i a sobre amb envoltori biodegradable. No es pot demanar més!
El viatge passa més ràpid del que pensàvem. Després del rally Bundi-Jaipur, ens sembla que el conductor està passejant a Miss Daisy ;) Això no vol dir que no anés en pla suicida avançant camions i intentant fer el rècord de vaca-slalom, simplement ens hem acostumat a aquesta manera de conduir en la qual només hi ha una norma (sobreviu!) i ja no li trobem tanta emoció. Després l'Angel comentava que vol llogar una moto (conduint ell!), això és com el ionqui que cada vegada necessita una dosi més forta per aconseguir el mateix efecte ;)
Arribem a Fhatepur Sikri i no sabem on anar. Comencem a caminar pel carrer principal, que és un basar súper autèntic, amb gent per tot arreu venent qualsevol cosa: des de fruita (bananes i magranes sobretot) a serveis de barberia, passant per espècies, ferreteria, roba a metres i un llarg etcètera. Li preguntem a un home com anar a la part històrica i, en un esforçat però poc ortodox castellà, ens diu que el seguim.
Evidentment ja tenim guia (que evidentment voldrà cobrar per una feina que no li hem demanat...). Fa un sol de justícia, i hi ha una bona pujada. Quan arribem a dalt, trobem una muralla de sandstone vermella (arenisca en castellà, no sé com es diu en català), amb una gran porta que porta a l'interior. El recinte és una mesquita (a la India conviuen de manera una mica convulsa un munt de religions, però sobretot la hindu i la musulmana). Dins hi ha un exèrcit de nens venent de tot. Són com mosques colloneres; la majoria no passen dels 9 anys i parlen anglès perfectament i fins i tot alguns castellà. Als que preguntem diuen que van a escola de 7 a 11; com que ara ja han plegat la seva feina és tocar els dallonsis als turistes. La veritat és que sap greu per la pobra (en totes les acepcions del terme "pobra") canalla, però són bastant insuportables.
La mesquita en sí ens agrada molt; a més, és la primera vegada que ens deixen entrar en una (a la resta dels viatges, les mesquites estan reservades només per als musulmans, i no tinc intenció de deixar-me circuncidar per entrar a una d'elles ;) Dins trobem gent estudiant el Corà, així com un túnel (tancat) que comunica amb el fort d'Agra, perquè el rei pogués fugir en cas d'emergència. Quan acabem (30 minuts aprox.) li donem 100inr al guia; el fill de sa mare ens demana més! Evidentment, es queda amb això i prou.
Tot seguit anem a veure els palaus (aquí cal pagar entrada i ens lliurem dels nens insuportables). Passem d'agafar un guia i els visitem amb la Lonely. Són molt xulos, tot i que a aquestes alçades del viatge n'hem vist tants que al final ja et semblen tots iguals. De tota manera, val molt la pena fer aquesta visita.
Dinem en l'únic restaurant que hem vist al poble, que deu ser força petit. Com sempre a la India triguen la hòstia en servir, però és perquè el menjar és molt elaborat i el fan al moment. Els valencians mengen pasta, però nosaltres ens fotem un thali per tots dos que està de conya i porta iogurt de postres i tot, per 100inr (1.50 eur entre els dos). És el lloc on hem menjar més barat i un dels més bons.
L'autobús surt a les "quan estigui ple / o d'aquí 25 minuts / o quan li surti d'allà al conductor". El bus està allà aturat, i amb un horari de sortida tan exacte tampoc no volem allunyar-nos molt. De tota manera el mercat té tanta gràcia que ens passem l'estona fent fotos espectaculars en un radi de 100 metres, fins que se'ns acaba la bateria de la càmera (literalment, tant a mi com a la Lucía). Quan es produeix no sabem quina conjunció de planetes, el conductor puja al bus (i nosaltres també). En qüestió de segons, una multitut surt d'on estaven amagats i pugen al bus, que arrenca de seguida.
El viatge de tornada és tranquil, nosaltres esperem arribar a la parada d'autobusos d'on hem sortit... Doncs no, estem a la India! De cop i volta, el bus frena bruscament i tothom comença a baixar. Estem enmig d'un carrer (suposem que d'Agra)... Demanem a un rickshaw que ens porti a l'hotel; regategem per fer-ho per 70inr. S'està fent fosc i volem arribar a temps de veure la posta de sol al Taj Mahal.
