Visitant les cascades de Khajuraho. Jugant-nos-la amb el vol... sempre igual, posant-li emoció! Arribada a Varanasi: arghhhhhh!!!!! Visitant la ciutat: ohhhhhhh!!!!! O com passar de l'odi a l'amor en una passejada...
El despertador sona a les 7h; a les 8:15h ja hem esmorzat (un esmorzar continental que val 200inr -3eur- i que inclou: corn flakes, truita de 2 ous, 3 torrades amb mermelada, un suc, un chai (tè) i un cafè amb llet, tot per a una persona! Sort que n'hem demanat un pels dos...) i hem fet el check out (a la India el check out es fa normalment a les 9h o les 10h!).
Agafem el tuk tuk i anem cap a les cascades. El paissatge és molt maco; camps verds salpicats d'arbres i búfals d'aigua enfonsats en els grans bassals que han deixat les pluges dels monzons, cases desperdigades, pastors de cabres, alguna gent amb bicicleta carregats amb càntirs metàlics suposem que plens de llet, ... Es tracta d'un paissatge bucòlic, molt allunyat del caos al que ens hem habituat aquests dies.
Per entrar al parc cal pagar 440inr pel rickshaw (uns 6eur). És una pasta però som 4, així que no és tant greu... Mentre escric això penso que "és una pasta" ho he posat sincerament, ens hem acostumat als preus de la India i quan tornem a Catalunya fliparem, no voldrem fer un pas fora de casa, tot ens semblarà astronòmicament car!
Amb el preu va inclòs un guia que ens ensenya les catarates i ens fa un autèntic reportatge fotogràfic. El tio se sap tots els llocs on poden fer-se fotos xules, ens fica amb la posada adient i ens demana les càmeres per tirar les fotos. Ens ho passem molt bé, i realment ha fet fotos molt bones. Les catarates en sí són impressionants, però no en plan Niàgara; n'hi ha 6 que van dels 30m d'alçada als 60m, i com que estem al final del monzó, baixa molta aigua però no massa (es veu que al juliol i a l'agost les catarates desapareixen a causa de la quantitat d'aigua que baixa i que inunda tota la gorja). Estem als límits d'un parc nacional amb gran varietat de fauna, incloent cocodrils, però no tenim sort i no podem saludar-ne un ;)
Després de refrescar-nos una mica emprenem el viatge de tornada. La Lucía ens pregunta si portem els bitllets d'avió impresos. Mmmmmm no, per què? Doncs perquè senee bitllet imprès no entres a l'aeroport... Ah! Genial! Nosaltres sempre amb la nostra felicitat ;)
Anem a l'hotel a imprimir els bitllets... No funciona la impressora. Guai, ens pot passar encara alguna cosa més en aquest viatge? Falten 2 hores per a la sortida del vol... Anem a un cibercafè, el tio arrenca l'ordinador... Triga una eternitat... Arrenquem el chrome... Sembla que vagi amb pedals... I el rellotge no s'atura... Entro al gmail... No fotis, ara no va internet! Apareix una icona de xarxa connectada... Sí! Aconseguim imprimir els bitllets (es queixava de que no hi havia tòner, però s'imprimeixen!) i marxem pitant, acomiadant-nos de l'Angel i la Lucía, amb els que finalment hem estat viatjant 6 dies. Ells esperen el tren que surt demà a la nit, així que tornarem a coincidir dissabte a Varanasi...
Arribem a l'aeroport i li paguem 400inr al conductor per tot el tour del matí. Dins està ple de militars armats fent els controls. Evidentment el 99% dels passatgers som occidentals, el preu del viatge (50 euros) és molt econòmic per nosaltres, però una fortuna per als indis! L'aeroport sembla de joguina, només té un vol al dia (que ja és un vol més que el de Castelló i segur que ha costat 100 vegades menys construir-lo ;) Al final hem arribat amb temps, però mira que ens agrada donar-li emoció als nostres viatges jeje.
