Visitant Khajuraho: genial! Aprenent coses molt interessants als temples... Tot i que algunes no les posarem en pràctica! Amb bici pel poble antic. Shopping...
Arribem a Khajuraho amb una hora de retard; si ho arribem a saber no fiquem el despertador a les 6 :( Hem passat una nit plàcida, ben tapadets. Quan baixem, ens trobem la típica marabunta esperant-nos. Agafem un rickshaw a boleo i regategem perquè ens porti al poble (que és a 3km) per 70inr. Durant la última estona al tren hem estat mirant el paissatge, verd llampant i relativament despoblat, i hem estat comentant que el que li hem trobat a faltar a aquest viatge (parlant en passat perquè tenim la sensació de que ja estem a la recta final i podem començar a fer resum) és una mica més de natura i pobles petits. Aquest és el motiu pel qual hem estat dubtant sobre si incloure finalment Khajuraho a la ruta o no.
El primer que ens sorpren de Khajuraho és que es tracta d'un poble molt petit, amb un carrer principal amb hotels i restaurants. El conductor, òbviament, ens porta a un hotel on li donaran comissió. Després d'Agra, ens estimem pagar una mica més i tenir un bon hotel; a més, l'Angel ha enganxat un encostipat de la hòstia (al tren Jaipur-Agra, es veu que li feia mania la manta i no va tapar-se). Les habitacions són una mica humides, així que li demanem al conductor que ens porti a l'hotel que havíem localitzat a la Lonely, l'Harmony. La primera visió no ens convenç molt, les habitacions es veuen una mica cutres. El manager de l'hotel es desviu ensenyant-nos cada vegada millors habitacions, i com que no ens veu amb intenció de quedar-nos va baixant el preu. Desesperat, ens fa una última oferta: 400inr (5.50eur) per nit, per les últimes habitacions que havíem vist. Decidim passar de moment i visitem un hotel adjacent, on trobem habitacions d'un preu superior i inferior qualitat. Per tant, ens quedem a l'Harmony, que finalment resulta ser un encert, amb les seves habitacions econòmiques i impecables, i un bonic passadís ajardinat on prendre una cervesa.
Després d'una dutxa i esmorzar amb una parella de Girona que la Lucía i l'Angel havien conegut fa dies a Udaipur, anem a visitar els temples de l'oest, que són els que han situat Khajuraho al mapa. Es tracta d'un conjunt de temples del segle VIII, perfectament conservats, famosos perquè estan totalment recoberts d'escultures representant escenes del Kama Sutra (i són d'allò més explícita). A banda del seu valor didàctic ;) els temples ens encanten. Es troben dins d'un recinte ajardinat perfectament cuidat, els temples (tot i tenir més de 1000 anys d'antiguitat) es troben en un estat espectacular, són preciosos (amb milers de talles amb un nivell de detall increïble) i es respira una tranquil-litat que no havíem viscut fins ara a la India.
Les talles no només contenen escenes de sexe explícit (que també: orgies amb 9 participants, un home amb 3 dones o un caballer "estimant molt" el seu cavall ;), sinó també escenes de guerra, elefants, camells, dones en actitut sensual, etc. La veritat és que han estat una sorpresa, pensàvem "uff, més temples" i ens hem quedat bocabadats, gaudint molt de la visita durant més de 2 hores.
Després anem a dinar al Bella Italia, on mengem de conya pasta i lassanya, boníssim! Aquesta tarda havíem quedat amb un conductor de rickshaw per fer una excursió que ens havien recomenat els gironins: unes cascades a 18km de distància, els temples de l'est (que són gratuits i estan desperdigats per les rodalies) i el poble antic, on la gent viu d'una manera més autèntica. Malauradament, els dimecres la cascada està tancada (es troba dins d'un parc nacional) i decidim deixar-ho per demà a primera hora, abans d'agafar el vol que surt a les 13:45.
