Bucejant a Nusa Lembongan

Dia 21
11 de juliol - Nusa Lembongan

A les 6:30h sonava el despertador... que, probret, ha sonat una estona abans de que li fessim cas ;) Hem hagut de córrer una mica per arribat a temps al dive center, al final només hem arribat 5 minuts tard (sense córrer un risc excessiu de fotre'ns una trompada per les meravelloses carreteres de la illa, que més aviat semblen pistes de trial).

Les dues immersions han estat "a la deriva", que vol dir que et deixes portar per la corrent, i vas contemplant el corall i els peixos. La veritat és que no ens ha acabat de barrufar, especialment a la Beth que, per acabar-ho d'adobar, quan ha acabat la immersió s'ha trobat una mica marejada, així que ha decidit no baixar a la segona. Els esculls de corall estan en perfectes condicions, n'hi ha desenes de tipus diferents, amb colors i formes que no havíem vist mai. També hi ha un munt de vida marina, des dels típics peixos tropicals de colors, fins a peixos trompeta, gambes, crancs, llagostes, etc. Hem vist famílies de "Nemo", donant voltes sobre el seu corall, si t'acostes una mica s'emprenyen i et comencen a "atacar", és molt divertit com un peixet tan petit s'atreveix a enfrontar-se a una bèstia tan grossa i tan estranya com un humà enfundat en un tratge de neoprè ;)

La segona immersió ha estat millor, hi havia menys corrent i he pogut gaudir-la amb més tranquil·litat. Hem vist si fa no fa el mateix que a la primera, però l'he gaudit més. En un moment de la immersió, he vist un peix camuflat amb la sorra, m'he acostat una mica però tenia cara de la mala llet, així que he decidit de quedar-me a una distància prudencial, no fos cas que li donés per mossegar-me. Més tard m'han explicat que justament aquest peix és extremadament verinós, i que si et punxes amb les espines, en 1 hora estàs mort! Sort que la meva neurona de la prudència ha tornat de l'Erasmus per fer una visita fugaç, si no potser hauríem de canviar el nom del blog i posar "Les aventures de la Beth (a seques)" :S

A nivell de qualitat de l'ecosistema val dir que és excel·lent, el corall està en magnífiques condicions, i hi ha moltíssima vida, està gairebé al nivell de les Maldives. Hem conegut una parella de catalans molt enrotllats (Ferran i Yolanda) que venen de Gili Meno, i ens han dit que allà el coral està destrossat, que no els ha agradat gens el fons marí, perquè estava tot mort. Aquest era l'únic punt que crèiem que tindrien millor les Gili que Nusa Lembongan, així que fins i tot en això hem sortit guanyant amb el canvi d'última hora, en aquest viatge sembla que hem encertat amb les improvitzacions! :)

Acabada la immersió, hem estat xerrant amb la parella de catalans un parell d'hores; després hem anat cap a l'hotel, a fer una mica el gos... sí, estem de vacances :D Quan ens hem cansat de descansar, hem anat a veure la posta de sol a Mushroom Bay (una platja al costat de l'hotel) i després a fer-nos un massatge, que a mi no m'ha barrufat del tot, perquè la massatgista tenia unes urpes que rascaven una mica (i a sobre, nosaltres portàvem sorra enganxada de la platja, amb la qual cosa hem patit un massatge "exfoliant" amb tota la sorra rascant el cos).

Hem sopat a l'hotel (una tonyina magnífica, i tot bastant barat) i a les 21h ja estàvem dormint (no vegis com cansa això de relaxar-se) :D

Nusa Lembongan: comença el final del viatge

Dia 20
10 de juliol - Ubud (Bali) - Nusa Lembongan

Amb pena, barrejada amb il·lusió, encarem la que serà la última etapa del nostre viatge per Indonèsia. Després d'esmorzar i fer el check-out (li hem deixat 13.000 rúpies de propina al de l'hotel, menys d'un euro, i gairebé ens fa reverències), ens han portat fins a Sanur, el port que està al sud de Bali des del qual surten els vaixells cap a Nusa Lembongan. Només arribar, un home ens ha portat a la seva oficina i ens ha ofert un ferry ràpid per 300.000 rúpies (18 euros) anada i tornada, per persona. Per internet havíem estat a punt de reservar el mateix per 550.000, així que ens ha semblat un molt bon preu i hem acceptat.

