Visita a Bundi. Monkey fort. Macharronni, mamma mia! El timo de la estampita. Manifestació al centre de Bundi. Amb l'únic rastafari de la India. Un altre canvi de plans.
Resulta que se m'ha acabat l'espai al mòbil i l'editor de textos m'ha perdut el document :( Tenia escrits els 2 últims dies i he de començar de 0 :( Faré un resum...
Ens llevem i baixem al restaurant, on ens trobem amb l'Angel i la Lucía. L'esmorzar éa un pèl car (sobre les 600inr tots 4). Sortim de la guesthouse per visitar el palau i el fort de Bundi. En el seu temps, Bundi va ser una ciutat important, però avui dia és poc més que un poble gran.
El palau va quedar abandonat quan el maharaja de Bundi va morir sense descendència fa uns 30 anys. La visita es divideix en 2 parts, en la primera veiem les diferents sales del palau, que està decorat amb frescos bastant deteriorats.
Tot seguit pugem al fort. Hi ha uns 15 minuts de forta pujada per un camí empedrat. Quan arribem a dalt sabem per què hi ha un home a baix que lloga pals per espantar als monos (l'Angel n'ha agafat un): n'hi ha a cabassos. Ens passem una bona estona mirant-los (i fent-lis fotos). La Lucía ha estat força malalta els últims dies (problemes estomacals, però tant bèsties que ha estat 3 dies sense menjar res), i entre la calor i l'esforç de la pujada, decideixen tirar cap avall. Nosaltres ens quedem una estona més i trobem una porta que abans havíem passat per alt, custiodada per dos homes, un dels quals ens comença a fer de guia improvitzat. Costa un ou entendre'l, però la visita ens agrada molt: hi ha un jardí molt ben cuidat, que dóna a un pati interior decorat amb frescos perfectament restaurats, que expliquen la vida dels maharajas i de diferents déus (ela indis tenen 300 milions de déus, i evidentment és un galimaties de noms)!
Quan acabem la visita ens reunim novament amb la parella de València i anem a dinar... Menjar occidental. La Lucía no està encara fina i no vol arriscar, i al final acabem menjant tots macarrons i espaguetti... El menjar indi és boníssim, però després d'una setmana un plat de pasta és glòria!
Tot seguit anem a visitar els baoris (una espècie de dipòsits d'aigua que són com palaus, molt ornamentats). Ens costa un ou trobar el que buscàvem (el més impressionant), i quan arribem, a les 18h, trobem una porta tancada amb un cadenat... Però de seguida vé un home amb una clau i ens obre. Dins hi ha una espècie de jardí i una altra porta (tancada) per accedir a l'interior de baori. Des d'on estem podem veure una mica, però la gràcia és entrar dins. El vigilant (que no parla una paraula d'anglès) ens comunica que ja és molt tard i no pot obrir, que tornem demà. Demà a aquesta hora en teoria ja no estarem a Bundi, i ens frustrem una mica. Quan comencem a tornar cap a la sortida, ens diu que si li paguem 40inr... I ens fa el gest d'obrir una porta. Carai amb els indis! Tot s'arregla amb el sr. diner! Li paguem i el paio va cap a la porta... de sortida... la obre... i ens mira somrient, convidant-nos a marxar. Dir que ens vam quedar amb un pam de nas és poc! Evidentment no va haver forma de fer-li entendre que li havíem pagat perquè ens obrís la porta... de dins! Incredible India!
A aquestes alçades ja havíem decidit que Bundi és molt maco però no té prou interès com per dedicar-hi dos dies, així que aprofitarem que l'Angel i la Lucía volen contractar un cotxe per anar a Jaipur per compartir-lo i així podrem visitar aquesta ciutat, que és la capital del Rajasthan. Perdrem el tren Bundi-Agra que ja teníem reservat però només valia 3eur tots dos, així que no passa res. Ara toca negociar!Tornem a la zona turística i de camí se'ns acosta un grup de 10 o 15 adol-lescents, amb les típiques preguntes: where are you from, what's your name, etc. Nosaltres seguim caminant, i altres nois del carrer es van unint a la comitiva. En qüestió de minuts ens trobem encapçalant una autèntica manifestació! Bundi no és una ciutat gaire turística i possiblement no havien vist mai 4 guiris junts... La gent del carrer ens mira, suposo que flipant en colors com nosaltres! Comencem a cridar "No a les retallades" (és verídic, hi ha un vídeo ;) Fins al cap de 5 o 10 minuts no ens abandonen, resulta que juguen al cricket (l'esport nacional) i anaven a fer un partit quan s'han trobat amb nosaltres...
Per negociar el taxi anem a parar a la botiga d'un paio especial. Es fa dir Romeo, i la seva botiga té nom (cosa estranya a la India): Romeo's corner. El Romeo té una gran semblança amb el capità Jack Sparrow de Pirates del Carib; només li falten els piercings i el barret! A la botiga té una gran bandera de Bob Marley, i comparteix amb aquest una afició a banda de la música reagge. Xapurreja l'espanyol, i fa molta gràcia, ens cau bé... Ens demana 3000inr pel taxi, ens sembla car (hauria d'estar sobre els 2500inr), així que preguntem en d'altres llocs. La millor oferta són 3100inr amb aire condicionat i 2600inr sense. Tornem a parlar amb el Romeo i ens ho deixa per 2800inr amb aire (36eur a dividir entre 4).
Ens passem el temps que queda per sopar a la seva botiga, escoltant el Bob Marley i petant la xerrada... Qui ens ho hagués dit abans de venir! Anem a sopar al restaurant del tiet del Romeo, el nostre hotel és molt car!
