Dia 8
28 de juny - Parc nacional Tanjung Puting (Borneo)
Durant tota la nit ha caigut un xàfec considerable, per sort, la barca té unes lones protectores que ens protegeixen de la pluja, així que no ens ha molestat. Ens despertem juntament amb la selva, a quarts de sis, quan surt el sol. En aquest viatge està prohibit dormir fins tard ;)
La nostra cuinera ens fa començar bé el dia, amb un magnífic esmorzar. No tenim pressa, ja que a últma hora vam decidir d'allargar la nostra estada a Borneo un dia més, així que podem fer el tour amb més calma del que és habitual (per una vegada que fem 3 setmanes de vacances, ho aprofitem!). Passem una estoneta passejant per la selva, fins que l'abundància de mosquit (i l'absència d'altres preses a banda de nosaltres) ens fan tornar cap a la barca.
Ens passem les següents 4 hores remuntant el riu. Asseguts a la proa, fem fotos i gaudim del paissatge. De tant en tant, aturem el vaixell perquè hem trobat fauna: "monos narigudos", un petit cocodril, una orangutana i la seva cria menjant al costat del riu... L'aigua baixa de color marró perquè 80 km riu amunt hi ha una mina d'or, el guia ens explica que quan ell era jove (té 33 anys, així que encara està fet un nen ;) el riu tenia l'aigua negra transparent; de fet, trobem un afluent on es pot veure perfectament el canvi. Realment, no és transparent, sinó que, a causa de la quantitat de vegetació que hi ha, l'aigua està plena de partícules orgàniques que fan que sembli un mirall, i reflecteix totalment el cel i els arbres del costat.
Això ho veiem més clarament quan abandonem el riu Sekonyer per pujar per un dels seus afluents, el que ens portarà al tercer campament (el segon el visitarem demà). Aquest nou riu és molt més estret (uns 5 metres d'amplada), i el viatge es fa encara més espectacular. Tens la sensació d'estar vivint una autèntica aventura, com si fossim exploradors del National Geographic (de fet, aquest parc ha estat portada de la revista un parell de vegades). El Robby (el guia) ens va explicant curiositats de la selva en el seu peculiar spanglish: parla un anglès acceptable, i xapurreja algunes paraules d'espanyol, que està encantat d'utilitzar sempre que té la ocasió. També ens fa molta gràcia que cada vegada que veu alguna cosa xula ens diu "mira, un kamacu!" :D Es nota que no som els primers catalans que passem per aquí, i fem com la San Miguel: allà on anem, triomfem ;)
Arribem al nostre destí. L'hora de l'alimentació dels orangutans són les 14:00; abans tornem a gaudir d'un dels festins que ens prepara l'Ula, la cuinera. Juro que ja comencen a no cordar-me els pantalons :P Durant la part final del viatge hem adoptat una mascota: un camaleó que ha saltat al nostre vaixell i que hem batejat com a "Robby the Lizard". Malauradament, mentre dinàvem ha tingut la idea de saltar al vaixell del costat, però ha calculat malament el salt i s'ha fotut de lloros (en plan "Humor Amarillo" :D ). Ha caigut a l'aigua i l'hem vist cuetejar, però no tenim clar que hagi sobreviscut a la caiguda. I mira que nosaltres ja havíem pensat de buscar-li un lloc per viure al costat del Roger :D
Des de l'embarcament fins al punt d'alimentació hi ha una llarga passarel·la de fusta, seguida d'un camí d'uns 15-20 minuts preciós pel mig de la selva, que fem sols acompanyats del guia. De camí ens trobem amb un orangutà femella dalt dels arbres (corre més ella saltant d'arbre en arbre que nosaltres pel terra), un porc senglar i, ja arribant, un "gibón". Aquest últim és un simi (no un mono, perquè no té cua), com la meitat de gran que un orangutà, que no havíem vist fins ara.