El mateix avió va fins a Delhi, és com un bus, fa una parada a Varanasi i contiua ;) Al pujar hi ha un cartell a cada porta: per la davantera pugen els que van a Delhi; per la del darrere, els que anem a Varanasi. Esperem que no es separi l'avió a mig vol, una part cap a cada direcció ;)
El vol dura només 50 minuts, quan ens n'adonem, ja hem arrinat. L'aeroport de Varanasi és gran, res a veure amb el de Khajuraho. Quan sortim, busquem un rickshaw, però no n'hi ha, hem d'agafar un taxi prepaid que ens costa 620inr (9eur). Hi ha uns 20km, que triguem 45 minuts en fer-ho.
En aquests 45 minuts veiem més pobresa concentrada que en qualsevol altra etapa del viatge. Val a dir que venim de Khajuraho, però l'impacte inicial és brutal: carrers plens de porqueria, un home despullat caminant pel carrer, txaboles al costat de la via, en definitiva, molta misèria.
El taxi s'atura en una espècie de rotonda i el conductor ens presenta un noi que hi havia per allà i ens diu que ell ens portarà al nostre hotel (li hem dit que teníem reserva a l'Alka perquè diuen que té les millors vistes de Varanasi, tot i que no hem reservat i la nostra intenció és arribar, veure les habitacions i decidir). El centre històric de Varanasi (la zona que està tocant el riu Gamges) està composada de carrers tant estrets que no entren ni cotxes ni rickshaws, per tant ja és normal que el taxi ens deixi fora d'aquesta zona.
El noi ens guia pels estrets carrers, per on amb prou feines pots passar si et trobes una vaca de cara. En dos minuts estem completament desorientats, el noi ens podria estar portant a l'escorxador i no ho sabríem. Quan arribem a l'hotel, el noi ja s'ha ofert 20 vegades per fer-nos de guia, però de moment el que volem és triar hotel, dinar i recuperar-nos de l'impacte inicial que ens ha produït la ciutat.
Les habitacions són bastant cutres, i el lavabo no és per triar coets, però valen 750inr i volem descansar, així que ens hi quedem. Després de fer el check in ens hi fixem millor i veiem que els llençols estan plens de taques (semblen una vaca lletera ;) i al lavabo hi ha més vida salvatge que al parc d'aquest matí ;) Aquesta nit muntarem una orgia, la Beth, jo, i dues dotzenes de simpàtics bitxets ;) Mentre fem el check in, veig un noi que signa com a Pau, em presento i ens diu que porta aquí tres dies molt malalt, fa 2 mesos que va arribar a la India i ara li ha agafat un xungo amb hna febrada que l'ha tingut tres dies sense sortir de l'habitació. Només de pensar en estar 3 dies seguits en aquesta habitació, malalt, m'esgarrifo. El noi fa cara realment d'estar-se morint, s'assembla molt al protagonista de "Into the wild" cap al final de la peli.
Ens diem que no passa res i anem a dinar. Al cap i a la fi, si ens hem de morir Varanasi és el millor lloc, els forns crematoris treballen 24 hores al dia ;) Això de "les millors vistes" que diu a la guia es refereix a un balcó que hi ha en un extrem del menjador. Mentre esperem el dinar m'hi acosto. El balcó sobresurt dins del Ganges, de tal manera que es veu tota la riba, salpicada de Ghats (unes escales que porten dins del riu, perquè els indis puguin banyar-s'hi).
Cal explicar una mica què és Varanasi per entendre tant d'interès en el Ganges i els Ghats. Varanasi és per als hindus l'equivalent a La Meca pels musulmans: tots ela hindus hi han de venir com a mínim una vegada a la vida. A més, creuen que si mors a Varanasi, es trenca el cicle infinit de resurreccions i vas al cel. Òbviament, en una societat tant religiosa, això provoca un flux constant de persones que venen a passar les seves últimes hores aquí. Els que hi moren, són incinerats (en crematoris públics, oberts a la vista de tothom sempre que es comporti respectuosament) i les cendres es llencen al Ganges. Aquí vé la part més escatològica de la India, de la que tothom parla: la llenya és molt cara a la India, i moltes famílies no poden permetre's una cremació completa. Tant és: al Ganges s'hi llencen les restes, encara que siguin a mig consumir. És probable, doncs, que veiem trossos de cadàver surant riu avall...
