Dia 1 i 2 - 7/8 de setembre: Barcelona - New Delhi

Ens presentem a les 8:30 a l'aeroport de Barcelona per descobrir que el nostre vol
Viena-Delhi està cancel.lat per problemes tècnics. Fantàstic! El que no sabíem és que
això tot just era l'inici de la odissea...
Ens canvien el vol per un BCN-Londres-Delhi amb British Airways que surt 4h més
tard i arriba a les 6am enlloc de les 12 de la nit... Ja hem perdut una nit de descans a
l'hotel, però què hi farem, com a mínim podrem mantenir la ruta prevista.
Quan arribem a Londres, faltava literalment un metre per tocar terra quan l'avió torna a
pujar i s'enlaira accelerant a sac... Tots els passatgers ens vam quedar muts, el silenci es
podia tallar amb un ganivet! Al cap d'un minut de batecs del cor i mirades subreptícies,
l'hostessa informa de que hi ha hagut una confusió amb l'ordre d'aterratge i que hi havia
un altre avió a la pista... Increïble que això passi a Heatrow i amb la British!
Una vegada sans i estalvis a terra, ens dirigim a la porta per fer la connexió. Al control
de passaports ens van recomenar passar l'estona a l'edifici principal, que està a 5
minuts... Al igual! Agafa un tren intern de l'aeroport, passa un control de seguretat, i un
segon control de passaports... Mitja hora! Però teníem set, i volíem comprar aigua. No
és cara, val 1 lliura... Però espera, si nosaltres no portem lliures! Només tenim bitllets
de 20eur, i el canvi ens els donarien en lliures... Decidim que no tenim tanta set com per
pagar 20eur per una ampolla d'aigua i tornem cap a la nostra terminal.
Puntualment embarquem a l'avió que ens durà a la India, un d'aquests enormes de
dos pisos on tens una mena de suite privada i el teu seient es posa completament
pla, com un llit de veritat... Si viatges en business, és clar! Nosaltres ens conformem
amb un seient normal al costat d'un indi que ens comença a demostrar que són un pèl
maleducats quan li pren una ampolla d'aigua a la Beth amb tota la seva jeta i sense
pestanyejar...
Després de 8 h de vol aterrem i fem els típics tràmits burocràtics sense cap problema.
Anem a recollir les maletes i... La de la Beth no apareix (a tot això hem esperat tres
quarts d'hora fins que han sortit totes, i el taxista que ha enviat l'hotel suposadament
esperant fora de la terminal). Quan parlem amb la noia d'equipatges perduts ens diu
que la maleta encara és a Londres i que vindrà amb el proper vol, que arriba a les 23h...
Quan nosaltres ja serem al tren camí de Jaisalmer. Ens diu que cap problema, que li
donem l'adreça de l'hotel de Jaisalmer i ens l'enviarà l'endemà... El problema és que no
hem mirat cap hotel a Jaisalmer, així que no li podem donar cap adreça. En fi, que ens
tocarà buscar un ciber, reservar un hotel per internet i trucar a la British per donar-los
l'adreça... Per sort el més imprescindible sí que ho portem amb nosaltres: documentació,
aparells electrònics i medecines. El que hem perdut (de moment) és fonamentalment la
roba de la Beth, però dins del problema tampoc no ens estirem dels cabells. Potser serà
l'excusa per veure la Beth vestida amb un sari a l'estil autòcton ;)
Finalment sortim de l'aeroport i (una cosa que surt bé!) un home amb un cartell
que diu "Sergi Miranda" ens espera. Aleluia! Ens diu que ha passat una hora i mitja
esperant, i que si haguessim trigat mitja hora més hagués marxat...

