Dia 4 - 10 de setembre: Jaisalmer

Canvi de plans obligat. Al matí visita als temples jainistes. Beth superstar. Maleta, sweet maleta! 5 hores de bus. Arribada a Jodhpur: una altra guesthouse amb encant.

Escric això des del bus que ens porta a Jodhpur. Suposadament ara hauríem de ser en un jeep per anar a visitar els pobles perduts al costat del desert i sopar a les dunes, abans d'agafar el tren nocturn cap a Jodhpur... Però resulta que no hi havia places lliures al tren (això ens passa per confiar-nos, aquí els trens s'omplen amb facilitat i cal reservar 2 o 3 dies abans si vols trobar plaça). Ahir vam comprar els dos bitllets per internet, però va haver algun tipus de problema i no es va completar la compra. I quan ho hem mirat aquest matí només quedava una plaça lliure.Com que la perspectiva de que un dels dos es quedés a Jaisalmer i l'altre marxés avui no ens entusiasmava ;) hem decidit canviar de plans, cancel-lar l'excursió del desert i fer el trajecte fins a Jodhpur en autobus (300 km i 5h). El propietari del nostre hotel ens ha recomenat el d'un amic seu a Jodhpur i l'ha trucat per reservar-lo. Inicialment ens demanava 1500inr (20eur) però li hem dit que no volíem pagar més de 1000inr i ha acceptat a la primera. Suposo que haguéssim pogut apretar més, però ens ha dit que ens vindrà a buscar a l'estació d'autobusos gratis i després de la meravellosa estància a la Nirmal Haveli la veritat és que barallar-te més per fer-lo baixar 2 o 3 euros ens sap una mica greu.

Amb el tema de l'allotjament solucionat i creuant els dits perquè la maleta que suposadament estava fent el seu tour particular sense nosaltres arribés a temps (el bus "first class" que volíem agafar sortia a les 17h), hem tornat a la ciutat (rickshaw per 40inr) per visitar els temples jainistes, que tenen un horari molt limitat (de 10:00 a 12:30 aprox.).

Els temples ens han agradat molt, tot i que al costat de la magnificiència de la pròpia Jaisalmer no destaquen com ho farien a qualsevol altra ciutat del món. Per fora estan ornamentats a l'estil Jaisalmer, per dins estan completament coberts de talles esculpides, moltes de les quals representen parelles: un guerrer i una dona nua abraçats. No tenen contingut sexual explícit però diguem que són per majors de 13 anys ;)

Tot just abans d'entrar als temples ens ha succeït el que de ben segur serà una de les anècdotes del viatge. Per entrar t'has de descalçar, i ho hem fet, però els tiquets s'havien de comprar a l'altre cantó del carrer, així que jo hi he anat mentre la Beth es treia les sabates. En aquestes ha arribat un gran grup d'indis (30 o 40), tots adol-lescents amb dos nois de la nostra edat que tenien pinta de ser els monitors. Evidentment, turistes en excursió organitzada de l'institut o esplai. S'han acostat a la Beth i li han demanat si li podien fer fotos. Ha dit que sí i aleshores tots han començat a treure càmeres i mòbils i l'han rodejat com si fos una rockstar. Fins i tot el monitor que duia una càmera de vídeo d'aquestes gegants, semi professional, s'ha afegit al festival. Tot seguit s'han començat a ficar al costat d'ella (lògicament té més gràcia sortir a la foto amb el teu ídol jeje) i en un moment s'ha trobat rodejada per tot arreu d'indis adol-lescents rient histèricament mentre desenes de càmeres disparaven sense parar... Jo que estava una mica més lluny m'estava pixant de riure, i quan he vist que la Beth ja s'estava començant a ficar en el paper de super estrella i abans de que se li pugessin massa els fums he anat a rescatarla ;)

El problema és que gairebé he necessitat que em rescatessin a mi també! Evidentment els indis saben comptar i dos és més que un, així que ara volien fer-se més fotos, ara amb la parella ;) Ens ha costat una mica fugir dels paparazzi, però era tard i ens tancaven els temples. Finalment no els hem pogut veure tots, és el preu de la fama jejeje.