El vaixell estava amarrat al mig de la platja (no hi ha moll), amb unes onades molt fortes, així que t'havies de remullar els peus... o fins la cintura, com li ha passat a la Beth, que ha calculat malament i ha anat a pujar just quan venia la gran onada ;) Sort que m'havia donat a mi el seu mòbil, i que jo, amb l'habilitat que em caracteritza, amb prou feines m'he mullat els turmells, que si no... :D

El vaixell literalment saltava les onades, no havíem anat mai amb un vaixell que anés així de ràpid. Portava 3 motors fora borda, i de debò que semblava el Ferrari dels vaixells, semblava un avió a punt d'enlairar-se. A aquella velocitat, ens menys de 30 minuts hem arribat a Nusa Lembongan, concretament a Mushroom Beach. Aquí ha estat més fàcil baixar (no hi havia tantes onades), i només agafar les maletes, un noi ens ha ofert una moto per llogar. Ens ha demanat 70.000 rúpies (5 euros) per dia, més car que a Bali (on hem pagat 50.000), però ens ha dit que ens la donava amb el dipòsit ple, i que cada vegada que necessitem benzina, que tornem al port i ens omplirà el dipòsit gratis. Està clar que aquí la gent no utilitza gaire la moto (la illa és molt petita, només 3 pobles i 4 platges).

Li hem dit que si ens podia guardar les bosses mentre buscàvem l'hotel que havíem vist a Booking, però ens ha dit que les podíem portar. Dit i fet, els tio ens ha muntat el tetris i semblàvem indonesis 100%, era per fer-nos una foto: jo amb una bossa gran entre les cames, una altra de mà al damunt, enmig del manillar, i la càmera penjant; la Beth de paquet amb la motxilla gran a l'esquena, la de mà penjada en un braç i dues bosses de souvenir a l'altra mà... No tenim cap foto perquè prou feina teníem amb aguantar-nos a sobre de la moto, però semblavem realment un cargol amb la "casita a cuestas" :D

El camí fins a l'hotel és poc més que una pista, la última vegada que van asfaltar la carretera segurament nosaltres encara no havíem nascut, i està fatal (de fet, després descobriríem que totes les carreteres de Nusa Lembongan estan en un estat lamentable). Quan hi hem arribat (no ha estat excessivament difícil, estava a un quilòmetre més o menys), el noi que ens ha vingut a atendre ens ha dit que estava ple :( Però si ho havíem mirat a Booking abans de sortir d'Ubud, 2 hores abans, i quedaven 2 habitacions! Doncs resulta que havien vingut dues parelles "walk in", com nosaltres, sense reserva... però espera, que el tio truca a algú, comencen a parlar i... sort! S'havia liat, avui tenien un check out i els queda lliure un bungalow!

No ens ha volgut dir el preu fins que no veiéssim l'hotel, la veritat és que és espectacular: només hi ha 8 bungalows, de fusta, al voltant d'un jardí. Cada bungalow té un porxo, i el labavo, a la part del darrere, és semi-exterior (només està cobert per sostre a mitges). La piscina té vistes directes al mar, i està encarada a l'oest, així que les postes de sol, estirat a la tumbona de la piscina, amb una cerveseta fresqueta, han de ser espectaculars. Total, que ja ens era igual el preu que ens digués, ens volíem quedar! Quan finalment ens ho ha dit, hem flipat: 400.000 rúpies (24 euros). A Booking l'havíem vist per 35 euros, i ja ens semblava una ganga abans de veure'l, però una vegada aquí, i a sobre a aquest preu... doncs el noi ens ha mirat una mica cohibit i ens ha demanat disculpes, "és que estem en temporada alta", ens ha dit! OoO Està clar que aquest no sap que a Salou pots gaudir de meravelloses torres de ciment i platges massificades pel fabulós preu de 150 euros la nit ;)

Total, que evidentment ens hem quedat, és sense cap mena de dubte l'hotel amb la millor relació qualitat-preu al que hem estat. Com que era molt d'hora, el primer que hem fet és anar a la piscina... i allà ens hi hem quedat tot el matí. Aquests dies els volem dedicar a relax i fer algunes immersions (i/o snorkel), la illa és petita i tampoc té gaires coses més a oferir (ni ho busquem!), així que avui no teníem cap pressa.

Quan s'ha fet l'hora de dinar, hem decidit d'anar a donar un volt per l'illa. De punta a punta, per unes carreteres on no es pot anar a més de 20km/h (de fet, no portem casc, ni nosaltres ni ningú aquí a la illa, perquè a la velocitat que anem és com anar amb bici), es triguen uns 20 minuts. Hi ha una carretera "principal" que la recorre de nord a sud, i uns quants ramals que van a parar a les platges.

Segons la Lonely, aquí hi havia molt pocs turistes, i la gent viu bàsicament del cultiu d'algues marines, que s'exporten a la Xina o el Japó. El que hem vist és que això ha canviat, hi ha bastants turistes (sense ser agobiant, però en veus constantment), i està tot ple de warungs, botigues, guesthouses, etc., així que està clar que ara el turisme és la principal font d'ingressos dels 5000 habitants de l'illa. Malgrat tot, hi ha molta gent que segueix amb les seves activitats tradicionals, i hem vist gent recollint algues del mar, carregant-les en cistells, etc.