Resulta que se m'ha acabat l'espai al mòbil i l'editor de textos m'ha perdut el document :( Tenia escrits els 2 últims dies i he de començar de 0 :( Faré un resum...
Ens llevem i baixem al restaurant, on ens trobem amb l'Angel i la Lucía. L'esmorzar éa un pèl car (sobre les 600inr tots 4). Sortim de la guesthouse per visitar el palau i el fort de Bundi. En el seu temps, Bundi va ser una ciutat important, però avui dia és poc més que un poble gran.
El palau va quedar abandonat quan el maharaja de Bundi va morir sense descendència fa uns 30 anys. La visita es divideix en 2 parts, en la primera veiem les diferents sales del palau, que està decorat amb frescos bastant deteriorats.
Tot seguit pugem al fort. Hi ha uns 15 minuts de forta pujada per un camí empedrat. Quan arribem a dalt sabem per què hi ha un home a baix que lloga pals per espantar als monos (l'Angel n'ha agafat un): n'hi ha a cabassos. Ens passem una bona estona mirant-los (i fent-lis fotos). La Lucía ha estat força malalta els últims dies (problemes estomacals, però tant bèsties que ha estat 3 dies sense menjar res), i entre la calor i l'esforç de la pujada, decideixen tirar cap avall. Nosaltres ens quedem una estona més i trobem una porta que abans havíem passat per alt, custiodada per dos homes, un dels quals ens comença a fer de guia improvitzat. Costa un ou entendre'l, però la visita ens agrada molt: hi ha un jardí molt ben cuidat, que dóna a un pati interior decorat amb frescos perfectament restaurats, que expliquen la vida dels maharajas i de diferents déus (ela indis tenen 300 milions de déus, i evidentment és un galimaties de noms)!
Quan acabem la visita ens reunim novament amb la parella de València i anem a dinar... Menjar occidental. La Lucía no està encara fina i no vol arriscar, i al final acabem menjant tots macarrons i espaguetti... El menjar indi és boníssim, però després d'una setmana un plat de pasta és glòria!
Tot seguit anem a visitar els baoris (una espècie de dipòsits d'aigua que són com palaus, molt ornamentats). Ens costa un ou trobar el que buscàvem (el més impressionant), i quan arribem, a les 18h, trobem una porta tancada amb un cadenat... Però de seguida vé un home amb una clau i ens obre. Dins hi ha una espècie de jardí i una altra porta (tancada) per accedir a l'interior de baori. Des d'on estem podem veure una mica, però la gràcia és entrar dins. El vigilant (que no parla una paraula d'anglès) ens comunica que ja és molt tard i no pot obrir, que tornem demà. Demà a aquesta hora en teoria ja no estarem a Bundi, i ens frustrem una mica. Quan comencem a tornar cap a la sortida, ens diu que si li paguem 40inr... I ens fa el gest d'obrir una porta. Carai amb els indis! Tot s'arregla amb el sr. diner! Li paguem i el paio va cap a la porta... de sortida... la obre... i ens mira somrient, convidant-nos a marxar. Dir que ens vam quedar amb un pam de nas és poc! Evidentment no va haver forma de fer-li entendre que li havíem pagat perquè ens obrís la porta... de dins! Incredible India!
A aquestes alçades ja havíem decidit que Bundi és molt maco però no té prou interès com per dedicar-hi dos dies, així que aprofitarem que l'Angel i la Lucía volen contractar un cotxe per anar a Jaipur per compartir-lo i així podrem visitar aquesta ciutat, que és la capital del Rajasthan. Perdrem el tren Bundi-Agra que ja teníem reservat però només valia 3eur tots dos, així que no passa res. Ara toca negociar!Tornem a la zona turística i de camí se'ns acosta un grup de 10 o 15 adol-lescents, amb les típiques preguntes: where are you from, what's your name, etc. Nosaltres seguim caminant, i altres nois del carrer es van unint a la comitiva. En qüestió de minuts ens trobem encapçalant una autèntica manifestació! Bundi no és una ciutat gaire turística i possiblement no havien vist mai 4 guiris junts... La gent del carrer ens mira, suposo que flipant en colors com nosaltres! Comencem a cridar "No a les retallades" (és verídic, hi ha un vídeo ;) Fins al cap de 5 o 10 minuts no ens abandonen, resulta que juguen al cricket (l'esport nacional) i anaven a fer un partit quan s'han trobat amb nosaltres...
Per negociar el taxi anem a parar a la botiga d'un paio especial. Es fa dir Romeo, i la seva botiga té nom (cosa estranya a la India): Romeo's corner. El Romeo té una gran semblança amb el capità Jack Sparrow de Pirates del Carib; només li falten els piercings i el barret! A la botiga té una gran bandera de Bob Marley, i comparteix amb aquest una afició a banda de la música reagge. Xapurreja l'espanyol, i fa molta gràcia, ens cau bé... Ens demana 3000inr pel taxi, ens sembla car (hauria d'estar sobre els 2500inr), així que preguntem en d'altres llocs. La millor oferta són 3100inr amb aire condicionat i 2600inr sense. Tornem a parlar amb el Romeo i ens ho deixa per 2800inr amb aire (36eur a dividir entre 4).
Ens passem el temps que queda per sopar a la seva botiga, escoltant el Bob Marley i petant la xerrada... Qui ens ho hagués dit abans de venir! Anem a sopar al restaurant del tiet del Romeo, el nostre hotel és molt car!
Romeo's corner. No woman no cry ;)
Manifestacio pro-guiris a Bundi
El Palau de Bundi... I el maharaja ;)
Els unics habitants actuals del fort de Bundi
Una petita cria de mico, posant per a la foto
No comments:
Post a Comment