Avui hi ha més o menys la mateixa gent que ahir, però l'entorn és més obert (la selva no és tant tupida), i hi ha més orangutans a la vista (allà a les alçades). Quan el ranger deixa les bananes a la plataforma, baixa una mare amb dos cries, passa pel mig de nosaltres i es dirigeix cap al menjar. El gibón també baixa a veure si pesca alguna cosa, tot i que un altre orangutá s'hi enfronta i el foragita. A la part de baix, 4 o 5 porcs senglars s'acosten també per rebuscar les sobres (les pells de plàtan que se'ls cauen als orangutans). De moment no hi ha cap mascle, però hi ha femelles per tot arreu, algunes baixen pels arbres on estem nosaltres i ens passen pel costat per anar a la plataforma. En un moment donat, la mare amb les 2 cries passa pel mig del grup de turistes i s'asseu en un dels bancs que hi ha preparats per nosaltres, com si estigués mirant també l'espectacle! Ens fem un fart de riure (i de fer-nos fotos!). Cal recordar que són animals salvatges, i molt forts, però aquesta orangutana en particular està molt acostumada a les persones i sembla que no és agressiva.
De cop i volta, comencen a caure gotes. El guia ja ens ha avisat que plouria, però només fa un quart d'hora que som aquí i la pluja ens vol esguerrar el moment! En pocs minuts està plovent amb ganes, sort que portem capelines! El problema és que no podem fer fotos amb el xàfec, i a més als orangutans tampoc no es agrada gaire la pluja, així que fugen a busar un refugi :(
La majoria de turistes tornen cap al vaixell; de fet, la majoria fan el tour d'un dia menys que nosaltres i tenen una mica de pressa per tornar riu avall. Nosaltres decidim esperar una mica més a veure si s'atura la pluja i tornen els orangutans. Als pocs minuts, una femella que portava una estona refugiada a dalt d'un arbre baixa i es dirigeix al menjador, amb una cria d'uns pocs anys. Fa molta gràcia veure com utilitza la seva mà com a paraigües per protegir el seu fill. Una mica més tard, apareix un mascle. No és el mascle alfa (anomenat Tom), que es veu que és enorme, però aquest també és molt gran, molt més que el que vam veure ahir. Foragita la femella i es queda ell sol amb el festí, sota la pluja que ha afluixat una mica.
Sembla que ens quedarem amb les ganes de veure en Tom, deu estar control·lant el seu territori (l'altre mascle no estaria aquí menjant tranquil·lament amb el Tom donant voltes perl voltant). Torna a ploure amb ganes, hem fet ja moltes fotos, i els pocs turistes que quedaven marxen. Com sempre, ens fem els remolons, i ens quedem nosaltres sols (amb el guia) un minut més mirant com menja el mascle. Sobtadament, aquest es posa de peu i arrenca a córrer. El guia ens crida "Tom!", i marxa ràpidament cap enrere, fent-nos gestos perquè el seguim "i sense rexistar". Ipso facto veiem una immensa bola de pèl vermell sortir disparada de la nostra esquerra i passa com una exhal·lació perseguint l'altre mascle, que fuig com si li anés la vida (i potser l'hi va!).
Al cap d'uns segons, per on havia aparegut (fugaçment) el Tom, veiem una nova femella. Es tracta de la femella alfa, la favorita del Tom, "la seva reina". Aquesta és diferent de totes les altres femelles, té una espècie de papada de color negre, que es veu que és degut a que, com a reina, pot menjar més que les altres femelles i se li acumula el greix en aquesta zona, de tal manera que queda com un símbol de poder. El problema és que aquesta femella és molt agressiva i territorial, així que el Robby ens urgeix a apartar-nos, és perillós ja que ha mossegat a algun turista (i una queixalada seva et pot trencar el braç amb moltíssima facilitat). Ens apartem una mica, i ens quedem a l'expectativa.
