Terror: se'n diu d'allò que hom sent constantment en el trajecte en cotxe des de Bundi a Jaipur. Ai Romeo! Ens la juguem amb la waitlist. Un vespre a un cinema indi: Incredible India!
A les 9:30h hem quedat amb el taxi a la botiga del Romeo. Aquest ens havia promès una macedònia per esmorzar; fa 7 dies que no mengem fruita i vé molt de gust! Mentre ens la prepara arriba el taxista, amb un cotxe model Tata Indica, una mica més gran que un Saxo, però hi cabem bé, sobretot perquè l'Angel i la Lucía viatgen amb una única maleta... Resulta que els hi va passar el mateix que a nosaltres, i la maleta d'ell encara és a Delhi... Mentre esmorzem, el Romeo ens demana si podem esperar una mica, que el cotxe té un problema amb una roda i l'arreglen en 10 minuts... Comencem bé!
Els 10 minuts es converteixen en 45, finalment marxem a les 11h. Al cap de 10 minuts comença a ploure, però fa calor i demamem al conductor que posi en marxa l'aire condicionat. Ens mira i ens diu que li hem de pagar 400inr més! Nosaltres li havíem dit clarament al Romeo que volíem el cotxe amb aire; sense aire teníem una oferta millor! El tio diu que triem: pagar o calor (a tot això l'home no parla anglès). Com que ens neguem, truca al Romeo i me'l passa (realment li passa a l'Angel, però com que ell no parla bé l'anglès, m'encoloma a mi el mort). El Romeo diu que no li vam dir que volíem aire, i que ara no pot fer res: o li paguem al conductor o no ens el ficarà (ell és només un intermediari que cobra comissió). Després de discutir una estona, ho donem per impossible i decidim que passarem calor. De tota manera, tampoc és tan greu; quan deixa de ploure obrim les finestres i s'està bé.
Si ens pensàvem que el conductor del bus de Jaisalmer a Jodhpur era el Carlos Sainz, aquest és el Fernando Alonso. El tio és un autèntic fitipaldi; la carretera està en força bones condicions pel que fa a l'asfalt, i això li permet anar a tota llet. La veritat és que cada vegada que miro endavant veig passar tota la meva vida pel davant dels meus ulls... És increïble: la carretera té dos carrills, però no hi ha línies pintades. Veiem un camió davant nostre, i un autobús avançant-lo. Al nostre conductor no se li acudeix res més que avançar a l'autobús (i sí, hi ha dos carrils!)... Però és que de cara vé un altre autobús!!! No passa res, al final ens ha sobrat gairebé un segon! I evidentment el conductor pitant tota l'estona, com si fos culpa dels altres estar dins de la carretera! Crec que avui haurem de llençar la roba interior...
Tot el viatge és una carrera constant, sembla que se li hagi calat foc a casa! Per acabar-ho d'adobar, a mig camí s'atura en una zona on hi havia un parell de garitos per menjar i es comença a mirar la roda. Baixem també i veiem que està gairebé desinflada... Ara ho entenc: vol arribar a Jaipur abans de que es desinfli del tot ;) Ens demana que fem un chai mentre ell soluciona el problema. Al cap d'uns 15 minuts sembla que ha trobat un inflador i reprenem el camí.
Arribem a Jaipur cap a les 15h. Hem mirat a la guia la Aitithi Guesthouse, que està molt a prop de l'estació. Al conductor li costa déu i ajuda trobar-la. La guesthouse està de conya; és com un hotel, amb habitacions grans i espaioses que ens costaran 1000inr (no podem regatejar). Ens quedem a dinar allà mateix, és econòmic. Avui també mengem pasta ;)
Després de dinar hem d'anar a l'estació. Al canviar la ruta, no tenim bitllets de tren per anar dilluns fins a Agra. L'Angel i la Lucía els tenen reservat des d'Espanya, però quan ho hem mirat per Internet no queden places en cap tren per dilluns, així que anirem a reservar-los directament a l'estació. A la India tenen un mecanisme molt curiós de reserves de tren: si no queden places lliures, pots comprar igualment i et fiquen en waitlist, una espècie de cua d'espera on tens un número (que és la teva posició a la cua). Conforme la gent va cancel-lant les seves reserves, vas pujant a la llista. Quan arriba el moment de la sortida, si has pujat prou, tens plaça. Si no, et qurdes amb un pam de nassos ;)
En realitat, per pujar a la waitlist no és necessari que algú cancel-li el viatge. Els trens aquí fan recorreguts molt llargs (de milers de quilòmetres). Quan algú reserva una plaça, el sistema la dóna per ocupada durant tot el trajecte del tren. Però si aquest algú baixa a una estació intermitja, òbviament aquella plaça s'allibera per a la resta del trajecte, i si tu estàs a la waitlist te la pots quedar. No sé per quin estrany motiu, això no ho quadren fins a l'últim moment, així que és relativament fàcil que puguis pujar al tren encara que estiguis amb un número una mica alt a la waitlist.