Hem anat a buscar un dive center i hem agafat un parell d'immersions per demà al matí (hem d'estar a les 7:30 allà, sort que volíem que fossin uns dies de relax ;) i ens hem passat la tarda tranquil·lament a l'hotel (i actualitzant el blog, que ja tocava ;)

Últim dia a Ubud: Besakih, Sidemen Road i Padang Bai

Dia 19
9 de juliol - Ubud (Bali)

Avui ens hem llevat d'hora per primera vegada des que som a Ubud. Mira que amb la carrerilla que portàvem de tot el viatge llevant-nos a hores intempestives (les 00:30h, les 3:30h, les 5:30h...) ha estat arribar a Ubud i canviar de xip... o potser és que el nostre cervell, de manera inconscient, ens està recordant que el final de les vacances s'acosta, i ens està preparant per quan tornem ;) Sigui com sigui, a les 9h ja ens posàvem en marxa, cap a Besakih, el temple més important de Bali, situat a la falda del Gunung Agung, la muntanya més alta de Bali.

El camí des d'Ubud és llarg, està potser a uns 50km, i amb les carreteres balineses, on cada dos per tres et surt un gos, un nen, un pollastre, una moto o un camió del marge de la carretera i se't fica al bell mig, a banda de que en determinats trams sembla que estiguis conduint per una carretera recent bombardejada, la velocitat màxima difícilment supera els 50km/h, i de mitjana segur que anem a 25km/h com a màxim, així que distàncies que a casa nostra semblen curtes, aquí signifiquen un llarg desplaçament. Total, que entre pitos i flautes hem arribat a Besakih cap a les 11h.

A la guia havíem llegit que aquí els timos i les molèsties al turista són bastant bèsties, i només arribat ja ho hem vist. Ens han fet aparcar la moto i ens han dit que si no contractàvem un guia local no podíem entrar al temple, que només el podríem veure per fora. Com que a la Lonely avisava especialment de que et dirien això, i que no era veritat, els hem dit que OK, que el visitaríem només per fora, però que no volíem guia. Ens han dit que calia caminar com un 1km fins al temple, i de seguida hem vist gent fent el trajecte amb moto, així que segona ensarronada! Hem fet mitja volta i hem agafat la moto per estalviar-nos la caminata, que no tenia cap més interès que un munt de botigues a banda i banda.

Un cop a dins del recinte, una altra vegada el mateix: un home (que ens ha dit que no era guia, que era un "guardià del temple") ens ha fet donar mitja volta, dient que calia anar acompanyat d'un balinès per entrar al temple (ens ensenyava com d'altres turistes tenien un guia amb ells), i no ens el podíem treure del damunt. Com que m'emprenya quan em volen prendre per tonto, li he dit que em semblava perfecte que vingués amb nosaltres a fer la visita, si volia, però que no li pensava donar ni una rúpia, i que no volia discussions després, per tant això havia de quedar ben clar d'entrada. El tio no s'ho ha pres gaire bé, i ens ha deixat marxar, mentre remugava.

Una vegada passada aquesta "pantalla", la resta ha estat més bé. El temple està format per un conjunt d'edificis molt bonics, i té unes magnífiques vistes de les terres baixes de Bali (està a més de 1000 metres d'alçada). Com que no teníem un guia pressionant-nos, hem explorat una zona on no hi havia cap dels altres turistes que havien caigut a les garres dels buscavides, segurament perquè feia pujada i als "guies" no els vé de gust caminar. Doncs justament aquí hem trobat l'edifici més bonic, amb una escalinata tallada amb forma de drac i una magnífica portalada.

A continuació hem tornat a pujar a la moto, amb l'objectiu d'arribar a Padang Bai, una població de platja on es pot fer snorkel. Volíem agafar la Sidemen Road, una carretera panoràmica que, segons la Lonely, corre pel mig de la vall més bonica de Bali. No ens ha costat gens trobar la carretera, només hem hagut de parar a preguntar... no sé... 30 vegades... fins i tot un noi que ens ha avançat amb la moto ha afluixat, se'ns ha ficat al costat (a 40km/h per la carretera de les gallines i els batxes que comentàvem abans) i ens ha dit que el seguíssim, jo crec que ens ha vist cara d'estar més perduts que un pingüí al Sahara :D

Quan finalment hem arribat a la Sidemen Road, li hem donat la raó al redactor de la Lonely, el paratge és absolutament preciós; la carretera està en força bon estat i va serpentejant al costat de camps d'arròs, amb les muntanyes cobertes de vegetació selvàtica al fons. Ens hem aturat quan hem vist un turonet que ens ha fet gràcia i hi hem pujat, a dalt hi havia un temple (sense ningú), hi hem fet una ofrena (els balinesos estan obsessionats amb les ofrenes, i una dona ens havia venut "pack d'ofrenes") i hem gaudit de les meravelloses vistes. El cert és que el temple no apareix a cap guia (és difícil que hi apareguin tots els temples de Bali, tenint en compte que cada població, per petita que sigui, en té com a mínim 3, i que moltes cases en tenen un de particular), però era molt molt maco.