De cop i volta (els meus néts també sentiran aquesta batalleta, jo crec que quan sentin la paraula "India" se'n recordaran que s'han oblidat una paella al foc ;) ens trobem immersos en l'embús de trànsit més espectacular que hem viscut mai (i hi estem al bell mig). És un creuament en el qual tenim cotxes, rickshaws i motos "encaixats" en totes direccions. El problema és que no hi ha semàfors, rotonda, o algú controlant el trànsit, i tothom està desesperat per marxar d'aquí, amb la qual cosa es posen histèrics, aixafant els de davant, darrere i el costat, i cada vegada la cosa empitjora. Només algunes bicis o motos aconsegueixen esmunyir-se, però el carrer sembla un tetris (literalment), on cadascú intenta ficar el seu vehicle de manera que no quedi cap forat lliure. El problema és que quan fas línia, els vehicles no desapareixen ;)
De rellotge estem 15 minuts sense avançar 2 metres. Cap al final, sembla que estiguem als autos de xoc, comencem a rebre cops per tot arreu quan un parell de ciutadans es dediquen a resoldre el cub de Rubik en què s'ha convertit la cruïlla ;) Ara giro el rickshaw cap aquí, ara la moto cap allà, ara envio l'altre rickshaw enrere, ara deixo passar una processó amb un carro estirat per cavalls amb una imatge d'un elefant rosa i un munt de gent amb la cara pintada de verd... I sobtadament comencem a tirar. Quan arribem a l'hotel, li donem 100inr al conductor per la benzina extra que ha gastat; no parla gens d'anglès, però ens diu que no... Insistim i s'ho queda. És evident que hi ha una immensa diferència entre els que parlen anglès (que es passen el dia pensant per on te la podran fotre) i els que només parlen hindu, senzills i honestos.
Com que ja és nit tancada i no podem veure el Taj, passegem una mica pels carrers adjacents a l'hotel. És molt curiós veure que hi ha un carrer turístic, però a la que et fiques per un carreró ja trobes la India de debò, la que no és neta, però sí que és autèntica i exòtica, amb barberies obertes on li fan un massatge facial a un paio que sembla que li estiguin fotent una pallissa, i caravanes de camells que suposem que porten als estables.
En aquesta passejada tranquil-la reflexiono sobre el que hem vist fins ara. La India és dura, crua i de vegades lletja, però és súmmament sincera. Hi ha pobresa evident, però per què ha de ser millor la nostra pobresa amagada? No perquè no la veiem deixa d'existir. Com a mínim la India t'ho ensenya tot: allò bo i allò dolent, el que et pot enamorar i el que pot fer que la odiïs, les dolces olors de les espècies i les pudors d'alguns carrers, els xiscles dels monos saltant per les teulades i els clàxons continus dels cotxes, t'ho ensenya tal com és, sense edulcorant, i o t'agrada o no, però no s'amaga darrere d'una bonica façana com de vegades fem a casa nostra, no amaga la merda a sota de la catifa perquè el convidat pensi que tot és perfecte quan en realitat està podrit per dins. La India és així, única i sincera. Això és el que fa que tants la odiïn, però és també el que enamora a tants altres.
Anem sopar a l'hotel, paguem i cap a l'estació. A les 23:15 arriba el tren; localitzem el nostre vagó, ens abriguem per suportar el fred polar que fa allà dins, i ens fiquem a dormir: demà a les 6 ens hem de llevar perquè arribem a Khajuraho (una millora respecte a les 5 dels dos últims dies), una ciutat amb la que no tenim gaires expectatives posades, però que utilitzarem com a escala per a la nostra última destinació: Varanasi.
El despertador sona a les 5 del matí per segon dia consecutiu. Ja tenim ganes de fer vacances de les vacances ;)
En teoria l'entrada oest del Taj Mahal (que és la que obre amb la sortida del sol, una mica abans de les 6) està a 5 minuts a peu. En la pràctica, ens perdem i li preguntem a un noi que amablement ens acompanya gairebé fins la porta (i no demana res a canvi, encara queda gent de bona fe a Agra). L'entrada al monument és una mica estafa (en realitat, com a tot arreu, però aquí una mica més): val 50inr per als indis (menys d'un euro) i 700 per als estrangers (10 euros). Amb l'entrada et regalen una ampolla d'aigua i uns cobridors de sabates (perquè no t'hagis de descalçar quan entres al mausuleu. L'altra estafa és que la taquilla està oberta però les portes, tancades. Ens hem llevat a les 5 per veure com surt el sol al Taj Mahal i ens fan esperar fins ben passades les 6, quan el cel ja és totalment clar.