Nosaltres reservem en el mateix tren que els valencians, i en dues classes per tenir més possibilitats: sleeper class (la més cutre, sense aire condicionat) i AC3 (la que hem agafat fins ara). Tenim el número 10 a AC3 i el trenta-i-tants a sleeper, però l'home de la taquilla creu que tenim més possibilitats a sleeper, perquè hi ha molts més vagons.
En el cas que finalment no tinguem plaça, tenim dues possibilitats:
a) Pujar al vagó de l'Angel i la Lucía, buscar al revisor i explicar-li la situació... Donant-li 300inr per lubricar la relació ;) Sembla que és un mètode que funciona força bé, i com que el trajecte és diurn (de les 6h a les 11h) podem compartir la llitera amb ells. De tota manera, sempre pots trobar-te amb un revisor que no vulgui entrar al joc...
b) Agafar un autobús, que trigarà una mica més, però total si ens hem llevat a les 5h per estar a les 6h a l'estació, podem agafar-lo a les 7h i a les 13h ja serem a Agra...
Però bé, estic avançant aconteixements. De moment aquesta tarda tenim previst anar al cine. Sé que sembla estrany fer un viatge de milers de quilòmetres a un país exòtic i anar al cinema, però a Jaipur hi ha el Raj Mandir, la sala més famosa de la India. Aquest és un cinema com els antics: una única sala on projecten la pel-lícula d'estrena. Fins les 21:30h no comença la sessió, així que aprofitem per passejar una mica. La zona on estem recorda al carrer Pelai de Barcelona... si li treus el soroll constant dels clàxons, els rickshaws que passen pel carrer, i sobretot si no mires als carrers laterals, on tornes a trobar la India en tota la seva cruesa (carrers bruts i foscos, edificis en males condicions, ...). En canvi, el carrer principal està net i farcit de botigues modernes amb tot tipus de marques occidentals.
Sopem a un restaurant econòmic recomenat per la Lonely. Com a Udaipur, quan entrem ens adonem que és un lloc de classe: cambrers amb uniforme, estovalles de tela, ... De tota manera els preus de la carta estan bé, i tenim més d'una hora fins les 21h, que és quan obren les taquilles del cinema, així que ens quedem. El menjar és bo però són lents de solemnitat; al final sortim passades les 21h! Hem pagat unes 700inr (10eur) tots 4, no està malament per ser un lloc pijo ;)
A la India hi ha el costum de tenir 2 cues, una per homes i una altra per les dones; normalment hi ha molta menys gent a la cua femenina, així que van elles a comprar les entrades. Aquí tornem a veure el morro que tenen els indis: vé una senyora i se'ls posa al davant sense cap mena de dissimul (hi havia 2 dones a la cua, així que era més que evident que s'estava colant ;) El preu de les entrades: 80inr (1.10eur) cadascuna.
Quan entrem al cine al-lucinem. Un hall immens, decorat amb color rosa, blau cel i blanc, ple de gent (ho caben més de 1000 persones)... Potser així explicat sembla que sigui cutre o cursi, però en viu sembla Disneylàndia :) Ens arriba una flaire a crispetes i ens hi dirigim com mosques a la mel... Valen 35inr; total: 195inr (2.50eur) les dues entrades i les crispetes :)
Les portes de la sala s'obren quan falten 10 minuts per les 21:30h. Les entrades són numerades, però la gent entra corrents i empentant, de manera histèrica, com si s'estigués cremant el cine ;) Quan comença la peli FLIPEM així en majúscules ;) Hem vingut a veure Ek tha tiger, la última superproducció de Bollywood. Quan apareix el protagonista, tothom comença a cridar i xiular, sembla que estiguem en un concert del Bruce Sprinsgteen ;) I quan apareix la prota femenina ja no diguem, és com al Camp Noi en un Barça-Madrid quan marca un gol el Messi ;) I així tota l'estona, a la que es veu una mica de "rotllo" entre els dos protagonistes (que per cert no es fan cap petó davant de la càmera, només abraçades i petons a la galta) l'auditori enfervoreix.