Hem seguit tirant carretera avall, fins que hem arribat a Padang Bai, cap les 15h, i hem aprofitat per dinar en un warung. Hem demanat peix (estem en una població marinera), i estava boníssim (i bé de preu). Després ens hem dirigit cap a la platja Blue Lagoon, que està a un km de la població (que tampoc no ens ha semblat que tingui res d'especial). Aquí el menda s'ha volgut banyar, perquè l'aigua estava calenta, fent oïdes sordes a la guia, que posava que cal vigilar amb les fortes corrents (sí, la neurona de la prudència segueix d'Erasmus). L'aigua no cobria gaire, i calia esquivar una mica de corall mort. Al cap d'uns metres, ha començat a cobrir i m'he deixat portar, durant un minut màxim. Quan m'he donat la volta, la Beth estava allà a la llunyania, les onades eren molt fortes, i he pensat "millor tornem a on toquis a terra, nen". Hem començat a nedar, però per cada dues braçades que m'acostaven a la platja, la corrent em tornava una cap a dins del mar, així que m'he hagut d'esforçar de valent per arribar a la zona on tocava (sort que estic en una perfecta forma física ;). Bromes a banda, pot ser realment perillós, si enlloc d'1 minut et deixes portar una estona més, pots tenir greus problemes per tornar a la platja. Quan per fi he arribat a la zona on tocava al terra, allò estava ple de corall mort, i amb la fortíssima ressaca (la del mar, ahir jo no vaig beure ;) m'he fet unes bones esgarrinxades, ja que la corrent se m'enduia i semblava que estigués dins d'una centrifugadora. "Moraleja": amb el mar no es juga.

Una vegada arribat "sa" i estalvi a la platja, i amb un parell de tirites als peus, ens hem dedicat a la passió preferida dels balinesos: fer volar estels. És curiosa l'afició que tenen, a tot arreu veus desenes d'estels als cel, alguns volant tan alt (200 metres o més) que fins i tot els han hagut de prohibir als voltants de l'aeroport, per por a que espatilliin els rotors dels avions! Total, que la Beth estava obsessionada... vull dir... que la Beth volia desesperadament... tampoc... que a la Beth li feia gràcia... (ara sí?) comprar un estel, missió que hem acomplert aquest matí a Besakih. El que hem descobert és que a) els estels no porten manual d'instruccions i b) fer volar un estel és tan intuitiu com instal·lar l'OpenOffice al Gentoo Linux (broma d'informàtics frikis) ;) Total, que no ens en hem sortit, tot i que ha vingut un noi amablement a ajudar-nos, que ens ha dit que era culpa del vent (ah, el vent, el vent, ara ho entenem tot, no pot ser que no tinguem habilitat, nooooo!).

Quan ja es començava a fer fosc, hem tornat cap a Ubud; aquesta vegada ha estat una mica més fàcil... menys difícil... trobar-ho, tot i que ha començat a ploure amb ganes a mig camí, i ja era completament fosc. Quan hem arribat, hem anat a l'hotel a descansar una estona i després a sopar a un restaurant que ens havia recomenat l'Ernest, i que havíem "guardat" per l'últim dia... doncs resulta que estava tancat! :( Al final, hem marxat d'Ubud sense anar al "Sopa", que és com es diu el lloc. Com a contrapartida, hem anat a un tailandès, on hem menjat un Pad Thai molt bo (però no tant com els que fan a Tailàndia ;)

I així acaba la nostra estància de 4 dies a Ubud. Marxem amb la sensació de que no hem vist gaire el poble (tant anar amunt i avall amb la moto), però que ens hem sentit molt bé. Poques vegades hem tingut aquesta sensació en tots els nostres viatges, però en aquest cas penso que és molt possible que algun dia hi tornem. Indonèsia s'ha revel·lat com un destí espectacular, possiblement el país que més ens ha agradat en el seu conjunt, ja que conjuga una autenticitat fora de dubte (gairebé al mateix nivell que la Índia), amb una amabilitat i senzillesa dels seus habitants que et fa amb ganes de quedar-te aquí per sempre. Precisament Bali no és el que més ens ha agradat (també és cert que veníem de 2 setmanes absolutament espectaculars), però a Ubud hem tingut la sensació de que com més dies hi estàvem, més còmodes ens sentíem, i per la seva situació geogràfica (just al mig de l'arxipèlag), qualsevol viatge per Indonèsia probablement hagi de passar per aquí. Total, que si podem, jo crec que repetirem Ubud, i farem les visites que ens han quedat pendents (i que ens estimem més no enumerar, ja que segur que els que hi han estat diran "sacrilegi! heu estat a Ubud i no heu vist .." ;)

Més Bali: Tampak Siring i el Ganung Batur

Dia 18
8 de juliol - Ubud (Bali)

Després de donar-li algunes voltes, hem decidit quedar-nos un dia més a Ubud (Bali té moltes coses a veure, i ja hem vist que les distàncies són molt més grans a la realitat que al mapa!) i enlloc d'anar a les Gili, anar a Nusa Lembongan, una illa minúscula que està al sud de Bali, i que ens va millor perquè a) és més barata (tant el transport com l'allotjament a les Gili costen una pasta) i b) ens permet aprofitar millor l'últim dia, ja que des de Nusa Lembongan hi ha diversos ferries al dia i podem tornar més tard, just a temps de (perdre?) agafar l'avió de tornada cap a Barcelona (ui, sí, quines ganes més enormes que tenim de tornar! :P).