Preguntem si podem fer la resta a peu, i ens diuen que sí... O amb bici. Ens decantem per la segona opció, llogant 4 bicis per tota la tarda per 30inr (0.45eur) cadascuna. L'experiència és fantàstica, Khajuraho és un poble força tranquil i molt petit (8000 habitants), i ens dirigim pedalejant al poble vell. Aquí ens trobem amb una de les coses que havíem trobat a faltar fins ara: nens jugant als que comencem a donar galetes i veiem com se'ls il-lumina la cara, artesants fent pots de fang al carrer, carrers de cases encalades sense gent ni sorolls (amb alguna vaca rumiant, això que no falti), ... Trobem nens jugant a caniques (quins records de la nostra infantesa!); els faig un vídeo amb el mòbil i es tornen bojos quan després els hi ensenyo, és possible que mai s'haguessin vist a sí mateixos en una pantalla amb moviment! La passejada, repartint galetes i somriures, fent fotos o simplement admirant el poble, és genial, no havíem tingut una sensació semblant des que vam tornar del Senegal.
Això sí, aquí els nens són d'allò més espavilats. N'hi ha un que té 12 anys i parla un anglès molt millor que el meu, que ens vol fer de guia, parla com un autèntic comerciant, ens recomana on comprar perquè ens surti més barat,... També hi ha una cara no tant positiva: em diu que està casat. Òbviament li dic que no és possible, encara no té pèl a la cara. El que m'explica és que està promès amb una nena, que les dues famílies van trobar-se una vegada fa uns mesos i van pactar el matrimoni. Ha vist a la nena una vegada i sap que s'haurà de casar amb ella... No estic segur de que sigui totalment cert el que m'explica, però sembla força sincer...
Una estona i 500 fotos més tard ;) tornem a agafar les bicis. Passegem pel mig de camps llaurats de color verd, visitant temples similars als que havíem visitat al matí, però disseminats. L'Angel se'n va a l'hotel, creiem que té febre... Nosaltres 3 seguin una horeta més amb les bicis, estem cansats però és relaxat i fantàstic. Més tard, tornem les bicis i ens anem de compres ;) aprofitant l'ambient tranquil del poble. Al final ens firem pantalons per un tubo i una espècie de gong de meditació del qual m'encapritxo. L'experiència de comprar, amb el ritual del regateig (que no ens agrada gaire) aquí és diferent, com més agradable :) Vas xerrant amb els venedors (alguns parlen fins i tot castellà!), mires la mercaderia, regateges, tradueixes el preu a euros i flipes, ... Aquí hi ha molts sastres, un d'ells ens diu que triem una tela i en 1 hora ens podem emportar una pantalons a mida... Declinem la oferta, però de tota manera és impressionant.
Sopem al Raj Café, un altre encert. Mengem pollastre i un pancake de formatge que estava boníssim. Demà hem de llevar-nos a les 7h (anem millorant) així que tornem d'hora a l'hotel, passejant tranquil-lament pels carrers de Khajuraho, on a aquestes hores (les 22h) ja no hi queda gaire gent. De camí ens aturem a una farmàcia (qualsevol semblança amb les farmàcies espanyoles és pura coincidècia) on comprem ibuprofè per a l'Angel. És molt curiós, aquí venen les pastilles per unitats; evidentment aquí no tenen un sistema de salut públic (que evidentment té enormes avantatges, però que també fomenta un ús excessiu dels medicaments i el malbaratament absurd d'aquests); a la India si algú necessita una medicina l'ha de pagar i compra només la quantitat que necessita. He llegit per algun lloc que la India té una llei que permet a laboratoris indis fabricar genèrics de qualsevol medicament subjecte a patent si no hi ha un tractament de similar eficàcia a un preu econòmic; això evidentment és molt discutit per la industria farmacèutica, però salva milions de vides, posant a disposició de les persones sense recursos tractaments que no haguessin pogut sufragar mai, en haver de pagar preus abusius que omplen les butxaques dels oligarques occidentals.
En fi, anem a dormir; demà toca catarates i la que pot ser la millor o la pitjor parada del viatge: Varanasi, la ciutat sagrada de la India, on els rituals de la vida i la mort s'exhibeixen en públic. Però això serà demà... De moment avui anem a dormir amb la sensació d'haver encertat plenament amb la visita a Khajuraho, ha estat sens dubte una de les grans sorpreses de la India, i el lloc que més ens ha agradat, juntament amb Jaisalmer i el Taj Mahal.