Dins els temples hem conegut dues noies vasques que viuen a Barcelona i hem estat una estona xerrant amb elles (com que ja estaven acabant el viatge i l'han fet semblant però al revés ens ha anat bé per rebre impressions de primera mà). Com ens imaginàvem, Jaisalmer és la ciutat més neta i una de les més tranquil-les que han visitat. No ens ha estranyat gens, la veritat és que no podem dir que estigui impoluta però no hem vist molta més brutícia de la que pots trobar en alguns pobles de casa nostra. Hrm vist gent rentant el portal de casa seva i unes dones escombrant la carretera, i el nombre de caques de vaca que hi ha pel carrer no es correspon amb la inusitada quantitat d'aquests rumiants que passegen per tot arreu (fins i tot en vem veure una que entrava a una casa particular "como vaca por su casa" jeje), així que és evident que algú les recull (em sembla que després la utilitzen com a combustible o material de costrucció, les vaques són sagrades però la seva merda no està protegida jeje). Pel que ens han comentat les noies, a d'altres zones de la India no són tan curosos, i les deposicions de les vaques s'acumulen i fan créixer l'alçada sobre el nivell del mar en diversos centímetres... Ja veurem.L'últim que ens faltava dels "must see" de Jaisalmer és l'interior del palau del Maraha. La veritat és que ens ha decebut una mica, et donaven auna audioguia en castellà (argentí), però el palau és infinitament més interessant per fora que per dins, i el preu de l'entrada pels estrangers és exhorbitant (700inr, 10eur tots dos -i la càmera, que també paga entrada...). El més remarcable són les fantàstiques vistes des de la terrassa superior, el punt més alt de Jaisalmer.Tot seguit hem anat a dinar en un restaurant que tenia unes fabuloses vistes del fort. La veritat és que és tan espectacular que no ens cansem de mirar-lo; és realment com un castell de conte de fades. El menjar d'avui potser ha estat el millor que hem tastat en aquests dies; el cert és que ens hem tornat uns entusiastes del menjar indi: cada àpat hem tastat un plat diferent i tots ens han semblat boníssims. Òbviament estem menjant només en locals que tenen pinta turística; la gent d'aquí bàsicament menja en locals a l'aire lliure, de peu, i on no hi ha sinó una o dues grans peroles on tenen "la xixa" (en realitat de xixa no hi ha gaire perquè els hindus són bàsicament vegeterians), es tracta de curries, una espècie de salsa amb verdures o, en alguns casos, carn (evidentment no de vedella jeje). Aquest curry es barreja amb arròs blanc i es menja normalment acompanyat de roti, que és un pa que recorda a una pita. Doncs el que anava dient, de moment estem evitant aquests garitos per dos motius: amb tot probabilitat el menjar serà tan picant que acabaríem treient foc pels queixals, i per altra banda tampoc cal temptar la sort amb el tema estomacal, que de moment està en ordre però és un problema molt freqüent entre els visitants de la India, fins i tot entre els que segueixen fil per randa les recomanacions pel que fa a l'aigua (entre els que ens comptem, per suposat).

Després de dinar hem agafat un rickshaw per tornar a l'hotel. Ens ha demanat 50inr, hem intentat regatejar però no ha baixat del burro. Em sembla que encara ens veuen cara de pardillos ;) Quan hem arribat a l'hotel ens esperava un emotiu retrobament: la nostra maleta havia tornat del seu viatge al marge dels seus propietaris! Ha estat molt emocionant i hem deixat caure alguna llagrimeta ;) La veritat és que hem flipat amb el tema: a l'hotel ens esperava un home que havia enviat la British Airways amb la nostra maleta; havia agafat el tren del dia anterior a Delhi i s'ha passat tota la nit de viatge fins a Jaisalmer, on ha arribat a les 11h. Quan ha trobat l'hotel no hi érem (estàvem visitant els temples), així que s'ha esperat allà a que tornessim. Es veu que el Dilip (un dels dos germans propietaris de la guesthouse) ha sortit amb la moto a buscar-nos però no ens ha trobat... Incredible India!

Els nostres amabilíssims anfitrions ens han deixat utilitzar l'habitació fins les 17h, així que ens hem pogut dutxar (amb xampú de veritat!, el neceser el teníem dins de la motxilla viatgera) i ens hem pogut rentar les dents (petits plaers de la vida, fins que no els trobes a faltar no els valores en la seva mesura).

Després ens han tornat a portar en moto a l'estació d'autobusos (evidentment sense cobrar-nos). Fins i tot ens han ajudat a comprar els bitllets d'autobus (potser ha cobrat comissió, però ho dubto). Tot plegat han estat un munt de detalls, grans i petits, que han demostrat una generositat que en cap cas ens pensàvem que trobaríem a la India i que sens dubte faran que no oblidem mai la nostra estada a Jaisalmer.