Amb tot això, avui ens hem ficat en marxa una mica mes d'hora, però entre pitos i flautes eren ja quarts d'onze quan sortíem de l'hotel. Des d'Ubud fins al nostre primer destí (Tampak Siring) hi ha 18 km, durant els quals hem d'aturar-nos unes quantes vegades per preguntar el camí, ja que trobem indicadors de tant en tant, però no a totes les cruïlles (i n'hi ha un munt!). Tampak Siring és un poble conegut per dos temples, el primer que hem visitat és Tirta Empul, que té unes fonts d'aigua sagrada que dónen a unes piscines, on els fidels es banyen per purificar-se. No està massificat, i ens ha agradat molt veure com els balinesos es purificaven (fins i tot una parella amb un nen petit). Són d'aquelles coses que encara que no hi creguis, són força inspiradores.

A 2 km d'allà, hi ha un altre temple. Quan arribes, passat l'inevitable zoco (és una passada la quantitat de botigues que són capaços de ficar els balinesos dins de cada atracció turística), has de baixar un munt d'escales (270 diu a la guia, no les hem comptat nosaltres!) i arribes a la riba d'un riu, amb dues parets de roca d'uns 15 metres d'alçada amb unes "estàtues" tallades (tenen una forma indeterminada, són més aviat simbòliques). Potser és per l'acumulació de coses espectaculars d'aquest viatge, però no ens ha impressionat especialment. Hem seguit un caminet molt xulo pel mig d'uns arrossars, al costat del riu, però passada una estona ens hem cansat i hem donat mitja volta (després ens han dit que si haguessim caminat una mica més haguessim arribat a una cascada... mala sort!).

D'aquí, una altra vegada a la moto (ja tenim una durícia al mig del cul ;) i cap a les muntanyes, concretament cap al Gunung Batur, el volcà més impressionat de Bali. Hi ha una bona estona, i hem arribat cap a les 13h. Penelokan és un poble, el nom del qual significa "lloc per mirar", i és així perquè disposa d'un mirador amb unes vistes espectacular del volcà. El Gunung Batur és un volcà molt actiu, que té una caldera immensa de 15km x 10km, a dins de la qual hi ha 3 cons volcànics més, i un munt de cases (la gent viu DINS del cràter, amb l'amenaça constant de que en qualsevol moment el volcà pot entrar en erupció, la última vegada va ser el 1994).

Quan ens hem cansat de les vistes, hem anat a visitar el temple de Batur, on ens han obligat a comprar un sarung (una espècie de pareo que porten tant els homes com les dones, i que suposadament és obligatori per entrar als temples). A fora del temple hi havia un munt d'homes vestits a la manera tradicional balinesa (de fet, moltíssim balinesos van vestits a la manera tradicional, però aquests a més portaven llances o espases -de mentida- al cinto). Ens han dit que avui se celebrava una cerimònia especial, però no ens ho hem acabat de creure (de vegades et foten rotllos així perquè compris el sarung, o agafis un guia, o qualsevol altra cosa que acabarà amb un grapat de bitllets saltant de la teva cartera a les seves mans ;)

El temple en sí no estava malament, a dins hi havia potser unes 50 persones realment fent algun tipus de cerimònia, tot acompanyat per la típica música balinesa, que tocaven uns nois una mica més enllà. Ens hem entretingut una mica i just quan estàvem a la porta, ens han fet fora uns homes que sortien del temple en processó. Hem sortit i quan estàvem pujant a la moto, hem vist un munt de gent que venia cap a nosaltres també en processó, ocupant tot el carrer: alguns portaven una espècia de llances, altres ofrenes (com una gran fruitera al cap), un grup portava un cofre (com les típiques verges de la Setmana Santa de Sevilla, però sense la figura ni els nazarenos). En aquest moment havíem ja arrencat, i teníem dos opcions: a) continuar cap endavant, o b) aturar-nos, fer fotos durant 5 minuts, i tirar després (en la mateixa direcció que la gent). La Beth ha triat la opció A, i jo la opció B. Com que això no és una democràcia, perquè només un dels dos té el carnet de conduir internacional (i les ganes de conduir la moto per les carreteres balineses), hem parat. Craso error. *Sí, Beth, ja estic posant al blog que tenies raó* :D