La peli en sí és divertida, amb molta acció (exageradíssima fins a l'extrem), però també amb comèdia i amb els típics números musicals "made in Bollywood". Evidentment parlen hindu, intercalant algunes frases o paraules en anglès, però no ens costa entendre-la, l'argument és força simple. Dins del cinema els indis tampoc són gaire educats: sona el mòbil i es posen a parlar en un to gens dissimulat, fins i tot un home ha començat a discutir-se amb un altre pel seient, durant més de 5 minuts, sense que aparentment això no li importés a ningú... En conjunt ha estat una experiència memorable, ens ho hem passat d'allò més bé :) Hem tornat a l'hotel cantant la cançoneta de la peli ;)
A les 9:30h hem quedat amb el taxi a la botiga del Romeo. Aquest ens havia promès una macedònia per esmorzar; fa 7 dies que no mengem fruita i vé molt de gust! Mentre ens la prepara arriba el taxista, amb un cotxe model Tata Indica, una mica més gran que un Saxo, però hi cabem bé, sobretot perquè l'Angel i la Lucía viatgen amb una única maleta... Resulta que els hi va passar el mateix que a nosaltres, i la maleta d'ell encara és a Delhi... Mentre esmorzem, el Romeo ens demana si podem esperar una mica, que el cotxe té un problema amb una roda i l'arreglen en 10 minuts... Comencem bé!
Els 10 minuts es converteixen en 45, finalment marxem a les 11h. Al cap de 10 minuts comença a ploure, però fa calor i demamem al conductor que posi en marxa l'aire condicionat. Ens mira i ens diu que li hem de pagar 400inr més! Nosaltres li havíem dit clarament al Romeo que volíem el cotxe amb aire; sense aire teníem una oferta millor! El tio diu que triem: pagar o calor (a tot això l'home no parla anglès). Com que ens neguem, truca al Romeo i me'l passa (realment li passa a l'Angel, però com que ell no parla bé l'anglès, m'encoloma a mi el mort). El Romeo diu que no li vam dir que volíem aire, i que ara no pot fer res: o li paguem al conductor o no ens el ficarà (ell és només un intermediari que cobra comissió). Després de discutir una estona, ho donem per impossible i decidim que passarem calor. De tota manera, tampoc és tan greu; quan deixa de ploure obrim les finestres i s'està bé.
Si ens pensàvem que el conductor del bus de Jaisalmer a Jodhpur era el Carlos Sainz, aquest és el Fernando Alonso. El tio és un autèntic fitipaldi; la carretera està en força bones condicions pel que fa a l'asfalt, i això li permet anar a tota llet. La veritat és que cada vegada que miro endavant veig passar tota la meva vida pel davant dels meus ulls... És increïble: la carretera té dos carrills, però no hi ha línies pintades. Veiem un camió davant nostre, i un autobús avançant-lo. Al nostre conductor no se li acudeix res més que avançar a l'autobús (i sí, hi ha dos carrils!)... Però és que de cara vé un altre autobús!!! No passa res, al final ens ha sobrat gairebé un segon! I evidentment el conductor pitant tota l'estona, com si fos culpa dels altres estar dins de la carretera! Crec que avui haurem de llençar la roba interior...
Tot el viatge és una carrera constant, sembla que se li hagi calat foc a casa! Per acabar-ho d'adobar, a mig camí s'atura en una zona on hi havia un parell de garitos per menjar i es comença a mirar la roda. Baixem també i veiem que està gairebé desinflada... Ara ho entenc: vol arribar a Jaipur abans de que es desinfli del tot ;) Ens demana que fem un chai mentre ell soluciona el problema. Al cap d'uns 15 minuts sembla que ha trobat un inflador i reprenem el camí.
Arribem a Jaipur cap a les 15h. Hem mirat a la guia la Aitithi Guesthouse, que està molt a prop de l'estació. Al conductor li costa déu i ajuda trobar-la. La guesthouse està de conya; és com un hotel, amb habitacions grans i espaioses que ens costaran 1000inr (no podem regatejar). Ens quedem a dinar allà mateix, és econòmic. Avui també mengem pasta ;)
Després de dinar hem d'anar a l'estació. Al canviar la ruta, no tenim bitllets de tren per anar dilluns fins a Agra. L'Angel i la Lucía els tenen reservat des d'Espanya, però quan ho hem mirat per Internet no queden places en cap tren per dilluns, així que anirem a reservar-los directament a l'estació. A la India tenen un mecanisme molt curiós de reserves de tren: si no queden places lliures, pots comprar igualment i et fiquen en waitlist, una espècie de cua d'espera on tens un número (que és la teva posició a la cua). Conforme la gent va cancel-lant les seves reserves, vas pujant a la llista. Quan arriba el moment de la sortida, si has pujat prou, tens plaça. Si no, et qurdes amb un pam de nassos ;)
En realitat, per pujar a la waitlist no és necessari que algú cancel-li el viatge. Els trens aquí fan recorreguts molt llargs (de milers de quilòmetres). Quan algú reserva una plaça, el sistema la dóna per ocupada durant tot el trajecte del tren. Però si aquest algú baixa a una estació intermitja, òbviament aquella plaça s'allibera per a la resta del trajecte, i si tu estàs a la waitlist te la pots quedar. No sé per quin estrany motiu, això no ho quadren fins a l'últim moment, així que és relativament fàcil que puguis pujar al tren encara que estiguis amb un número una mica alt a la waitlist.