Passem un control de seguretat com als aeroports, fins i tot ens catxegen a tots, i entrem al recinte. Hi ha una altra gran porta, de com a mínim 10 metres d'alçada, i ja comencem a entreveure el Taj. Quan entrem, l'impacte visual és brutal. Personalment no m'havia passat mai emocionar-me veient un edifici; en aquest cas se'm posa la pell de gallina (literalment). La seva bellesa és difícil d'expressar amb paraules, has vist fotos i penses que tampoc serà per tant, però sí que ho és. El Taj Mahal és, sense cap mena de dubtes, la construcció humana més bonica i espectacular que mai he vist. És senzillament preciós. El seu disseny és esquisit, amb els quatre minarets decoratius de 40 metres d'alçada embolcallant l'edifici principal, que tot i ser immens, té una delicadesa sorprenent. Tot el conjunt està alçat sobre una plataforma de marbre, de tal manera que queda totalment emmarcat pel cel, no hi ha res que trenqui la meravellosa armonia visual del conjunt, de marbre blanc amb decoracions florals i escrits del Corà al voltant de la porta. Potser sembla que és una mica exagerada tanta emoció, però realment s'ho val.
Construit al segle XVII per un rei com a homenatge a la seva tercera dona, que va morir durant el part del seu catorzè fill (diuen que va quedar tan afligit que va encanir de la nit al dia), en la seva construcció van participar 20.000 persones durant 8 anys! Fem un parell de fotos ;) durant 3 hores. Per dins l'edifici és sobri i senzill, simplement té les tombes de la reina i del rei, que va ser enterrat aquí trenta anys més tard que la seva estimada esposa.
El check out de l'hotel és a les 10h, així que a les 9h anem fent via. Ens hem tornat a quedar sense pasta (estem canviant poc a poc perquè no volem que ens sobrin rúpies) i vaig a buscar un lloc per canviar moneda. Aquí es regateja tot, i canvio per 69inr per euro quan la primera oferta eren 68. Sembla una petita diferència, però representa més d'un euro canviant-ne 150! Al final ens ha costat 1400inr per parella (20eur) l'habitació, esmorzar i sopar.
Tot seguit agafem un rickshaw per anar a l'estació de tren. No tenim bitllet per aquesta nit; ens hem passat els últims dos dies desfullant la margarida sobre quina ruta fer i encara no ho hem decidit ;) La idea inicial és anar a Khajuraho amb tren, allà agafar un avió a Varanasi, i tornar a Delhi el dia abans del vol a Barcelona, també amb avió. Els vols ja els vam comprar des de casa, però no n'acabo d'estar convençut. L'alternativa és anar avui amb tren nocturn a Varanasi, des d'allà agafar un tren a Orchha i l'últim dia agafar un altre tren cap a Delhi.
La segona ruta és més barata i en certa manera més eficient (a més, ens faria més gràcia anar a Orchha, que és un poblet, que a Khajuraho), però té un greu problema: tots els trens estan en waiting list, incloent el de l'últim dia. Tot i que hem vist que no es tracta d'una dificultat insalvable, en aquest cas no pujar al tren significaria perdre el vol de tornada a Barcelona. Entre això i que ja tenim els bitllets d'avió (cancel-lar-los valdria 50eur), finalment decidim anar cap a Khajuraho, que és la ruta més segura. Comprem els bitllets i ens toca en el mateix compartiment que a l'Angel i la Lucía.
Una vegada solucionat el tema del tren per aquesta nit, anem a l'estació d'autobusos per anar a Fhatepur Sikri. Agafarem el bus "autèntic" que reclamava l'Ernest per recórrer els 18 km que hi ha entre Agra i aquesta antiga capital mogol. L'autobús, evidentment, és una tartana: el motor no té tapa (així poden accedir-hi fàcilment quan comença a sortir fum), té aire condicionat (la part de davant té un gran forat pel qual cola l'aire, condicionat a la temperatura exterior), seients de cuir reclinables (alguns estan permanentment reclinats, d'altres no tenen part del darrere), sortida d'emergència (la porta no tanca, així que en cas d'emergència és fàcil sortir), ... Això sí, barat una estona: 27inr (uns 0.35 eur) per un viatge d'una horeta.