De sobte, el Tom torna per on havia marxat. És immens, està en la plenitut de la vida (té 31 anys, gairebé com nosaltres!). Enlloc de dirigir-se a la plataforma a menjar, vé cap a nosaltres. Evidentment, reculem ràpidament, deixant-li espai. Aleshores, puja a un arbre (sembla mentida com pot ser tant àgil, pesa més de 120 kg!) on hi ha una femella esperant. El Tom arriba al seu costat en 2 segons, l'agafa, li obre les cames, i intenta copular amb ella dalt de l'arbre. A sota, la "reina" s'ho mira, en plan vouyer ;) Nosaltres estem a uns 10 metres, amb la boca oberta.
Sembla que al Tom no li resulta còmoda la postura, perquè decideix tirar cap avall, estirant de la femella "a lo bruto", que tampoc és que s'estigués resistint però que no sembla que tingui tanta pressa com ell. El Tom arriba al terra, estira a la femella a sota seu, i "dale que te pego". La femella s'agafa a un arbre amb una mà, i comença a xisclar; els cossos dels dos orangutans estan xops, i sobre ells cau un suau plugim. Tot plegat és bestial, però estranyament humà. Som espectadors privilegiats, estem els dos orangutans, nosaltres tres i la reina, mirant-s'ho des de l'altra banda.
La còpula no dura més de dos minuts. En acabat, la parella es queda immòbil, el Tom a sobre de la femella. Hi ha un silenci absolut, sembla que la selva sencera està a l'expectativa. Un parell de minuts més tard, el Tom s'aixeca, passa pel costat de la reina, i es dirigeix cap a la plataforma d'alimentació (ha de recuperar forces, sembla que no li preocupa l'ejacuĺació precoç ;)
Jo (amb la prudència que em caracteritza) començo a acostar-me, per poder fer fotos, però el Robby em fa gestos prou explícits de que no és bona idea acostar-se, ja que la reina acaba de desaparèixer i segurament no està de bon humor (jo no ho estaria en el seu lloc ;) Sembla que aquesta femella en concret, a banda d'agressiva, és súmament intel·ligent, i és capaç de preparar una emboscada, així que és millor marxar si volem tornar a casa amb les dos cames i els dos braços. Donat que encara ens queden 2 setmanes de viatge (única i exclusivament per aquest motiu ;) decidim fer cas al guia (un dels dos ho decideix sense vacil·lar i l'altre es fa una mica de pregar, s'accepten apostes sobre qui és qui ;)
Tornem cap al vaixell amb la sensació de ser uns privilegiats, ha estat una experiència fantàstica, brutal, emocionant, colpidora. El fet de ser únicament nosaltres els espectadors de l'escena, enmig de la vegetació, amb la pluja suau, tant a prop, ha fet que tot fos més impactant encara.
De camí encara trobem dues sorpreses més: una formiga gegant (és enorme, de debò!), i una planta carnívora (menja formigues, però suposem que de mida estàndard ;)
Baixem un tros de riu i atraquem per passar la nit. Passem el que queda de tarda xerrant amb el Robby, mentre veiem com es pon el sol a la selva. Aprofitem tambe per dutxar-nos amb l'aigua del riu (aquí està neta) i gaudim d'un altre sopar esplèndit (estem pensant en emportar-nos la cuinera de souvenir, no sé si ens la deixaran passar pel control de seguretat a l'aeroport ;)
Tot plegat ha estat un dia estranyament intens. Potser el fet de que el viatge sigui molt relaxat, gaudint del paissatge passant lentament, fa que et quedi més gravat a la memòria, però sens dubte ens anem a dormir amb la sensació d'estar vivint una autèntica aventura.