El Ganges és una claveguera, aigües marrones, que recullen la brutícia de centenars de pobles i ciutats, i que a Varanasi reben una dosi extra de porqueria. Tot i que hem arribat al final del mozó, quan el riu baixa a plena capacitat (jo diria que té el triple de l'amplada de l'Ebre), l'aigua es veu molt bruta. Doncs resulta que hi ha una altra creència que fa referència al riu: banyar-s'hi equival a realitzar 10 sacrificis, i els karmes que es guanyen amb el bany no es destrueixen mai. Per tant, centenars d'indis es fiquen dins de l'aigua putrefacta, es banyen, i fins i tot en beuen!El nostre hotel està situat just al costat d'un d'aquests Ghats, així que podem observar perfectament com un home porta els seus búfals a banyar-se i, tot seguit, una senyora gran baixa i comença rentar-se, glopejant l'aigua que 2 minuts abans estava ocupada pels búfals... En un moment donat, veig baixar una espècie de balsa feta de canya de bambú; a sobre hi ha una massa de color negre parcialment coberta amb una tela blanca... Tot i que està una mica lluny per apreciar detalls, té una forma sospitosament humana...
A tot això la Beth està pensant en no sortir de l'hotel, com aquell que ens van explicar que va anar a Nova York i es va passar una setmana aterrit, tancat a l'habitació ;) Finalment, fa el cor fort i ens aventurem pels carrerons de la mística Varanasi...
Només sortir de l'hotel, ja ho veiem tot diferent. Els carrers estrets (per on amb prou feines pots passar si et trobes amb una vaca), que abans ens havien semblat claustrofòbics i bruts, ara els trobem autèntics i plens de vida. L'estrés que ens havia produït l'excursió pels carrers laberíntics fins a l'hotel (vam pensar que ens seria completament impossible ubicar-nos en aquesta ciutat), s'esvaeix ara davant dels colors i les olors que ens arriben d'arreu. Comencem a gaudir de la sensació d'estar perduts en un lloc realment exòtic, caminant sense rumb. Trobem algun caçaturistes, però ens els treiem fàcilment del damunt.
Els nostres passos ens porten al Ghat Dassawathnat, el més important de Varanasi, on cada vespre té lloc una cerimònia que es veu que és imprescindible. Resistim la pressió constant dels propietaris de les barques ancorades davant del Ghat, que insisteixen en què pugem per veure millor l'espectacle (passant per caixa, és clar). Ens quedem a lea escales del Ghat, si tan impressionant és, podem tornar demà.
I no és gaire impressionant, uns monjos fent unes històries amb uns banos, després amb una espècie de plumeros, i per últim amb foc, dalt d'una terrassa allà al costat... Mentre "gaudim" de l'espectacle ens assalta una nena de 14 anys, molt guapa ella, que parla un anglès excel-lent i ens vol vendre una història per fer dibuixets a la pell. Li'n fa un a la Beth; és molt simpàtica i acabem picant (ni regategem, paguem 100inr). Ens vol portar a la seva botiga, però li diem que demà, que no es passi ;)
Acabada la cerimònia sortim del Ghat i anem a parar al carrer principal. Aquest és un dels moments més impactants de tot el viatge. Hi ha tanta gent que sembla una manifestació; parades que venen menjar, roba, cistells de mimbre, sabates, etc.; un nombre impressionant de gent estranya: santons amb llargues barbes i pinta d'ermitanys, captaires, dones vestides amb saris elegants, de tot! La veritat és que passejar per Varanasi al vespre és una experiència que conservarem sempre en la nostra memòria. No hi ha cap fotografia, cap vídeo, cap paraula que pugui transmetre la sensació única que ens deixa. Quan ho escric tampoc ho entenc; simplement puc expressar la sensació que ens deixa Varanasi amb una frase: quan vam arribar, la Beth no volia sortir de l'hotel; ara, no vol tornar-hi!