Arribem a Khajuraho amb una hora de retard; si ho arribem a saber no fiquem el despertador a les 6 :( Hem passat una nit plàcida, ben tapadets. Quan baixem, ens trobem la típica marabunta esperant-nos. Agafem un rickshaw a boleo i regategem perquè ens porti al poble (que és a 3km) per 70inr. Durant la última estona al tren hem estat mirant el paissatge, verd llampant i relativament despoblat, i hem estat comentant que el que li hem trobat a faltar a aquest viatge (parlant en passat perquè tenim la sensació de que ja estem a la recta final i podem començar a fer resum) és una mica més de natura i pobles petits. Aquest és el motiu pel qual hem estat dubtant sobre si incloure finalment Khajuraho a la ruta o no.
El primer que ens sorpren de Khajuraho és que es tracta d'un poble molt petit, amb un carrer principal amb hotels i restaurants. El conductor, òbviament, ens porta a un hotel on li donaran comissió. Després d'Agra, ens estimem pagar una mica més i tenir un bon hotel; a més, l'Angel ha enganxat un encostipat de la hòstia (al tren Jaipur-Agra, es veu que li feia mania la manta i no va tapar-se). Les habitacions són una mica humides, així que li demanem al conductor que ens porti a l'hotel que havíem localitzat a la Lonely, l'Harmony. La primera visió no ens convenç molt, les habitacions es veuen una mica cutres. El manager de l'hotel es desviu ensenyant-nos cada vegada millors habitacions, i com que no ens veu amb intenció de quedar-nos va baixant el preu. Desesperat, ens fa una última oferta: 400inr (5.50eur) per nit, per les últimes habitacions que havíem vist. Decidim passar de moment i visitem un hotel adjacent, on trobem habitacions d'un preu superior i inferior qualitat. Per tant, ens quedem a l'Harmony, que finalment resulta ser un encert, amb les seves habitacions econòmiques i impecables, i un bonic passadís ajardinat on prendre una cervesa.
Després d'una dutxa i esmorzar amb una parella de Girona que la Lucía i l'Angel havien conegut fa dies a Udaipur, anem a visitar els temples de l'oest, que són els que han situat Khajuraho al mapa. Es tracta d'un conjunt de temples del segle VIII, perfectament conservats, famosos perquè estan totalment recoberts d'escultures representant escenes del Kama Sutra (i són d'allò més explícita). A banda del seu valor didàctic ;) els temples ens encanten. Es troben dins d'un recinte ajardinat perfectament cuidat, els temples (tot i tenir més de 1000 anys d'antiguitat) es troben en un estat espectacular, són preciosos (amb milers de talles amb un nivell de detall increïble) i es respira una tranquil-litat que no havíem viscut fins ara a la India.
Les talles no només contenen escenes de sexe explícit (que també: orgies amb 9 participants, un home amb 3 dones o un caballer "estimant molt" el seu cavall ;), sinó també escenes de guerra, elefants, camells, dones en actitut sensual, etc. La veritat és que han estat una sorpresa, pensàvem "uff, més temples" i ens hem quedat bocabadats, gaudint molt de la visita durant més de 2 hores.
Després anem a dinar al Bella Italia, on mengem de conya pasta i lassanya, boníssim! Aquesta tarda havíem quedat amb un conductor de rickshaw per fer una excursió que ens havien recomenat els gironins: unes cascades a 18km de distància, els temples de l'est (que són gratuits i estan desperdigats per les rodalies) i el poble antic, on la gent viu d'una manera més autèntica. Malauradament, els dimecres la cascada està tancada (es troba dins d'un parc nacional) i decidim deixar-ho per demà a primera hora, abans d'agafar el vol que surt a les 13:45.
Preguntem si podem fer la resta a peu, i ens diuen que sí... O amb bici. Ens decantem per la segona opció, llogant 4 bicis per tota la tarda per 30inr (0.45eur) cadascuna. L'experiència és fantàstica, Khajuraho és un poble força tranquil i molt petit (8000 habitants), i ens dirigim pedalejant al poble vell. Aquí ens trobem amb una de les coses que havíem trobat a faltar fins ara: nens jugant als que comencem a donar galetes i veiem com se'ls il-lumina la cara, artesants fent pots de fang al carrer, carrers de cases encalades sense gent ni sorolls (amb alguna vaca rumiant, això que no falti), ... Trobem nens jugant a caniques (quins records de la nostra infantesa!); els faig un vídeo amb el mòbil i es tornen bojos quan després els hi ensenyo, és possible que mai s'haguessin vist a sí mateixos en una pantalla amb moviment! La passejada, repartint galetes i somriures, fent fotos o simplement admirant el poble, és genial, no havíem tingut una sensació semblant des que vam tornar del Senegal.