Nosaltres reservem en el mateix tren que els valencians, i en dues classes per tenir més possibilitats: sleeper class (la més cutre, sense aire condicionat) i AC3 (la que hem agafat fins ara). Tenim el número 10 a AC3 i el trenta-i-tants a sleeper, però l'home de la taquilla creu que tenim més possibilitats a sleeper, perquè hi ha molts més vagons.
En el cas que finalment no tinguem plaça, tenim dues possibilitats:
a) Pujar al vagó de l'Angel i la Lucía, buscar al revisor i explicar-li la situació... Donant-li 300inr per lubricar la relació ;) Sembla que és un mètode que funciona força bé, i com que el trajecte és diurn (de les 6h a les 11h) podem compartir la llitera amb ells. De tota manera, sempre pots trobar-te amb un revisor que no vulgui entrar al joc...
b) Agafar un autobús, que trigarà una mica més, però total si ens hem llevat a les 5h per estar a les 6h a l'estació, podem agafar-lo a les 7h i a les 13h ja serem a Agra...
Però bé, estic avançant aconteixements. De moment aquesta tarda tenim previst anar al cine. Sé que sembla estrany fer un viatge de milers de quilòmetres a un país exòtic i anar al cinema, però a Jaipur hi ha el Raj Mandir, la sala més famosa de la India. Aquest és un cinema com els antics: una única sala on projecten la pel-lícula d'estrena. Fins les 21:30h no comença la sessió, així que aprofitem per passejar una mica. La zona on estem recorda al carrer Pelai de Barcelona... si li treus el soroll constant dels clàxons, els rickshaws que passen pel carrer, i sobretot si no mires als carrers laterals, on tornes a trobar la India en tota la seva cruesa (carrers bruts i foscos, edificis en males condicions, ...). En canvi, el carrer principal està net i farcit de botigues modernes amb tot tipus de marques occidentals.
Sopem a un restaurant econòmic recomenat per la Lonely. Com a Udaipur, quan entrem ens adonem que és un lloc de classe: cambrers amb uniforme, estovalles de tela, ... De tota manera els preus de la carta estan bé, i tenim més d'una hora fins les 21h, que és quan obren les taquilles del cinema, així que ens quedem. El menjar és bo però són lents de solemnitat; al final sortim passades les 21h! Hem pagat unes 700inr (10eur) tots 4, no està malament per ser un lloc pijo ;)
A la India hi ha el costum de tenir 2 cues, una per homes i una altra per les dones; normalment hi ha molta menys gent a la cua femenina, així que van elles a comprar les entrades. Aquí tornem a veure el morro que tenen els indis: vé una senyora i se'ls posa al davant sense cap mena de dissimul (hi havia 2 dones a la cua, així que era més que evident que s'estava colant ;) El preu de les entrades: 80inr (1.10eur) cadascuna.
Quan entrem al cine al-lucinem. Un hall immens, decorat amb color rosa, blau cel i blanc, ple de gent (ho caben més de 1000 persones)... Potser així explicat sembla que sigui cutre o cursi, però en viu sembla Disneylàndia :) Ens arriba una flaire a crispetes i ens hi dirigim com mosques a la mel... Valen 35inr; total: 195inr (2.50eur) les dues entrades i les crispetes :)
Les portes de la sala s'obren quan falten 10 minuts per les 21:30h. Les entrades són numerades, però la gent entra corrents i empentant, de manera histèrica, com si s'estigués cremant el cine ;) Quan comença la peli FLIPEM així en majúscules ;) Hem vingut a veure Ek tha tiger, la última superproducció de Bollywood. Quan apareix el protagonista, tothom comença a cridar i xiular, sembla que estiguem en un concert del Bruce Sprinsgteen ;) I quan apareix la prota femenina ja no diguem, és com al Camp Noi en un Barça-Madrid quan marca un gol el Messi ;) I així tota l'estona, a la que es veu una mica de "rotllo" entre els dos protagonistes (que per cert no es fan cap petó davant de la càmera, només abraçades i petons a la galta) l'auditori enfervoreix.
La peli en sí és divertida, amb molta acció (exageradíssima fins a l'extrem), però també amb comèdia i amb els típics números musicals "made in Bollywood". Evidentment parlen hindu, intercalant algunes frases o paraules en anglès, però no ens costa entendre-la, l'argument és força simple. Dins del cinema els indis tampoc són gaire educats: sona el mòbil i es posen a parlar en un to gens dissimulat, fins i tot un home ha començat a discutir-se amb un altre pel seient, durant més de 5 minuts, sense que aparentment això no li importés a ningú... En conjunt ha estat una experiència memorable, ens ho hem passat d'allò més bé :) Hem tornat a l'hotel cantant la cançoneta de la peli ;)
Les noies Bond ;)
No comments:
Post a Comment