Dia 4
24 de juny
Kuta (Bali) - Sempol (Volcà Ijen - Java)
Avui ha estat bàsicament un dia perdut. No perquè ens hagi passat res estrany, no comenceu a patir! Simplement, en hem passat el dia sencer de viatge, i no ha estat gaire profitós des del punt de vista turístic (en dóna fè la quantitat de fotos que hem fet avui...4 o 5 ;)
Hem començat el dia com ahir, amb un bon pancake de banana... És que les vacances són dures, tu ;) Taxi fins al punt de trobada, on hem esperat el cotxe de l'agència, que consistia en una furgoneta de 10 places, que compartíem amb el conductor i una parella de Suïssa amb la qual hem fet mig trajecte (ells continuaven directament cap al Bromo, que és l'altre volcà que nosaltres visitarem demà).
Tot i que al mapa sembla petita, la distància entre Kuta i l'extrem occidental de Bali (on hem agafat el ferry cap a Java) és considerable, i hi hem estat tot el matí. Hem parat a dinar en un warung de carretera, on hem començat a descobrir que aquells que diuen que el menjar indonesi no és per tirar coets tenen raó... De fet, no era dolent, però la textura... :P (Xavi dixit) ;)
Es tractava d'un self service, i anaves agafant el que et venia de gust. El problema és que es veia clarament la naturalesa d'algunes coses (trossets de pollastre, un ou "més o menys ferrat", arròs blanc), però la resta semblaven com trossets de peix o tofu, que un cop et ficaves a la boca tenien una textura rara... sí, em sap greu, no hi ha una altra manera d'explicar-ho :D Entre això i que picava una mica, no ens ha acabat de fer el pes.
Després de dinar, hem continuat fins a Gilimanuk, on hem pujat a un ferry (amb cotxe inclòs, hi pugen cotxes, camions, motos i fins i tot autobusos), d'on ens han fet baixar al cap de 5 minuts (sembla que estava espatllat, millor això que no pas que ho descobreixin a mig camí ;) Total, que hem hagut de pujar en un altre ferry (que com l'altre, segurament la seva època de glòria va ser en l'època de les pel·lícules en blanc i negre). El trajecte, en quilòmetres, és molt curt (des d'un port es veu perfectament l'altre, deu ser menys que l'estret de Gibraltar), però el ferry anava més lent que "el caballo del malo" (em sap greu per la xarnegada, però en català quedava tant malament com insultar a algú dient-li "brètol" ;P )
Total, que hem trigat més d'una hora en arribar a Java que, pels que no ho sabeu, a banda de ser un llenguatge de programació, és la illa més poblada del món (més de 100 milions d'habitants), el primer productor de cafè i seu de la capital del país. Curiosament (els no interessats en la lingüística podeu saltar al següent paràgraf), la llengua oficial d'Indonèsia és el "bahasa indonesi", parlat per gairebé tothom, però que és la llengua materna d'únicament el 5% de la població. És com si a Espanya la llengua oficial fos el gallec enlloc del castellà (i tothom parlés gallec com a segona llengua).
A tots els efectes, Java sembla un altre país. Començant pel fus horari (hem endarrerit el rellotge una hora), continuant per la religió (aquí gairebé tots són musulmants, a Bali són hindús), i fins i tot el paissatge (el que hem vist de moment) sembla diferent, més agreste.
El camí cap a l'Ijen són unes 3 hores de pujada, per una carretera plena de revolts enmig de la selva. La pluja, que ha fet aparició al poc de començar, afegia un toc melancòlic al paissatge. Tot plegat, no s'ha fet pesat, tot i les hores acumulades. No portàvem hotel reservat, així que el conductor ha triat per nosaltres (només hi ha 2 hotels a les immediacions de l'Ijen, així que és fàcil deduir que ens ha portat al que més li convenia). De tota manera, no estem gens decebuts, les habitacions són barates (250.000 rúpies) i l'hotel ens ha agradat, té fins i tot un jacuzzi d'aigües termals del qual hem gaudit abans de sopar :) De fet, havíem llegit força males crítiques dels dos hotels, tant a la guia com per Internet, i potser per portar baixes expectatives, aquest ens ha sorprès molt gratament.