Això sí, aquí els nens són d'allò més espavilats. N'hi ha un que té 12 anys i parla un anglès molt millor que el meu, que ens vol fer de guia, parla com un autèntic comerciant, ens recomana on comprar perquè ens surti més barat,... També hi ha una cara no tant positiva: em diu que està casat. Òbviament li dic que no és possible, encara no té pèl a la cara. El que m'explica és que està promès amb una nena, que les dues famílies van trobar-se una vegada fa uns mesos i van pactar el matrimoni. Ha vist a la nena una vegada i sap que s'haurà de casar amb ella... No estic segur de que sigui totalment cert el que m'explica, però sembla força sincer...
Una estona i 500 fotos més tard ;) tornem a agafar les bicis. Passegem pel mig de camps llaurats de color verd, visitant temples similars als que havíem visitat al matí, però disseminats. L'Angel se'n va a l'hotel, creiem que té febre... Nosaltres 3 seguin una horeta més amb les bicis, estem cansats però és relaxat i fantàstic. Més tard, tornem les bicis i ens anem de compres ;) aprofitant l'ambient tranquil del poble. Al final ens firem pantalons per un tubo i una espècie de gong de meditació del qual m'encapritxo. L'experiència de comprar, amb el ritual del regateig (que no ens agrada gaire) aquí és diferent, com més agradable :) Vas xerrant amb els venedors (alguns parlen fins i tot castellà!), mires la mercaderia, regateges, tradueixes el preu a euros i flipes, ... Aquí hi ha molts sastres, un d'ells ens diu que triem una tela i en 1 hora ens podem emportar una pantalons a mida... Declinem la oferta, però de tota manera és impressionant.
Sopem al Raj Café, un altre encert. Mengem pollastre i un pancake de formatge que estava boníssim. Demà hem de llevar-nos a les 7h (anem millorant) així que tornem d'hora a l'hotel, passejant tranquil-lament pels carrers de Khajuraho, on a aquestes hores (les 22h) ja no hi queda gaire gent. De camí ens aturem a una farmàcia (qualsevol semblança amb les farmàcies espanyoles és pura coincidècia) on comprem ibuprofè per a l'Angel. És molt curiós, aquí venen les pastilles per unitats; evidentment aquí no tenen un sistema de salut públic (que evidentment té enormes avantatges, però que també fomenta un ús excessiu dels medicaments i el malbaratament absurd d'aquests); a la India si algú necessita una medicina l'ha de pagar i compra només la quantitat que necessita. He llegit per algun lloc que la India té una llei que permet a laboratoris indis fabricar genèrics de qualsevol medicament subjecte a patent si no hi ha un tractament de similar eficàcia a un preu econòmic; això evidentment és molt discutit per la industria farmacèutica, però salva milions de vides, posant a disposició de les persones sense recursos tractaments que no haguessin pogut sufragar mai, en haver de pagar preus abusius que omplen les butxaques dels oligarques occidentals.
En fi, anem a dormir; demà toca catarates i la que pot ser la millor o la pitjor parada del viatge: Varanasi, la ciutat sagrada de la India, on els rituals de la vida i la mort s'exhibeixen en públic. Però això serà demà... De moment avui anem a dormir amb la sensació d'haver encertat plenament amb la visita a Khajuraho, ha estat sens dubte una de les grans sorpreses de la India, i el lloc que més ens ha agradat, juntament amb Jaisalmer i el Taj Mahal.
Escultures mmmmm... Molt educatives ;)
El somriure dels nens. Se't cau la baba...
Una senyora gran. M'encanta aquesta foto....
Al poble antic, una dona treballant el fang
Verano azul ;)
No comments:
Post a Comment