El problema és que el riu de gent no acabava mai, hi havia centernars, si no milers, de persones. Quan portàvem 5 minuts, hem decidit de posar-nos en marxa, intentant passar pel costadet de la gent (com, de fet, feien altres motoristes). Ha estat una odissea, la multitud ocupava tota la carretera; quan podíem ens ficàvem pel marge de la carretera (fent trial, de manera literal!), però en moltes ocasions ni això era possible, hi havia gent per tot arreu. Hem estat més de 45 minuts així enganxats, anant al ritme de la gent, i a sobre estàvem en un lloc despoblat, sense possibilitat d'aturar-nos ni a dinar, i la gent anava en la mateixa direcció que nosaltres, així que no teníem ni idea de quanta estona més podíem estar així.

Al final, hem parat per dinar al primer Warung que hem trobat (baratíssim, això sí). Quan hem acabat, hem vist que ja era massa tard per anar fins a Besakih, el temple més sagrat de Bali, que estava a 1 hora de camí, i ens feia molta mandra tornar a Ubud de nit, així que hem decidit de tornar-hi directament. Quan hem arribat, hem anat directament a buscar algun lloc per fer-nos un massatge, n'he trobat un i com que avui sí que era d'hora ens l'han fet de cos sencer, increïble! Ens encanten els massatges balinesos :D

Així de contents hem anat a dormir, demà és el nostre últim dia a Ubud, i ja comencem a encarar la recta final del viatge :(

Voltant per Bali: Goah Lajah, Leghi, Tanah Loth

Dia 17
7 de juliol - Ubud (Bali)

Aquest matí ens ho hem pres amb la calma. Tot i que ahir a les 22h ja érem al llit, avui la Beth s'ha llevat amb problemes estomacals, i jo arrossego un encostipat des del primer dia de Tana Toraja que, juntament amb el cansament d'ahir, no m'ha deixat passar una bona nit, així que hem ignorat bastant el despertador (de fet, com fem normalment quan estem a Catalunya ;)

Després d'esmorzar, baixar la roba per la laundry, deixar-nos aconsellar pel recepcionista per quines coses podem veure a Bali (de tot el viatge, el que menys teníem preparat era Bali, vam pensar que ho faríem sobre la marxa), llogar la moto, etc. al final ens hem posat els casc a les 11 tocades. Encara no tenim clar quants dies estarem aquí, però de moment avui hem decidit visitar Goa Lojah (que està al costat d'Ubud), algunes platges de l'est de Bali i el temple de Tana Loth, que és el més conegut de Bali i que no vam poder visitar el primer dia que vam estar a Indonèsia. Tot plegat és un bon tros de carretera (vàries hores), així ens servirà per veure la comoditat de la moto i la nostra capacitat per orientar-nos per les caòtiques carreteres de Bali (després descobriríem que les dues coses pse-pse ;)

Arribar a Goa Lojah ha estat molt fàcil, està molt a prop d'Ubud. Quan hem entrat, hem vist que tenen música ambiental a la zona ajardinada, està tot súper cuidat i és molt bonic, recorda a Port Aventura (no sembla un temple, sinó un "quemaco" preparat per al turista ;) En teoria el que té d'interessant el temple és que hi ha una cova amb un parell de símbols fàlics (dues tites, vaja). Ens ha deixat molt indiferents, si una cova no té un majordom amb una làmpara de gas i uns quants cadàvers, no sé on la gent li veu la gràcia, tu ;)

Tot ha millorat molt quan hem trobat un caminet mig amagat que es fica dins del bosc. Sembla que hi ha poca gent que el segueix (a la Lonely no en feia referència), però és súper bonic, poc exigent, però et sents que estàs passejant pel mig de la selva. De tant en tant et trobes un temple en plan "Tomb Raider" (sembla que hagis de pitjar una columneta i s'obrirà una gruta ;) i vas paral·lel a un riu que corre 10 o 15 metres a sota teu. Al final del caminet, es podia creuar el riu per un pont de bambú que tenia la barana trencada. Aquí hem descobert que, malgrat tot, la Beth no és un lemming ;) i no m'ha volgut seguir. Li he donat un paraigües perquè l'utilitzés de paracaigudes en cas necessari, però no hi ha hagut manera: el seu instint de supervivència ha dit "d'aquí no em bellugo". El meu instint de supervivència està d'Erasmus, així que no he dubtat a l'hora de creuar el pont. A l'altra banda, i després de saltar de roca en roca (relliscaven de mil dimonis, i de poc no acabo amb el cul ben remullat) arribes a un punt amb una petita cascada i unes vistes magnífiques del riu, amb una espècie de coves (semblaven fetes per l'home) a l'altre marge. Tot plegat ens ha agradat molt, hem estat potser un parell d'hores en fer la visita i creiem que ha valgut molt la pena.