28 de juny - Parc nacional Tanjung Puting (Borneo)
Durant tota la nit ha caigut un xàfec considerable, per sort, la barca té unes lones protectores que ens protegeixen de la pluja, així que no ens ha molestat. Ens despertem juntament amb la selva, a quarts de sis, quan surt el sol. En aquest viatge està prohibit dormir fins tard ;)
La nostra cuinera ens fa començar bé el dia, amb un magnífic esmorzar. No tenim pressa, ja que a últma hora vam decidir d'allargar la nostra estada a Borneo un dia més, així que podem fer el tour amb més calma del que és habitual (per una vegada que fem 3 setmanes de vacances, ho aprofitem!). Passem una estoneta passejant per la selva, fins que l'abundància de mosquit (i l'absència d'altres preses a banda de nosaltres) ens fan tornar cap a la barca.
Ens passem les següents 4 hores remuntant el riu. Asseguts a la proa, fem fotos i gaudim del paissatge. De tant en tant, aturem el vaixell perquè hem trobat fauna: "monos narigudos", un petit cocodril, una orangutana i la seva cria menjant al costat del riu... L'aigua baixa de color marró perquè 80 km riu amunt hi ha una mina d'or, el guia ens explica que quan ell era jove (té 33 anys, així que encara està fet un nen ;) el riu tenia l'aigua negra transparent; de fet, trobem un afluent on es pot veure perfectament el canvi. Realment, no és transparent, sinó que, a causa de la quantitat de vegetació que hi ha, l'aigua està plena de partícules orgàniques que fan que sembli un mirall, i reflecteix totalment el cel i els arbres del costat.
Això ho veiem més clarament quan abandonem el riu Sekonyer per pujar per un dels seus afluents, el que ens portarà al tercer campament (el segon el visitarem demà). Aquest nou riu és molt més estret (uns 5 metres d'amplada), i el viatge es fa encara més espectacular. Tens la sensació d'estar vivint una autèntica aventura, com si fossim exploradors del National Geographic (de fet, aquest parc ha estat portada de la revista un parell de vegades). El Robby (el guia) ens va explicant curiositats de la selva en el seu peculiar spanglish: parla un anglès acceptable, i xapurreja algunes paraules d'espanyol, que està encantat d'utilitzar sempre que té la ocasió. També ens fa molta gràcia que cada vegada que veu alguna cosa xula ens diu "mira, un kamacu!" :D Es nota que no som els primers catalans que passem per aquí, i fem com la San Miguel: allà on anem, triomfem ;)
Arribem al nostre destí. L'hora de l'alimentació dels orangutans són les 14:00; abans tornem a gaudir d'un dels festins que ens prepara l'Ula, la cuinera. Juro que ja comencen a no cordar-me els pantalons :P Durant la part final del viatge hem adoptat una mascota: un camaleó que ha saltat al nostre vaixell i que hem batejat com a "Robby the Lizard". Malauradament, mentre dinàvem ha tingut la idea de saltar al vaixell del costat, però ha calculat malament el salt i s'ha fotut de lloros (en plan "Humor Amarillo" :D ). Ha caigut a l'aigua i l'hem vist cuetejar, però no tenim clar que hagi sobreviscut a la caiguda. I mira que nosaltres ja havíem pensat de buscar-li un lloc per viure al costat del Roger :D
Des de l'embarcament fins al punt d'alimentació hi ha una llarga passarel·la de fusta, seguida d'un camí d'uns 15-20 minuts preciós pel mig de la selva, que fem sols acompanyats del guia. De camí ens trobem amb un orangutà femella dalt dels arbres (corre més ella saltant d'arbre en arbre que nosaltres pel terra), un porc senglar i, ja arribant, un "gibón". Aquest últim és un simi (no un mono, perquè no té cua), com la meitat de gran que un orangutà, que no havíem vist fins ara.
