Visita al fort d'Amer i la ciutat de Jaipur. No, thank you, I don't want to buy anything!!!! Tindrem plaça demà al tren?
Avui matinem perquè hem contractat un rickshaw per anar al fort d'Amer, que es troba a 11km de distància, i hem quedat a les 7:30h per entrar a primera hora i esquivar les cues (és un lloc megaturístic). Ens portarà, s'esperarà allà 3h i ens tornarà per 400inr (no hem regatejat... mal fet).
Jaipur en sí no és una ciutat bonica; tampoc és lletja, simplement és anodina, sense gràcia (és la capital del Rajasthan, i té més de 3 milions d'habitants). Pel camí trobem alguns camells, arossegant carros com si fossin cavalls, i també algun elefant, que puja al fort a "treballar" (és molt típic que els turistes facin la pujada fins al fort a sobre d'un elefant, tot i que nosaltres no tenim intenció de fer-ho).
Quan arribem al pàrquing del fort, hi ha una munió de gent (indis venent coses). El primer que ens atrapa és un encantador de serps, i ja m'enganxa per ficar-me el turbant i tocar la cobra que surt del cistell de mimbre (jo sempre provant coses rares, ja ho sé ;) En realitat no sembla gaire autèntic, la cobra estava ensinistrada i sortia del cistell independentment de que el tio toqués la flauta o no...
L'Angel i la Lucía volen pujar a l'elefant, nosaltres ens estimem més pujar caminant (són 5 minuts i creiem que és una turistada; a més, això ja ho vam fer a Sri Lanka). Pugem per un camí peatonal, per on només veiem indis, es veu que tots els guiris fan el guiri i pugen pel camí elefantil ;) Amber és un suplici de gent venent coses, explorant els límits de la nostra paciència i donant un nou significat a la paraula "plasta". Això és el que pensàvem que trobaríem tothora a la India, però no perquè només ho haguem vist aquí és menys molest.
Se'na acosta un senyor de 72 anys i ens diu que és guia oficial. A la Lonely recomana contractar un guia, i només val 200inr a pagar entre 4, així que "ens el quedem". La visita és prou interessant, i el palau és impressionant, tot i que a aquestes alçades del viatge, la nostra capacitat d'impressió ha quedat ja una mica saturada. Sigui com sigui, val la pena la visita.
Marxem esquivant els venedors, que són una autèntica tortura, i ens aturem al palau de l'aigua, que es troba "flotant" enmig d'un llac i que no està obert al públic. Està bé, sense més. El rickshaw ens deixa davant del palau dels vents, des d'on les dones del maharaja podien observar la vida de la ciutat amagades darrere dels seus murs. És xulo de veure.
Després d'esmorzar, anem a visitar l'observatori astronòmic, que té una sèrie d'instruments de fa 400 anys que s'utilitzaven per estudiar els estels. Bé, sense més. L'únic que ens falta per visitar és el palau de la ciutat, però val 300inr per barba i ja estem cansats (i una mica agobiats amb la insistència constant dels venedors) així que passem d'entrar.
Dediquem la tarda a passejar (i fer 4 compres, amb un regateig ferotge; per fer-nos una idea, unes polseres que ens demanaven 150inr les treiem per 50inr, una tercera part!). Tornem a l'hotel a descansar, perquè demà hem de llevar-nos a les 5h per (si tenim sort) agafar el tren a les 6h. El resum de Jaipur és que es tracta d'una ciutat gran i la que menys ens ha agradat fins al moment, sort que vam anar al cinema i això ho ha compensat!
Després de sopar anem a dormir pensant en l'aventura que ens espera demà si finalment no trobem plaça... Però la recompensa val la pena, si tot va bé demà veurem... el Taj Mahal!
Avui matinem perquè hem contractat un rickshaw per anar al fort d'Amer, que es troba a 11km de distància, i hem quedat a les 7:30h per entrar a primera hora i esquivar les cues (és un lloc megaturístic). Ens portarà, s'esperarà allà 3h i ens tornarà per 400inr (no hem regatejat... mal fet).