Si la India és un país de contrastos, Varanasi porta aquesta màxima a l'extrem, és la India amb majúscules. És la India bruta, la India pobra, la India increïblement caòtica, la India que et deixa amb la boca oberta, la India que exhaspera, la India que emociona, la India que et fa riure, la India que et fa emocionar-te. Crec que hi ha pocs llocs al món que exhibeixin una quantitat tal de contrastos com ho fa aquesta ciutat.
Tornem a l'hotel per sopar i digerir el que hem vist aquesta tarda, com en 10 minuts podem passar d'un extrem a l'altre en la impressió que ens ha donat aquesta ciutat. Demà, per primera vegada en molts dies, no hem de llevar-nos d'hora, però tot i així ens recollim aviat, Varanasi ens ha deixat esgotats!
El despertador sona a les 7h; a les 8:15h ja hem esmorzat (un esmorzar continental que val 200inr -3eur- i que inclou: corn flakes, truita de 2 ous, 3 torrades amb mermelada, un suc, un chai (tè) i un cafè amb llet, tot per a una persona! Sort que n'hem demanat un pels dos...) i hem fet el check out (a la India el check out es fa normalment a les 9h o les 10h!).
Agafem el tuk tuk i anem cap a les cascades. El paissatge és molt maco; camps verds salpicats d'arbres i búfals d'aigua enfonsats en els grans bassals que han deixat les pluges dels monzons, cases desperdigades, pastors de cabres, alguna gent amb bicicleta carregats amb càntirs metàlics suposem que plens de llet, ... Es tracta d'un paissatge bucòlic, molt allunyat del caos al que ens hem habituat aquests dies.
Per entrar al parc cal pagar 440inr pel rickshaw (uns 6eur). És una pasta però som 4, així que no és tant greu... Mentre escric això penso que "és una pasta" ho he posat sincerament, ens hem acostumat als preus de la India i quan tornem a Catalunya fliparem, no voldrem fer un pas fora de casa, tot ens semblarà astronòmicament car!
Amb el preu va inclòs un guia que ens ensenya les catarates i ens fa un autèntic reportatge fotogràfic. El tio se sap tots els llocs on poden fer-se fotos xules, ens fica amb la posada adient i ens demana les càmeres per tirar les fotos. Ens ho passem molt bé, i realment ha fet fotos molt bones. Les catarates en sí són impressionants, però no en plan Niàgara; n'hi ha 6 que van dels 30m d'alçada als 60m, i com que estem al final del monzó, baixa molta aigua però no massa (es veu que al juliol i a l'agost les catarates desapareixen a causa de la quantitat d'aigua que baixa i que inunda tota la gorja). Estem als límits d'un parc nacional amb gran varietat de fauna, incloent cocodrils, però no tenim sort i no podem saludar-ne un ;)
Després de refrescar-nos una mica emprenem el viatge de tornada. La Lucía ens pregunta si portem els bitllets d'avió impresos. Mmmmmm no, per què? Doncs perquè senee bitllet imprès no entres a l'aeroport... Ah! Genial! Nosaltres sempre amb la nostra felicitat ;)
Anem a l'hotel a imprimir els bitllets... No funciona la impressora. Guai, ens pot passar encara alguna cosa més en aquest viatge? Falten 2 hores per a la sortida del vol... Anem a un cibercafè, el tio arrenca l'ordinador... Triga una eternitat... Arrenquem el chrome... Sembla que vagi amb pedals... I el rellotge no s'atura... Entro al gmail... No fotis, ara no va internet! Apareix una icona de xarxa connectada... Sí! Aconseguim imprimir els bitllets (es queixava de que no hi havia tòner, però s'imprimeixen!) i marxem pitant, acomiadant-nos de l'Angel i la Lucía, amb els que finalment hem estat viatjant 6 dies. Ells esperen el tren que surt demà a la nit, així que tornarem a coincidir dissabte a Varanasi...