Avui hi ha més o menys la mateixa gent que ahir, però l'entorn és més obert (la selva no és tant tupida), i hi ha més orangutans a la vista (allà a les alçades). Quan el ranger deixa les bananes a la plataforma, baixa una mare amb dos cries, passa pel mig de nosaltres i es dirigeix cap al menjar. El gibón també baixa a veure si pesca alguna cosa, tot i que un altre orangutá s'hi enfronta i el foragita. A la part de baix, 4 o 5 porcs senglars s'acosten també per rebuscar les sobres (les pells de plàtan que se'ls cauen als orangutans). De moment no hi ha cap mascle, però hi ha femelles per tot arreu, algunes baixen pels arbres on estem nosaltres i ens passen pel costat per anar a la plataforma. En un moment donat, la mare amb les 2 cries passa pel mig del grup de turistes i s'asseu en un dels bancs que hi ha preparats per nosaltres, com si estigués mirant també l'espectacle! Ens fem un fart de riure (i de fer-nos fotos!). Cal recordar que són animals salvatges, i molt forts, però aquesta orangutana en particular està molt acostumada a les persones i sembla que no és agressiva.
De cop i volta, comencen a caure gotes. El guia ja ens ha avisat que plouria, però només fa un quart d'hora que som aquí i la pluja ens vol esguerrar el moment! En pocs minuts està plovent amb ganes, sort que portem capelines! El problema és que no podem fer fotos amb el xàfec, i a més als orangutans tampoc no es agrada gaire la pluja, així que fugen a busar un refugi :(
La majoria de turistes tornen cap al vaixell; de fet, la majoria fan el tour d'un dia menys que nosaltres i tenen una mica de pressa per tornar riu avall. Nosaltres decidim esperar una mica més a veure si s'atura la pluja i tornen els orangutans. Als pocs minuts, una femella que portava una estona refugiada a dalt d'un arbre baixa i es dirigeix al menjador, amb una cria d'uns pocs anys. Fa molta gràcia veure com utilitza la seva mà com a paraigües per protegir el seu fill. Una mica més tard, apareix un mascle. No és el mascle alfa (anomenat Tom), que es veu que és enorme, però aquest també és molt gran, molt més que el que vam veure ahir. Foragita la femella i es queda ell sol amb el festí, sota la pluja que ha afluixat una mica.
Sembla que ens quedarem amb les ganes de veure en Tom, deu estar control·lant el seu territori (l'altre mascle no estaria aquí menjant tranquil·lament amb el Tom donant voltes perl voltant). Torna a ploure amb ganes, hem fet ja moltes fotos, i els pocs turistes que quedaven marxen. Com sempre, ens fem els remolons, i ens quedem nosaltres sols (amb el guia) un minut més mirant com menja el mascle. Sobtadament, aquest es posa de peu i arrenca a córrer. El guia ens crida "Tom!", i marxa ràpidament cap enrere, fent-nos gestos perquè el seguim "i sense rexistar". Ipso facto veiem una immensa bola de pèl vermell sortir disparada de la nostra esquerra i passa com una exhal·lació perseguint l'altre mascle, que fuig com si li anés la vida (i potser l'hi va!).
Al cap d'uns segons, per on havia aparegut (fugaçment) el Tom, veiem una nova femella. Es tracta de la femella alfa, la favorita del Tom, "la seva reina". Aquesta és diferent de totes les altres femelles, té una espècie de papada de color negre, que es veu que és degut a que, com a reina, pot menjar més que les altres femelles i se li acumula el greix en aquesta zona, de tal manera que queda com un símbol de poder. El problema és que aquesta femella és molt agressiva i territorial, així que el Robby ens urgeix a apartar-nos, és perillós ja que ha mossegat a algun turista (i una queixalada seva et pot trencar el braç amb moltíssima facilitat). Ens apartem una mica, i ens quedem a l'expectativa.
De sobte, el Tom torna per on havia marxat. És immens, està en la plenitut de la vida (té 31 anys, gairebé com nosaltres!). Enlloc de dirigir-se a la plataforma a menjar, vé cap a nosaltres. Evidentment, reculem ràpidament, deixant-li espai. Aleshores, puja a un arbre (sembla mentida com pot ser tant àgil, pesa més de 120 kg!) on hi ha una femella esperant. El Tom arriba al seu costat en 2 segons, l'agafa, li obre les cames, i intenta copular amb ella dalt de l'arbre. A sota, la "reina" s'ho mira, en plan vouyer ;) Nosaltres estem a uns 10 metres, amb la boca oberta.