Jaipur en sí no és una ciutat bonica; tampoc és lletja, simplement és anodina, sense gràcia (és la capital del Rajasthan, i té més de 3 milions d'habitants). Pel camí trobem alguns camells, arossegant carros com si fossin cavalls, i també algun elefant, que puja al fort a "treballar" (és molt típic que els turistes facin la pujada fins al fort a sobre d'un elefant, tot i que nosaltres no tenim intenció de fer-ho).
Quan arribem al pàrquing del fort, hi ha una munió de gent (indis venent coses). El primer que ens atrapa és un encantador de serps, i ja m'enganxa per ficar-me el turbant i tocar la cobra que surt del cistell de mimbre (jo sempre provant coses rares, ja ho sé ;) En realitat no sembla gaire autèntic, la cobra estava ensinistrada i sortia del cistell independentment de que el tio toqués la flauta o no...
L'Angel i la Lucía volen pujar a l'elefant, nosaltres ens estimem més pujar caminant (són 5 minuts i creiem que és una turistada; a més, això ja ho vam fer a Sri Lanka). Pugem per un camí peatonal, per on només veiem indis, es veu que tots els guiris fan el guiri i pugen pel camí elefantil ;) Amber és un suplici de gent venent coses, explorant els límits de la nostra paciència i donant un nou significat a la paraula "plasta". Això és el que pensàvem que trobaríem tothora a la India, però no perquè només ho haguem vist aquí és menys molest.
Se'na acosta un senyor de 72 anys i ens diu que és guia oficial. A la Lonely recomana contractar un guia, i només val 200inr a pagar entre 4, així que "ens el quedem". La visita és prou interessant, i el palau és impressionant, tot i que a aquestes alçades del viatge, la nostra capacitat d'impressió ha quedat ja una mica saturada. Sigui com sigui, val la pena la visita.
Marxem esquivant els venedors, que són una autèntica tortura, i ens aturem al palau de l'aigua, que es troba "flotant" enmig d'un llac i que no està obert al públic. Està bé, sense més. El rickshaw ens deixa davant del palau dels vents, des d'on les dones del maharaja podien observar la vida de la ciutat amagades darrere dels seus murs. És xulo de veure.
Després d'esmorzar, anem a visitar l'observatori astronòmic, que té una sèrie d'instruments de fa 400 anys que s'utilitzaven per estudiar els estels. Bé, sense més. L'únic que ens falta per visitar és el palau de la ciutat, però val 300inr per barba i ja estem cansats (i una mica agobiats amb la insistència constant dels venedors) així que passem d'entrar.
Dediquem la tarda a passejar (i fer 4 compres, amb un regateig ferotge; per fer-nos una idea, unes polseres que ens demanaven 150inr les treiem per 50inr, una tercera part!). Tornem a l'hotel a descansar, perquè demà hem de llevar-nos a les 5h per (si tenim sort) agafar el tren a les 6h. El resum de Jaipur és que es tracta d'una ciutat gran i la que menys ens ha agradat fins al moment, sort que vam anar al cinema i això ho ha compensat!
Després de sopar anem a dormir pensant en l'aventura que ens espera demà si finalment no trobem plaça... Però la recompensa val la pena, si tot va bé demà veurem... el Taj Mahal!
Mirallet, mirallet, quines són les dues noies més guapes? ;)
Un cavall... Perdó, una vaca... Mmmmm... Què és?
Un típic home rajastaní
m'he passat tota l'entrada patint com el Ross a l'últim capítol de Friends: "did they get on the train? did they get on the train???" , fins que he arribat a l'spoiler,hehe
ReplyDeletem'alegro de saber que hi heu arribat (sans i estalvis?) :-)
Haha, vaig ficar l'spoiler perquè no sabia si tindria internet després i conec a ta mare ;)
DeleteNamaste!!