Aquest ha estat el primer lloc on m'he atrevit a menjar alguna cosa típica en un xiringo del carrer. Per tot arreu he vist una cosa rodona que té pasta de full per fora i una espècie de puré de patata picant per dins. Em dic que si tothom va a Varanasi a morir, ara que ja ens hi acostem pot ser un bon moment per menjar-ho ;) Me'n demano 2, que costen 5inr cadascuna i m'ho donen amb una espècie de plat fet amb fulles d'algun arbre cosides i amb una salsa dolceta per sucar. La veritat és que estan boníssimes, són gairebé gratis i a sobre amb envoltori biodegradable. No es pot demanar més!
El viatge passa més ràpid del que pensàvem. Després del rally Bundi-Jaipur, ens sembla que el conductor està passejant a Miss Daisy ;) Això no vol dir que no anés en pla suicida avançant camions i intentant fer el rècord de vaca-slalom, simplement ens hem acostumat a aquesta manera de conduir en la qual només hi ha una norma (sobreviu!) i ja no li trobem tanta emoció. Després l'Angel comentava que vol llogar una moto (conduint ell!), això és com el ionqui que cada vegada necessita una dosi més forta per aconseguir el mateix efecte ;)
Arribem a Fhatepur Sikri i no sabem on anar. Comencem a caminar pel carrer principal, que és un basar súper autèntic, amb gent per tot arreu venent qualsevol cosa: des de fruita (bananes i magranes sobretot) a serveis de barberia, passant per espècies, ferreteria, roba a metres i un llarg etcètera. Li preguntem a un home com anar a la part històrica i, en un esforçat però poc ortodox castellà, ens diu que el seguim.
Evidentment ja tenim guia (que evidentment voldrà cobrar per una feina que no li hem demanat...). Fa un sol de justícia, i hi ha una bona pujada. Quan arribem a dalt, trobem una muralla de sandstone vermella (arenisca en castellà, no sé com es diu en català), amb una gran porta que porta a l'interior. El recinte és una mesquita (a la India conviuen de manera una mica convulsa un munt de religions, però sobretot la hindu i la musulmana). Dins hi ha un exèrcit de nens venent de tot. Són com mosques colloneres; la majoria no passen dels 9 anys i parlen anglès perfectament i fins i tot alguns castellà. Als que preguntem diuen que van a escola de 7 a 11; com que ara ja han plegat la seva feina és tocar els dallonsis als turistes. La veritat és que sap greu per la pobra (en totes les acepcions del terme "pobra") canalla, però són bastant insuportables.
La mesquita en sí ens agrada molt; a més, és la primera vegada que ens deixen entrar en una (a la resta dels viatges, les mesquites estan reservades només per als musulmans, i no tinc intenció de deixar-me circuncidar per entrar a una d'elles ;) Dins trobem gent estudiant el Corà, així com un túnel (tancat) que comunica amb el fort d'Agra, perquè el rei pogués fugir en cas d'emergència. Quan acabem (30 minuts aprox.) li donem 100inr al guia; el fill de sa mare ens demana més! Evidentment, es queda amb això i prou.
Tot seguit anem a veure els palaus (aquí cal pagar entrada i ens lliurem dels nens insuportables). Passem d'agafar un guia i els visitem amb la Lonely. Són molt xulos, tot i que a aquestes alçades del viatge n'hem vist tants que al final ja et semblen tots iguals. De tota manera, val molt la pena fer aquesta visita.
Dinem en l'únic restaurant que hem vist al poble, que deu ser força petit. Com sempre a la India triguen la hòstia en servir, però és perquè el menjar és molt elaborat i el fan al moment. Els valencians mengen pasta, però nosaltres ens fotem un thali per tots dos que està de conya i porta iogurt de postres i tot, per 100inr (1.50 eur entre els dos). És el lloc on hem menjar més barat i un dels més bons.
L'autobús surt a les "quan estigui ple / o d'aquí 25 minuts / o quan li surti d'allà al conductor". El bus està allà aturat, i amb un horari de sortida tan exacte tampoc no volem allunyar-nos molt. De tota manera el mercat té tanta gràcia que ens passem l'estona fent fotos espectaculars en un radi de 100 metres, fins que se'ns acaba la bateria de la càmera (literalment, tant a mi com a la Lucía). Quan es produeix no sabem quina conjunció de planetes, el conductor puja al bus (i nosaltres també). En qüestió de segons, una multitut surt d'on estaven amagats i pugen al bus, que arrenca de seguida.