Hem sortit de Goa Lojah amb la intenció de visitar un altre temple que està a 1km, però les indicacions no són el fort dels balinesos (si hi ha una cosa que segur que no farem és muntar una empresa de venda de cartells de carretera a Bali: ens moriríem de gana ;) i després de donar vàries voltes i passar 4 vegades pel mateix lloc ens hem donat per vençuts. Per anar a la plantja calia seguir cap al sud, i això és més fàcil (et pots orientar per la posició del Sol, i a més totes les carreteres bones de Bali van de nord a sud, així que és més difícil perdre's). En 30 minuts o així hem arribat a Libeh, que segons la Lonely té una platja molt poc concorreguda. El cert és que estàvem sols, però la platja no és gaire adequada per banyar-se, ja que les onades són molt fortes. La sorra és de color negre amb punts brillants, molt bonica, però la marea estava bastant alta i no quedava gaire tros de sorra (a més, de tant en tant venia una onada més forta i un parell de vegades ens ha agafat desprevinguts, així que hem quedat una mica xops ;)

Cap a les 15h hem sortit cap a Tanah Loth. El problema és que havíem de creuar la zona més poblada de l'illa (la capital, Denpasar), i la circulació a Bali és MOLT intensa i bastant caòtica, així que hem trigat un parell d'hores (cal tenir en compte que pel mig hem hagut de preguntar 25 vegades sense exagerar, sort que els indonesis són tan amables, si arriben a ser com els alemanys encara estaríem donant voltes). Tots els temples i atraccions turístiques de Bali estan perfectament dissenyats amb un únic i fonamental objectiu: aconseguir separar els turistes de les seves rúpies ;) La tècnica habitual és l'acumulació: ficar capa rere capa de botigues, restaurants, gelateries, venedors ambulants, guies, ... des del pàrking fins a l'interior del recinte (i no es fiquen dins del temple en sí perquè està prohibida l'entrada, és només pels fidels...). Tanah Loth és el temple més visitat de Bali, especialment al capvespre, perquè les postes de sol són fantàstiques (en donem fè: val la pena venir-hi). L'inconvenient: hi havia més guiris aquí que a les Rambles en ple mes d'agost!

El temple en sí està construït sobre una roca, a 20 metres de la costa. Amb la marea baixa deu ser possible creuar fàcilment, però ara hi havia marea alta, i unes onades de la hòstia, així que creuar era una temeritat (de fet, haguessim creuat si no hagués hagut un risc tant alt de que es mullés la càmera ;) El que sí que hem fet és acostar-nos el màxim possible, fins que de cop i volta ha vingut una onada 10 vegades més gran que les altres i ens hem mullat fins la cintura, sort que he pogut salvar la càmera i no hem perdut les 2000 fotos que hem fet fins ara ;)

Ens hem quedat a veure la posta de sol, preciosa, i hem tornat cap a Ubud quan ja s'havia fet fosc. Si anar cap a Tanah Loth ens ha semblat difícil, tornar cap a Ubud, de nit, sense indicacions, per carreteres secundàries, ha estat ja per matrícula d'honor... Una vegada fins i tot se'ns ha acabat la carretera (de cop i volta no hi havia asfalt sinó gravilla, i hem pensat "nens per aquí va a ser que anem malament"). Una hora i mitja després de sortir, arribàvem a Ubud, desitjant fer-nos un dels massatges que tant ens havien ofert ahir. Però com acostuma a passar, ara que en volíem, ningú no ens n'oferia :( Hem començat a donar voltes pel Monkey Forest Street, on ahir ens van oferir una dotzena, i no hi havia manera... fins que, finalment, hem vist un cartell i hem preguntat. Ens han dit que ja era massa tard per fer un massatge de cos sencer, però que ens podien fer un d'esquena, de 30 minuts. Ha estat genial! Si els de Tailàndia en deixaven indecís de si en volies fer-ne un altre (feien bastant de mal), aquests no deixen lloc a dubtes: en volem més!!! I a sobre, ben barats: 35.000 rúpies, 2 euros, cadascú!

Després del massatge, hem vist de casualitat que en un temple que hi ha al costat del palau feien un espectacle de dansa balinesa (gratuït!). Com que si és gratis aguantem encara que sigui un tostón, ens hi hem quedat una estona. Sorprenentment, era millor que l'espectacle d'ahir, tant per la música com per l'actuació del ballarí (n'hi havia només un). L'espectacle tenia tocs d'humor, era més entretingut, i semblava en general estar molt més currat. Quan ens hem cansat, hem tornat a sopar a la pizzeria d'ahir (novament, "boníjim", com diria el Ferran Adrià), i a dormir. Encara hem de decidir si demà és el nostre últim dia a Ubud i marxem a les Gili o fem un canvi de plans i anem a Nusa Lembogan, ho consultarem amb el coixí ;)

Ubud: temples, monos i cultura

Dia 16
6 de juliol - Tana Toraja (Sulawesi) - Ubud (Bali)

Avui hem dormit millor que a l'anada cap a Tana Toraja, la qual cosa no vol dir que haguem dormit en un llit de plomes, però els seients es reclinaven, la música estava fluixeta i el conductor no ha fet gaires parades a mig camí; és a dir, que podem considerar que el viatge ha anat bé. Això sí, a les 5 hem arribat a l'aeroport, i fins les 9 no surt l'avió cap a Bali... gairebé tots els bars estaven tancats, la majoria tenien un o dos treballadors a dins dormits a sobre del mostrador o d'una taula (no és conya).