Després de sopar, hem anat a dormir ben d'hora, ja que demà ens hem de llevar... atenció... redoble de tambors... a la 1h!!!!! (però de la matinada, eh!!!). Direu... però esteu bojos!!! Doncs, una mica, potser sí ;) Demà sabrem si ha valgut la pena la matinada :)
24 de juny
Kuta (Bali) - Sempol (Volcà Ijen - Java)
Avui ha estat bàsicament un dia perdut. No perquè ens hagi passat res estrany, no comenceu a patir! Simplement, en hem passat el dia sencer de viatge, i no ha estat gaire profitós des del punt de vista turístic (en dóna fè la quantitat de fotos que hem fet avui...4 o 5 ;)
Hem començat el dia com ahir, amb un bon pancake de banana... És que les vacances són dures, tu ;) Taxi fins al punt de trobada, on hem esperat el cotxe de l'agència, que consistia en una furgoneta de 10 places, que compartíem amb el conductor i una parella de Suïssa amb la qual hem fet mig trajecte (ells continuaven directament cap al Bromo, que és l'altre volcà que nosaltres visitarem demà).
Tot i que al mapa sembla petita, la distància entre Kuta i l'extrem occidental de Bali (on hem agafat el ferry cap a Java) és considerable, i hi hem estat tot el matí. Hem parat a dinar en un warung de carretera, on hem començat a descobrir que aquells que diuen que el menjar indonesi no és per tirar coets tenen raó... De fet, no era dolent, però la textura... :P (Xavi dixit) ;)
Es tractava d'un self service, i anaves agafant el que et venia de gust. El problema és que es veia clarament la naturalesa d'algunes coses (trossets de pollastre, un ou "més o menys ferrat", arròs blanc), però la resta semblaven com trossets de peix o tofu, que un cop et ficaves a la boca tenien una textura rara... sí, em sap greu, no hi ha una altra manera d'explicar-ho :D Entre això i que picava una mica, no ens ha acabat de fer el pes.
Després de dinar, hem continuat fins a Gilimanuk, on hem pujat a un ferry (amb cotxe inclòs, hi pugen cotxes, camions, motos i fins i tot autobusos), d'on ens han fet baixar al cap de 5 minuts (sembla que estava espatllat, millor això que no pas que ho descobreixin a mig camí ;) Total, que hem hagut de pujar en un altre ferry (que com l'altre, segurament la seva època de glòria va ser en l'època de les pel·lícules en blanc i negre). El trajecte, en quilòmetres, és molt curt (des d'un port es veu perfectament l'altre, deu ser menys que l'estret de Gibraltar), però el ferry anava més lent que "el caballo del malo" (em sap greu per la xarnegada, però en català quedava tant malament com insultar a algú dient-li "brètol" ;P )
Total, que hem trigat més d'una hora en arribar a Java que, pels que no ho sabeu, a banda de ser un llenguatge de programació, és la illa més poblada del món (més de 100 milions d'habitants), el primer productor de cafè i seu de la capital del país. Curiosament (els no interessats en la lingüística podeu saltar al següent paràgraf), la llengua oficial d'Indonèsia és el "bahasa indonesi", parlat per gairebé tothom, però que és la llengua materna d'únicament el 5% de la població. És com si a Espanya la llengua oficial fos el gallec enlloc del castellà (i tothom parlés gallec com a segona llengua).
A tots els efectes, Java sembla un altre país. Començant pel fus horari (hem endarrerit el rellotge una hora), continuant per la religió (aquí gairebé tots són musulmants, a Bali són hindús), i fins i tot el paissatge (el que hem vist de moment) sembla diferent, més agreste.
El camí cap a l'Ijen són unes 3 hores de pujada, per una carretera plena de revolts enmig de la selva. La pluja, que ha fet aparició al poc de començar, afegia un toc melancòlic al paissatge. Tot plegat, no s'ha fet pesat, tot i les hores acumulades. No portàvem hotel reservat, així que el conductor ha triat per nosaltres (només hi ha 2 hotels a les immediacions de l'Ijen, així que és fàcil deduir que ens ha portat al que més li convenia). De tota manera, no estem gens decebuts, les habitacions són barates (250.000 rúpies) i l'hotel ens ha agradat, té fins i tot un jacuzzi d'aigües termals del qual hem gaudit abans de sopar :) De fet, havíem llegit força males crítiques dels dos hotels, tant a la guia com per Internet, i potser per portar baixes expectatives, aquest ens ha sorprès molt gratament.
Després de sopar, hem anat a dormir ben d'hora, ja que demà ens hem de llevar... atenció... redoble de tambors... a la 1h!!!!! (però de la matinada, eh!!!). Direu... però esteu bojos!!! Doncs, una mica, potser sí ;) Demà sabrem si ha valgut la pena la matinada :)
És curiosa aquesta diferència de religions tant marcada entre illes d'un mateix país :-O
ReplyDeleteLo de les aigües termals... quina enveja!!