Voltant per Bali... en moto :)

DIA 3, 23 de juny
KUTA (Bali)

Comencem el dia com déu mana, amb un pancake de banana :) Un cop esmorzats lloguem una moto per l'increïble preu de 50.000IDR; és a dir: 4 euros tot el dia!

Comencem a perdre'ns pels carrers de Kuta, buscant un lloc per reservar l'excursió dels propers dies; hem preguntat al nostre hotel (hi ha un home que canvia diners i també fa d'agència turística) però l'hem vist bastant despistat (sembla que no és una ruta tant comú com pensàvem, probablement estan més acostumats a vendre excursions per la pròpia illa), així que hem anat a buscar una agència que havíem trobat per Internet. Al final, el transport de tots dos durant 3 dies, incloent el ferry de Bali a Java, ens ha sortit per dos milions i mig (de rúpies, no d'euros!). A això cal afegir entrades als parcs, hotel i menjar... vaja, que possiblement haguessim pogut pactar amb un guia local (sense agència) un millor preu, però tampoc no ens rasgarem les vestidures, la diferència (en euros) seria poca.

Una vegada fets els "deures", ens dirigim amb la moto al nostre primer objectiu del dia: el Pura Ula Watu, un temple situat al sud de la illa, que al mapa sembla que estigui al costat de Kuta, però que entre la circulació i les poques indicacions (que ens han fet donar la volta més de 3 i 4 vegades), ens costa més d'1 hora arribar-hi. La circulació a Bali és bastant caòtica, les carreteres estan col·lapsades (cotxes, camions, autobusos i moltes, moltes motos). La major part del camí el passem en zona urbana. Les construccions acostumen a tenir una o dos plantes, amb una botiga a la planta baixa. En general, ens dóna la sensació que el nivell de vida dels balinesos és força bo; clarament no estem en un país ric, però tot es veu en bon estat i es nota que s'estan desenvolupant a tota marxa.

Com a nota curiosa, hem de dir que la nostra moto no va amb benzina sinó amb... vodka! I a més, no de qualsevol marca, no: Absolut. Ens ha sortit sibarita ;) L'explicació és que a tot arreu trobes gent venent benzina, a 10.000 rúpies l'ampolla d'Absolut :) D'entrada ens ha semblat barat (0.60 euros el litre), fins que hem trobat una benzinera de debò, i el litre estava marcat a 5.500 rúpies (la meitat... és barata aquí la benzina!).

La zona del temple és preciosa; està enclavat a dalt d'un penya segat i amb tot de monos voltant per allà (diuen que et treguis les ulleres i les arracades, i que vagis molt amb compte amb la càmera, perquè són molt trapelles!). Fa un sol espatarrant, però tot i la calor, ens hi estem força estona, gaudint de les magnífiques vistes.

Bali està plagat de temples (literalment n'hi ha un a cada cantonada!), però pel que hem vist fins ara són més façana que altra cosa. En aquest cas, la zona d'oració està tancada (és només pels feligresos), però des de fora ja es veu tot el que hi ha.

Sortim d'Ulu Watu al migdia, i parem a dinar a un dels nombrosos Warung que hi ha a la carretera. Un Warung, teòricament, és un "chiringuito" de carrer, però s'ha pervertit la paraula i actualment vol dir "restaurant barat". La carta està en indonesi, així que demanem "a cegues" dos plats que ens sona que són els més típics: nasi goreng (arròs fregit) i mei goreng (noodles). Estava ben bo, i barat ho era una estona: 2 euros tots dos, incloent 2 coca coles! Vaja, que tenim unes ganes de tornar a Barcelona per poder gaudir dels nostres restaurants de menú degustació a 40 euros que no vegis ;)

Després de dinar decidim d'anar a la platja. El pla original era visitar un altre temple (el més important de Bali), però aquí les distàncies enganyen molt (Bali és com Mallorca i Tenerife juntes, així que no és pas petita!), i amb el trànsit i tot plegat ens dóna la sensació que trigarem 2 hores només en arribar. La moto que hem llogat és un ciclomotor (acostumats a la nostra, sembla de joguina), i quan portes mitja hora al damunt el cul comença a protestar ;) I és que el sillín de la moto és més dur que la cara d'en Millet ;)

Així doncs, descartem la opció temple i anem a la platja d'Ulu Watu (uns quilòmetres més enllà del temple). De camí fem "el primo" perquè ens despistem i ens tornem a ficar al pàrquing del temple, on un senyor ens demana "amb suma amabilitat" que paguem les 2000 rúpies que val. Tot i que intentem fer-li entendre que ja hem pagat abans, no baixa del burro. Total, que paguem el ticket per estar 1 minut dins del pàrquing ;)

Per arribar a la platja cal baixar un tram de graons ben empinats, el tros del final fa una mica de yuyu perquè no té baranes i és molt estret. Però la veritat és que recompensa, la platja és possiblement la més bonica que hem vist mai. És com una gran cova volcànica amb el terra de sorra (la zona de platja en sí potser fa 30 metres d'ample). Al fons es veu bastanta gent surfejant, les onades són molt fortes i és força espectacular veure el que fan. Ens hi estem una estona, gaudint de les magnífiques vistes (i d'una Bintang, la cervesa indonèsia per excelència).

Continuem uns quilòmetres més enllà fins a la platja de Padang Padang, que també és molt bonica, i on també trobem unes desenes de surferos gaudint de les onades. Ens hi quedem fins que es comença a fer fosc, i ja enfilem de tornada cap a Kuta. Com a tots els països tropicals, aquí es fa fosc aviat (a les 18h ja és de nit). Sopem en un warung a prop de l'hotel, no hem pensat en demanar "no spicy" i se'ns salten les llàgrimes. Creiem que es tracta d'una estratègia comercial: hem de demanar el doble de beguda per poder apagar l'incendi que se'ns havia declarat a la boca ;)