El camí cap a la ciutat ens porta una mica més de mitja hora, i hem de dir que la primera
impressió no va ser pas dolenta. Ens recorda una mica al Vietnam, una mica més pobre,
però molt millor que el Senegal. Ens havien espantat tant que esperàvem veure els
carrers plens de brossa, gent fent les seves necessitats per tot arreu... Però res de tot
això. És molt exòtic, hi ha pobresa, veus molta (moltíssima) gent pel carrer, està ple de
cliclo-rickshaws (n'hi ha per tot arreu i veus els pobres homes que de vegades carreguen
unes càrregues inversemblants), però ni fa fàstic ni fa por, simplement és molt diferent.
Quan arribem a l'hotel el mateix: personal super amable, l'habitació una mica
destartalada però força neta (i amb una TV LCD)... L'únic problema és que el lavabo fa
molta pudor, però és perquè puja del clavagueram. Tanquem la porta i ja podem dormir
tota la nit del tirón... Bé, les 2,5h que tenim fins l'hora del checkout.8 de setembre
Ens dutxem (aigua calenta... Ehem... Perfum al bany... Ehem... Banyera... Ehem... Però
hi ha una carxofa que treu aigua i ens serveix per despertar-nos). Cal dir que a la India
no utilitzen paper de wc (el nostre hotel no havia de ser una excepció) ni tampoc tenen
dutxa, un desaigüe al mig del lavabo i au. Però bé, ja sabíem que no aniriem a hotels de
5* i 300eur la nit, així que tampoc ens sembla malament.
Tot seguit, demanem connexió a internet. L'hotel sembla que està associat amb un altre
que hi ha just al davant i on tenen ordinadors connectats a ehem banda ampla ehem però
no ens cobren per utilitzar-los. Després de buscar una estona acabem reservant un que
ens sembla que està bé per 17eur esmorzar inclòs. Ara toca trucar a la British per donar
l'adreça de l'hotel i que ens enviïn la nostra estimada maleta. Sorprenentment el noi
que ens atén és molt amable i parla un anglès perfecte. Demana parlar amb la Beth per
verificar la seva identitat i s'entenen prou bé. No sabem si ha entès bé l'adreça... Ja ho
explicarem demà o demà passat si ens arriba la maleta...
Ara tenim temps lliure fins a les 15:30h, quan ens espera un taxi que hem contractat
a l'hotel perquè ens porti a l'estació de trens (400inr). Tot i que de moment tot el que
veiem ens ha calmat els temors, per aquesta vegada no volem arriscar-nos a agafar un
rickshaw que ens porti on li doni la gana i perdre el nostre tren.
Tampoc no volem fer el típic tour de Delhi, ho deixem per l'últim dia, així que
simplement passegem pel barri de Parhanj (que la Lonely Planet descriu com un "lugar
con calles sombrías donde circulan drogas y personajes siniestros"), vaja el típic lloc on
disfrutarien a tope els nostres pares ;)
La realitat és diferent. Els carrers principals estan plens de vida: botigues a cada
edifici, gent venent fruita o qualsevol altra cosa en carros aparcats al mig del carrer,
gent menjant, treballant fusta, fins i tot esculpint estàtues petitones, tot a l'aire lliure o
en locals sense porta. Sembla que aquí tothom viu cap al carrer... Que per cert és un
caos de cotxes i motos però sobretot de rickshaws (dels cliclos i dels motoritzats per
igual) i milers d'indis intentant arribar al seu destí mentre procuren no ser atropellats...
I nosaltres allà al mig, sense rumb i sense pressa, empapant-nos de tot allò que veiem,
sentiem i oloràvem...

La veritat és que ha estat un descans veure que passes força desaparcebut; de tant en
tant s'aturava algun rickshaw per demanar-nos si volíem anar a algun lloc però un "No,
thank you" era suficient com perquè el conductor (i amb un somriure) prosseguís el seu
camí. La veritat és que no sé si anàvem excessivament previnguts o que ja hem visitat
altres vegades països on la gent és pesada, però el cert és que de moment l'experiència
amb els indis està sent la contrària al que ens temíem: en general han estat tots amables
però sense fer-se empalagosos... Incredible India!
La única experiència que hem tingut en la línia del que ens temíem ha estat tot just
abans de dinar, quan anàvem a entrar en un d'aquests "callejones sombríos" que diu la
Lonely (i que és cert que són estrets però com que estan plens de gent amunt i avall fent
la seva vida no fan gens de por) i un home "que passava per allà" se'ns ha acostat i ens
ha dit que no era segur anar per allà. Com que el cert és que ens havíem allunyat una
mica de la zona del nostre hotel, hem decidit fer-li cas i donar mitja volta. I llavors
l'home ens ha començat a explicar la seva vida (que si ell no és de Delhi, que viu al
Rajhastan i està aquí per vendre una propietat familiar, bla bla bla) però sobretot volia
saber quins eren els nostres plans. Nosaltres que ja sabíem la història li hem dit que
portàvem 3 dies a Delhi i que anàvem aquesta nit a Jaisalmer amb tren, però que ja
teníem tots els bitllets comprats. I llavors ell que diu que el tren no és gaire segur, i que
el Rajhastan en general tampoc, que hi ha una agència governamental on t'assessoren
sobre quins llocs són segurs i que ells (que és clar són de la màxima confiança -no com
els blogs que hem llegit per Internet o la gent que ens ha explicat la seva experiència a
la Índia jeje) ens canviaran els nostres bitllets de tren per uns altres que sí que són per
viatjar segurs. Ens diu que ens ensenya on és la famosa agència estatal al mapa de la
Lonely Planet i quan ens ho ha ensenyat ens diu que agafem un rickshaw i que ens
acompanya (és clar, vol vendre'ns un tour amb taxi i cobrar la seva comissió).
Educadament li diem que ara no, que primer volem dinar però com que els indis sempre
tenen una solució per a cada problema (al revés que els argentins, que són aquells que
tenen un problema per a tot solució jeje) ens diu que ens acompanya a un lloc que és
boníssim i després anem a l'agència... En fi, li diem que ja tenim el dinar pagat a l'hotel
(ell menteix, però nosaltres també en sabem jeje) i finalment veu que amb nosaltres està
picant pedra i s'acomiada... Però de manera educada, donant-los la mà i sense fer mala
cara.
En realitat aquest guió amb alguna variant ja l'havíem llegit, així que no ens hem
cregut ni una paraula. Hi ha casos de gent que els han espantat ensenyant-los fotos de
trens amb indis pujats fins i tot al sostre i els han acabat venent un tour amb cotxe que
a part de ser molt més car, és molt menys autèntic i et dóna temps de visitar menys
coses (nosaltres tenim previst de fer la majoria de trajectes llargs en tren nocturn, així
t'estalvies l'hotel i pots dedicar les hores del dia a gaudir de les ciutats enlloc de passar-
te 8 hores al cotxe i fer les visites a corre-cuita).En definitiva, que com que ja estàvem
sobre avís simplement ens hem mantingut ferms i no hi ha hagut cap mal rotllo ni tan
sols hem passat una mala estona, en certa manera ha estat divertit veure com s'ho feia
per intentar posar-nos la por al cos...A continuació hem buscat algun lloc per dinar. Tot