Arribem a l'aeroport i li paguem 400inr al conductor per tot el tour del matí. Dins està ple de militars armats fent els controls. Evidentment el 99% dels passatgers som occidentals, el preu del viatge (50 euros) és molt econòmic per nosaltres, però una fortuna per als indis! L'aeroport sembla de joguina, només té un vol al dia (que ja és un vol més que el de Castelló i segur que ha costat 100 vegades menys construir-lo ;) Al final hem arribat amb temps, però mira que ens agrada donar-li emoció als nostres viatges jeje.
El mateix avió va fins a Delhi, és com un bus, fa una parada a Varanasi i contiua ;) Al pujar hi ha un cartell a cada porta: per la davantera pugen els que van a Delhi; per la del darrere, els que anem a Varanasi. Esperem que no es separi l'avió a mig vol, una part cap a cada direcció ;)
El vol dura només 50 minuts, quan ens n'adonem, ja hem arrinat. L'aeroport de Varanasi és gran, res a veure amb el de Khajuraho. Quan sortim, busquem un rickshaw, però no n'hi ha, hem d'agafar un taxi prepaid que ens costa 620inr (9eur). Hi ha uns 20km, que triguem 45 minuts en fer-ho.
En aquests 45 minuts veiem més pobresa concentrada que en qualsevol altra etapa del viatge. Val a dir que venim de Khajuraho, però l'impacte inicial és brutal: carrers plens de porqueria, un home despullat caminant pel carrer, txaboles al costat de la via, en definitiva, molta misèria.
El taxi s'atura en una espècie de rotonda i el conductor ens presenta un noi que hi havia per allà i ens diu que ell ens portarà al nostre hotel (li hem dit que teníem reserva a l'Alka perquè diuen que té les millors vistes de Varanasi, tot i que no hem reservat i la nostra intenció és arribar, veure les habitacions i decidir). El centre històric de Varanasi (la zona que està tocant el riu Gamges) està composada de carrers tant estrets que no entren ni cotxes ni rickshaws, per tant ja és normal que el taxi ens deixi fora d'aquesta zona.
El noi ens guia pels estrets carrers, per on amb prou feines pots passar si et trobes una vaca de cara. En dos minuts estem completament desorientats, el noi ens podria estar portant a l'escorxador i no ho sabríem. Quan arribem a l'hotel, el noi ja s'ha ofert 20 vegades per fer-nos de guia, però de moment el que volem és triar hotel, dinar i recuperar-nos de l'impacte inicial que ens ha produït la ciutat.
Les habitacions són bastant cutres, i el lavabo no és per triar coets, però valen 750inr i volem descansar, així que ens hi quedem. Després de fer el check in ens hi fixem millor i veiem que els llençols estan plens de taques (semblen una vaca lletera ;) i al lavabo hi ha més vida salvatge que al parc d'aquest matí ;) Aquesta nit muntarem una orgia, la Beth, jo, i dues dotzenes de simpàtics bitxets ;) Mentre fem el check in, veig un noi que signa com a Pau, em presento i ens diu que porta aquí tres dies molt malalt, fa 2 mesos que va arribar a la India i ara li ha agafat un xungo amb hna febrada que l'ha tingut tres dies sense sortir de l'habitació. Només de pensar en estar 3 dies seguits en aquesta habitació, malalt, m'esgarrifo. El noi fa cara realment d'estar-se morint, s'assembla molt al protagonista de "Into the wild" cap al final de la peli.
Ens diem que no passa res i anem a dinar. Al cap i a la fi, si ens hem de morir Varanasi és el millor lloc, els forns crematoris treballen 24 hores al dia ;) Això de "les millors vistes" que diu a la guia es refereix a un balcó que hi ha en un extrem del menjador. Mentre esperem el dinar m'hi acosto. El balcó sobresurt dins del Ganges, de tal manera que es veu tota la riba, salpicada de Ghats (unes escales que porten dins del riu, perquè els indis puguin banyar-s'hi).