Hem passat el temps com hem pogut fins a l'hora de facturar, després hem anat a menjar al Dunkin Donuts (ens estem passant 3 pobles aquest viatge, em temo que al viatge de tornada no ens deixaran pujar a l'avió per excés de pes ;) i quan era l'hora d'embarcar (passaven 2 minuts), hem sentit per megafonia que anunciaven el nostre vol... en una porta diferent de la que ens havien dit, i ja era la "last call", amb el "embarqui urgentment" i tot. Ja veus que després de 4 hores esperant a l'aeroport hem hagut d'anar corrents i una mica més i el perdem :S És que aquestes coses només ens passen a nosaltres ;)

De l'aeroport de Denpasar al nostre destí (Ubud) hem agafat un taxi que ens ha costat 250.000 rúpies. Quan hem arribat a Ubud hem anat a buscar un hotel que ens ha fet gràcia de la Lonely (tenia piscina i tot), però per desgràcia estava complet. El mateix recepcionista ens ha recomenat l'Uma Sari Cottages, del mateix estil i una mica més avall al mateix carrer. Aquí hi havia disponibilitat, però d'habitació estàndard només 1 nit. Al final hem aconseguit que ens deixin l'habitació deluxe a preu d'estàndard, 400.000 rúpies (24 euros). L'hotel té un bonic jardí amb una preciosa piscina, l'habitació és enorme, amb llit amb mosquitera, i tot està ple de petits detallets. Es nota que hem pujat de categoria, és amb molta diferència el millor hotel que hem estat a Indonèsia.

Com que estàvem rebentats del viatge, hem decidit aprofitar la piscina una estona, relaxar-nos i llegir una mica. Quan hem vist que el risc de quedar-nos adormits era massa gran, hem anat a dinar. Al mateix carrer hi ha una pizzeria, i després de 15 dies de menjar indonesi no hem pogut resistir la temptació. Les pizzes les fan amb foc de llenya, són enormes i estan boníssimes (i per 2 o 3 euros cada pizza, què més vols!).

Amb la panxa plena, ens hem dirigit al Monkey Forest. Val a dir que pensàvem que era una turistada, però ens ha encantat. Es tracta d'un trosset de selva on viuen uns 500 macacos balinesos, i on hi ha 3 temples. D'entrada els micos són súper graciosos, són salvatges però estan molt acostumats a les persones i se'ls pot donar menjar (si et descuides, et pugen al damunt i t'obren la bossa per veure què troben, ens ha passat!). Els temples estan molt bé, especialment un que té un pont tallat amb forma de serp i unes estàtues d'uns dracs de Komodo, tot en un entorn selvàtic i cobert per la molsa, semblava un d'aquells temples d'Indiana Jones, ens ha encantat :)

Quan se'ns ha fet de nit, hem començat a pujar pel Monkey Forest Street, on ens oferien constantment massatges (hem declinat la oferta perquè hem pensat que ens quedaríem adormits a sobre de la taula ;) El que sí hem acceptat és comprar tickets per veure una funció de dansa balinesa, amb foc. El cert és que l'espectacle ens ha deixat bastant indiferents, hi havia un munt de gent a l'escenari (més de 50 persones), però creiem que no eren professionals, se'ls notava que cometien errades, es feien gestos els uns als altres per corregir-se... vaja, que no era el Circ du Soleil precisament ;)

El que sí ha estat espectacular ha estat el tros del final, quan un home amb una disfressa de cavall s'ha dedicat a caminar per sobre de les brases, amb els peus nus (que li han quedat ben negres). No sabem com s'ho feia, però era força impactant.

I d'aquí directament a dormir (hem parat a sopar en un restaurant cutrecillo del mateix carrer de l'hotel), perquè estem rebentats de la pallissa del bus. De moment Ubud ens està agradant molt, l'hotel està al costat del centre però a 10 metres hi ha camps d'arròs, hi ha un munt de restaurants, hotels i spas molt bonics (amb espelmes, quadres, fusta, en plan les botigues Natura). Això sí, està a rebentar de turistes, tots els que no hem trobat fins ara a Indonèsia estan aquí tots concentrats com el suc de taronja, maleïts guiris ja podrien marxar cap a casa i deixar-nos gaudir d'Ubud per nosaltres sols ;)