Sembla que al Tom no li resulta còmoda la postura, perquè decideix tirar cap avall, estirant de la femella "a lo bruto", que tampoc és que s'estigués resistint però que no sembla que tingui tanta pressa com ell. El Tom arriba al terra, estira a la femella a sota seu, i "dale que te pego". La femella s'agafa a un arbre amb una mà, i comença a xisclar; els cossos dels dos orangutans estan xops, i sobre ells cau un suau plugim. Tot plegat és bestial, però estranyament humà. Som espectadors privilegiats, estem els dos orangutans, nosaltres tres i la reina, mirant-s'ho des de l'altra banda.
La còpula no dura més de dos minuts. En acabat, la parella es queda immòbil, el Tom a sobre de la femella. Hi ha un silenci absolut, sembla que la selva sencera està a l'expectativa. Un parell de minuts més tard, el Tom s'aixeca, passa pel costat de la reina, i es dirigeix cap a la plataforma d'alimentació (ha de recuperar forces, sembla que no li preocupa l'ejacuĺació precoç ;)
Jo (amb la prudència que em caracteritza) començo a acostar-me, per poder fer fotos, però el Robby em fa gestos prou explícits de que no és bona idea acostar-se, ja que la reina acaba de desaparèixer i segurament no està de bon humor (jo no ho estaria en el seu lloc ;) Sembla que aquesta femella en concret, a banda d'agressiva, és súmament intel·ligent, i és capaç de preparar una emboscada, així que és millor marxar si volem tornar a casa amb les dos cames i els dos braços. Donat que encara ens queden 2 setmanes de viatge (única i exclusivament per aquest motiu ;) decidim fer cas al guia (un dels dos ho decideix sense vacil·lar i l'altre es fa una mica de pregar, s'accepten apostes sobre qui és qui ;)
Tornem cap al vaixell amb la sensació de ser uns privilegiats, ha estat una experiència fantàstica, brutal, emocionant, colpidora. El fet de ser únicament nosaltres els espectadors de l'escena, enmig de la vegetació, amb la pluja suau, tant a prop, ha fet que tot fos més impactant encara.
De camí encara trobem dues sorpreses més: una formiga gegant (és enorme, de debò!), i una planta carnívora (menja formigues, però suposem que de mida estàndard ;)
Baixem un tros de riu i atraquem per passar la nit. Passem el que queda de tarda xerrant amb el Robby, mentre veiem com es pon el sol a la selva. Aprofitem tambe per dutxar-nos amb l'aigua del riu (aquí està neta) i gaudim d'un altre sopar esplèndit (estem pensant en emportar-nos la cuinera de souvenir, no sé si ens la deixaran passar pel control de seguretat a l'aeroport ;)
Tot plegat ha estat un dia estranyament intens. Potser el fet de que el viatge sigui molt relaxat, gaudint del paissatge passant lentament, fa que et quedi més gravat a la memòria, però sens dubte ens anem a dormir amb la sensació d'estar vivint una autèntica aventura.
Ahhh quina rabia. S'acaba d'esborrar el comentari que ja havia escrit. Res us deia que he rigut molt imaginant tota l'aventura, i si efectivament caminar pel mitg de la selva i trobar-te als orangutans es una sensació maravallosa. Fa gràcia veure que son enormes i la facilitat amb que trepen als arbres. A mi em va encantar com se ls i mou el pel quan caminen.
ReplyDeleteQuan pugueu penjeu alguna foto i sobretot seguiu disfrutant molt.
Realment és increïble estar tan a prop dels orangutans i veure com de grans són i l'àgilitat que tenen per moure's entre els arbres. La veritat que veniem amb altes expectatives però fins i tot s'han superat.
DeleteJa posarem fotos tan aviat com poguem :)