Cal explicar una mica què és Varanasi per entendre tant d'interès en el Ganges i els Ghats. Varanasi és per als hindus l'equivalent a La Meca pels musulmans: tots ela hindus hi han de venir com a mínim una vegada a la vida. A més, creuen que si mors a Varanasi, es trenca el cicle infinit de resurreccions i vas al cel. Òbviament, en una societat tant religiosa, això provoca un flux constant de persones que venen a passar les seves últimes hores aquí. Els que hi moren, són incinerats (en crematoris públics, oberts a la vista de tothom sempre que es comporti respectuosament) i les cendres es llencen al Ganges. Aquí vé la part més escatològica de la India, de la que tothom parla: la llenya és molt cara a la India, i moltes famílies no poden permetre's una cremació completa. Tant és: al Ganges s'hi llencen les restes, encara que siguin a mig consumir. És probable, doncs, que veiem trossos de cadàver surant riu avall...
El Ganges és una claveguera, aigües marrones, que recullen la brutícia de centenars de pobles i ciutats, i que a Varanasi reben una dosi extra de porqueria. Tot i que hem arribat al final del mozó, quan el riu baixa a plena capacitat (jo diria que té el triple de l'amplada de l'Ebre), l'aigua es veu molt bruta. Doncs resulta que hi ha una altra creència que fa referència al riu: banyar-s'hi equival a realitzar 10 sacrificis, i els karmes que es guanyen amb el bany no es destrueixen mai. Per tant, centenars d'indis es fiquen dins de l'aigua putrefacta, es banyen, i fins i tot en beuen!El nostre hotel està situat just al costat d'un d'aquests Ghats, així que podem observar perfectament com un home porta els seus búfals a banyar-se i, tot seguit, una senyora gran baixa i comença rentar-se, glopejant l'aigua que 2 minuts abans estava ocupada pels búfals... En un moment donat, veig baixar una espècie de balsa feta de canya de bambú; a sobre hi ha una massa de color negre parcialment coberta amb una tela blanca... Tot i que està una mica lluny per apreciar detalls, té una forma sospitosament humana...
A tot això la Beth està pensant en no sortir de l'hotel, com aquell que ens van explicar que va anar a Nova York i es va passar una setmana aterrit, tancat a l'habitació ;) Finalment, fa el cor fort i ens aventurem pels carrerons de la mística Varanasi...
Només sortir de l'hotel, ja ho veiem tot diferent. Els carrers estrets (per on amb prou feines pots passar si et trobes amb una vaca), que abans ens havien semblat claustrofòbics i bruts, ara els trobem autèntics i plens de vida. L'estrés que ens havia produït l'excursió pels carrers laberíntics fins a l'hotel (vam pensar que ens seria completament impossible ubicar-nos en aquesta ciutat), s'esvaeix ara davant dels colors i les olors que ens arriben d'arreu. Comencem a gaudir de la sensació d'estar perduts en un lloc realment exòtic, caminant sense rumb. Trobem algun caçaturistes, però ens els treiem fàcilment del damunt.
Els nostres passos ens porten al Ghat Dassawathnat, el més important de Varanasi, on cada vespre té lloc una cerimònia que es veu que és imprescindible. Resistim la pressió constant dels propietaris de les barques ancorades davant del Ghat, que insisteixen en què pugem per veure millor l'espectacle (passant per caixa, és clar). Ens quedem a lea escales del Ghat, si tan impressionant és, podem tornar demà.
I no és gaire impressionant, uns monjos fent unes històries amb uns banos, després amb una espècie de plumeros, i per últim amb foc, dalt d'una terrassa allà al costat... Mentre "gaudim" de l'espectacle ens assalta una nena de 14 anys, molt guapa ella, que parla un anglès excel-lent i ens vol vendre una història per fer dibuixets a la pell. Li'n fa un a la Beth; és molt simpàtica i acabem picant (ni regategem, paguem 100inr). Ens vol portar a la seva botiga, però li diem que demà, que no es passi ;)
Acabada la cerimònia sortim del Ghat i anem a parar al carrer principal. Aquest és un dels moments més impactants de tot el viatge. Hi ha tanta gent que sembla una manifestació; parades que venen menjar, roba, cistells de mimbre, sabates, etc.; un nombre impressionant de gent estranya: santons amb llargues barbes i pinta d'ermitanys, captaires, dones vestides amb saris elegants, de tot! La veritat és que passejar per Varanasi al vespre és una experiència que conservarem sempre en la nostra memòria. No hi ha cap fotografia, cap vídeo, cap paraula que pugui transmetre la sensació única que ens deixa. Quan ho escric tampoc ho entenc; simplement puc expressar la sensació que ens deixa Varanasi amb una frase: quan vam arribar, la Beth no volia sortir de l'hotel; ara, no vol tornar-hi!