El bus trigarà unes 5h en fer els 300km fins a Jaisalmer. Hem agafat un bus de primera classe, amb aire condicionat i que a banda de tenir el vidre davanter completament esquerdat està en força bones condicions. Res a veure amb els autobusos normals, que sembla que s'hagin de desmuntar amb el primer bony de la carretera. Tot i que ens fa gràcia prova els altres, més autèntics, avui volíem anar una mica més còmodes. Hem pagat 500inr (uns 7eur) per cap; el doble del que costa anar amb el regular, però durant les 3 primeres hores érem únicament 5 passatgers i és molt còmode.

El que no podem dir que sigui és relaxat. És la nostra primera experiència per carretera fora de la ciutat, i la veritat és que val més no mirar cap endavant si no et vols posar nerviós. El conductor va com si portéssim a una prenyada a punt de donar a llum a bord; tot i que la carretera està en un estat acceptable, la calçada és compartida per tot allò que és capaç de desplaçar-se. I les vaques, que són capaces de fer-ho, sembla que tenen un misteriós instint suicida i tendeixen a quedar-se palplantades al mig de la carretera veient com s'acosta a tota velocitat una mort segura; tret que el conductor recorda a l'últim segon que les vaques són sagrades i fa cop de volant per evitar xocar amb ella.Encara més divertit és quan coincideixen vaca suicida i conductor suicida en direcció contrària: tots plegats es dediquen a jugar al joc de la gallina, com els joves americans dels 60 que acceleraven a tota velocitat l'un contra l'altre i perdia el que s'apartava primer... En principi hi ha una regla clara: el més gros es queda a la carretera i el petit s'ha d'apartar (i si no hi ha voral, frenar a un centímetre de la vaca que se'l queda mirant amb cara d'indiferència); el problema és quan són dos vehicles de la mateixa mida...

Els trams que estan en obres també són divertits. Estan assenyalats per un cartell que suposo que deu dir alguna cosa així com "Darrere d'aquest cartell t'espera una mort segura"... Com que no assenyalen amb antelació trams on sobtadament desapareix la carretera, i ja s'ha fet de nit, et trobes el cartell de cop i volta, l'autobus fa una frenada i comença un boing boing constant amb tots els vehicles lluitant per ficar-se en els llocs més plans de la pista. Súper divertit!! ;)Edito: la carretera no està tan bé com ens havia semblat inicialment. Hi ha trams en bones condicions, però d'altres sembla que els hagin torpedejat, i cada 2 per 3 desapareix l'asfalt i la carretera (que en teoria no és pas una comarcal) es converteix en una pista de terra plena de bonys durant uns metres.

Malgrat tot, arribem només amb mig hora de retard (a les 22:45). A l'estació ens espera un home que em crida pel nom i pugem al seu rickshaw. El camí fins a l'hotel és llarg, potser un quart d'hora, ja que la parada dels busos està fora del casc antic i l'hotel és al mig del meollo. És increïble l'activitat a aquestes hores: botigues obertes (xiringos per menjar, barberies, botigues de queviures, de tot!), treballadors fent obres (sí, a les 23h un grup de tios amb una formigonera arreglant un carrer),...

Arribem a l'hotel, la Juna Mahal Guesthouse, que es troba en un carreró amagat. Per fora ja té bona pinta, amb una façana esculpida amb relleus com els de Jaisalmer. Ens vé a rebre el propietari, que parla 4 paraules de castellà. La guesthouse té 4 o5 plantes; a la inferior viu el propietari amb la seva família i a les superiors trobem les habitacions (crec que en té 5 o 6). L'habitació està impecable, amb el bany reformat, TV LCD i wifi a l'habitació. Demanem unes truites per sopar i ens les mengem a la terrassa superior, que tot i la foscor, deixa entreveure que té unes vistes espectaculars, ja que s'alça 1 o 2 plantes per sobre dels edificis del costat. Aquesta gueshouse ha estat un altre encert! De moment portem 3 hotels: un passable i 2 preciosos. Anem bé...

PD. A peticio popular hem penjat algunes fotos. Com que no ho haviem pensat abans, no podem passar-les de la camera (per cert, gracies Ernest i Blanca per la vostra camera, va de conya!), aixi que hem hagut de fer una foto amb el mobil a la pantalla de la camera, com a minim aixi us feu una idea!

Nosaltres amb els propietaris de la Nirmal Haveli

La Beth amb un monjo jainista que parlava un angles... ehem...

La Beth i el vigilant de les sabates

Beth superstar!!!