i que n'hi ha a cabassos (sembla que tots els indis compren el seu dinar en els xiringos
del carrer i mengen allà mateix, de peu al mig del carrer) amb el menjar cal anar una
mica amb compte perquè és terriblement picant i a més està molt especiat, i tot plegat
acostuma a no agradar gaire a les nostres delicades panxetes occidentals. Així doncs,
hem entrat en un restaurant que es veia una mica més de "qualité" (amb el seu segurata
a la porta i tot). No us penseu ara que era com per anar d'etiqueta, estava només una
mica millor arreglat que els kebab bars que ara tenim a Catalunya per tot arreu, però la
diferència amb la resta de garitos era abismal. Total, que hem dinat molt bé tot dos (amb
coca-cola de 600ml per cap inclosa, imprescindible donat que el menjar picava com mil
dimonis, i això que el cambrer ens ha dit que ens l'han fet especialment "no spicy" per
nosaltres, no vull imaginar-me què ens hagués passat si ens fa el menjar indi normal
i corrent). Tot plegat 420inr, 5,5eur al canvi. Em sembla que és car pels estàndards
de la Índia però a nosaltres ens ha semblat regalat. Per cert, una ampolla d'aigua d'1l
comprada a l'hotel ens ha costat 20irn, uns 0,25eur, així que no crec que ens arruinem
amb l'aigua jeje. La veritat és que hi ha coses que tenen preus tan baixos que et dóna la
sensació que són gratis ;)
Després de dinar, anem a l'hotel i agafem el taxi cap a l'estació de Old Delhi, que és

on hem d'agafar el tren. Anem amb força temps i arribem amb 1,5h de marge, tot i que
amb el tràfic increïble de la ciutat hem trigat 45 minuts en fer un trajecte que jo crec que
gairebé l'haguessim fet més ràpid caminant. Una vegada a l'estació tot ha estat super
fàcil: una pantalla gegant anuncia els trens (el nostre sortia de l'andana 9). Arribem a
l'andana en un plis plas (l'únic així xocant és que hi ha un munt de gent dormint al terra
i has d'anar amb compte on trepitges per no aixafar algú). Allà a l'andana deixen uns
llistats penjats on surten tots els vagons amb el nom de cada passatger perquè sàpigues
on vas. Una vegada localitzats els nostres noms, a esperar que arribi el tren, veient la
gent passar (i algun cotxino pixant a les vies del tren, mentre un home es dutxava ajupit
amb una espècie de boca anti incendis que hi havia al mig de les vies, això sí que era
surrealista). Per cert que amb els centenars de persones que hi havia a l'estació (milers
probablement en tota l'estona que hi hem estat) només hem vist un grup de 4 persones
de fora, tota la resta són indis. I com que en general no et fan cas, la veritat és que et
passa el temps ràpid veient passar la gent, ja que hi ha una diversitat apabullant (dones
vestides amb saris de tots els colors, homes amb turbant i barbes quilomètriques, ciclo
rickshaws descarregant mercaderies dels trens... Curiós, i molt molt autèntic.
A les 17h ha arribat el nostre tren. La classe turista (sleeper class, que no té aire
condicionat) es veu cutrilla, però el nostre vagó és com els de la Renfe. La veritat és
que tenim la mateixa sensació del tren BCN-Lugo, el tren deu ser més o menys de la
mateixa època i jo diria que fins i tot el lavabo fa menys pudor que el d'Espanya. Si és
un punt a favor de la companyia de trens índia o en contra de la Renfe no entrarem a
valorar-ho...
Novament la gent al tren molt amable, però deixant-te tot el teu espai. Amb nosaltres
viatgen el que semblen un matrimoni de cinquanta-i-tants i una parella jove que sembla
que són la filla i la parella. Ens han donat a tastar un dolç de coco que estava boníssim
i ens han donat una mica de conversa, però parlaven entre ells i ens han deixat fer la

nostra. L'únic fora del normal és que hem vist una cua sospitosa corrent a amagar-se
a sota de la llitera, però ha estat molt ràpid i nosaltres dormim a dalt així que espero
dormir sense visitants inesperats. Ja veurem... Potser amb el que ronca el tio de baix
els espanta ;) Però jo crec que amb la son que tenim ni ratolins ni gent roncant ens
impediran descansar. Tenim 18 hores ;)