Si la India és un país de contrastos, Varanasi porta aquesta màxima a l'extrem, és la India amb majúscules. És la India bruta, la India pobra, la India increïblement caòtica, la India que et deixa amb la boca oberta, la India que exhaspera, la India que emociona, la India que et fa riure, la India que et fa emocionar-te. Crec que hi ha pocs llocs al món que exhibeixin una quantitat tal de contrastos com ho fa aquesta ciutat.
Tornem a l'hotel per sopar i digerir el que hem vist aquesta tarda, com en 10 minuts podem passar d'un extrem a l'altre en la impressió que ens ha donat aquesta ciutat. Demà, per primera vegada en molts dies, no hem de llevar-nos d'hora, però tot i així ens recollim aviat, Varanasi ens ha deixat esgotats!
Les dues senyoretes, al tuk tuk, camí de la cascada, mentre els homes... paguem ;)
Se sent com la Kate Winlset a Titanic...
I aquest tío tant guapo no és el Leonardo di Caprio? Ah, no, aquell és més baixet ;)
L'espectacle de Varanasi...
Quin estrès, mare meva! El que expliques del Ganges és fortíssim. Quin viatge més emocionant! Al final, sabeu alguna cosa del pobre xicot que es trobava malament? Cuideu-vos molt i amb compte, eh? No us poseu malalts. Molts petonets!
ReplyDeleteJa, sempre igual, salvats per la campana ;)
DeleteAl noi el vam veure ahir, sembla que es trobava millor. La veritat és que sembla que hem tingut sort, tots dos hem estat perfectament tot el viatge... Només queden 2 dies, no crec que ens espatllem ara a última hora ;)
És una reflexió molt bonica, que també demostra que per gaudir molt d'un viatge a l'índia segurament has de ser un viatger experimentat; al 2007 probablement no n'hauríeu gaudit tant... No?
ReplyDeleteEvidentment, per gaudir d'un país tan complex com aquest necessites una bona preparació mental... La Índia no és fàcil de digerir si no vas amb la ment molt oberta, quan surts de l'hotel el primer dia a Delhi et trobes amb un món que s'assembla al nostre com un ou a una castanya ;)
DeleteSi hi haguéssim anat al 2007, segurament no haguéssim tornat corrents, però probablement no haguéssim gaudit tant. El fet d'haver visitat abans un país com Vietnam (comparable pel que fa al caos, però molt superior a nivell econòmic general i de higiene) i el Senegal (molt més tranquil però sense infraestructures i amb una pobresa encara més gran), ens ha evitat una part del shock.
A banda, has d'estar preparat per canviar de plans quan fa falta (ex. no trobes bitllets de tren), que moltes vegades no és una cosa fàcil, quan ja tens tot planificat, haver de modificar-ho acostuma a generar estrés, sobretot si no tens experiència.
I el que he trobat personalment més bèstia és que ets el centre d'atenció constant: venedors, vianants, rickshaweros, turistes... No tens molts moments de tranquil·litat, i el caos és complet i absolut a tot arreu i a totes hores. Quan has viatjat a d'altres països de l'estil, ja saps trampejar-ho, i prendre-t'ho amb humor i filosofia, sense espantar-te. Però no podem negar que de vegades és difícil, i per aquest motiu molta gent el primer dia a Delhi acaba caient en mans d'estafadors, perquè al shock brutal li afegim gent experta en fer-te caure a la trampa...