El viatge de tornada és tranquil, nosaltres esperem arribar a la parada d'autobusos d'on hem sortit... Doncs no, estem a la India! De cop i volta, el bus frena bruscament i tothom comença a baixar. Estem enmig d'un carrer (suposem que d'Agra)... Demanem a un rickshaw que ens porti a l'hotel; regategem per fer-ho per 70inr. S'està fent fosc i volem arribar a temps de veure la posta de sol al Taj Mahal.
De cop i volta (els meus néts també sentiran aquesta batalleta, jo crec que quan sentin la paraula "India" se'n recordaran que s'han oblidat una paella al foc ;) ens trobem immersos en l'embús de trànsit més espectacular que hem viscut mai (i hi estem al bell mig). És un creuament en el qual tenim cotxes, rickshaws i motos "encaixats" en totes direccions. El problema és que no hi ha semàfors, rotonda, o algú controlant el trànsit, i tothom està desesperat per marxar d'aquí, amb la qual cosa es posen histèrics, aixafant els de davant, darrere i el costat, i cada vegada la cosa empitjora. Només algunes bicis o motos aconsegueixen esmunyir-se, però el carrer sembla un tetris (literalment), on cadascú intenta ficar el seu vehicle de manera que no quedi cap forat lliure. El problema és que quan fas línia, els vehicles no desapareixen ;)
De rellotge estem 15 minuts sense avançar 2 metres. Cap al final, sembla que estiguem als autos de xoc, comencem a rebre cops per tot arreu quan un parell de ciutadans es dediquen a resoldre el cub de Rubik en què s'ha convertit la cruïlla ;) Ara giro el rickshaw cap aquí, ara la moto cap allà, ara envio l'altre rickshaw enrere, ara deixo passar una processó amb un carro estirat per cavalls amb una imatge d'un elefant rosa i un munt de gent amb la cara pintada de verd... I sobtadament comencem a tirar. Quan arribem a l'hotel, li donem 100inr al conductor per la benzina extra que ha gastat; no parla gens d'anglès, però ens diu que no... Insistim i s'ho queda. És evident que hi ha una immensa diferència entre els que parlen anglès (que es passen el dia pensant per on te la podran fotre) i els que només parlen hindu, senzills i honestos.
Com que ja és nit tancada i no podem veure el Taj, passegem una mica pels carrers adjacents a l'hotel. És molt curiós veure que hi ha un carrer turístic, però a la que et fiques per un carreró ja trobes la India de debò, la que no és neta, però sí que és autèntica i exòtica, amb barberies obertes on li fan un massatge facial a un paio que sembla que li estiguin fotent una pallissa, i caravanes de camells que suposem que porten als estables.
En aquesta passejada tranquil-la reflexiono sobre el que hem vist fins ara. La India és dura, crua i de vegades lletja, però és súmmament sincera. Hi ha pobresa evident, però per què ha de ser millor la nostra pobresa amagada? No perquè no la veiem deixa d'existir. Com a mínim la India t'ho ensenya tot: allò bo i allò dolent, el que et pot enamorar i el que pot fer que la odiïs, les dolces olors de les espècies i les pudors d'alguns carrers, els xiscles dels monos saltant per les teulades i els clàxons continus dels cotxes, t'ho ensenya tal com és, sense edulcorant, i o t'agrada o no, però no s'amaga darrere d'una bonica façana com de vegades fem a casa nostra, no amaga la merda a sota de la catifa perquè el convidat pensi que tot és perfecte quan en realitat està podrit per dins. La India és així, única i sincera. Això és el que fa que tants la odiïn, però és també el que enamora a tants altres.
Anem sopar a l'hotel, paguem i cap a l'estació. A les 23:15 arriba el tren; localitzem el nostre vagó, ens abriguem per suportar el fred polar que fa allà dins, i ens fiquem a dormir: demà a les 6 ens hem de llevar perquè arribem a Khajuraho (una millora respecte a les 5 dels dos últims dies), una ciutat amb la que no tenim gaires expectatives posades, però que utilitzarem com a escala per a la nostra última destinació: Varanasi.
Satant davant del Taj Mahal... I no, no és un muntatge ;)
El Taj reflexat a l'aigua amb la primera llum del matí
La Beth amb el curiós"gorro" que ens han fet ficar per entrar a la mesquita
Una dona llegint el Corà
Venda d'espècies al mercat de Fatehpur Sikri
No és la Blancaneus, i esperem que la poma no estigui enverinada... Instants al mercat de Fatehpur Sikri
No comments:
Post a Comment